diumenge, 29 de juny de 2014

Via Serrat-Torras a la Roca del Corb del Mullapans


Via: Serrat-Torras

Zona: Mullapans

Agulla/Paret: Roca del Corb
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+ Ae
Dificultat obligada: V+ i Ae (MD-)
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 100 metres (30+25+25+20)
Aperturistes: F.Garcia, J. Morages, E.Sales i J. Majó
Data: Maig de 2001
Història: Aquesta via està dedicada a dos pioners manresans de l’escalada Montserratina, en Lluís Serrat i Octavi Torras. 
Equipament: Via totalment equipada
Material: 14 cintes i estrep.
Orientació: Est
1 Cordada: Ricard Riu (Riki) i Xarli
Data: 29.06.14
Resum:
Avui semblava que el temps ens faria la git-sa i canviem de plans i ens rea-grupem ràpidament per poder escalar una via a prop del cotxe i sense ràpels, amb aquestes que fent el cafè al bar Els Arcs, proposo i decidim anar a fer la Via Serrat-Torras a la Roca del Corb, tant es així que ens ajuntem en 2 cordades, una de Lolos Matxotes o sigui el Ricard Riu (Riki) i jo (Xarli) i una altre de Loles Femines, la lluitadora Carme de Dona Alpina, la simpatica Montse Miñano i la jove promesa Cristina Cots.
Al final un cop superats els Ae i la magnifica placa del 2 llarg, hem tingut un dia molt xulo i hem pogut gaudir tots plenament d’una via sostinguda en V, amb roca excel·lent, que val molt la pena i sobre tot, feu-la molt tots, que tenim que desbrossar el caminal d’aproximació (que sembla que m’hagi barallat amb un puma, portar pantalons llargs per l’aprox. i si pot ser tisores de podar, no és broma). 
Un plaer haver pogut tindre l’ocasió d’escalar amb tots vosaltres, sempre millor aprendre dels millors.


Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta, just a la cruïlla per anar baixant o per les escales o pel camí dels ¾, localitzem la via i prenem un corriol poc definit i per intuïció i molta compte amb els garrics (acabareu ben esgarrinxats, porteu pantalons llargs), ens deixa a peu de via.


1 Llarg V A0 i Ae 13 xapes per 30 metres
Des de terra l’especte de la roca des del peu de via, sembla molt patinoski i no gens agradable, amb passos de flanqueig a dretes en A0 per anar a travessar una placa en Ae o els més agosarats com el Riki en Ao, per entrar en dos passos a una fissura i encarà la placa amunt fins la reunió
desprès de tot resulta que la roca es millor del que semblava i més veient com el Riki o fa tot fàcil, però no ho és tant.
Veig des de la reunió que la Cristina enceta la cordada de les noies, caram com tiba.
2 Llarg V+ 7 xapes i 25 metres
A partir d’aquí tenim que escalar per una placa d’escandol de presses petites però bones, per la dreta de les xapes, per mi el llarg estrella
aquí a la reunió coincideixo amb la Carme, tranquil·la i gaudint del moment, alternant-se els llargs.
3 Llarg IV+ i Ae 6 xapes 1 pont 25 metres
Comencem tirant amunt cap a l’esquerra per uns ressalts i desprès de la primera xapa trobem un pont de roca perfecte, que ens encara a la dreta d’una fissura blanquinosa
trobem 4 passos d’Ae i 2 son de sostre A3 per sortir en lliure amb un pas molt llarg i amb el buit a l’esquena, fins la propera xapa per seguir fàcil fins la reunió, des de l’artifo veig que obre aquest llarg la Montse per la segona cordada, molt valenta i insistent.
4 Llarg IV+ 2 xapes per 20 metres
Tirem amunt fàcil per superar un muret molt maco amb bona presa fins trobar la reunió amb cadena
i una corda fixa per seguir fins el cim entre la roca totalment descomposta, vigileu no tibeu de la corda que esta totalment cremada i segada.
Un cop al cim el Riki i jo anem fent fotos, aquest noi avui a tornat a demostrar qui es el millor en escalada tradicional, amb una tècnica molt acurada amb tot el seu ampli sentit de la paraula sobre tot de coco, encapçalant tots els llargs de primer i assumint tota la responsabilitat de l’escalada d’aquesta via
també tenim temps de fer una mica de broma, per anar fent temps de que arribi la cordada de les Loles, unes “fieres” amb les que val més no ficar-se, la primera que apareix es la Cristina, contenta i satisfeta per la feina ben feta.
Descens:
El millor d’aquesta via es que no tenim que fer cap ràpel, perquè baixem per un caminal una mica marcat que ens porta direcció a una torre de llum, aquí tenim que seguir cap a la dreta per anar descendint fins trobar la drecera que ens porta al Camí de la Cova, amunt cap al Monestir.

I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.

Aquí us deixo amb el vídeo de totes les fotos.