dissabte, 28 de juliol del 2012

Escalada Esportiva Sector Esquerra del Pinotxo


Aquest dimecres 25 de juliol dia de Sant Jaume, Santis, Quims i Anna’s, a traves del Grup Natura100 hem quedat per tornar a fer Escalada Esportiva a Collbató.

A estat tot un èxit i els companys no han fallat a la cita, encara que com es normal, no han pogut vindre tots els que volien per problemes quotidians varis i personals.
En aquesta ocasió ens han acompanat el Carles So An, Bruixa Blanca (Maite), Ninfa Nereida (Sara), Carmen Medina, Jessica Jess, Pilar Fernandez, Rosa Farras, Mercè Guitart, Alex Godmir, Enric Kikperic, Gerhard Llenas, Francisco Martinez i Xarli, en veritat em sigut els justos i necessaris per passar-ho bé.
En principi volíem anar al Sector Pell-Roja, però per culpa del sol i de que havia alguna via ocupada, ens hem anat desplaçant fins trobar lloc còmodament al Sector Esquerra del Pinotxo i com encara faltava espai també hem envaït més a l’esquerra al Sector A la Dreta de l'Oskar.



La meva filla Mercè i jo hem començat més tard per problemes de organització, al ser tants, dons uns que es perden, altres que venen més tard i no coneixen el sector, així que simplement nosaltres vam procurar atendre a tothom el millor possible.
De totes formes crec que tots em pogut gaudir com a mínim de dues vies i si ja algú que no ha pogut escalar-ne més per col·laborar assegurant als companys, ja el compensarem la propera vegada.
Hem pogut escalar pràcticament totes les vies i jo en particular he muntat de primer la via número 6 sense nom de 5b, segons la ressenya del Kpujo i la via número 1, Farigola 4b.
Mentre escalavam vam poder observar uns nois amb Parapents, volant per sobre nostre una bona estona, un espectacle que va culminar la tarda.
Una tarda per xerrar, assegurar, progressar pels més nous i de iniciació, també de retrobada pels que ja ens coneixíem en el món del senderisme o la ferrada amb el que, qui més qui menys hem anat derivant i progressant un rere l’altre al món de l’escalada, entre bromes de companys, en especial l’Àlex Godmir, que ens va captivar amb el seu espectacle en plena roca, eh batman?.

Un bon motiu per fer caliu humà i passar-ho bé. Només agraïr a tothom la paciència i el bon afer.
Siauuuuuuuu

dimarts, 24 de juliol del 2012


Paret/Agulla: La Saca Gran
Zona: d’Agulles de Montserrat
Dificultat: IV+
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 90 metres
La Via:son 3 Llargs de 30+30+30 = 90 metres
Aperturista: Cerdà II, Riera, 07.09.1958  
Orientació: Sud
Equipament: parabolts i algún pitó
Material: 5 Cintes i bagues per a reunions (ull portar una cinta llarga per el pitó de dins del forat del segon llarg)
Ràpel: 1 ràpel, de 25 metres per la cara Oest a un coll que en descens,mirant l’agulla a la dreta, ens porta al punt d’inici de l’escalada.
Data:Diumenge, 22 de juliol de 2012
Informació segons madteam i Ressenya
Roca bona en general. Ideal per iniciar-se en l’ambient Montserratí, pitons i parabolts ben rovellats i passejades entre assegurances. Reunions equipades per repelar. No cal portar tascons o friends. Es pot fer amb una sola corda de 60, nosaltres o fem amb dues cordes de 60 x 8,6m/m. 











