dimecres, 22 de juny del 2011

Via Ferrada Regina de Peramola

FITXA TÈCNICA
Nom: Via Ferrada Regina de Peramola
Situació:Carretera C14, Km 149- Pantà d’Oliana - Serra d’Auvenç, Cinglera dels Esplovins (1.200m.)Peramola, Alt Urgell
Senyals: Aproximació i retorn de color vermell
Orientació: sud-est
Tipus de Roca:Calcaria
Equipament: Bo
Desnivell:  
Tram 1- 175 metres
Tram 2-   60 metres
Tram 3-  200metres  
Total ferrada  435m, total ascensió  530m i recorregut total, 1045m.
Dificultat:
Tram 1- Difícil (C)
Tram 2- Difícil (C)
Tram 3- Esquerra Difícil (C) dreta Molt Difícil (D)
Desnivells Horaris: Aproximació 25min, 1er tram, 1h. - 1er i 2on tram, 2h. - 1er, 2on i 3er tram, 4h. - recorregut total, 6h
Via equipada per:  Josep Vergara, Verena Masius i Xavi Vidal
Any: 1997 al 2004

La Regina, (reina en llatí), és la via ferrada més llarga de Catalunya, que amb el temps ha esdevingut tot un clàssic, avui hem quedat 5 amics per assolir aquest repte i ascendir per aquesta vessant de la serra d’Auvenç per un itinerari tant vertical com espectacular i des d’on a dalt del seu cim podem observar el Pantà d'Oliana i el Pantà de Rialb, amb unes aigües que depenen de la llum del sol per mostrar-nos els colors que amaguen i amb les ombres dels voltors ressegint la roca, cercant la Cinglera dels Esplovins.
ACCÉS:
Des de la població d’Oliana ens dirigim per la carretera C-14 en direcció a la Seu d’Urgell. Al quilòmetre 149 aproximadament just abans d’entrar en un túnel anomenat Remolins, trobarem a la nostra mà esquerra una esplanada on podrem estacionar el nostre vehicle.

Aquí a peu de cotxe decidim esmorzar amb la inevitable mirada a la primera agulla que es la que tenim més a prop, encara que us puc assegurar que de la ferrada no es veu res de res.
APROXIMACIÓ:
Just davant de l’aparcament neix un sender que s’endinsa muntanya amunt pel llit  d’un torrent fins trobar una fita a la dreta que ens treu del torrent per anar en direcció a una torre elèctrica, la que passarem de llarg per flanqueja la primera agulla cap a la dreta, per un tram boscós mentre seguim pujant.
Aquest sender es troba senyalitzat amb marques vermelles i alguna fita rudimentària que haurem de seguir fins a l’inici de la ferrada.
En breu trobarem una cruïlla que marxa per la dreta i que flanquejant la base de la paret ens durà al principi de la via senyalitzat amb un rètol de fusta.
1er. tram:
Haurem de superar un primer tram de pocs metres tibant una mica de braços per enfilar-nos els primers graons que ens portaran per una paret vertical equipada fins una placa inclinada que superarem amb l'ajut de cadenes.
Pujarem per una canal amb graons artificials de fusta i ciment ancorats amb ferros per evitar l'erosió i que ens facilitaran la progressió per la terra. Arribarem al collet de l'Esquirol del que baixa un camí que ens pot tornar a l'aparcament en uns 30’.
Nosaltres seguirem per una canal a l'esquerra i un ressalt que ens portarà a una bifurcació de la via. Tornarem a seguir per l'esquerra flaquejant primer i desprès per una paret vertical i aèria que ens situarà al cim de l'agulla. Excel·lent vista. Baixarem per la mateixa paret i ens tornarem a situar a la cruïlla que ens portarà, per la dreta, al pont.
Aquest primer tram que aquí donem per superat es el més agraït i obac de tota la ferrada, travessant petits espais d’alzinars i boixos que i donen més frescor.
Segon tram:
Passem el pont  de 14 m., pas a pas amb molta cura de no relliscar i no esgarrapar-nos amb els desfilats i cargolats dels cables tensors i protectors, procurant no afegir moviment de balanceig.
tot superat el pont enfilem una paret molt aèria i vertical, equipada amb graons i amb cadenes. És un tram llarg que ens portarà a una petita feixa penjada. 
Seguirem un esperó vertical fins la gran feixa característica d'aquesta paret. Un corriol a l'esquerra ens portarà a l'inici del tercer tram. 
Des d'aquí podríem seguir la feixa per l'esquerra per un corriol marcat amb senyals vermelles que en 45' ens portaria a l'aparcament. Una senyal ens adverteix de la dificultat del tram que ve ara.
Tercer tram:
Aquest tram és, en comparació als altres anteriors, molt més llarg i difícil, i ens exigirà un esforç físic important. Començarem per una paret molt aèria i vertical molt ben equipada amb graons i cadenes. Arribarem a un ressalt on trobarem la indicació d'una via d'escapament delicada a la dreta.
Nosaltres seguirem per l'esquerra a través d'un seguit de ressalts equipats, alguns dels quals ens exigiran força de braços. Al final ens trobarem una paret vertical i aèria, amb una sèrie de passos desplomats, a on en un dels quals perdo peu i quedo penjat com un fuet, el Joan en munta una corda i m’ajuda a guanyar el peu a la via. Aquest és possiblement el tram més difícil i exigent de la ferrada.
Al final, un flaqueig a l'esquerra ens porta a una gorja. Canviarem de paret (atenció a l'assegurança) estem fen el pas de la fe, no es difícil si no perdem la concentració i el sentit del que estem fent, un cop hem canviat de paret seguirem per un llarg tram que ascendeix amb tendència a l'esquerra. Desprès combinarem una sèrie de ressalts fins que trobarem una nova via d'escapament a la dreta. 
Seguirem flanquejant a l'esquerra i ens trobarem una paret vertical al mig de la qual tindrem dues opcions per l’esquerra la Difícil i més fàcil i a la dreta la Molt Difícil que no fem.
Seguim a l’esquerra per un flanqueig fins a una canal vertical equipada amb graons en el que ens trobarem amb un altre desplom, a on torno a quedar penjat  ara com un pernil, desprès de tindre els braços fets mistos, els meus companys el passant sense cap problema i el Joan amb passa una corda i en munta en un graó un estrep de varis graons i amb l’ajuda de l’Albert per darrera meu, en acostar-me a la via i amb un gran esforç torno a guanyar la posició per seguir ascendint sense problemes fins el final.
Aquí d’alt el cim ens recuperem de la calor sufocant que patim avui i ens hidratem amb força aigua, mentre continuem gaudint de les vistes dels pantans i els voltors que ara veiem per sota nostre.
Aquest últim esforç m’ha esgotat molt, tinc els braços massegats de passar-los per dintre els graons i esgarrapats dels desfilats del cable de vida, aneu amb compte.

