dissabte, 31 d’agost de 2013

Via Normal del Cavall Bernat (Especial Cavallista)

Via: La Normal
Agulla/Paret/Cim: El Cavall Bernat 1.111m.
Zona: Montserrat – Tebaida
Dificultat: V+
Dificultat obligada: V+
Llargària: 70 metres (10+40+20)+30 m. de grimpada de III
Aperturista: Josep Boix, Carles Balaguer i Josep Costa, 27-10-1935.
Equipament: Via equipada amb escarpies de 50 cms., i parabolts a les reunions.
Material: 10 cintes exprés, algunes de llargues.
Orientació: Sud-Oest
Data: 31 d’agost de 2013
Descens: 2 Rapels amb doble corda de 60 metres.
                                                     

Aproximació:
Com avui l’escalada es assolir la via normal del Cavall perquè la Rosa pugui presentar-se a la propera edició per ser “Cavallista” (jo també ja estic inscrit),no tenim massa pressa i tampoc tenim ganes de patir gaire, estem una mica gossos i decidim pujar amb el primer Funicular de Sant Joan, fent primer un cafetonet al frankfurt de la plaça de les pageses i ens trobem amb el David Gomez i el Xermi.
i despres pujant cap a l'estació ens trobem amb la colla del Joan Escuer, l’Anna i el Merto, amb els que pugem i fem un tram del camí junts, ells van a Gorros.
Nosaltres encarem un viarany que davalla fins el torrent de Vallmala on enllacem seguint les fites amb el corriol que ens puja fins el Camí de la Serra de les Lluernes, aquí seguim uns metres fins trobar a l’esquerra el caminal fins Coll del Cavall Bernat.

Aquí esmorzem per agafar forces i ens equipem amagant la part de l’equip que no volem carregar innecessàriament i començo la grimpada de IIIº, primer fins l’alzina a on tradicionalment es far la R0, però continuo fins la paret a sota les plaques commemoratives on trobem un altre reunió a on aquí si, munto la R0 i asseguro als companys.


1 Llarg 10 metres V 1 xapa.
Inicio el llarg perquè el porto al cap, però la tensió i els nervis fan que el coco no vulgui seguir, torno enrere i el fa el Joan, pel pas més evident i menys polit, baixa pel diedre fins que trobem una mini lleixa que ens permet saltar-nos la part més polida fins que toca pujar fins xapar, un cop xapat només calen dos passets més de decisió i ja entrem a la R1, per últim ens segueix la Rosa.

2n. Llarg 40 metres 9 escarpies
El Joan sens dubtar-ho se’n fila i guanya alçada fins que troba una petita excursió d’uns 10 metres de V entre escarpies un pel polit, el supera fins a la base del mur més vertical, aquí es creua amb un matrimoni que repelava i s’espera a que baixi el primer, ara continua fins col·locar-se sota el desplom de V+ que tenim que superar per sortir a dalt la berruga, mentre el Joan munta la R2, 
aprofita per baixar la segona del rapel, que es fa un bon embolic amb les cordes i no anava assegurada, només que amb el reverse, s’encora en curt i despassa les cordes i segueix davallant, ara ja pot pujar la Rosa, amb cura mimant cada pas i comprovant que el Cavall es difícil de domar i desprès els segueixo jo.

3 Llarg 20 metres Net IV/III+
Per donar-li protagonisme a la Rosa i perquè tingui una impressió del Cavall per tota la vida, decidim que aquest últim llarg el faci ella i sigui la primera en arribar al cim, així l’experiència li quedara esculpida al cor per sempre, com a tots els que hem pogut gaudir d’aquesta gran i màgica experiència.

Un cop tots tres al cim aprofitem per fer-nos algunes fotos i celebrar-ho, perquè pujar al Cavall sempre es un bon motiu per estar contents i més quan ja serem dos nous “Cavallistes” més a la propera edició.
 

Descens:
1 Rapel 20 metres:
El 1 Ràpel des de la Moreneta fins la R de sobre la berruga
2 Rapel 55 metres aprox.:
al costat esquerra de la R trobem la cadena amb anelles encarada per fer el 2n. ràpel amb cordes de 60 m., aprofitem per arribar fins al peu del Coll i estalviar-nos així la des-grimpada.


Tornada:
Com no tenim cap presa, per fer el camí més suau i plaent baixem caminant fins trobar el torrent de Vallmala que anem s
eguint fins a l’aparcament del Monestir.