Aproximació: 
Deixarem el cotxe a Can Massana i seguirem el camí en direcció al Refugi d’Agulles Vicenç Barbé, un cop a dalt del coll de la Portella prendrem el camí tècnic d’agulles amb marques de pintura vermelles, anirem seguint les marques passant pel peu de la Portella Petita i l’agulla del Capdemunt.
Més endavant envoltats d'espadats i a l'ombra del alzinar trobem una família de cabres, les que ens entretenen una bona estona per culpa de la bellesa del moment, més endavant trobem un tram equipat amb cordes fixes fins al peu de la Saca Gran.
Inici
L1- IV 2- Parabolts 2- Pitons
Aquest llarg el comença el Manel,és una mica delicat perquè la roca rellisca, un cop hem xapat el primer parabolt anem cap a la dreta fins a situar-nos sobre l'alzina, que es estrategicament perfecte i al peu de la diedre, que seguirem fins que s'acaba, un petit i fàcil flanqueig ens deixarà en un llavi on es munta la reunió.
L2- IV 3-Parabolts 2 -Pitons
La idea era que jo fés aquest llarg, però el coco i la por de no saber seguir la via, em van fer renunciar i el Manel tot solet va anar obrint tots els llargs, esta fet un crack, ara ho penso i me’n empenedeixo, però tindré que esperar a la propera vegada per intentar-ho jo.
Aquest llarg te la sortida una mica fineta, tenint que superar un forat i passar-lo uns metres per sobre  on la roca es tomba i anem cap a la dreta per on haurem de seguir fins a trobar una esquerda i en bavaresa arribar a xapar un pitó i pujar pel mig de la placa (parabolt) amb tendència a l'esquerra fins a trobar una magnífica reunió, totes les reunions són còmodes.
L3- IV+ 3 - Parabolts
Flanqueig fàcil a l'esquerra per una gran lleixa, quan s'acaba trobem un parabot per xapar i seguir amunt per a l'esquerda. Llarg curt, però amb molt de patir.
Un cop al cim ens felicitem per tenir al sac un altre via i aprofito quan ja he localitzat la instal·lació del ràpel, per fer unes fotos mentre el munta el Manel.
Descens:
Primer baixa el Manel un ràpel de 25 metres per la cara oest amb una instal·lació cutre que no inspira gaire tranquil·litat, sort que el ràpel es poc exposat i breu, el segueixo jo.
Tornada:
Un cop situats al coll pleguem les cordes i mirant cap a La Saca Gran veiem a la dreta el principi de la canal per on tenim que baixar, compte perquè la canal es molt vertical, terrosa i s’ha arrancat una sabina clau, que ajudava a baixar amb més còmoditat, a trams curts podem baixar la part més rocosa en romenage, fins arribar al peu d’agulla del principi, ara només queda seguir el camí tècnic d’agulles cap a La Portella.
Quan passem per la base de l’agulla del Capdemunt veiem a dalt de tot una parella que jo ja havia vist com progresavant.
Més endavant veiem un altre noi arribant al cap de munt de la Portella Petita i dirigint-lo com no al Josep “El Malagueño”, amb el que vam saludar i xerrar una estona.
Ara si ja cap al Pas de la Portella, Coll de Guirló i al cotxe a Can Massana. Siauuuuuuuuuuuu

dissabte, 21 de juliol del 2012

El Punyalet


Aperturistes: Joan Miquel Dalmau (Lucky) i Josep Fígols
Data: 9 de setembre de 1973.
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 55 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Via poc equipada amb pitons, spits i burins.
  • Material: alguna cinta exprés,  Camalot,  tricam i alguna baga llarga.
  • Orientació: Oest
  • Cordada: Sergi Casals, Sílvia Ortiz, Xarli
Data: 14 de juliol de 2012

Al meu company Sergi, ens explica molt bé, la motivació i sentiments que vam sentir i patir en aquesta via d’escalada tant maca de “romenage” d’aventura i que jo aprofito per només afegir-hi algun petit detall personal ja que no puc aportar-hi gaire més de nou del que ell explica al seu bloc  .....NIMFA DE ROCA I GLAÇ .....TEMPLE DE VENERACIÓ

Inacabada per que l'últim pas per a sortir del cim del Punyalet cap al Punyal Gran i l’agulla del Capdemunt, distant només mig metre, requereix d'una fe i coratge i experiència que no va saber trobar en aquesta ocasió.