Retorn:

Pujarem una mica seguint les marques vermelles que ens portaran a l'inici d'un camí de baixada equipat (camí Joan Nubiola). Aquest camí està equipat amb graons i cadenes. Té algun tram bastant aeri i vertical. Trobarem també una canal estreta equipada amb cadenes i passamans.

Hi han també alguns graons per evitar l'erosió del camí. Veurem que a ma dreta s'incorporen les dues vies d'escapament que hem trobat a la pujada.

Seguint sempre les marques vermelles arribarem a la gran feixa que ens portarà primer a l'inici del tercer tram i desprès al fons de la cinglera ajudats en alguns trams per passamans. Tornarem al torrent que ens portarà un altre cop a l'aparcament desprès d’una hora, ara són les tres de la tarda.

Podeu imaginar en quin estat hem acabat, destrossats amb la boca espessa i fets caldo i tot suats, així que decidim anar a dinar l’entrepà a un bar a Oliana que coneix el Joan, que ja es un client habitual, aquí desprès de dinar i amb algunes “birres” i café amb gel ara ja saciats i extenuats amb un altre cara ens expliquem les nostres experiències i sensacions entre nosaltres i es una bona excusa per començar a planejar la propera sortida, encara que a sigut en general divertit més d’un necessitarem una o dues setmanes de recuperació d’aquesta aventura. Siauuuuuu


divendres, 17 de juny del 2011

Via Ferrada del Tossal Gran d'Aixovall

Com Arribar

A la carretera de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, ens desviem a la rotonda que porta a Aixovall i Ós de Civís. Girem la primera a mà dreta per aparcar a l'ermita de Santa Filomena.

FITXA TÈCNICA
Equipadors Atac
Any de construcció: 1.999
  • Aproximació a peu: 5 min.
  • Ascensió de la via: 45 min.
  • Baixada a peu: 15 min.
  • Desnivell de la via: 70 m.
  • Alçada cim: 990 m.
  • Longitud: 150 m.
  • Orientació: E
  • Dificultat: fàcil.
  • Observacions: Accés lliure.

