diumenge, 14 de febrer del 2010

Montserrat Congelat



Avui 14 de febrer de 2010, escric aquest article per descriure-us no el camí que hem recorregut sinó el fred gèlid que es respirava a Montserrat.


I, perquè en tingueu una mostra us penjo aquesta pel·lícula de fotos que he fet mentres caminava pel Camí dels Degotalls direcció baixada dels matxos i camí de l'àngel cap a Monistrol de Montserrat, repetitiva dintre de la meva rutina per caminar i observar Montserrat com tantes altres vegades.


La temperatura aquest matí (quarts de nou), a d'alt fora del Monestir era de -3,5º amb una sensació de fred de  -7º.


Bé no us vull avorrir més i mireu aquestes fotos.


dimecres, 10 de febrer del 2010

Caminada Circular Collbató-Miranda de Santa Magadalena-Collbató




Avui 7 de febrer de 2010 són les 7:30 del matí ens trobem a la plaça del darrere de l'església de Collbató, com a punt de trobada.

com arribar a Collbató

Hem quedat amb els organitzadors de a peu per Montserrat, per trobar-nos i ajuntar-nos amb la resta de participants a la caminada circular que ells han organitzat, Collbató-Miranda de Santa Magdalena-Collbató.

Estem expectants i un xic neguitosos, perquè entre nosaltres no ens coneixem amb ningú, es la primera vegada que la meva dona i jo hi participem.

I, així és, a l'hora en punt van arribam més participants i els organitzadors, que un cop fetes les presentacions, encapçalen la sortida.



Collbató 388 m.

Ens dirigim rectes pel carrer de pau bertran travessant el nucli antic de Collbató, per endinsar-nos pel mig d'oliveres pel camí de la Vinya Nova, fins que al cap d'una estona i trobem un trencall cap a la dreta que ens portarà a un petit tram del torrent del Misser per a travessar el Serrat de la Pastereta fins trobar-nos amb el Clot de la Mònica, aquí ens trèiem els polars, bragas, i demés roba d'abric, perquè a partir d'ara pujarem per una constant i feixuga pujada zigzaguejant el contorn de la muntanya i vorejant El Frare de Baix i fins a tocar el Canal de l'Artiga Baixa, aquí ens trobem a una alçada de 754m.



Estem en una cruïlla important on no podem equivocar-nos, a l'esquerra amb marques grogues porta cap a Els Pollegons, i la que nosaltres tenim que seguir es la de la dreta amb marques blaves, seguim pujant i el dia es va aclarint i comença a haver-hi més llum.

Ara ja podem començar a observar entre els clars del bosc el paisatge i les parets que ens envolten.
Continuem fent a poc a poc per la feixuga pujada, fins poder veure de lluny Sant Jeroni i el Serrat de Moro, i mes amunt trobar-nos que el camí desapareix per enfilar-nos i flanquejar per un pas rocós amb força pendent i travessar-lo i passar pe un coll estret que de cop ens obre el paisatge i ens trobem a la vista l'ermita de Sant Joan al nostre davant, ara ja a pocs metres.

Just a la dreta d'aquest coll i trobem un turó que te una cota de 921m., alguns del grup decideixen pujar-hi caminant sense cap problema, i fer unes fotos xulíssimes.

Continuem i arribem a l'antiga ermita de Sant Joan a on parem a esmorzar, son dos quarts d'onze.


Des d'aquí fem fotos a l'actual ermita de Sant Joan i al camí que ve del Pla de les Taràntules, un cop hem recuperat forces ens animem i continuem, travessant l'estret pas que ha quedat per entre mig de les ruïnes o vestigis del que havia sigut primer l'ermita de Sant Joan i desprès el desaparegut Restaurant de Sant Joan i seguit dels vestigis de l'ermita de Sant Onofre, on trobem un diposit pluvial a on hi tiren monedes per demanar algun desig, continuem per on arribem a mig tram de l'escales de Jacob per les que pugem fins trobar-nos a d'alt de tot a l'esquerra la continuació cap a la Miranda de Santa Magdalena.


