Descens del Clot de la Sajolida i El Torrent del Pont

Fen una cervesa desprès de aconseguir fer el descens del 3 en Ratlla, vaig convèncer la colla per fer el Descens del Clot de la Sajolida i per no refredar-nos jo mateix em vaig encarregar de demanar i agilitzar el tràmit, amb la sol·licitud a punt en tres dies van enllestir el permís sense cap tipus d’entrebanc, això si amb totes les advertències de comportament i normes per escrit.

El Clot de la Sajolida, és un torrent equipat per fer-se rapelant, per això ens caldrà una corda, com a mínim de seixanta metres.

Nosaltres avui hem tingut la sort de comptar amb un bon sortit de cordes de diferents llargades, cosa que a agilitat una mica el nombrós descens dels participants.

Aquest torrent és un recorregut poc conegut, eclipsat per la ferrada de Les Dames, situada a la dreta o els torrents molt més coneguts com el Joc de l'Oca i el 3 en Ratlla, situats a la seva esquerra. 

Si el que us agrada és fer ràpel, en aquest traçat quedareu satisfets, ja que ni han bastants, uns 19 i de diversa alçada, a la vegada que podreu gaudir d'un entorn natural tranquil, amb unes immillorables vistes de la zona.

APROXIMACIÓ:

Per arribar a l'inici del descens, es té que prendre el camí del Pont, per la dreta de La Vinya Nova. Aquest sender ens farà prendre alçada ràpidament, i ben aviat només amb uns quants bofecs passarem a prop del Pont, podent observar l’arc natural, format per un enorme bloc caigut i encastat entre rocs, cal recordar que en aquest punt, finalitzarà el descens del Clot de la Sajolida i que desprès i passarem per sota. Després de caminar quasi una hora i sempre seguint les marques blanques, deixarem a la dreta el camí de la Cova de la Murdela.
Aquí aprofitem el solet per esmorzar i al mateix temps contemplar el nostre voltant.

Descens del Clot de la Sajolida-Inici

Tot seguit baixarem una mica per situar-nos en la llera del torrent, ara deixarem el camí que continua de pujada i solament ens caldrà seguir torrentera a vall. Ens quedant 700 metres de recorregut, un desnivell de 230 metres i una durada aproximada de 3 hores, depenent dels membres del grup.

Aquest descens no us deixarà decebuts superant infinitat de desgrimpades i resalts de totes mides per un encaixat engorgat en el que em pogut gaudir de Salamandres, cabres i una parella de Ballesters, entre d’altre fauna típica de Montserrat.

De sortida trobarem varis saltants de poca alçada, pero bastant continuats, fins arribar a un parell de salts més compromesos, on tindrem que fer servir l'enginy per no mullar-nos els peus dins les badines.

Després dels dos últims saltants en farem un de més curt, que tot seguit ens farà passar per sota d'uns blocs, en el mateix lloc on tenen la confluència, el torrent del Clot de la Sajolida i el torrent dels Bugaders.

Continuem el descens, sempre encaixonats dins del torrent.

Un dels llocs més bonics del traçat, esta format per estrets tobogans de roca polida i varies badines d'aigua.

Aquí trobarem una corda, a la qual ens podrem assegurar i així evitar de posar els peus en remull.

Aquest ràpel de 8 metres es l'inici de la part més espectacular del descens, amb 4 ràpels seguits de 13,12, 12 i 20 metres.

Si portem un parell de cordes de 60 metres podrem encadenar diversos ràpels.

Ara superem un nou ràpel prou espectacular.

Desprès de caminar uns metres ens trobem un altre ràpel de 16 metres.

Ultim tram del torrent, amb un parell més de badines i un ràpel de gran altura, a on podem demostrar tots la nostre habilitat de descens i per posar per les fotos de l’últim salt.

El Torrent del Pont
El torrent del Pont esta a continuació del Clot de Sajolida, així que l’enllacem passant per sota el Pont de roca gegant i continuem el descens per aquest altre Torrent.

No es tant espectacular, pero si divertit, per culminar un bon matí.

Aquest barranc no és molt transitat, però si que hi trobem passos equipats amb cordes fixes per poder-lo remuntar.

El primer ressalt al que arribem té la seva corda de nusos, però vam decidir muntar la nostra corda i baixar rapelant.

Seguim caminant per la llera i fem algun que altre desgrimpada,

algunes més curiosos que altres.