Aquesta vegada anem a fer les tapes i les birres el Bar de l’Era de Monistrol que me l’han recomanat i la veritat es que hem quedat els tres molt contents, molt atents, tranquils, ben servits i tot molt bo.


Aquí teniu el vídeo de fotos de la sortida, falten les de la Rosa, que quan me les passi el rafare.



INFORMACIÓ D’INTERES:
Història i detalls:
El Cavall Bernat es un monòlit reconegut a tot el mon sobre tot dins de l’escalada, a on la seva esvelta silueta fàl.lica dona identitat pròpia a la cara nord. Es l’agulla perfecta, enorme, aïllada i desafiant, que atrau la mirada d’escaladors i profans que recorren quasi cada dia assíduament alguna de les seves vies de quasi 300 metros de plaques i fissures verticals.




El 27 d’octubre de 1935 tres escaladors, Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer, emprengueren la primera escalada d’aquesta agulla. No era el primer intent, però sí el primer que arribà al seu cim. Aquests tres escaladors obriren l’anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer, “la Normal del Cavall”. Fou una odissea memorable per la dificultat que tenia aquesta agulla. A més, probablement, fou la primera escalada mediàtica ja que fou retransmesa per ràdio pocs mesos després. Cal explicar això. Com que molta gent dubtava que hagués estat escalada realment, en Josep Costa proposà repetir l’ascensió en solitari davant la premsa i la ràdio el dia 15 de març de 1936. L’anècdota és que, per tal de preparar aquesta nova escala, en Josep Costa i Isidre Collell feren en secret una segona pujada al Cavall Bernat el dia 6 de març de 1936 per tal preparar la via a fi de que l’ascensió en solitari fos un èxit.


Aquesta proesa fou possible gràcies a la il·lusió i la decisió de conquerir aquest cim perquè, com diu Joan Cerdà “no es va fer gràcies a cap avenç en material o tècnica. No. Els mateixos recursos ja s’utilitzaven feia anys, i els varem seguir fent servir fins els anys 60. Va ser totalment el fruit d’una il·lusió i una gran decisió, coses que sempre han portat a l’escalada a conquerir grans metes”. El fet representà una fita històrica per l’alpinisme català, que, tal com diu el reconegut escalador Josep Manuel Anglada, “l’explosió de l’escalada a Montserrat i Catalunya. Va ajudar molt la generació següent d’escaladors perquè van aprofitar aquella empenta”. El mateix pensa l’escalador i divulgador David Hita “hi ha ascensions que, per diferents circumstàncies marquen una època i mostren el camí a seguir a futures generacions”.


Armand Ballart, un altre experimentat escalador, diu que “la via oberta per Boix-Costa-Balaguer és elegant, suggestiva i directa, on s’ha d’escalar amb consciència i respecte. El desgast dels seus còdols evidencia el seu atractiu i es pot considerar la via més llegendària del nostre patrimoni vertical”. Antonio García Picazo, escalador i divulgador, considera que la via normal “és la màxima representació de l’elegància, l’encís i la mística de Montserrat”. Un altre històric de l’escalada catalana, Francesc Guillamon, diu “el primer cop que vaig fer la via normal, que de normal no en té res, en Joan Nubiola ens va fer de primer a l’Anglada i a mi. Encara en tremolen les cames !!!”.


L’efemèride que ara s’evoca mostra, com diu Toni Ruiz, escalador de propòsits ferms, “la determinació i voluntat de tres homes que, amb decisió i illusió, varen conquerir el mite que l’estretor de mires qualificaven d’inexpugnable”. Bonica metàfora del que poden aconseguir les persones si ens proposem fites desafiants. Moltes felicitats per aquest 75 anys de passió per Montserrat i el Cavall Bernat. Enhorabona a tots aquells escaladors i escaladores que, amb esforç i constància, han fet el Cavall. De manera particular, voldria felicitar el “Grup Cavall Bernat” on, cridats al seu moment per Josep Barberà i Suqué, s’apleguen la majoria d’escaladors que han fet aquest cim. La trobada anual d’aquest grup, les seves activitats durant l’any, són un homenatge permanent a la història de l’escalada a Catalunya.


