dimecres, 21 de març del 2012

Via L'esperó del Silenci-Pical del Xel-Valldan


  • Via: Esperó del Silenci
  • Zona: La Valldan
  • Primera ascensió: Josep Mula i Laura Piferrer, l’abril de 2009
  • Dificultat: 6a/Ae (MD-)
  • Dificultat obligada: (V+/Ae)
  • Llargària: 160 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 12 cintes express variades (curtes i llargues), bagues, estreps, reunions, casc i 2 cordes de 60m. Portàvem també un petit joc d'aliens i friends però no els vam utilitzar.
  • Orientació: Sud

Itinerari i Aproximació:

Com arribar-hi (itinerari al Google Maps)
Un cop sortim d’Oliana direcció a La Seu prenem un desviament a mà dreta, a l’alçada dels bombers, que ens duu fins al càmping de La Valldan.


Introducció

Aquest dissabte 17 de març, desprès de contactar a traves del facebook amb la Silvia i el Sergi, quedem d’anar plegats a fer una via, jo com sempre m’hi apunto, sense saber, gaire be, que anàvem a fer.

A les 9:00 en recollén a Monistrol de Montserrat i recorrem els 90Km. fins a Oliana, a on parem a esmorzar i agafar forces ja que no sabem quant dinarem.


Inici i aproximació a la via


És pot aparcar el cotxe al mateix càmping, nosaltres en aquesta ocasió aparquem una mica més amunt, a un costat de la pista abans de començar el filat on trobem un semblant a unes marques de porta i continuem per una pista direcció a les parets. Al cap d’una estona arribem a  una bassa. Continuem cap a l’est i quant som més o menys a l’alçada de l’esperó enfilem per l’alzinar amb intuïció fins a peu de via.


L1(IV+) 40 metres

La via s’inicia just a l’alçada del gran sostre triangular.
Son les 11:30 hores, aquest llarg l’inicia la Sílvia, per un contrafort amb un curt pas de diedre a mig camí i una placa senzilla per sortir a una terrassa on fem la reunió.
L2(V+/Ae) 15 metres
Val la pena fer un canvi de reunió i situar-nos al peu del mur on s’inicia la segona tirada.
Aquest segon llarg artifo l’obre el Sergi, el segueix la Sílvia i el tanco jo.
Escalem en lliure fins l’alçada de la tercera expansió per continuar amb uns passos d’artificial per superar una planxa totalment llisa i un sostret, fem servir un parell de streps.
Un cop guanyat aquest, enfilem una bonica xemeneia, amb bona ganga, que ens permet escalar-la bastant enfora. Atenció a no saltar-nos la reunió, tot just sortint de la xemeneia.
L3(V+) 15 metres
En aquest 3 llarg la Sílvia torna a prendre el protagonisme marxant primera, cap a l’esquerra en flanqueig pràcticament horitzontal que va guanyant ambient a mida que ens allunyem de la reunió.

El pas clau el trobem per superar una mena de llavi amb uns passos més tècnics. En aquesta tirada hem trobat que les xapes quedaven un pèl baixes. Atenció als segons poc escaladors, donat que en aquest llarg escalen igual el primer i el segon de corda, que m’ho diguin a mi, que vaig suar lo meu.
L4(V+) 40 metres
Aquí el Sergi agafa el relleu per obrir el 4 llarg, sortint de la reunió per la dreta i després de continuar un xic amunt iniciem una nova travessa a esquerres, aèria i amb bona roca, que va buscant atènyer el fil de l’esperó.
Trobem el pas clau a la darrera part del llarg, on ens haurem d’anar col·locant per guanyar metres sense presses, en el tram més complicat del recorregut el Sergi posa un tricam que quant l’agafo jo se’m surt de cop, no tenint més importància.