Ara un nou ràpel curtet també, i trepable d'una banda gràcies a l'ajuda d'un tronc, aquí se'ns creuen per damunt nostre un remat de cabres típiques de Montserrat, que ens tiren algunes pedretes.(a cubrirse).

Seguim caminant realitzant alguna desgrimpada i ja arribem a la part final, l'últim ràpel.

Aquest també està instal·lat amb una corda de nusos, per poder remuntar.

Ara ja ens queda res més que caminar una mica per la llera, fent un parell de ressalts molt fàcils fins arribar a aquest pas entre blocs.

També es pot fer per dalt, però la gràcia és passar pel forat.

Ja només queda una desgrimpada de res i de seguida serem a la llera seca al mateix punt on aquest matí hem començat a remuntar el camí del pont per començar l'aproximació.

Ja a l’aparcament quedem per anar a fer una cerveseeeeta ben merescuda, xerrar les jugades més divertides i curioses i foratitjar-nos per preparar la propera sortida.

siauuuuuuuuuuuuuuu

D'ACORD AMB LA NOVA NORMATIVA DEL PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT, EL TORRENT DEL CLOT DE LA SAJOLIDA, PASSA A ESTAR DINS DEL LLISTAT DE BARRANCS RESTRINGITS. PER MÉS INFORMACIÓ:

Regulació de l'Escalada i Llicències

PER PODER FER AQUEST DESCENS, CALDRÀ DEMANAR UNA SOL·LICITUD COL·LECTIVA DE FINS A 10 PERSONES DIÀRIES AMB UN RESPONSABLE GESTOR DIRIGIT AL PARC NATURAL, ELS PERMISOS SOLAMENT ES CONCEDIRAN ENTRE EL 15 D'AGOST I EL 15 DE NOVEMBRE.

VF Teletubbies, Olmo-Soler i la Cast Urquiza-Olmo

Com arribar

Després del poble d'Àger ens desviem cap a Corçà. A la mateixa entrada al poble prenem la pista de la dreta que esta asfaltada, amb indicadors a l'ermita de la Pertusa i amb les marques de GR-1 (No seguir a l'esquerra aquesta pista baixa al pantà). Podrem aparcar al final de la pista, capacitat per a uns 10 o 12 cotxes.

Aproximació

A l’aparcament un petit plafó informatiu ens serveix de referència. Fem dos passos a la dreta del plafó i avancem de front per un estret i marcat caminal que s’obre davant nostre. Important no anar molt a la dreta, ja que prendríem el camí més ampla i de tornada, reconoxible per uns graons de fusta que baixant deprèsa i que porten directament a l’ermita.

Seguim cap a l'esquerra i aviat arribarem a un pas pel qual destreparem, amb marques de pintura amb un punt blanc i taronja i amb un retol de via ferrada.

Seguim descendint pel costat d’altes parets a la nostra dreta i amb un terra molt relliscos veritablament perillos, fins a trobar l'inici de la ferrada Olmo-Soler.

Des d'aquí ja és visible el final de la Teletubbies que puja per una estreta cresta.

Seguim baixant pel caminal resseguint la torrentada, però ull fem un petit gir a l'esquerra per buscar una cadena que supera un ressalt vertical (indicat fites).

El descens des d'aquí té més desnivell i rellisca molt més i passos equipats fins arribar al Pas de la Piula un pas encaixonat indicat amb un rètol (via ferrada). que tenim que superar per un forat com si sigues l’entrada d’una cova.

Superat el pas veurem una corda nuada i tres graons que pugen, a la nostre esquerra, esta anul·lat, els deixem enrere i aviat arribarem a l'inici de la Teletubbies i una mica més avall comença la Cast-Urquiza-Olmo.

VF Teletubbies

La via ferrada Teletubbies tot i ser un curt recorregut està equipat amb una gran varietat d'elements com graons, cadenes, preses artificials i fins a una escala que ens permeten superar una cresta que va estrenyent fins a arribar al peu de l'inici de la ferrada Olmo- Soler.

Es tracta d'un recorregut fàcil perfecte per l’iniciació, amb 4 ancoratges per tornar rapelant en cas de necessitat i on es poden practicar nombrosos passos de via ferrada mentre gaudim de les vistes al Pantà de Canelles.

Una via que pren tot el seu sentit si la encadenem amb la Olmo-Soler i molt simpàtica per iniciar els més petits, tant per les acolorides preses inicials amb detalls com llunes, estels, peixos, etc., com pels noms usats per batejar els diferents sectors, Tinky Winky, Po, Dipsy i Laa -Laa.

