divendres, 13 de juny del 2014

Via Stoc de Coc sortint per Monges Mascles



Zona: Malanyeu

Dificultat: V+ (D+)
Dificultat obligada: V+
Llargària: 30+55+10+45= 140 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Equipada amb parabolts i spits
Material: 18 cintes exprés, reunions, util algun friend mitja
Aperturistes: Ignasi Cisa
Orientació: Sud
1 Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
2 Cordada: Joan Canals i Cinto Romero
Data: dissabte, 7 de juny de 2014
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans s’enfila per la dreta un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Seguim fins al peu de la paret. La via es situa a la perpendicular de la part dreta d’una característica ‘V’ que forma un bosquet penjat que hi ha a la part superior de la paret. 


Resum: 
Aquest cop hem tornat a Malanyeu per decisió més conjunta de tota la colla, ja que van quedar enamorats d’aquest entorn, i coneixen la situació vam anar preparats per desprès de gaudir d’una excel·lent roca muntar-nos entre tots un boníssim dinar salvatge.
1 Llarg IV+ 30m.
La via comença a la perpendicular de la part dreta del bosquet V damunt d’un ressalt molt remarcat on de seguida podem veure la línia de xapes. De les dues cordades que fem jo enceto fent de primer la jornada per anar escalfant els ànims del companys i el meu propi, des del peu de via, ja podem apreciar l’immensitat de forats, xapes i sobre tot la verticalitat de la via.
Tot i ser segons les ressenyes IV+, la tirada apreta lo seu i ja ens marca el caràcter del que ens anirem trobant, navegant entre bons forats i alternant amb passos més finets, la gaudeixo molt, fins arribar amb un pas forçat a la dreta per desprès fer dos passos d’esquerra per entrar a la 1R, per mi molt incomode, sobre tot pensant que ens i estarem moltisssssima estona assegurant la llarguisssssima següent tirada del company.
Aquí recupero al Jaume i només arribar ell ja continua encetant el següent llarg, mentre pujant a l’altre cordada el Joan de primer i el Cinto tancant.
2 Llarg V+ 55m. 18 xapes
La segona tirada se la sua com un “titan” el Jaume, que cada cop esta més fort tant física com mentalment i me na dono quan desmunto la via pujant de segon, quina tirada, te algun pas tècnic, uns quants de finets on no veus on poses els peus, per la extrema i llarga verticalitat on a poc més de mitja via quedo fos i ara xapa si xapa no, vaig descansant fins arribar a l’últim parabolt abans d’entrar a la R amb el Jaume, aquí a escassos 3 metres estic tant fos que tinc que fer un descans llarg per entrar amb passos finets a la R. Buffff
Aquí també hem patit molt i molt la molta calor que a fet.
Aquesta R es molt més còmode que l’anterior i des d’on podem gaudir de la verticalitat de la paret mentre van pujant la cordada dels altres companys.
2bis Canvi de reunió 15 metres IV/II
Des de la 2R pujam uns pocs metres evidents per la roca calcaria per entrar al tram boscos on veiem una alzina amb una corda per fer R, nosaltres anem buscar a l’esquerra el peu de via
que ens marca un simple parabolt amb el que lligo amb un altre que es troba a 3 metres de terra, encordant-los amb una corda meva a cada un i fer una triangulació de seguretat cara el company.


3 Llarg V+ 45m.

La tirada mirant amunt des del peu de la immensa placa es veu tant potent com l’anterior o més, el Jaume que es el que te el nivell més adequat tira davant nostre i puja amb elegància tot i estar esgotat, però els passos lents li surten prou be i amb molta tècnica supera el pas més compromès i fi ja per tirar amunt amb més preses de mans i peus, cosa que s'agraeix amb aquesta calor i compromís de metres d’escalada, el segueixo amb la tècnica que em surt, però encara que amb passos menys elegants que ell també surt.


La visió de la paret des d’aquí dalt es bestial llàstima que trenca la línia de la visió el bosquet, però la sensació es tremenda, només de pensar amb la gesta.


Descens:

Teníem pensat fer la tornada caminant per la cresta, però els companys porten bessones de 70 metres i al final tirem avall amb dos ràpels.


1 Ràpel
el primer amb les nostres cordes de 60 metres un ràpel de 40 metres fins la R2.

2 Ràpel
el segon amb les cordes d’ells de 70 metres, de la R2 fem un ràpel fins a terra, perquè surt clavat amb xiclet i tot, no sobra res de res.
Anem a dinar:

Un cop a peu de via un altre vegada, rebentats però satisfets, encara que molt acalorats anem cap a la riera a refrescar-nos la cara, per anar al cotxe a pel dinar.
Aperitiu: d’olives trencades casolanes amb birra.

Primer plat: Esaladilla Russa

Segon plat: un boníssim Conill escabetxat amb més birres

Postres de vici: Iogurt Griego amb remenat de Crema de Whisky i fruits secs.

va sobrar el pa, el meló, la síndria, etc……


Aquestes escalades cada cop surten millor i el grup cada cop estem més cohesionats i a gust, això es molt important.


Ja veieu que la recuperació amb aquests dinars es un gran sobre-esforç que no sabem quant de temps podrem suportar, perquè desprès diguin que el mon de l’escalada no es sacrificat.

Fins la propera amics Gaassssss i Amunt.