Ermites de Sant Joan i Onofre (Castellà)


Un cop hem pujat per el tram d'escales esculpides a la pedra podem veure abaix el Monestir, davant nostre Sant Jeroni, el Moro i al fons els Pirineus nevats, el corriol segueix i ens puja fins la Miranda a on ens trobem a d'alt de les Gorres, (Gorra Marinera 1.098m., La Magdalena Inferior 1.132m., l'Ullal 1.128m., i La Magdalena Superior 1.153m., i la Gorra Frígia 1.152m., amb un paisatge espectacular des d'on podem veure les regions de Tebes, Tebaida i Tabor, i tots els seus cims, l'Elefant, La Mómia, La Prenyada, La Panxa del Bisbe i davant nostre a la Gorra Frígia observem que hi ha una colla a la creu,  que es troba al seu cim, i al cap de poca estona podem observar el seu descens per la part del darrera i es quan ens adonem que també hi ha a la roca sense moure's al peu de la Magdalena Superior, un parell de ramats de cabres.

Fem totes les fotos corresponents i com que es el cim més alt que assolim aquesta jornada, 1.132m., també fan la foto de colla de rigor tots cofois i satisfets, si calculeu podeu adonar-vos de que hem assolit un desnivell de 744 metres.






Descens pel camí vell de Collbató, Torrent de la Font Seca i Drecera dels Graus fins Collbató.


Comencem el descens pel mateix camí que hem pujat fins arribar al tram superior de les escales de Jacob i passem per un coll entre mig de la Magdalena Inferior a l'esquerra i la Gorra Marinera a la dreta, continuen el seu descens fins trobar-nos un cop acabades les escales amb un corriol de curt trajecte, fosc i humit per entre mig de boixos i alzines, que ens portara de ple al camí vell de Sant Jeroni.

Un cop aquí ens dirigim cap a l'estació superior de Sant Joan i pel camí ens ve a trobar el sender  del Trencabarrals, i aquí mateix comença pujant per la dreta el sender que porta a l'ermita de Sant Jaume, quan arribem a el Pla de les Taràntules 971m., anem cap a la dreta  direcció un altre cop per l'altre cantó de l'ermita de Sant Joan, a l'esquerra el camí porta al Monestir passant per l'ermita de Sant Miquel.
Anem caminant i podem observar des d'aquí baix cap a la Miranda de Santa Magdalena,  el pas que hem travessat de l'ermita de Sant Onofre i el tram que no hem fet de les escales de Jacob.

I, abans d'arribar a l'ermita de Sant Joan a l'esquerra surt el camí vell cap a Collbató que a traves del Torrent de Santa Caterina i encaixats entra la Serra de Sant Joan i el Serrat del Penitent ens baixara fins trobar-nos al costat de La Font Seca.


Continuem ara ja mes relaxats per la baixada fins passar per l'avenc Petit de Costa Dreta, del que hem van explicar que si hi tires una moneda no sens quan arribar al final, però informacions espeleològiques diuen que te una caiguda de cent quaranta-vuit metres.


Continuem ara per una suau pendent fins trobar-nos amb la drecera de Fra Garí per on i pugen una bona colla de muntanyencs, només de mirar-la ja fa ofec, seguim fins passar la Roca dels Polls i un tram molt concorregut pels escaladors i amb força vies, la Roca Llisa i desprès la Taca Blanca 620 m., on esta pintada una estelada que es deixa veure des de ven lluny .



En lloc de segui pel camí principal agafem per la pendent de la esquerra just davant de la Taca Blanca la Drecera dels Graus, que per una torrentada tortuosa i pesada pels nostres peus i genolls cansats ja de tanta aventura ens porta a unir-se en el seu tram final amb la Drecera de Fra Garí i fins a Collbató.





Hem arribat al final de la caminada i ara son les 13:00 hores, deu ni do, oi!!!!!
Aquí venem els comiats i fins una altre caminada i cap a casa que tenim que reposar i agafar forces.