El 27 de juliol de 1978, Josep M ª Torràs, Joan Nubiola y Josep Barberà van fundar el Grup Cavall Bernat, una associació honorífica d’escaladors, que requereix com única condició per ser admès, haver escalat el Cavall Bernat per qualsevol de les seves vies assolint el cim. Entre altres actes socials i benèfics, el grup se sol reunir anualment en alguna de les poblacions dels portals de Montserrat, per realitzar el ritual de admissió de nous membres en un ambient amistós, oferint a més la oportunitat de saludar als pioners montserratins.


Per ser Cavallista només cal pujar per qualsevol de les seves vies d'escalada.


Actualment els fundadors del Grup Cavall Bernat en passat les seves competències per les gestions a la FEEC, (que aquest any desprès d’un parèntesis de 3 anys), han organitzat la trobada a Monistrol de Montserrat.


DATA: dissabte 19 d’octubre de 2013
HORA: 9.30 h
LLOC: instal·lacions esportives de Monistrol de Montserrat 
                                                  
El Grup Cavall Bernat compta enguany amb noves incorporacions, membres i col·laboradors, i recupera l’essència dels pioners, amb la mateixa il·lusió i energies renovades per continuar amb aquest projecte i dur a terme noves iniciatives.
I una mostra d’aquest nou començar és la propera trobada que s’està organitzant, i a la que us animen hi participeu, serà una autèntica festa pels enamorats de l’escalada i dels autèntics "Cavallistes", en gaudireu segur!

dijous, 29 d’agost de 2013

Escalada Esportiva a El Jardinet



Avui 29.08.13 els tres
teniem planejat pujar per la via normal al Cavall Bernat, però el cel no pintava massa be i despres de fer un cafè al Bar Els Arcs a Monistrol hem anat cap a Collbató i mira per on ens hem trobat amb el Joan Frontera Torras i fill més un amic, que també anavan a escalar, nosaltres com els companys han estat unes setmanes sense tocar roca, hem decidit anar al Jardinet avui que no feia sol i aprofitar el matí, dons a donat per molt, tant que hem fet practicament totes les vies tots de primer menys jo que la Peus de Gat 6a. le fet de segon, però dins del que els tres hem apretat ens a quedat un bon gust i per celebrar-ho hem anat al Frankfurt de la Rambla hahahah


dijous, 22 d’agost de 2013

11a. Tarda d'Escalada Esportiva a Collbató


Aquest dimecres 21 d’agost de 2013 hem quedat com va sent costum cada setmana, la sort d’avui es que el cel estava ben ennuvolat i tot i no patir la solanera hem patit molta xafugor, al final ens hem decidit per anar als Sectors Totxos del Cinquentenari i Sioux.

Hem trobat el sector bastant tranquil, i amb un bon sortit de grau com sempre anem buscant.




I hem participat:
David (Juan Barbo)
Xarli (jo)
Hem escalat en els sectors:
Aresta Brucs 4b
La Petita Dictadora 4c
Sector Sioux les ves:
Atac Sioux 5b
Tsunami sobre Bono 5c
Poma, Poma 6a+
Rhinoceroscript 5c
Soldado Azul 6a+

I, al final el millor la cervesseta a la terrasseta del Frankfurt de la Rambla de Collbató.

Aquí us deixo el vídeo de les fotos de la sortida fins aviat, Siauuuuuuuuuuuu

dilluns, 19 d’agost de 2013

Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat

Via: Punsola-Reniu
Zona: Tabaida
Agulla/Paret: Cavall Bernat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+/A0 0 6c (MD-)
Dificultat obligada: V+ /A0
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Mitja
Llargària: 240 metres (30+50+30+35+20+30+20+25)
Aperturistes: M. Punsola i J. Reniu
Data d’apetura: Maig de 1971
Equipament: Via totalment equipada amb parabolts.
Material: 23 cintes variades, reunions, estreps, bages i algun friend petit
Orientació: Nord-Est
Cordada: Carme-DonaAlpina i Xarli
Data: 19.08.13

OBSERVACIONS: Via totalment equipada amb parabolts, menys el primer llarg de III/III+ que alguns consideren grimpada d’aproximacio, millor que us encordeu i poseu un parell de friends fins la R1 i considereu aquest el primer llarg.

                         croquis del detall de la via Punsola-Reniu


Els llargs quan més grau assumeixen més ben protegits estan i les llapes disten també depenent de la dificultat, però assumiu que teniu que tindre el V+ o la progressió en A0, superats per no patir desmesuradament, també es pot fer en artifo quan la dificultat es superiror al V+.

