Via Tàrrega a La Roca dels Arcs

Via: Tàrrega

Zona: Vilanova de Meià - La Noguera

Agulla/Paret: Roca dels Arcs

Tipus de Roca: Calcari

Dificultat: V (D+)

Dificultat obligada: V

Grau d’exposició: Alt

Compromís: Mitjà

Llargària: 180 metres (40+40+45+55)

Aperturistes: R.Balcells i R.Reinal (1974)

Equipament: Via des-equipada

Material: 8 cintes exprés, joc de friends, tascons i bagues savineres.

Orientació: Sud

Cordada 1: Cinto Romero i Joan Canals

Cordada 2: Matthew Cox i Xarli

Data: 15.12.12

OBSERVACIONS:

La Via Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de fer-la caldrà dur un joc de friends fins al nº 2 de Camelot, alguns tascons i varies bagues per llaçar savines.

Aproximació:

Passem de llarg Vilanova de Meià i seguim la carretera L-913 direcció Terradets, passem de llarg la cruïlla a la nostre esquerra per anar a l’ermita de Meià, més endavant en un revolt molt pronunciat a la dreta, trobem la Font de la Figuera, on molts escaladors fan nit i bivac amb les furgos, continuem i de lluny ja podem observar a l’esquerra clarament la Roca dels Arcs i a la dreta el Sector Pilar del Segre, entrem al congost per un pont, tot just el passem aparquem en els petits espais a dreta i esquerra de la carretera. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint en força pujada la Paret de la Roca dels Arcs. 

Un cop a l’alçada de la via ens desviem (fites) en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via, a

quí podem observar que tenim que grimpar uns metres entre roques i arbres, fins un replà còmode per muntar la R0 amb una baga a una alzina, a la nostre esquerra queda a la vista l’inconfusible bavaresa de la Via Anaconda.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1 IV+  40 metres

Comença el Cinto i el Joan i tot seguit el Matt, jo en quedo l’últim desmuntant i recuperant catxarros i així anar agafant confiança a aquest tipus de roca, sortim un pèl a l’esquerra d’aquesta per enfilar una bona placa bastant vertical (no anar cap el diedre que hi ha més a l’esquerra). Escalem més o menys recte fins abastar una primera petita savina. Després d’encintar-la tirem recte amunt fins arribar a un petit diedre que un cop superat ens deixa a una altra savina (amb bagues). Des de la savina flanquegem a la dreta (II) fins arribar a una altra savina on muntem la primera reunió, bastant còmodes també.

Jo encara no estic fi i deixo que el Matt continui gaudint com un nan de primer i posant friends i tascons.

L2 V 40 metres

Des de la reunió anem a buscar l’esperó de la dreta (No anar per la placa de l’esquerra on es veu un clau!!). L’escalem amb passos de IV/IV+ fins trobar un clau. Seguim amunt cercant la lògica i llaçant algunes savines que ens surten al pas. Abans d’entrar a la reunió tenim uns metres de placa (V) que un cop superats ens deixen a un relleix on hi ha una gran savina que ens servirà per muntar la segona reunió.

L3 IV+ 45 metres

Escalem un parell de metres per una vertical placa amb bones franges horitzontals fins atènyer una fissura que podrem equipar fàcilment amb algun friend gran. Col·locar-nos sobre la llastra és el més complicat de la tirada, però les bones preses faciliten molt l’operació. Un cop a sobre seguim en diagonal cap a la dreta, superant un parell de plaques tombades fins arribar a una savina en la qual muntarem la tercera reunió, aquí estem a peu pla.

L4 IV 55 metres

Aquesta tirada que la veig prou fàcil i amb decideixo fer-la jo per començar a posar catxarros i practicar jo també. Des de la reunió veiem en diagonal a la dreta una alzina característica a la part alta de la paret. Hem d’anar cap allà traçant una gran diagonal per terreny fàcil. Just sota de l’alzina tindrem un pas una mica més dret, però l’únic que me’l dificulta es que quedo atrapat per la motxilla a la savina i el Joan i el Cinto em donen un cop de ma per sortir-m'en. Un cop al replà trobem una alzina on podem muntar la reunió o seguir una mica més fins sortir de la paret.

Es increïble quant penso que totes les reunions menys l'última les hem muntat en unes savines, majestuoses, uns exemplars que et magnetitzen de la força i l'atractiu que tenen, les seves formes sinuoses i turmentades que transmeten bellesa i madures.

Aquí al cim fem unes poques fotos del voltant i de nosaltres contents per haver assolit un altre via, que mereix tot el nostre respecte per la seva versatilitat i perquè tots els llargs han tingut el seu passet per fer-nos pensar o superar-nos tot i que es fàcil de protegir, ara comencem a descendir de pressa perquè ens fa por que s'ens faci de nit.