Jo us recomano aquesta colla, ens ho hem passat d'allò més be i tenim moltes ganes de repetir, són una gent molt amable i simpàtica, amb la que no et fas estrany i t'acullen bé. (I no cobro per fer la pilota).

Els vídeos de fotos de YouTube, he procurat muntar-los sense que es reconeguin en els participants de la caminada per no requerir del seu consentiment, i no provocar cap recança, ni cap mal us de la seves imatges.

Adreces d'interes:


a peu per Montserrat
Ajuntament de Collbató
Viquipèdia Collbató
Portals de Montserrat-Collbató
Informació de Collbató

dissabte, 6 de febrer del 2010

Degotalls, Baixada dels Matxos i Camí de l'Àngel


Us recordeu d'aquesta foto?, aquesta vegada un cop explicat el recorregut pel conjunt monàstic de Montserrat i havent gaudit dels monuments als nostres il·lustres i observat les majòliques de les imatges de les advocacions marianes, continuaré relatant-vos la resta de la caminada que nosaltres vam fer.

Mapa del recorregut:



Anem cap a la Baixada dels Matxos
Sender PR-C19
Baixarem a Monistrol de Montserrat des de Montserrat seguint el camí dels degotalls i agafant la segona sortida del camí que trobarem a la dreta, es l'ultima i baixarem tranquil·lament observant el paisatge resseguint i vorejant pel camí les petites torrenteres que anirem trobant fins arribar a la Canal del Pou del Gat (ja un trencall que puja fins el Serrat de les Lluernes) per on baixarem a la Ctra. BP-1103, que ve de Can Maçana a trobar la Ctra. BP-1121 que ve de Monistrol, davant el peatge d'entrada a Montserrat.

Nosaltres un cop arribem a la Ctra. BP-1103, on trobem panells informatius del camí dels degotalls i del camí de Sant Jaume, la travessem mirant cap a Manresa, a trobar per passar pel estret pas del cantó dret, per on anirem seguint fins trobar el trencall a la dreta marcat a l'asfalt de la Ctra., amb marques blanques, vermelles i grogues.

Durant aquest recorregut hem pogut observar tota la carena de la muntanya, amb les seves impressionants parets i formes, però en aquest tram de Ctra., sobretot hem anat resseguint per sota molt a prop del Cavall Bernat i Sant Jeroni.





Un cop feta aquesta puntualització començem la Baixada dels Matxos, un corriol de pas estret que un cop endinsats en ell, no ens adonarem per on passem fins arribar pràcticament a sobre de Sant Benet.

Es un recorregut on els peus ressegueixent les ziga-zagues del camí, on anirem fent entre alzines, pins i sobre tot, Cirerers d'Arboç (Madroños) que a partir d'ara ens aniran acompanyant pràcticament tot el recorregut, aneu en compte si es el temps d'aquestes cireres (Octubre-Novembre) i en menjeu perquè el seu nom en llatí ja ho diu tot “Arbutus Unedo” només una.
Aquestes Cireres no són verinoses però més de 5 poden donar un bon mal de ventre.


Anem fent fins arribar a trobar la Ctra.BP-1121, un cop aquí s'ha acabat aquest camí; estem a l'alçada de l'antiga i en runes la Colònia Puig, us poso un enllaç d'un vídeo del you tube que he trobat on podeu veure el seu estat actual.


Enllacem amb el Camí de l'Àngel

Creuem al costat dret de la Ctra. que es ben ample, on ja podem veure be la torre del convent de Sant Benet (antic Hotel Marcet),  i el seu accés per on entrarem i a una cinquantena de metres, abans de l'entrada i aparcament del Convent entre mig del enjardinat trobem a mà dreta el començament del Camí de l'Àngel.



si voleu mes informació sobre aquest convent seguiu aquest enllaç (Castella).