Totes les R son repelables.








Aquí teniu el relat de l’escalada fins a on em pogut arribar, vull que quedi clar que no vam arribar al cim per culpa del meu lent progrés i per la falta de soltura i el grau massa just i que per mi no a sigut un fracàs no arribar al cim, m'ho prenc com una experiència brutal en la que em faltava més nivell en tots els sentits, però en el que jo he donat tot el que vaig poder de si i més, per tant tota una gran experiència gràcies a la paciència i maestria de la meva gran companya de cordada Carme de DonaAlpina Cat, que s’ha quedat a la R5 a uns 45 metres del cim i jo a poc més de 52, però per mi ha estat una vivència brutal, que m’ha brindat aquesta bona companya, aportant-me tranquil·litat, experiència i millor companyia. i la companya escaladora-reportera Laura Pinyot, en la que més endavant, quan jo ja estigui preparat, tenim que engrescar per tornar a enfilar-nos plegats.
                Imponent imatge del Cavall Bernat des de la seva base

Història i detalls:
El Cavall Bernat es un monòlit reconegut a tot el mon sobre tot dins de l’escalada, a on la seva esvelta silueta fàl.lica dona identitat pròpia a la cara nord. Es l’agulla perfecta, enorme, aïllada i desafiant, que atrau la mirada d’escaladors i profans que recorren quasi cada dia assíduament alguna de les seves vies de quasi 300 metros de plaques i fissures verticals. 

El 27 de juliol de 1978, Josep M ª Torras, Joan Nubiola y Josep Barberà van fundar el Grup Cavall Bernat, una associació honorífica d’escaladors, que requereix com única condició per ser admès, haver escalat el Cavall Bernat per qualsevol de les seves vies assolint el cim. Entre altres actes socials i benéfics, el grup se sol reunir anualment en alguna de les poblacions dels portals de Montserrat, per realitzar el ritual de admisió de nous membres en un ambient amistós, oferint a més la oportunitat de saludar als pioners montserratins.
 Per ser cavallista només cal pujar per qualsevol de les seves vies d'escalada.

Actualment els fundadors del Grup Cavall Bernat en passat les seves competències per les gestions a la FEEC, (que aquest any desprès d’un parèntesis de 3 anys), han organitzat la trobada a Monistrol de Montserrat.

DATA: dissabte 19 d’octubre de 2013
HORA: 9.30 h 
LLOC: instal·lacions esportives de Monistrol de Montserrat 
El Grup Cavall Bernat compta enguany amb noves incorporacions, membres i col·laboradors, i recupera l’essència dels pioners, amb la mateixa il·lusió i energies renovades per continuar amb aquest projecte i dur a terme noves iniciatives.
I una mostra d’aquest nou començar és la propera trobada que s’està organitzant, i a la que us animen hi participeu, serà una autèntica festa pels enamorats de l’escalada i dels autèntics "Cavallistes", en gaudireu segur!
jo aquest any i serè present, per ser nou cavallista, la festa coincideix amb el meu aniversari, així que tinc la festa assegurada.
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Quan estem a l’alçada del Cavall i pocs metres abans d’arribar a la Canal del Cavall trobarem un corriol marcat amb una bona fita i que s’enfila recte amunt i porta a peu de via, però nosaltres vam pujar com els clàssics per la Canal del Cavall i ha on ara comença la corda fixa anar a la dreta fins trobar el peu de via.

1 Llarg III+ 2 friends petits 30 metres.
La Carme assumeix fer ella de primera tota la via, com experta i tècnica i a les 13:30 hores en punt comença l’aventura.

El primer llarg és una rampa de tercer grau que encara que en moltes ressenyes no la compten com un llarg sinó com una simple grimpada, jo us aconsello que us encordeu i la tracteu amb el mateix respecta com qualsevol altre llarg, ja que si caus et pots encendre com un llumí, la Carme durant el recorregut aconsegueix posar dos friends petits per assegurar el llarg.
Molt senzill i que serveix per anar-nos posant a to amb la roca.












2 Llarg IV+ 50 metres.
Aquest llarg es una bonica i plaent placa tombada, amb poques xapes, només amb l’inconvenient de que ja podem sentir com ens cremen els peus de gat. 










3 Llarg IV+ 30 metres.
Continuem per bona roca i passos agradables mentre poc a poc anem guanyant verticalitat de moment continuem amb poques xapes, la reunió en un relleix es molt còmode.