El Punyalet és una llastra que, com el Sabre o la Figuereta , es desprèn de la muralla natural d’agulles de Montserrat i configura una sèrie de traçats pel que es veu molt característic d'aquesta zona.

La Club Alpí Sabadell és una via que es presenta assequible per als novells en l'art “d'encastar espatlles”, esquenes o culs entre parets i es vulguin iniciar en l’art de l’alpinisme i ens hi apuntem ràpidament, “encara que ells dos el Sergi i la Sílvia ja són uns experts alpinistes, jo no. A mi sense buscar-ho directament se’m  obre un món nou, camelots, tricams....... de material que jo no domino”
El Sabre
Aquest primer tram d’escalada el comença el Sergi, és la Via Torres-Nubiola-Capeta, que deixem a l’alçada d’un cap de burí per entrar a l'estretor del passadís que forma amb la muntanya,
des d’una prespectiva privilegiada junt amb la Sílvia veig com a poc a poc ell va desapareixent per l’esquerda,(el meu cap no para de donar-hi voltes), fent tot un recorregut en “romenage” per entrar-hi caminant per un punt on els esculls dels rentats de les pluges han omplert la fissura i s’ha format un passadís per on podem caminar i travessar del tot la placa. Assegurant el Sergi aquest tram, just a on comença la Via Tiba i aprofitant un cap de burí munta la reunió.
Arribats al collet interior entre parets i tots junts, baixem cap al nord fins travessar una canal rocosa molt delicada per on passa el primer llarg de la via Ribes-Velasco, la travessem i ens col·loquem en un om on podem posar en precari els peus, a l'entrada de l'immediat Punyalet.
Via Club Alpí Sabadell - CAS
1 Llarg
Als peus de l’om en bastant incòmode, la Silvia, un cop a revisat el seu material enceta el primer llarg. Fent oposició  per l'encara ample xemeneia. Assegura el pas amb un “Camalot” i després amb una “baga” que hi ha en un pont de roca.
Ara toca fer un canvi de cara entre parets i es fa amb l’ajut de l’om que molesta a les fotos, sembla que només vol sortir ell. Més amunt troba un pitó, i després un burí, podent considerar doncs el llarg com a 'equipat'.
Sobre un bloc encastat que hi ha a mitja escletxa i a on es fa més còmoda, la Sílvia munta la reunió, amb un espit i un Tricam. El llarg està graduat com a IV+.
Al darrera hi vaig jo i es més el que impressiona el que ho veu com a segon que no la dificultat en si de la via quan hi estàs posat i que en ser molt diferent de les que jo havia fet fins ara em deixa molt satisfet i captivat, crec que m’ha iniciat una gran curiositat per l’alpinisme.
Mentre esperem ara que vingui al Sergi tot i que estem a l’estiu, aquí dintre de l’esquerda estem suats a l’ombra i ventilats per una bona corrent d’aire que fa que agafem inclús fred.
2 Llarg
Ara el Sergi continua de primer el segon llarg. Un parell d'espits assenyalen el camí, i tot i que distants, l'encastament fa que no calgui res més. Es planta així en un curt llarg al cim del Punyalet.
De peu estant veu el que li queda per acabar (5metres) la via al cim de la paret del davant, separada del Punyalet per mig metre, com deia abans.
El pas i les presses són clares, però el buit, la impossibilitat de protecció i la trencadissa de la roca de més amunt no li permeten fer-lo, tot i provar-ho més d'un cop. Sens dubte és el cervell el que actua en contra aquí i ara. Tot i així, sospitosament l'últim espit te un malló, o sigui que algú abans que nosaltres s'ha despenjat des d'aquí.
Així doncs davant la renuncia de continuar, el Sergi assegura tant bé com pot aquest llarg i acabem de pujar la Sílvia i desprès jo, així almenys fem cim.

