dimarts, 3 de juny del 2014

Escalada Esportiva a la Placa Gunilla al Clot del Boixar


Resum.:

Ahir 31.05.14, havíem quedat per fer la via Gomez Xalmet o l'Esperó del Místic, però la boira i la previsió de mal temps cap a la tarda ens fa replantejar-nos el tipus d'escalada i al final hem quedat al Bar Anna per esmorzar i acabar-nos de decidir per fer esportiva a la Placa Gunilla on ells, el Cinto i el Joan Canals, no han estat mai, porto uns dies potents i perdent pes, el que m'ha fet guanyar més confiança en les meves possibilitats i grau, els col·legues em deixen pas i aquí la diferència, obro jo totes les vies de primer, decisió que jo havia esquivat durant molt de temps però al final m'he guanyat i ha estat genial, gràcies companys per recolzar-me i seguir fent-me un lloc entre vosaltres, ara ja no puc parar i tot el que faci vull fer-ho de primer, de moment en esportiva i en via llarga també he de obrir la meva ment i les meves habilitats en llançar-me a per totes, després d'un matí intens i sensacional hem anat a dinar al Bar Muntanya de Collbató on hem coincidit amb el David Gomez i el Xermi.
Aproximació.:
Des del Bruc agafem en direcció com si anéssim al Gerro o La Desdentegada fins trobar un retol que diu El Castell, seguim ara a la dreta per una pista prou ampla i còmode pel cotxe fins trobar una gran clariana amb altres cotxes aparcats, des d’aquí podem observar una pista de còdols que han transformat el curs del torrent mirant cap a l’Agulla del Tambor, La Desdentegada o El Vermell del Xincarro, anem seguint i el camí es va estrenyint fins tornar-se caminal per on seguim les marques de pintura vermella en els pins fins trobar una basa, aquí continuem a la dreta seguint les fites i marques de pintura blaves fins trobar-nos davant de l’Agulla de la Mosca, un cop al seu peu la podem anar reseguint cap a la dreta baixant una canaleta i trobant-nos davant la corda fixa que ens ajuda a situar-nos a peu de vies i de la evident Placa Gunilla.

Un cop situats al pedestal a on ens deixa la corda fixa podem situar-nos i tindre espai suficient per equipar-nos i anar estudiant per quina via començar, com que jo conec el sector tiro jo amunt per la primera de la dreta la número 13 de la ressenya i així anar fent per ordre de dreta a esquerra.
Via número 13 5c 11m. 4 xapes + reunió.
Aquesta via es molt vertical i amb passos tècnics de finura, on cal escalar amb atenció, ja que els parabolts estan bastant distanciats, comparat amb altres sectors.
Em tranquil·litza veure que en els meus companys també suen de valent per trobar els passos adequats per progressar, vol dir que no ho he fet tant malament, tot i així us confesso que canvia molt anar de primer a pujar de segon ben assegurat, ho dic perquè l'atenció i tensió de l’escalada de primer es incomparable.
Via número 12 5c 12m. 4 xapes + reunió.
Aquesta via potser no es tant fina com l'anterior però te un pas de la 2 xapa a la 3 xapa que no li trobo, vaig buscant canto i canto sense trobar el cantó adequat, quan em decideixo tirar a munt volo i tot queda en un "pegue".
Els Cinto va darrera meu i desprès de varies mirades i estudis tira una mica més a la dreta de la xapa i troba el canto per fer el cop de gas i amunt, el Joan es més d’energia i valentia i tira pel mig suant lo seu.
Via Sra. María 5c 12m. 4 xapes + reunió.
Aquesta via i trobem més canto i potser més peus, però ens tomba de verticalitat insistent no deixant-nos respirar, una via en la que no ens tenim que confiar, els 3 ens la traiem a la primera però tibant com campions.
Fa poca estona a vingut una altre colla que estan escalant a La Mosca i uns quants acaben escalant al nostre costat dret a les vies que ja hem deixat lliures, un es un amic del Jaume Escorsell que es diu Josep alias “Harry” i esta fent cordada amb el Paco, més tard be un altre noi del que no recordo el nom.
Tot uns jabatos de la roca, per la decisió en la que escalen.
Els meus companys ja en tenen prou però jo m’he capficat en provar la via.
Via Incursió Navajo 6a. 15m. 4 xapes + reunió.
Miro el pas i ja es veu finet de nasos entre la 2a. i 3a. xapa tot i així mi poso, xapo la segona i veig molta distancia fins la 3a. xapa, i aquí es a on esta el 6a., aquesta vegada ja cansat em rendeixo, per tornar-hi un altre dia, però no he tingut forces ni per treure les cintes, però amb la tranquil·litat que tinc una altre via que ja he fet de primer més a l’esquerra.
7- ? (L’Aresta) 4b. 18m. 4 xapes + reunió
Aquesta via només la faig jo, es molt senzilla de fet trenca tots els esquemes del que trobem equipat en aquesta placa, però va molt be per pujar grimpant i de baixada desequipar aquesta i l’anterior, d’aquesta no cal remarcar-hi res més 
En general entre xapes ja bastant aire, son molt mantingudes però amb una excel·lent roca, que en tot moment si busques trobes mans i peus, encara que de vegades costa, sort que son curtes, sinó el grau pujaria ràpidament i quedaríem amb els braços destrossats.
El pitjor es que estan mal equipades ja que la primera assegurança es troba massa lluny de terra i la segona també esta a molta distancia, aquesta forma d’equipar pot ocasionar que si caus abans de xapar la segon parabolt, vas a terra directament.
Totes tenen un grau de dificultat entre el 5c i el 6a. encara que totes tenen un pas per sobre de la seva graduació estimada, no us refieu que aquesta placa no regala l’escalada i teniu que anar disposats a tibar, per gaudir de valent.
El cel es va tornant negre nit, per moments, tal com anunciava la predicció del temps i decidim plegar ràpidament abans de que ens mullem, ja anem cap al cotxe gotejant però ens salvem de l’aiguat que farà mentre estem dinant al Bar Muntanya de Collbató, per sort desprès de l’esforç hem pogut compartir amb els amics i companys, les “birres” i els “callos”, vinga fins la propera, gassssssss i amunt.