L5(V+) 30 metres
Aquí la Sílvia inicia el 5 llarg, s’inicia fàcil esquivant per l’esquerra un tram amb roca trencada per de seguida tornar a la dreta i atènyer el mateix fil de l’esperó. En aquest punt l’escalada esdevé aèria i vertical fins que entrem a la reunió, còmoda en un petit relleix.
L6(IV+) 20 metres
El 6 i últim tram el resol al Sergi, ja només resta una curta i senzilla tirada per sortir al cimall de l’esperó, on als darrers metres es va intuint les sorprenents vistes que ens esperen al sortir de la paret.
Arribem a dalt el cim del Pical del Xel, quasi a les 17:00 hores en punt tenim una bona panoràmica de 360º que impressiona per la seva bellesa, la serra de Turp  i el Congost dels Espluvins,  el massís de Sant Honorat i les Serres de les Canals, d'Oliana, i d'Aubenç els contrastos de roques molt diferents, vermelles i conglomerades, amb un to fosc i la vall que predomina els voltants d’Oliana, on intuïm el pantà i observem al riu Segre.

Descens:

Marxem cap a l’oest fins al segon coll on trobem una instal·lació de ràpel (fita). Fem un primer ràpel fins un replà (45 metres) i marxem un xic a la dreta per trobar una segona instal·lació, que amb un curt ràpel, (20 metres), ens mena a la base de les parets. Des d’aquest punt baixem amb intuïció fins desfer el camí d’anada, aixecant una mica de polseguera degut a la sequedat que estem patint.

Per mi a estat una experiència extraordinaria i una ocasió única, haver escalat una via llarga amb una mica de grau, amb la Sílvia i el Sergi, espero no haver sigut massa “patos” i hagin guardat paciència per poder comptar amb ells en properes ocasions i així continuar aprenent i evolucionant en aquest mon tan apassionant. Siauuuuuuuuuuu

dissabte, 10 de març del 2012

Ermita de Sant Jaume -Gorra Marinera-


Aquest Diumenge la Marga te ganes de donar una volta, per com va molt cansada no vol res que sigui estressant o massa cansat. Així que li proposo anar a donar una volta per la Regió de les Gorres, al sector de Sant Joan, que encara que ella ja hi ha estat força vegades, li vull mostrar uns racons que per ella encara son inèdits, fora del camí més turístic i racional.

Aproximació

La aproximació la podem fer per bastants llocs diferents, però nosaltres ho vam fer des de Monistrol de Montserrat, trobes molt ben indicat a l’esquerra l’inici de la carretera BP-1121, que en uns 9 Km. ens porta passant per les barreres i ticket de l’aparcament de Montserrat aprop del Monestir. (un cotxe tot el dia 5,5€, Federats 3,5€, s’ha de pagar manualment i mostrar el Carnet de la FEEC/FEDME).

Inici

Un cop hem aparcat amb una mica de sort el més aprop possible, agafem les motxilles i comencem a travessar al llarg del Passeig dels Escolans, tot el reguitzell de paradistes de la Mel i el Mato, be a aquestes hores del matí (9h), tot just si posen, hahah

Un cop superem a ma esquerra l’estació del cremallera seguim l’acera fins que ens fa tomba i seguir amunt pel camí encimentat amb força pendent, direcció a Sant Miquel.

Anem pujant tranquil·lament que d’això es tracte i gaudint de la tranquil·litat que ens ofereix l’entorn.

En una estona superem el camping i en uns metre més l’ermita de Sant Miquel i al poc la bassa (a la nostre dreta), que avui veiem quasi buida.