Descens:

Seguirem unes fites cap a la dreta, tot molt perdedor (est) que ens menen a un corriol a on trobarem passos amb cordes fixes tot per una torrentada molt relliscosa que encara dificultat més la tornada, al final anem veient ja la carretera als nostres peus, travessem el riu i anem baixant caminant ara ja tranquil·lament fins el cotxe, practica ment de nit.

De tornada anem a dinar al Bar Restaurant Casa Cirera com l’última vegada a on ens apleguem els escaladors i podem trobar les ressenyes de tots aquests voltants i podem dinar a gust, entre “piades” i nous projectes per assolir, tot a un preu raonable.

Apa, Siauuuuuuu

Escalada Esportiva al Contrafort de la Roca dels Arcs

Aquest dissabte dia 8 de desembre quedem a quarts de 10 a Artesa de Segre (4 Kms., abans d’arribar, em vaig quedar engolit per una boira que semblava estigues dins un altre mon, en un conte), per esmorzar tota la cordada junta, Cinto Romero, Joan Canals (que ells venen de Tarragona), i jo (Xarli).

Aquí refermem la idea d’anar a fer la via Olga Frontera. Desprès ens dirigim a Alòs de Balaguer i agafem la pista que va paral·lela al riu Segre, (pensat o més be desitjant que la boira s’aniria),  fins arribar desprès de recorre 3,2 Kms i abans d’entrar al congost, a uns indicadors a peu del Serrat del Poll, aquí ens trobavam a peu de Via Olga Frontera, de la qual va ser el seu pare Joan Frontera l’aperturista, amic meu i molt conegut en el mon de l’escalada. Però la boira era tossuda i portava pinta d’esser permanent, no veiem ni la paret de la via i al final vam tindré que cedir a la realitat i anar-nos a escalar a Vilanova de Meià en busca del sol solet vine’m a escalfar que tinc fred.

Aproximació:

Passem de llarg Vilanova de Meià i seguim la carretera L-913 direcció Terradets, passem de llarg la cruïlla a la nostre esquerra per anar a l’ermita de Meià, més endavant en un revolt molt pronunciat a la dreta, trobem la Font de la Figuera, on molts escaladors fan nit i bivac amb les furgos, continuem i de lluny ja podem observar a l’esquerra La Roca dels Arcs i a la dreta el Sector Pilar del Segre i abans d’entrar al congost un pont, just abans de passar-lo a la nostre esquerra trobem un parell de llocs per cotxe (ben apretadets), 42º01'28.43"N 1º02'08.41"E 

Aquí comença un estret caminal que ens porta a travessar un torrent i anar a peu de les primeres vies equipades del Contrafort de la Roca dels Arcs.

Que anem resseguint fins identificar el sector d'escola ECAM, a on trobem deu vies seguides, totalment equipades per l'Escola Catalana d'Alta Muntanya, per poder impartir els seus cursets, nosaltres ens decidim a fer la:

via Capullito de Nieve V+ 41 metres
aperturistes Josep V. Ponce i Xavi Amat.

dividida en dos llargs amb les seves dues instal·lacions de ràpel i d’uns 45 metres i de 5+ de dificultat.

El primer llarg es bastant suau amb un pas de V+ a la seva part alta abans de la sortida a la R1.

El Segon llarg, es el més bonic i treballós, una placa inclinada però amb preses petites i contades, que ens fan gaudir d’una escalada de “finura” i sobre tot de col·locació de peus, fins arribar a la seva part més alta i atlètica, en superar un petit diedre per arribar a la R2.

Els 3 hem fet la via de primers pujant directament els dos llargs alhora i al baixar a la R1, tenim que fer una serie de maniobres bastant treballoses, però ho feu com vulgueu la solució que sigui, serà molt entretinguda.

Via molt wappa que val la pena, des d’aquí podem veure el pont i l’aparcament a on tenim el cotxe.

Ara decidim seguir endavant resseguint la paret de roca i observant les diverses vies fins superar un arc amb un diedre preciós, la primera via que segueix al diedre calculem que es un 6a. i fem la següent.

Via La Española cuando Besa.. V 20 m.

Des de peu de via podem observar els químics, es de les vies més fines del voltant d’aquest mateix grau, es necessari un bon treball de peus ja que no te masses preses. Tots la fem de primers encara que jo necessito d’un respir entre mig.

una via molt wappa

De tornada anem a dinar al Bar Restaurant Casa Cirera a on ens apleguem els escaladors i podem trobar les ressenyes de tots aquests voltants i  podem dinar a gust entre “piades” un menjar cassola, amb un preu raonable.

Apa, Siauuuuuuu