Recorregut

Nosaltres desprès de fer la via ferrada de Sant Vicenç d'Enclar, tot just a 3 Km., d’aquesta, em decidit arrodonir el dia venint a recòrrer la via ferrada del 'Tossal Gran d'Aixovall' que es troba en el petit poble de Aixovall, que pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, prop de la frontera hispanoandorrana. Com el poble és bastant petit estem a pocs metres de l'inici de la ferrada, l'aproximació la fem en 3 a 5 minuts.

Creuem el poble passant pel costat de la discoteca “Lluna Plena” que es troba tancada (amb un rètol de lloguer), seguim per un tram molt curt de carrer paral·lels al riu, després de creuar un camp de tabac, arribem a la ferrada. S'inicia baixant a mà dreta, al peu del riu Valira i el primer tram és un petit escalfament per a la part més llarga de la via.


La via comença així ràpidament i a peu de riu Valira amb una primera paret vertical de 10 metres que puja inclinant lleugerament a la dreta i acusant una sortit molt fàcil. Des d'aquest primer tram ens adonem de com muntada està aquesta via i de la seguretat que ofereix el seu equipament.

Al final d'aquest primer tram arribem a un camí que baixa gairebé fins al riu i que ens adreça a una altra paret, el veritable inici de la via.

Aquesta primera pujada és variada i al principi poc vertical, amb passos ben instal·lats per aprofitar els relleus de la roca.

Ràpidament arribem a una bifurcació, sense indicacions ... Si volem dificultat hem d'escollir la variant dreta, que ens porta a un pas 'difícil' la ascensió és una mica més llarga i amb un desplomat que suposa un gran esforç de braços i uns nervis templats.

Si no volem complicacions escollim l'esquerra que no té desplomat i és més directa però exposada a l'altura, jo personalment escolleixo aquesta, encara que som un grup amb diferents nivells i hi han opcions per tots els gustos, així que ens dividim.

Les variants es tornen a unir més amunt on només queda un tram de grapes vertical i molt aeri per arribar al cim, amb una tendència suau al desplom, que podem superar sense cap dificultat.
Final
Des d’aquí d’alt podem contemplar la panoràmica que ens acompanya aquest mati, dels pobles i nuclis d’Andorra, però des d’una perspectiva única.
Descens  
La baixada al pàrquing està equipada amb cordes i cables perquè el descens sigui més ràpid i còmode, la veritat es que es molt suau.

Un cop a l’aparcament dels cotxes ens canviem de roba i ens posem wappos i decidim anar a dinar algu ràpid al Centre Comercial El Punt de Trobada i així desprès podem aprofitar per comprar alguna coseta i posar benzina, vosaltres mateixos.
A sigut una sortida en la que i hem participat 13 amics dels quals 3 eren novells, però han fet un paper i han donat un nivell de força confiança, entre d’altres a sigut la primera vegada que participavem junts en una ferrada.
I com no hem contat amb la companyia de l'esgarrapacrestes i el seu amic Joan, un es audaç en allò que es proposa i l'altre un gran veterà de l'escalada i allò que se li presenti, un parell de mestres que val la pena aprofitar per aprendre.
En general a sigut una sortida molt amena i en molt bona sintonia, que al menys a mi m’ha deixat amb ganes de tornar-hi, fins la propera. Siauuuuuuuuuuuu

dijous, 16 de juny del 2011

Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar -Andorra-

com arribar

Un cop entrat a Andorra, continuar per la CG-1 fins a Santa Coloma.

Just a l'entrada del poble ens trobem amb una mena de rotonda

ovalada: és el Parc Enclar, aparquem pels voltants.

És recomanable fer-ho en el càmping abandonat que hi ha al costat de l'edifici dels bombers.


Aquesta via ferrada construïda a l’any 2002 per Atac, es troba al costat del nucli urbà de Santa Coloma, i molt propera a Andorra la Vella, trobem a l’aparcament que es molt escàs i normalment tindrem que aparcar pels carrers del voltants.

Al principi del camí que ens apropa a la via ferrada i trobem una petita placeta, per la que hi accedim per entre mig d’uns troncs que fan de tancat i donen pas d’un en un al recinte on trobem un parell de bancs i una taula per esmorzar i un cartell indicatiu de la ferrada.

Des d’aquí ja podem observar el bosc d’alzines que envolta les pronunciades cingleres.

Fitxa Tècnica

Localització: Santa Coloma (Parròquia d'Andorra la Vella)
Dificultat: mitjana
Equip personal: Arnés, casc, dissipador, botes i guants.

Instal·lacions de la ferrada: Excel·lent, en molt bon estat de conservació.