Només passar la bassa a la dreta veiem un caminal recientment desbrossat i que ens fa de drecera per arribar al Pla de les Tarantules o a la plaça que es forma davant l’estació superior del funicular de Sant Joan.
En aquesta plaça a l’altre extrem i seguint les indicacions podem seguir a la dreta cap al camí nou de Sant Jeroni i per l’esquerra pel que seguim a Sant Joan.
Per aquest voltants que estant perfectament indicats podem visitar i recorra varies opcions per visita la zona de Sant Joan i les seves ermites.
Però ja una en concret més amagada i secreta, que encara que es visible des de sobre el Pla de les Tarantules poc abans de la nostre arribada, es una total desconeguda, i jo vull intentar fer-la més assequible i visitada pels amants d’aquesta muntanya.
Seguint el camí a Sant Joan i abans d’arribar a l’ermita nova de Sant Joan, que veiem a l’esquerra del camí, a la nostre dreta podrem veure un nou i flamant retol de color verd, explicatiu de la fauna i flora que ens envolta. Entre aquest retol i la paret, que és la roca de la Miranda de Sant Joan, s’inicia el caminal discret que en constant i progressiva pujada ens porta a trobar el mur natural que tindrem que grimpar fins els peus de la pared obrada de l’antiga ermita de Sant Jaume. Des del peu d’aquest mur rocallós ja podem veure per orientar-nos les restes del lloc.
Ermita de Sant Jaume de la Gorra Marinera -Regió de Tebas-.
La pared obrada pot-ser el més entretingut de superar perquè se’ns pot caure algun adob i la timba que tenim als peus imposa una mica, però si la roca esta seca, no rellisca.
Amb molta precaució pugem i abans de xafardejar aquest indret esmorzem perquè ja comencem a tindre gana, son un quart de onze.
Esta orientada a migdia, pertany a la regió de Tebas. Es troba al peu del cim de la Gorra Marinera, al camí del Pla de les Taràntules, molt a prop de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Va ser construïda al voltant d’una cova natural que bé podria haver estat un habitacle d’anacoretes. Es divisa des de la plaça del Monestir, per la qual cosa cridava l’atenció dels pelegrins. Ubicada en una situació privilegiada té unes vistes excel·lents, de fet es poden veure totes les altres ermites exceptuant la de Santa Magdalena. Va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.
Estat actual
Es conserven restes consolidades de l’antiga ermita però no es troben en un bon estat de conservació. Les ruïnes són disperses per la vessant de la muntanya i les rodalies de l’antic edifici. Tot i això, es poden visitar restes de balma, dels murs de pedra, de les dues cisternes d’aigua per a l’aprovisionament, d’un canal d’aigua en roca i de terrasses. Entre les restes d’aquesta ermita cal destacar la presència de ceràmiques escampades als peus de les ruïnes i a mitja muntanya. Per la seva privilegiada ubicació compta amb una bona panoràmica.
La Marga queda encantada, encara que aquest lloc per la seva situació no es massa xafarder, però desprès d’esmorzar, li mostro els encaixos a la roca per recollir aigua de pluja i el diposit i a l’extrem per un caminet molt estret be el millor, unes vistes impressionant per sobre de la Basílica de Santa Maria.
I si alcem la vista podem veure, Els Flautats, la Tebaida i Tabor, es espectacular i vertiginós, desprès d’escoltar les campanes del Monestir.
Comencem a fer la baixada desfent i revivint els mateixos passos que hem fet a la pujada,  perquè encara li vull mostrar un parell de llocs més, encara que el principal ja a sigut molt interessant.
Ara un cop hem arribat un altre vegada al camí principal de Sant Joan ens dirigim a passar pel costat de l’ermita i en lloc de girar pel camí encimentat a la dreta que porta a les restes de les ermites antigues, que ja coneixem, de Sant Joan i Sant Onofre.
continuem endavant pel camí de terra, només en 2 metres veiem que comença un altre a l’esquerra, pel que entrem amb un petit salt de mig metre, el sender continuar zigzagegant pel mig d’un bon alzinar, una mica brut per aixó, fins que arribem a un coll molt rocallos, a l’altre extrem podem trobar el Bassal dels Corbs, a on comença la via La Torna III, nosaltres hem vingut fins aquí simplement perquè des d’aquest lloc tenim una vista privilegiada i única dels Frares Encantats i Agulles de Montserrat, es com una postal, el millor es viure aquest moment.
Des d’aquí al coll veig una colla que estan fent la via La Torna i li comento a la Marga que conec un camí que si pot pujar fins el cim o final de la via, i anem a fer-ho.
Tornem enrere fins trobar l’inici del camí de terra estret que continuava endavant, (on em fet el saltet). El continuem passem practica ment per sobre un boj que tapa la continuació del camí fins trobar a la dreta uns graons esculpits a la roca, continuem resseguint els rocs intuint la continuació fins que trobem un gir brusc a l’esquerra que ens deixa davant un petit i maco mirador.
Des d’aquí tot recta fins el cim, sense gaires complicacions si estas avessat i no tens vertigent. La Marga es queda gaudint de les vistes des del mirador i en grava a mi fent de les meves, jo un cop a dalt trobo un escalador que assegura a la resta i peto una estona la xarrada i torno a baixar a trobar la Marga.
Un cop hem decidit que ja han te prou simplement anem baixant cap al Monestir pel mateix camí de la pujada, excepte la drecera que ens la saltem i continuem per tot el recorregut fins el final.
Aquí ara ja trobem als paradistes en ple negoci i saludem al Poli i a la Yara, uns amics de tota la vida, be la Yara que es molt joveneta una mica menys. hahah esperò que si feu aquesta sortida us ho passeu tant be com nosaltres i fins la propera.
Siauuuuuuuuu