Per a la tornada tenim quatre opcions:

»Tornar pel camí de l'aproximació» Repelar per la ferrada (corda de 30 metres)

»Pujar per la ferrada Olmo-Soler que comença just al final de la Teletubbies. Veurem l'indicador i les primeres cadenes enfront a l'esquerra.

»Si teniu ganes de més podem baixar en direcció al pantà per buscar l'inici de la Cast-Urquiza-Olmo, un grup de companys si posen i al final s’animen i es convencen, això fa que acabin aconseguint superar també aquesta via i pujar aquesta ferrada catalogada com extremadament difícil. Al final enllaçarem amb la part mitjana de la Olmo-Soler.

VF Olmo-Soler

Recorregut

Aquesta és una via ferrada molt fàcil i entretinguda, el principal al·licient són les privilegiades vistes al pantà de Canelles ia l'Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa.

El recorregut evita els passos verticals i exposats i transcorre en la seva major part per petites canals ben equipades amb cadenes.

La part més 'complicada' i exposada és la primera, un tram equipat amb cadenes que ens porta a la part frontal del cingle, on la via guanya en vistes.

Després de pujar diversos ressalts a la dreta de l'ermita, també equipats amb cadenes i algun esglaó, arribem al final de la via i al llibre de visites, amb llapis, maquineta i llibreta per deixar un missatge als equipadors .

Acabada la ferrada hi ha diverses alternatives per continuar gaudint del Montsec. Nosaltres aquí al peu de l'ermita decidim dinar aprofitant les impressionants i espectaculars vistes d'ocell al Congost, nosaltres desprès esperem a l'altre grup més experts, agosarats e intrèpids de part del nostre grup que a anat a fer la Urquiza-Olmo i marxem a casa.

També podem optar per recórrer la pista, que ja us vam explicar, del Congost de Mont-Rebei i la Cova Colomera.

Espero que agafeu la opció que més us convingui i ho passeu molt bé, Siauuuuuuuuuuuu.

Canal Roja o Barranc del 3 en Ratlla

Descripció:

El massís de Montserrat tot i ser un massís on no existeixen cursos d’aigua permanents, Montserrat també compta amb diversos barrancs o canals que ofereixen la possibilitat de practicar-hi el descens d’engorjats. Passos estrets on les parets s’aproximen fins quasi tocar-se, verticalitat constant i gran quantitat de desgrimpades entre grans blocs de pedra, ens permetran gaudir d’un altre tipus de descens diferent als que trobem en altres indrets.

Ni la difícil progressió dels barrancs excavats en conglomerat ni el fet de no tenir aigua no són raons suficients per no realitzar aquest descens que amaga l’encant i la bellesa singular que tan sols trobarem a la muntanya màgica.

COM ARRIBAR-HI:

De la carretera nacional A-2 prendrem la sortida de la població del Bruc. Poc després deixem la carretera que marxa recte cap al poble del Bruc i seguim per la dreta una carretera que es dirigeix cap a la urbanització del Bruc Residencial. Circulem un quilòmetre pel lateral de la carretera en el sentit contrari al que portàvem fins que una senyalització ens obliga a girar. Som al carrer de la Vinya Nova. A partir d’aquí  tan sols hem d’anar seguint el rètols que ens conduiran fins al restaurant de la Vinya Nova. Un cop allà, continuem per la pista de l’esquerra deixant la masia a mà dreta fins arribar  el mas de Can Jorba, punt on estacionarem el nostre vehicle.

APROXIMACIÓ:

Des de l’aparcament continuem per la pista i a la dreta al final d'una baixada i abans d'arribar a el curs del torrent de la coma d'En Pastor hi trobem tot un llit pedregós, l'agafem, seguint les marques grogues pel bosc i comencem a enfilar-nos per un corriol que puja constantment, així que decidits embosquem alçada ràpidament fins sortir a la carena per sobre el torrent de la Coma d'En Pastor.

Desprès d'unes quantes ziga-zagues ja hem agafat suficient alçada com per poder contemplar una extensa plana amb els camps d'oliveres i al fons el Bruc.

Seguim pujant i travessant d'un cantó a l'altre del torrent seguint les marques i salvant passos rocosos força interessants fins trobar-nos al davant nostre per superar-lo el mític Pas de la Llastra, un pas estret, ben marcat i curt en el que ens desafien uns 5 metres drets i terrossos amb pedres soltes a la part final. fins arribar desprès d’uns 45’ al Coll del Mosset.