Aquí a la reunió encara que jo no soc partidari, en descalço els peus de gat del talo i me’ls encinto més apretats per no perdre’ls, la cremor es insuportable.
4 Llarg IV+/V+ 35 metres.

Continuem en placa fins situar-nos en una fissura, en la que progressem bastant còmodament i que ens col·loca sota un petit sostret, la Carme el fa senzill i amb una decisió perfecta. 
                     La Carme superant el petit sostre de pas atletic
A mi en costa horrors fer el pas inclús tibant d’estreps, aquí en deixo la força de mitja vida, potser ja conscient del pati de gran paret que ja tinc a sota meu podent observar ja molt elegant el sinuós peu del pedestal
un cop superat aquests dos passos (soc més conscient de que potser no ni havia per tant) continuem per fissura molt xula fins arribar a la reunió també bastant còmode.
5 Llarg V+ 20 metres.

En aquest llarg tot i ser de V+ i molt vertical en sento còmode i el resolc molt be, potser al anar de segon no he fet tant cas al rentat d’algun passet i he tibat amunt amb cops de gas, fins la R,
















encara que ja estic molt cansat, les vistes de la Paret de Diables i Flautats son màgiques i animen a més, aquí estem una bona parats dubtant si decideixo continuar o no, ara comença la part per mi més xunga.

6 Llarg V+/A0 o 6b+ en lliure 23 xapes 30 metres.
la Carme comença el llarg amb la intenció de mirar de treure’l en lliure almenys de intentar-ho, supera les 7 primeres xapes de V+ sense dificultats i prova les dues primeres de les 16 següents a la cremallera fins la reunió, al final no pot i segueix fàcilment fent A0 amb l’ajut de la Fifi fins la R.
la intento seguir jo i ja en el tram de V+ en costa horrors progressar i ho intento fer amb els estreps, però aquestes 7 primeres xapes no estan preparades per fer en artifo i entre xapes s’ha d’escalar, vaig progressant molt lentament i patint molt, això si donant-t’ho tot de mi
just arribo a la xapa on comença el festival de 16 xapes d’A0 en cremallera que la Carme des de dalt la R5, em diu Xarli quina hora es i li contesto les 18:20 i em diu xapat en curt i quan et digui deixat baixar que tenim que plegar i repelar, amb el teu lent progrés se’ns farà de nit.
Descens:
Amb tota la meva il·lusió i frustració, comprenent perfectament que tenia tota la raó, i que la decisió era encertada, en comença a baixar fins la R4, aquí munto be la reunió i l’espero per seguir repelant tram per tram fins a peu de via.
Des d’aquí hem anat per la Canal desequipada recentment fins arribar al camí de l’Arrel al que només ens queda seguir fins arribar a l’aparcament de Santa Cecília
quan arribem al cotxe ja son les 20:30, aprofito per fer unes fotos de la boira que ja comença a jeure sobre els cims i de la rogenca posta de sol que dona per acaba una jornada intensa, inoblidable, esgotadora, màgica i brutal que convida a anar a Monistrol de Montserrat a fer unes birres, i gaudir-nos de les ferides.

divendres, 16 d’agost de 2013

10a. Tarda d'Escalada Esportiva a La Desdentegada Esquerra



Aquesta tarda 14 d'agost de 2013, com ja es habitual hem tornat a quedar una colla d'amics per escalar esportiva al sector de La Desdentegada Esquerra, que es la zona de les 3 del sector a on el grau es més amable, però no us confieu perquè tindreu que estar concentrats en tot moment i sempre a punt per fer un cop de gas.



La Desdentegada es una extensa franja sent la continuació natural del Vermell del Xincarró cap a l’est, trobant-se al marge dret de la vall formada pel Torrent del Tambor. Orientada al surest, rep majoritariament el sol al matí, fins aproximadament les 15:00 hores la resta a l’estiu podem gaudir d’un magnific sector a l’ombra. Compta amb unes 70 vies obertes, la majoría de les quals estan entre el 4c y el 7a, amb un carácter típicament montserratí: presa petita i plaques molt verticals o lleugerament tumbades, molt ben assegurades i amb una roca excel·lent, a on la llargaria de les mateixes de vegades sobrepasan els 30 metres.



Aquesta vegada me volgut centrar més en la ubicació del sector, perquè en propers esdeveniments ja tinguem tots més coneixements d’on anem.