dimecres, 7 de març del 2012

Escalada Esportiva- Sectors Sioux i Pell Roja


Aquest dissabte 3 de març, hem decidit quedar per fer algunes vies esportives a Collbató a la Zona dels Graus, amb la Silvia Bejar, la Núria Brossa, el Aldo Davidov, i jo (Xarli).
Ens trobem al Bar Muntanya, per esmorzar l’entrepa tranquil·lament i guardar forces, així anem donant temps als que no tenen gaire bona combinació.
Ens posem en camí per anar a buscar el Pujol cruïlla en la que ens podem dirigir a diferents sectors Els Graus, El Jardinet, etc., o be anar a buscar la part de dalt del camí de les Bateries per alguna de les Dreceres, nosaltres seguim pel camí de l’esquerra, per on acabarem tombant a la dreta i amunt fins aproximarnos als Graus, ara la Sílvia que coneix més aquestes vies ens porta al Sector Sioux.

Sector Sioux
Via Rhinoceroscript  5c
Via Maleïda Al·lèrgia 5c
La Sílvia comença de primera la via Rhinoceroscript 5c, mol valenta i decidida, ella diu que aquesta no l’havia fet mai.
Mentres jo intento fer de primer la via de la seva esquerra, la Maleïda Al·lèrgia, també 5c, ho intento quatre vegades i ho deixo corra, encara es massa difícil per mi.
La Núria també prova de començar la via i tampoc no pot, diu que es vol posar en forma i implicar-se més amb l’escalada.
La Sílvia quan a reposat un xic, tota decidida agafa i puja també la via Maleïda Al·lèrgia, tota una crac.
En tot aixó l’Aldo Davidov, ens explica perquè assegurar amb Gri-Gri o amb Reverse, nussos, etc., i que ell al seu pais d’origen te una experiència de 10 anys com a instructor d’escalada.
Jo l’incito a que es posi els meus peus de gat i que provi de pujar-hi, ell diu que no cal que l’únic que pretén es conversar amb nosaltres i passar un bon matí aprenent a parlar espanyol.
Jo insisteixo a que ens demostri tanta habilitat que ens explica, però que al mateix temps excusa.
Al final per la meva insistència es posa els meus peus de gat i ens deixa bavejant, pujant ràpid i segur, al que també fa diferent a nosaltres, és que quan esta dalt a la reunió, desmunta la corda i baixa fent ràpel amb el reverse, en lloc de despenjar-se assegurat amb el Gri-gri, es veu que en alguns països ja fan això.
Sector Pell Roja-Placa de l’Indi
Via Bolquers i Papilles IV
Via Mohicans Rebels IV+
Desmuntem la paradeta i la Sílvia ens porta a la Placa de l’Indi, per fer alguna via més assequible per nosaltres dos, (la Núria i jo).
I ens decidim per fer dues paral·leles,la Sílvia comença per la Via Bolquers i Papilles IV de 22 metres, i com ja ens te acostumats, molt bé, sense preses i gaudint de la via.
Jo al mateix temps tossut provo a fer de primer la Via Mohicans Rebels IV+ de 22 metres, i ho aconsegueixo, estic molt content, perquè els esforços i sacrificis que estic fent des de fa un temps, se’n tornen amb alegries, estic eufòric com un nen petit, (he fet la meva primera via de primer, yuuuujuuuuu).
Ara ens anem intercanviant tots les vies i les completem tots 4, com ja s’ha esta fent tard i es diumenge, la Núria i jo decidim anar cap a casa i guardar forces per un altre dia, que avui ja ha sigut prou intens. Això si, abans ens fem una foto de grup.
La Sílvia troba una colla d’amics pels voltants i convenç a l’Aldo, perquè es sumi amb els seus amics i quedar-se a fer alguna via més, crec que anaven a fer el Soldat. Siauuuuuuuuuuu