Aproximació: 15 minuts

Recorregut de la ferrada: entre 1:30 hora i 1:45 hores aproximadament depenent del grup, nosaltres i vam ser 13 amics.

descens: 25 minuts

Desnivell ferrada: 170m
Altura cim: 1190mts.Recorregut: 270mts

Instal·lada per ATAC, estiu de 2002

La via s'inicia en ple bosc, en una paret inclinada que ens porta a tres o quatre passos fàcils. Cap a l'esquerra podem veure gran part del recorregut de la ferrada que va superant ressalts verticals.
primer pugem per una petita paret i fem un petit flanqueig a l'esquerra, després realitzarem diversos ressalts que ens deixaran davant d'una paret vertical d'uns 8 metres, molt ben equipada amb graons.

Just després trobem una altra paret vertical major que aquesta, d’uns 12 metres amb un petit sostre, arribarem així al pas més divertit.

El sostre desplomat

Aquest pas ens exigirà una mica de força de braços, encara que no arriba a ser realment un seriós problema.

Es tracte d'un desplomat a través d'una cornisa la qual superem per la seva part central gràcies a l'excel·lent equipament de la ferrada.
Està equipat per usar els peus com a punt de suport principal, evitant un sobre esforç de braços.
Encara que quan arribes a aquest punt sembla molt difícil i parlo per mi, pot-ser el que cal ressaltar es la seva espectacularitat, ja que quan l’has superat i vas pel tram vertical de 5 metres, la visió aèria tant enorme es bestial!
Continuem pujant fins arribar a una placa inclinada amb passamans i cadenes que superem amb facilitat fins que descendim lleugerament per afrontar l'últim tram de la via.
Des de baix el pas impressiona, però és més fàcil del que sembla, és vertical, llarg i bastant desplomat; és bo fer-ho d'una tirada, 'sense respirar', encara que jo no us enganyaré ho vaig fer parant un parell de vegades i reposant mitjançant el reforç d’una baga, a dalt podem descansar i contemplar les vistes.
Aquí trobem un flanqueig a l'esquerra, on aprofitarem les esquerdes de la roca per avançar, a part, ens condueix al final de la via on podem fer unes fotos dels voltants abans d’encarar de front l'ermita de Sant Vicenç.
Breu Historia de l’ermita de Sant Vicenç d’Enclar
Sobre els vestigis d'una explotació vitivinícola i construccions militars romans visibles es va construir un recinte fortificat i l'església de Sant Vicenç d'Enclar entre els segles VII i inicis del VIII.

Es troba sobre el poble de Santa Coloma, a la parròquia d'Andorra la Vella.

Sembla ser que quan Sunifred I, es va fer càrrec d'Andorra l'any 843, el castell ja formava part de la xarxa de fortificacions i castells que protegien les valls andorranes.

En 952, en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí i Sant Feliu de Castellciutat, el comte Borrell II va donar el castell i l'església de Sant Vicenç a l'esmentada església.
En 1099 va passar a mans del cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, encara que el castell continuava en poder del comte d'Urgell. A partir d'aquest moment es van produir molts enfrontaments entre els Comtes d'Urgell, els senyors de Castellbó, els Comtes de Foix i la Diòcesi d'Urgell. Tot va culminar amb la signatura dels Pareajes de 1278 i 1288, en què es va acordar la destrucció del castell. Només va quedar en peu l'església que va seguir en actiu fins al segle XVIII.

El 1852 el coronel Ulrich realitza un informe a instàncies de la reina Isabel II d'Espanya en el qual comenta que l'església de Sant Vicenç està abandonada.

Ens han arribat molt poques restes, potser per la destrucció acordada en el Segon Pareaje de 1288. El recinte estava protegit per una muralla que seguia el perímetre natural del promontori.
La construcció principal era la torre que es trobava a la part més elevada d'aquest. Presenta planta quadrada i aparell més gran que la resta de les construccions.


Des de 1999 es troba a la llista indicativa de la UNESCO per a la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat en el marc del Conjunt Històric de Santa Coloma

Decens

Des de l'ermita seguirem el camí amb les marques grogues durant uns 20 minuts, tot fent ziga-zaga, i arribarem a l'inici del camí de la via ferrada.


Si et quedes amb ganes, a cinc minuts de cotxe hi ha la via ferrada del Tossal Gran d'Aixovall, una bona ferrada per tancar el dia, nosaltres hem decidit anar-hi per arrodonir la sortida i perquè per dinar és massa aviat.
Si ho voleu podeu acostar-vos al punt de trobada, simplement perquè es pràctic per dinar alguna cosa ràpida i fer una birra i així abans de marxar cap a casa, podem fer alguna compra i omplir el dipòsit de benzina
si us interessa la podreu seguir també en aquest bloc.Siauuuuuuuu