Aquí parem a esmorzar per recuperar forçes i equipar-nos amb els estris que avui farem servir i mentres  podem admirar amb tranquil·litat el Faraó, El Montgrós i Els Plecs de Llibre, entre moltes altres agulles i espadats.

També podem veure un cingle amb una roca foradada a la nostra dreta que rep el nom de l’Ajaguda. A partir d’aquest punt el camí baixa progressivament deixant el barranc  a mà dreta fins  creuar-lo.

FITXA TÉCNICA:

Longitut: 900 metres
Desnivell : 300 metres
Grup de 9 integrants

Aproximació: 45’
Temps de descens: 4h aproximadament amb l'esmorzar i les múltiples esperes.
Retorn: 15’

Material:Corda de 60 metres ó 2 de 30 metres, casc, arnés, devallador i bagues de seguretat.

DESCENS:

El barranc comença amb desgrimpades, la majoria equipades amb cordes i ràpels d’entre 5 i 15m que ens permeten progressar els nou integrants d’avui, entre passadissos estrets.

Aquest tram dona pas a la part més espectacular i aèrea del descens, on combinem amb passos ben curiosos com per exemple superar un pas per sobre d’un tronc d’arbre.

Seguim per uns encaixats tobogants que no ens donen gaires opcions de superació en els que podrem posar a prova la nostre tècnica de progressar per oposició.

Ara s’encadenen el sis ràpels de més longitud del descens, l’últim dels quals amb una llargada de 30m amb el tram final volat sobre la cova dels Degotalls.

Un dels inconvenients que pot esdevenir una dificultat al llarg del descens és l’haver de superar, potser, alguna badines amb aigua estancada, que avui com fa moltes setmanes que no plou les hem trobat seques.

RETORN:

Un cop fet l'ùltim ràpel, recollim el material i agafem el camí que passa per les vies esportives de Can Jorba, que en pocs minuts (15’), ens porta fins a l'aparcament on hi tenim el cotxe.

TORRENT FONDO -Montserrat-

El torrent Fondo es troba entre el serrat de Les Garrigoses i el serrat dels Monjos, és un veritable barranc i no una canal. Té bones dimensions i baixa des de dalt del massís a la zona de Sant Joan i fins l’antiga carretera  B-112, que va de l’Aeri de Montserrat a Collbató. És una frondosa vall interior, profund i de curs sinuós amb una estreta sortida a l'exterior a través del penya-segat, la qual cosa li dóna un curiós ambient aïllat de tot. Ben diferent als altres barrancs del massís.. És un torrent que es pot fer tot l’any, encara que a l’estiu pot ser molt calorós. La llera està permanentment seca. Calen pluges de gran consideració per veure alguna cosa més que un filet d'aigua en alguns trams. No obstant això, i serveix molt bé d'exemple, les pluges excepcionals de fa uns pocs anys han deixat la seva senyal al llarg de tot el barranc. Com a conseqüència d'aquestes, la llera s'ha netejat considerablement. No hi ha tolls residuals.

És d'imaginar que amb el curs del temps i fins que arribin altres pluges d'excepció, la llera s'anirà embolicat en els dos primers terços del recorregut, de fet jo m'esgarrapo el front amb una branca mal trencada, intentant evitar els esbarzers .

aquest torrent és ideal per a iniciar-se en el món del ràpel, encara que tot el seu primer tram a excepció d’un parell de ràpels aïllats, no té gaire interès.

El interès ens captiva en la seva part final amb uns 5 ràpels, més llargs i engorgats i l’últim el del Pas de la Barra, en el que podem optar per fer-lo per dins el laberint de blocs de pedra o per fora baixant volats, nosaltres optem per fer aquest últim...¡a volar!

Té una longitud de 750 m i un desnivell de 195 m. El componen 8 ràpels curts que van dels 5 metres fins als 8 metres. S’ha de dur casc, arnès, reverso, baga de seguretat i una corda de 30 m.

Material d'instal lació: divers.

(Naturals i spits en els dos primers terços, algun químic i spits “sicados” en el tram final.)

Si es vol fer de pujada tots els passos tècnics estan equipats amb cordes i cadenes.