Descens:
Primer el baixa el Sergi fins a peu de la via, el segueixo jo amb bastants dificultats, la samarreta s’enganxa amb el “reverse”, sort que porto un “maxart”, aquesta situació més l’estretor, fan molt lent el ràpel.
Un cop arribo a l’alçada del Sergi, jo continuo el ràpel, perquè tenim prou corda, fins a peu de via de la Riba-Velasco, continua la Sílvia, que  es troba amb problemes amb els cabells que s’enganxaven amb el “reverse” també, continua fins trobar-se amb mi i acaba de baixar el Sergi que estava controlant des del peu de via CAS.
La tornada és més perdedora que l’aproximació, seguint uns caminals pocs dibuixats i menys transitats i que només  amb el sentit de la orientació arribem a trobar el camí que ens porta fins la pista al Coll del Guirló.
Un mal lloc i una mala via per anar com jo amb pantalons curts, podant i arrossegant tota l’argelaga i les bardisses que m’he anat trobant i foradant els pantalons de tant anar arrossegant el cul.

Heus ací una via per anar a mesurar la progressió del factor psicològic a l'hora de superar passos de decisió.
Tocarà tornar-hi doncs i trobar un millor moment i superar-ho i per fi, acaba sortint caminant per l’agulla del Capdemunt i fer la baixada pel camí tècnic en direcció al Pas de la Portella.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Plaques A La Dreta de l'Oskar i Totxo de l'Oskar


El dimecres 11 de juliol ens ajuntem una colla per culpa de l'Enric Kikperic, que pel facebook em demana d’anar a escalar, perquè  no ens coneixíem de res i vam creure que estaria bé. Llavors veig que es una bona idea i que la podria fer extensiva a d’altres amics del Grup Natura100 i faig un esdeveniment per qui vulgui compartir aquesta tarda amb nosaltres, com que es aprop de casa meva també i animo a la meva filla Mercè Guitart, perquè vingui, i probar aviam  si li fa gracia i troba alguna noia que calci el mateix número de peus i així ella pugui inclús fer alguna via, aviam si li agrada, i per matar dos ocells d’un tret també enredo a la meva dona Marga, dient que ni que sigui per veure l’ambient i veure escalar per primer cop a la seva filla i a mi, que tampoc m’havia vist mai.
Una cosa per l’altre va vindre i crec que tant ella com tothom so van passar d’allò més bé.
També si van voler afegir la Maria Josep Alonso Llopis, Sergio Garcia Rota, als que tampoc coneixíem i al Alex Godmir, Rosa Farràs i la seva filla Mar, i el Jose Manuel Corrales, amb el que ja havia coincidit amb algunes sortides, i jo mateix Xarli en total 10, no esta malament no?


Com que entre tots teníem prou material, vam obrir 3 o 4 vies a la vegada i varies vegades així que tothom va poder fer ven bé entre 3 o 4 vies, depenent de les forces de cadascú.


I a part de la Placa a La Dreta de l’Oskar, que hi han més vies que no a la ressenya del bloc del Kpujo, (l’obertura de noves vies es constant), també vam muntar un parell de vies del Totxo de l’Oskar amb més grau, L’Alguer 5c i la Cala Luna 5c, així tots vam poder gaudir de més de 10 vies de molts graus diferents entre el senzill III+ fins el 5c.
A l’arribar a la roca sobre les 17 hores vam poder escalar a l’ombra de l’intens sol de l’estiu i vam estar millor del que ens pensàvam.
Crec que puc dir en nom de tots que hem pogut passar una bona tarda, amb una gent molt maca fent el que més ens agrada, escalar,i passant-ho bé, també amb l’ especialista l’Alex, que també son importants i la serenor i la implicitat del José Manuel i la Ma. José, la intimitat dels més reservats, l’Enric i el Sergi, la facilitat i decisió de la Rosa, la simpatia de la Mar, les primeres passes de la Mercè, la reportera i observadora d’aquesta tarda la Marga i jo que miro d’estar atent a tothom per així no perdrem res: el Xarli haahahah.
Que més es pot demanar? Siauuuuuuu