dimarts, 6 de març del 2012

VF LUCKY TXEI I UNA VOLTA PER LA MOLA


Introducció
Aquest diumenge 26 de febrer el meu amic Antoni Muñoz, a organitzat una volta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt per tot de senders sense senyalitzar, una part oculta al costat dels grans camins i de la riuada de gent que busca, pau i naturalesa i entre alzinars secrets i silenci, escoltant de prop el brogit de muntanyencs, fer la pujada a la VF LuckyTxei, que ell mateix a re-equipat i a allargat una mica més, tenint ara un recorregut total de 42 metres, dins de la canal de 60m., tot seguit continuem a un bon ritme i anem fent bastants trams equipats “Mal Pas”, amb tot plegat hem fet un recorregut total de 9,72 Kms., a un ritme en molts trams de cros.

Aproximació

Val més que introduïu la vostre població en la meva pagina de Wikiloc y seguiu les indicacions de google maps, fins la zona d’aparcament que anomenant del diposit. Un carrer amb una casa de luxa al costat de muntanya.

Inici

Engego el GPS i ens posem en marxa agafem el Camí dels Monjos o PR-31, que en pujada va resseguint la Carena dels Monjos, nosaltres el primer que podem observar es una gran panoràmica de la serralada de Montserrat, una visió que ens anira acompanyant en molts trams de la caminada, desprès d’uns 530 m., agafem un camí a la dreta voltant la Roca de les Onze Hores i admirant la Roca de l'Esquirol i la Gran Diagonal ben definida.
l’Antoni ma dit que en un altre sortida anirem a recorre aquesta diagonal, per la visió que tinc d’ella us asseguro que pot ser molt interessant, aviam si ens fa un altre recorregut llampec per passos i trams equipats o penjats, en poc més de 200 m., tombem a l’esquerra per un altre camí que ens porta directes al Coll del Mal Pas, des d’aquí avancem i passem de llarg dos trencalls a l’esquerra fins trobar-nos amb el senzill “Mal Pas”.
Un tram rocallós bastant aeri, però no us en refieu, sobre tot si la roca esta mullada o humida.

Una mica més endavant fa com un balcó on ja podem admirar la Castellassa de Can Torres 829m.
Ara seguim fins trobar una marca de pintura de colors blau-groc, exactament des d’aquesta marca si no teniu GPS per seguir el track, conteu vint-i-cinc passes de un metre i just a l’esquerra comença el caminal que ens apropa a la canal de la VF Lucky Txei.

Ja veureu que quant us endinseu a la gran fissura de l’espadat queda una canal a la dreta i un altre a l’esquerra es la VF. i que també identificareu ràpidament per les petites preses de ferro.

No correu, pugeu tranquils admirant aquest caos de blocs de pedres, que obren camí a la VF, perquè encara que es molt curta es prou vertical, encara que al trobar-se encaixada en la canal no dona la sensació de profunditat i verticalitat que te d’uns 42 m.
Teniu grapes de sobra, per anar fermant els peus i les mans, i abans de sortir del canal trobareu dalt de tot una campaneta que dona per acabada la ferrada i en pocs metres sortiu de la canal.

Un cop a dalt de tot seguim per la nostre dreta caminant pel pla fins anar a trobar la Canal Gentil, per on es pot pujar salvant la ferrada, seguim i anem a trobar un altre mirador natural, des d’on podem tornar a admirar la Castellassa de Can Torres, però des d’un altre perspectiva molt atractiva i més a l’esquerra la Castellassa del Dalmau 731m.

Desprès trobem un primer camí a la nostre dreta que evitarem es el camí dels Mariages en pocs metres el següent es el camí de la Senyora, que anirem seguint uns pocs metres per l’ombre i els ressols d’entre mig del alzinar, preciós.