Començem la baixada pel tortuós però divertit i entretingut camí, on si portem canalla s'ho passaran d'allò més bé, anem fent salvant trams amb graons de ferro clavats a la pedra i per trams amb pendents amb cables d'ajuda per baixar-les.(gens complicat).





Fins arribar al Olivar del Marcet on el camí es torna més planer encara que pedregós, ara anem caminant en pararel amb la Ctra. que desprès d'atravessar tota la Serra de Canfranc i el Coll de Canfranc, trobem l'encuny de Sant Lluc, i baixant uns pocs metres trobem una vegada més i última la Ctra BP-1121, la seguirem uns cinquanta metres avall fins veure a l'altre banda les marques blanques i grogues que ens obren pas entre els protectors laterals de la Ctra., per on continuem per una suau pendent fins passar per sobre el túnel del Cremallera de Montserrat, ja unes baranes per parar i badar una estona.

Continuarem i ens trobarem que el mateix camí ara s'ha transformat en part de l'antic Camí Ral que venia de Barcelona, que ens portarà fins davant mateix de la Ermita de l'Àngel del segle XVII, sobre un turonet,  emblanquinada i amb un campanar de paret.

Continuem ara pel carrer del Camí de l'Àngel fins arribar a la plaça de la Font Gran, centre de reunió, xafarderies i xarrades culturals i socials del poble i d'oci. (Bars).
I si ens queden ganes podem donar un tom pel casc antic del poble.
Al temps per fer aquesta caminada es d'unes dues hores en total des del Monestir, depenent de les parades en els degotalls per veure de prop els detalls i del pas de la marxa.



enllaç d'informació històrica de la vila

Breu Historia del poble de Monistrol de Montserrat
Els inicis històrics de Monistrol s'han de buscar segurament en un petit cenobi ( "monasteriolum") sorgit a recer d'alguna de les esglésies montserratines que Guifré I, el 888, va adjudicar al monestir de Ripoll, una de les quals era dedicada a sant Pere , titular de l'actual parròquia de Monistrol. És versemblant que la petita església de Sant Pere, del 932, tingués el seu origen en algun nucli d'ermitans format en aquest paratge des dels temps visigots.

La història i la vida de la població han estat sempre lligades a les del monestir de Montserrat, que va tenir la senyoria plena des de 1363, que el prior Jaume de Vivers va adquirir la jurisdicció al rei Pere III. Un prior montserratí anterior (Bernat Esquerrer, l'any 1317), per facilitar els pelegrinatges al santuari, havia fet construir el pont sobre Llobregat, de magnífica estampa gòtica i que va subsistir fins al 1939. Un altre prior, Ramon de Vilaragut, cap a 1340, va edificar el palau prioral de Monistrol, desfigurat en el transcurs dels temps i convertit avui en hostal i oficina bancària, tot i que conserva importants elements d'arquitectura gòtica.

dijous, 4 de febrer del 2010

Els Degotalls, El Camí, Els Artistes i les Majòliques


Al Monestir
Aquest cop pujem al Monestir amb el Cremallera de Montserrat, com ja és habitual amb el de les 08:48 a Monistrol Vila, que arriba a Montserrat aproximadament a les 9:12h., quan arribem fem un tom pel Monestir (720m.).

La informació del cremallera i serveis bàsics ja estan explicats en altres articles.


Informació del Cremallera de Montserrat





Anem a veure a la Moreneta,  al sortir a l'atri, esperem el repicar de les campanes de les 9:20, tot mirant l'entrada de la Basílica del segle XVI, i els seus 12 apòstols amb Jesús al mig, i tota l'edificació monàstica que l'envolta de diferents èpoques.

L'actual basílica desprès de moltes reestructuracions i ampliacions,  esta construïda en lloc de una antiga ermita que també s'anomenava Santa Maria, actualment i viuen una setantena de monjos.


Al mig de la plaça veiem un centre de marbre encerclant un text en llatí, el que diuen que és el centre magnètic o tel·lúric de la muntanya de Montserrat, o al menys es a on la gent ve a fer els seus rituals amb plena rivalitat amb els monjos (ho he viscut en primera persona).
si us voleu informar millor podeu seguir el següent enllaç que le trobat molt interessant.