Mapa d’accés. Des del poble del Bruc, seguint per la carretera principal girarem a mà dreta per el carrer de les escoles. Seguirem la pista fins que ens creuem amb el carrer de la parroquià, nosaltres anirem a mà esquerra. Seguirem la pista, passant prop dels camps fins a una esplanada d’on a la nostra mà dreta queda un camí senyalitzat amb marques blanques que va direcció al Vermell, a 5 minuts per aquest camí surt un desviament a mà dreta haurem d’agafar. En quan al mapa, el recorregut que va del parking a la Desdentegada és aproximat. En el mapa surten dos recorreguts, un per anar al Vermell del Xincarró i altre per a la Desdentegada.

aquesta vegada hi hem estat:
Rosa Farràs
Isa Pozo Martínez
David Btt Btt
Marc Rebassa Fornells
Robert Gonzalo Pons
Aleix amic de la Rosa.
Xarli



Ens hem dividit en dos grups

la Rosa, el David i jo hem fet les vies que en la ressenya posen els números

21 4c
20 4c
19 5b

mentre la resta feien les números:

18 5c
16 5c
15 6a



Al final una tarda molt profitosa a on de tornada cap als cotxes, enllaçant viaranys, vam poder veure un contrast de magnífics colors rogencs en filtrar-se els raigs de sol entre els núvols, que ens va deixar a tots bocabadats, un cop a l’aparcament uns vam anar cap a casa i altres acabar de rematar-ho amb una birra i ha planejar les properes grimpades, ara que estem en temps d’estiueig.


dimecres, 14 d’agost de 2013

Volta per Montserrat

Avui dissabte 10 d'agost de 2013, la Rosa Farràs i jo hem quedat per anar a fer la Via l'Esquena del Diable, arribem a Santa Cecília i enfilem el camí de l’Arrel ja mirant tot de lluny la Canal dels Avellaners i li explico per on s’intueix la via, un cop superat el Serrat dels Patriarques
enfilem la canal i ens trobem amb la sorpresa que esta molt malmesa, tot rellisca i es desprèn, peus, mans i per rematar-nos a mitja canal trobem unes cordes fixes de passamà per pujar per unes grapes per una paret del torrent, això l’any passat quan jo vaig passar per aquí no hi era, un cop superem aquests entrebancs, esgotats i no tenint clar la continuïtat, decidim muntar amb les nostres eines un ràpel i avall que fa baixada, amb tota la nostre frustració, anem caminant pel camí de l’Arrel per enfilar per alguna canal cap amunt i atacar la Canal dels Avellaners per dalt, aviam com estava, i ens trobem la meva amiga Isabel Millaret, que anava acompanyada d’un altre noia i intercanviem l’experiència amb elles i ens diuen que si, que la canal esta molt canviada i insegura, nosaltres continuem i decidim pujar per la
Canal del Cavall Bernat i comprovar al seu estat, en desequipat els últims centenars de metres, no se perquè, ni quin sentit te, però es el que ens hem trobat, desprès de superar netes unes plaques. tornem a trobar el reguitzell de cordes fixes gruixudes i de blanc cridaner, quan arribem al coll del Cavall li comento a la Rosa que jo ja estic rebentat i que ja no tinc ni ganes ni forces per escalar, per tant ràpidament i per la situació canviem de plans i decidim acostar-nos a
l'Ermita de Sant Antoni al Serrat de les Onze i en aquest espai tant nostàlgic ens trèiem les espines fent fotos i unes petites actuacions amb el trapezi,
desprès ja que no ens venia de mitja hora, hem anat a buscar la Canal Plana, que es la canal més amble de totes, fins arribar al Camí de l'Arrel,
una joia de Montserrat quan estàs petat, mentre anem caminant es impossible obviar la muralla que tením al damunt, i anar resseguin totes les vies de les diverses parets,
ara ja només queda arribar al trencall de l’aparcament de Santa Cecília, aquí ens canviem i anem a Monistrol a fer unes birres i unes braves, que tampoc en resultat ser ni tant bones i les birres el que hem demanat, però això ja es un altre història, en general un matí genial amb la Rosa en el que hem tingut temps de conèixens una mica més i aprendre un de l’altre.

Observacions: clickeu els enllaços relacionats amb el tema perquè us portaran a caminades o itineraris alternatius que també en fet dins del Grup Natura100.

Siauuuuuuuuuuuuu