Aquí el meu amic Antoni en porta per un sense fi de caminals que no tinc molt clars, travassem el camí de la Font Soleia i tornem a sortir al PR-31 on trobem la gran fita que l’Antoni va iniciar i provocar el seu gran tamany.
Anem endavant caminant uns 4 Kms. en direcció a la Mola, passem per un tram de camí que esta empedrat com si d’una via romana es tractes, superat aquest tram girem per un caminal a l’esquerra pel que voltem la Roca del Colom, i passem pel peu d’un rocam de tres cossos molt curiós, on el pas del temps i el clima esta descobrint l’argila vermella del seu fonament que a poc a poc es va descalçant, al sol és reflexa en aquesta vermelló ocasionant un gran efecte òptic de colors.
Ara el agafem el primer camí que ens ve per l’esquerra en direcció als Cingles dels Cavalls i en 72m., ens trobem l’Avenc de Can Pobla, protegida la seva entrada amb unes baranes de ferro.
Pocs metres més endavant en una clariana podem observar de lluny als nostres peus Can Pobla, anem seguint endavant passant de llarg alguns caminals a la nostre dreta que obviem fins que al cap d’uns 700 metres, arribem a l’alçada dels Cingle dels Cavalls, que desprès pujarem, ara seguim perquè vull conèixer el famós Mal Pas de Can Pobla.
Un pas rocallós equipat amb cable de vida, el que passem, observem de lluny les Coves de Sescorts i traspassem simplement per ganes de fer aquest Mal Pas, a dames corrent, per ganes de fer-lo, des d’aquí tornem a tindre una magnifica vista de tot Montserrat.

Tornem enrere per encarar els cingles dels Cavalls i amunt, pugem a molt bon ritme com en tot el recorregut que portem i caram al sortir de la canal e picat amb el front amb una roca, me fet un bon trau i trenc sang a raig, sort que al sortir de la canal ens veu dos matrimonis i em criden, que m’apropi que ells tenen una mica de farmaciola i sort d’ells, primer amb un tovalló ple d’aigua oxigenada aconseguim frenar la sanguinada i desprès desinfectem amb betadine, m’ha emboliquen amb una gasa i a seguir corrent que no ha sigut res. (El meu agraïment a aquesta gent anònima que m’ha ajudat desinteressadament, per sort a la muntanya encara i trobem bona gent).

Ara ens queda per endavant uns 900 m., de suau pendent, ens trobem a ma dreta un tancat a on tenen els burros per pujar el material fins a d’alt La Mola.
Arribem per la part del darrera i des d’aquí podem veure El Montcau 1.066m., donem la volta i podem observar Roca Mur i la Maquina de Tren i com no la foto de rigor de la Rosa dels Vents just al davant l’entrada del conjunt Monàstic de Sant Llorenç del Munt
Aquí busquem lloc al costat d’un finestral per poder esmorzar amb bones vistes, només demanem la beguda i els cafès, els “bocatas” els portem nosaltres (compte amb els pals, et poden deixar tiessssu).
Al sortir del restaurant i caminar cap a la sortida entre el pati interior que hi ha entre els accessos al Monestir hem trobo al Antoni Gonzàlez, un amic d’altres caminades, que ara feia molt de temps que no veia i la seva filla Merche.(bona gent).
Comencem a caminar junts però a uns 185m., l’Antoni i jo ens separem d’ells, perquè tenen vertigen i quedem que ja ens trobarem abaix.
Així que nosaltres dos continuem amb el nostre frenètic ritme torrentera avall per una pendent accentuada durant uns 280m., i a la nostre esquerra comença un caminal que de sobta surt de la foscor de l’alzinar per poder agafar-te al cable de vida i volta la Roca del Colom per la seva base i sortir al PR-31 que anirem seguint avall durant uns 790m., on tornem a trobar la gran fita.
Aquí l’Antoni agafa un camí a l’esquerra que porta al Coll de Grua on pocs metres abans girem a la dreta per tornar a entrar en el PR-C31 on tenim aparcat el cotxe.
Una volta molt maca per tota una xarxa de caminals que envoltant i travessen el PR-C31 com si d’una tallarina es tractes, us recomano anar-hi amb algú que s’ho conegui molt bé o no sortir dels camins principals, penseu que es Parc Natural i els camins i caminals secundaris no estan marcats ni amb pintura i molt menys retolats, la Ferrada Lucky Txei no consta en el plànol de l’Alpina, i perdre’s es molt fàcil, el track i el GPS, es un bon company. Fins la propera Siauuuuuuuuuuuuuuu