Jo no sé que tenen de cert aquestes histories, però el que si sé de cert és la pau que em dona sentir el repicar de les campanes. 

Avui dia tot el conjunt monàstic gaudeix d'una gran quantitat de visites de recerca, turística i devotes, perquè té una Biblioteca molt important, un Museu molt bo, la Moreneta, els Escolans i el lloc privilegiat, que el fan únic al món.

Seguim  baixant, travessant la plaça de Santa Maria, i si mirem cap a munt, davant nostre podem admirar la Gorra Frígia (1.152m) i les Magdalenes, la Superior, l'ullal, la inferior i la Gorra Marinera que encapçalen el torrent de Santa Maria que baixa pel dret fins trobar el riu Llobregat, continuem i passem per davant del Museu i just a continuació bé l'escultura d'en Subirachs. Sant Jordi, el que no deixa de mirar-te quan passes per davant seu, amb una placa al·legòrica al costat sobre el seu significat per la Pàtria Catalana.

Continuem baixant per passar per la plaça de l'Abat Oliba, també coneguda com a plaça de les pageses, girem a l'esquerra per passar per la plaça de la Creu per davant de l'estació del Cremallera i seguim rectes pel Passeig de l'Escolania i per davant de les tradicionals parades de les  pageses de Marganell, un poble veí, per si volem comprar, mel, mató, formatge o algún dels productes que elaboren.

Al mirar pel marge dret podem veure mirant avall el camí de les Canals quan puja junt amb el de la Santa Cova, també veiem les estacions Inferiors i Superiors de l'aeri de Montserrat i el riu Llobregat a l'arribar al límit amb el Baix Llobregat i el Bages i la C-55 que el voreja.

Al nostre davant  veiem la Santa Creu de Sant Miquel i la seva ermita, més a la dreta sobre l'estació del cremallera de Montserrat l'estació del Funicular de la Santa Cova, que ens pot estalviar un tram de camí.

Al final del passeig de l'Escolania trobem un edifici amb diversos serveis de restauració i a continuació un conjunt de placetes o terrasses i un aparcament, anomenat plaça dels apòstols, en record d'una capella que hi fou edificada el segle XVI,  reconstruïda i destruïda diverses vegades al final es va adequà aquest espai en memòria dels Sants Apòstols.
També i podem trobar a sota de la placeta rodona una capella funerària que conté les despulles dels membres del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, morts durant la guerra civil.
Més avall al vol de la timba, i trobem el monument "escales de l'enteniment" en memòria de Ramon Llull, obra de Josep M. Subirachs.


Ara agafarem el trencall de l'esquerra on comença el Camí dels Degotalls, molt ben indicat, us podeu guiar perquè està just davant del mirador dels Apòstols, amb el seu pas de vianants i davant del aparcament dels autocars també trobem la segona rampa que dona accés al Camí dels Degotalls.

enllaç Historia de Montserrat

Els Degotalls
Comencem a pujar uns esglaons i arribem al Magnificat, amb una placeta amb un petit llac artificial amb nenúfars.
I a l'esquerra, una sortida pel darrera del Monestir,( per on porten els monjos al seu cementiri, que trobarem més endavant), on s'ajunten els dos accessos i ens situa a l'alçada del camí que a continuació explicaré en dos etapes:





1-Els Degotalls dels Artistes

Aquí podem trobar tot un seguit de monuments que honoren els intel·lectuals i 
activistes culturals nacionalistes catalans a partir del segle XIX.

A l'entrar primer trobem una escultura de bronze de Carles Flotats dedicada al compositor Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922), i a Jacint Verdaguer (1845-1902) que era poeta i escriptor, van compondre i escriure el Virolai, respectivament.

Fins aquí hem anat caminant i observant aquestes obres i també tot un conjunt de Xiprers, Teixos i Alzines, que donen un caira ombribol al lloc, que continuem passejant.