dilluns, 16 de juliol del 2012

Via Balvino López Méndez a La Paparra



  • Nom de la Via:Balvino López Méndez
  • La Via: 5 Llargs (35+35+18+25+2)=133metres.
  • Paret/Agulla: La Pastareta
  • Zona: La Plantació-Montserrat-
  • Dificultat: V(A0)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 133 metres
  • Aperturista:Guillem Arias i Joan Prunera, 9 i 10 d’agost de 2011.
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Orientació: Est
  • Equipament: parabolts amb xapes pintades grogues
  • Material: 11 cintes exprés i 2 cintes Llargues
  • Data:Dissabte, 8 de juliol de 2012.

NOTES: Via molt maca i ideal per iniciar-se de primer, aneu en compte al segon llarg, la línia fa ziga-zagues molt brusques i encara que poseu cintes llargues, us costara d’arrossegar la corda tant de primer com assegurant i recuperant corda del segon, el 5e llarg es el més treballos amb dues passes de V, però molt assequibles, sinó sempre podeu fer un Ao.


Aproximació:
Aparcarem el cotxe a dins del Monestir de Montserrat. 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir, o directament aparqueu a fora de les barreres.
Des del Monestir agafem el camí antic cap a Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra passarem pel costat d’una placa de roca i tot seguit vorem un caminal que puja pel bosquet fent ziga-zagues fins sortir a peu de la Gorra Marinera, al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan.
Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni. Tot seguit comencem a trobar les agulles primer La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi.  
Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt groc ens marcarà el començament de la via.
Inici
Paraules del Joan Prunera.....
Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el company Guillem hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromís o pel plaer d'escalar, que si no. Ja dic, es una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem. La vem obrir en dos dies, el primer repelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la des de sota vam col.locar els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.
Ll1 35 metres II, III i 5 parabolts.
Comença en Manel. el llarg es molt fàcil i puja per unes rampes fins travessar una mena de canal per seguir per una placa vertical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió. Al seu darrera vaig jo fins la R1
Ll2 35 metres III, IV, IV+, III i 11 parabolts.
Començo jo i així vaig agafant experiència. En quest llarg la roca es molt bona, trobo un flanqueig a la part superior, primer cap a la dreta bastant tancat, a on ja noto que costa arrossegar les cordes i desprès cap a l’esquerra en diagonal molt tancat i cap amunt, trobo una entrada de reunió no tan bona degut a la roca, molt trencada, però molt ben assegurada amb uns bons parabolts.
Ll3 18 metres III i II i 4 parabolts.
Surt el Manel, és una aresta on el primer tram es mes difícil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fins la reunió, desprès el segueixo jo.
Ll4 25 metres III i 5 parabolts.
Surto jo i el llarg es de les mateixes característiques que el de sota. Val a dir que a la nostra dreta tenim un bon ambient.
Ll5 20 metres  III, V o Ae, III i 6 parabolts.
El Manel ara surt primer, directe de la reunió amunt, desprès puges en tendència a l'esquerra fins sota del ressalt final amb passos força difícils, encara que si ens ho estudiem tranquils es troben aviat, son dos passes treballoses però els millors de tota la via. I si no us veiu en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passes i ja som a dalt del cim.
Espero que us agradi, perquè, es una via senzilla però amb els seus 130 metres apròximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts pintats de grog. La baixada la farem caminant des del cim al collet dels Gorros i en 5 minuts escassos fins els camí de Sant Jeroni.
La resta anem desfent el mateix camí que de pujada. 

Com anècdota us puc explicar que ja a l'aparcament ens vam trobar amb el meu amic Arcadio Mank, la seva dona Agnès i un altre parella d'amics, ens vam saludar i adeu, quan jo estava fent el 4t. llarg des del Mirador de Bellavista amb va cridar perquè sabéssim que ens estaven fent fotos, gràcies Arcadio.
Siauuuuuuuuu