Després trobem un projecte de Frederic Marès, dedicat a Joan Maragall, (1860-1911) escriptor i poeta.

En tercer lloc trobem una làpida de l'orfebre Joaquim Capdevila al tenor  Emili Vendrell, (1893-1962).

Aquí trobem una petita placa en memòria de Ricard Castell i Franciscà compositor de la sardana Els Degotalls

Un altre placa de bronze al Mestre Antoni Pérez Moya (1884-1964), Músic, compositor i director, va ser escolà mestre i organista de la Basílica


Biografia de Antoni Pérez Moya

Ara trobem una medalló de bronze dedicat al músic i compositor Antoni Pérez Simó (1920-1996), compositor coral i pedagogec especialitzat en la ensenyança de música a invidens, va dirigir l'orfeó gracienc durant 50 anys.

Anem passejant i a les clarianes si mirem amunt veiem els penya-segats de pedra que cauen des del pla de la Trinitat, uns dos-cents metres més amunt.

Aquí trobem un monument dedicat al escriptor, Josep Mª Folch i Torres (1880-1950) novel·lista, narrador i autor teatral.

Tot seguit un monument dels escultors Rafel Solanic i Carles Collet, a Pep Ventura (1817-1875), compositor de centenars de sardanes Els Degotalls entre d'elles.

També veiem un medalló de bronze dedicat a Pompeu Fabra (1868-1948), el que va escriure la normativa de la llengua catalana.

Al costat de dues fonts Sant Benet i Santa Escolàstica, trobem un monument projectat per Ferran Serra i Sala, al músic Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874)

També trobem una placa de marbre en forma de nom de carrer en memòria del Mossèn Antoni Batlle i Mestre (1888-1955), capellà i pedagog.

Aquí si mirem avall podem veure la Carretera que porta a Can Maçana, el pla del Bages i en un dia molt clar al fons els Pirineus

A uns cinc minuts trobem un monument obra de Joan Rebull dedicada al Mestre i compositor Lluís Millet i Pagès (1867-1941), fundador de l'orfeó Català.

Després d'una escultura evocant l'Esbart Volada d'Ocells,  trobem un monument a la sardana seguit d'unes lloses negres, gravades per honorar a Juan Amades, Joan Rigall i Aureli Capmany, per la seva contribució a la dansa i a la cultura popular.






2-Els Degotalls de les majòliques advocacións marianes.

Tot seguint el camí podem observar les esllavissades que s'han anat produint a partir del 2006 i l'última tan greu que va succeir l'any 2008, que encara està en obres i que va maltractar part del cementiri dels monjos arrossegant varies làpides.

A partir de 3/4 de camí trobem a la dreta una primera sortida del camí i més endavant un altre que ambdues es troben tot just arribar a la carretera de Can Maçana.
Nosaltres continuem fins el final on trobem una plaça tancada amb els Degotalls damunt, amb la seva pedra negra marcada per la humitat, amb una pedra plana en forma de taula per poder gaudir d'una mossegada mentrestant observem aquest preciós espai i recordem tot el que hem vist durant aquest petit però atapeït recorregut de cultura, espiritualitat i natura, senzill, pla i a l'abast de tothom.







A partir d'ara us relacionaré totes les imatges de Mare de Deu que he trobat al llarg del camí, la majoria del ceramista Joan Guivernau (1909). Les més antigues es troben a mig camí  i el text que reprodueixen es el del Magnificat o Càntic de Maria.

1 -Sant Benet
2 -Santa Escolàstica
son unes majòliques que encapçalen el centre d'unes fonts.
3 -Mare de Déu del Miracle
4 -Mare de Déu de la Pobla de Montornès
5 -Verge Maria de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols -Girona-
6 -Verge Santa del Lledó
7 -Santa Maria de Bellvitge Patrona de L'Hospitalet de Llobregat
8 -Mare de Déu del Sol del Pont de Roda de Ter
9 -Nostre Senyora de Loreto Copatrona de Llardecans -Lleida-
10-Santa Maria de l'Estany
11-Mare de Déu dels Socórs d'Agramunt
12-Mare de Déu de la Serra de Montblanc
13-Mare de Déu del Tura Patrona d'Olot
14-Mare de Déu del Loreto d'Ulldemolins
15-Mare de Déu de la Salut de Sabadell
16-Mare de Déu del Remei de Santa Maria de Palautordera
17-Nostre Senyora del Remei d'Arenys de Munt
18-Mare de Déu del Serrat de la Segarra
19-Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Llobregat
20-Mare de Déu de la Salut de Terrades -Empordà-
21-Santa Verga Maria de Palau Solitar
22-Verge Santa de la Roca de Mont-Roig del Camp
23-Mare de Déu de Tiana
24-Mare de Déu del Patrocini
25-Verge de Puiggraciós del Vallés Oriental
26-Mare de Déu de la Neu de Vilanova i la Geltrú
27-Mare de Déu de Port del Barrí de la Marina de Barcelona
28-Mare de Déu dels Socors de Tossa
29-Mare de Déu de Fàlgas de la Pobla de Lillet
30-Mare de Déu dels Desemparats de Valencià
31-Mare de Déu del Remei de Mora la Nova 
32-Mare de Déu del Roser de Barcelona
33-Verge del Roser de Calella, que és troba protegida darrera una reixa.
34-Mare de Déu de Barà de Roda de Barà
35-Verge de la Pietat d'Igualada
36-Verge de Santa Maria del Prat de Llinars del Vallès
37-Oïu, Mare de Clemència de Puigcerver del Baix Camp
38-Mare de Déu de la Fontcalda de Gandesa
39-Mare de Déu de Núria-Pirineus-
40-Mare de Déu del Roser de Sant Climent de Llobregat
41-Mare de Déu de Togores de Sabadell
42-Mare de Déu del Viver d'Argentona
43-Santa Maria......de Manresa, esta molt malmessa i no es pot llegir, si algú sap quina és si us plau que m'ho digui per completar la relació.
44-Mare de Déu del Bon Viatge de Sant Joan Despí
45-Mare de Déu de Queralt de Berga
46-Nostre Senyora de Fussimanya del Bages 
47-Mare de Déu de l'Acadèmia Patrona de Lleida
48-Mare de Déu del Collell de Girona
49-Mare de Déu de Farners de Santa Coloma de Farners
50-Mare de Déu de Brugués de Gavà
51-Mare de Déu del Camí de Cambrils
52-Mare de Déu de la Cinta de Tortosa
53-Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar
54-Mare de Déu de les Alegries de Lloret de Mar
55-Mare de Déu de Valldeflors Patrona de Tremp
56-Mare de Déu de Juncadella
57-Santa Maria del Remei del Barri de les Corts de Barcelona
58-Mare de Déu del Vilar de Blanes
59-Nostre Senyora de les Arenes de Castellar del Vallés
60-Mare de Déu de les Neus dels Ravals de Sabadell
61-Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp
62-Santa Maria de Foix del Penedès
63-Mare de Déu de la Gleva de Vic
64-Santa Maria de Siurana
65-Nostre Senyora del Roser de Castellolí
66-Santa Maria de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
67-Santa Maria de Pineda de Mar
68-Mare de Déu del Vinyet de Sitges
69-Santa Maria del Remei de Manresa
70-Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
71-Nostre Senyora del Claustre de Tarragona
72-Mare de Déu del Remi d'Urgell
73-Mare de Déu de la Paret Delgada de la Selva del Camp
74-Nostre Senyora de la Palma de Cervelló
75-Mare de Déu del Congres de Barcelona
76-Mare de Déu del Mont Bisrat de Girona
77-Mare de Déu de Rocaprevera de Torello
ja un espai buit per absència de les rajoles suposo que malmeses pel temps.






adreces d'interes:

Abadia de Montserrat


Historia de Montserrat


Patronat de la Muntanya de Montserrat


Portal de Montserrat


Visita a Montserrat