L’aproximació la fem des de l’aparcament de l’Àrea de l’ermita de la Salut, per anar a trobar la drecera del Fra Garí. Aquesta drecera puja per la banda esquerra del torrent de la Font Seca, resseguint un important tram de la muntanya. Hi ha graons tallats a la roca i passos per petites escletxes que fan prou curiosa aquesta drecera, tal com explico en l’anterior article La Drecera de Fra Gari.

Seguim les marques blanques i grogues fins a trobar en un replà quatre barres de color groc pintat a la paret, si observem al nostre voltant podrem gaudir d’un panorama impressionant. 


En aquest punt girem a la dreta i continuem pel perdedor caminal fins el coll de les Garrigoses. Travessem el torrent de la Font Seca i un camí molt marcat ens porta al coll de les Garrigoses.

Passat aquest coll, iniciem la baixada per un corriol on trobem algunes fites de pedra, aquest tram torna a ser bastant perdedor. A mida que baixem, la vegetació és més espessa i s’ha d’estar alerta de no passar-nos de llarg i perdren's el camí. Trobem marques blaves a la part inferior, i al poc, arribem al mig del pedregar del torrent Fondo.

Inici

Aquí al llit del Torrent Fondo és un bon lloc i còmoda per posar-nos els estris, menjar, beure, etc.

És un barranc sec i d’amplada considerable. Els primers passos, pel torrent, els fem per una llera pedregosa i amb molta vegetació als costats,¡ compte amb els esbarzers! Trobem el primer ressalt sense equipar, el qual voltem fàcilment per l’esquerra.

A la primera part del barranc, la més llarga, trobem un seguit de tres ràpels.

El primer ràpel que trobem acaba força encaixat i té 5 metres. La sortida no és còmoda, ja que la corda ens mana cap a la paret. Unes roques encastades, fa que la baixada sigui esglaonada. Tot el torrent està equipat amb cadenes i cordes per a fer-lo de pujada.

El segon ràpel està al costat del primer. Aquest té 12 metres i baixa per una paret molt polida on la força de l’aigua ha canalitzat la roca. L’entrada és fàcil i la corda ens porta a fer els últims metres del ràpel per fora del canaló, i ens deixa de nou enmig de l’ample torrent.

El Josep em fa provar diferentes tècniques i estris per repelar perquè així vagi agafant la pràctica, per les meves necessitats i per les característiques del lloc a escollit aquest torrent.

Això em dona peu a poder repelar petits trams de diverses alçades amb el reverso, amb el reverso i el shunt, amb el reverso i un nus prusik i diverses nusos i funcions del reverso en les que ens pot ajudar en cas de necessitat.

Caminem una mica i arribem al tercer ràpel del primer tram. Es tracta d’un curt ràpel de 5 metres en forma de V. La entrada és còmoda. Aquí la dificultat està en els peus, es queden encaixats i dificulten el descens.

Continuem baixant uns 100 metres per una torrentera molt agradable de caminar. Deixem enrere la confluència del torrent de la Font dels Escolans i arribem al segon tram. Aquesta segona part és la millor del torrent i té cinc ràpels. Comença amb una desgrimpada de 3 metres entre grans blocs de pedra, que ens deixa en una zona engorjada.

El quart ràpel, té 8 metres i es munta en un balconet. La sortida es fa en un passadís estret que a mida que es baixa s’eixampla i guanya verticalitat. Aquest ràpel s’acaba en un gran pou obert per davant de gran plasticitat.

Una petita desgrimpada de 2 metres dóna pas als següents dos ràpels de 8 i 5 metres. El primer baixa per una paret dreta i molt polida que en deixa en un pati.

Hem de caminar uns metres per enllaçar amb el segon ràpel. Aquest és vertical, i tot i que la corda ens mana cap a la roca és fàcil de fer.

Arribem als darrers dos ràpels del torrent. Des de dalt ja veiem el camí de les Feixades. El primer de 5 metres té la sortida complicada. S’ha de fer en diagonal, evitant no topar en una roca i una figuera que hi ha a la dreta, que m’enreda una miqueta. 

L’últim ràpel de 8 metres i el més curiós de tots, el fem evitant el estret pas entre blocs de pedra i com que trobem a uns altres que l’estan baixant, aprofitem l’avinentesa i ens deixen la seva corda, per també baixar volats per fora.

Molt vertical, aeri i divertit ens deixa al fons a peu pla, davant d’un caos de grans blocs de pedra anomenat el “Pas de la Barra” i al costat del camí de les Feixades.

Recollim el material i ens fan la foto (de grup de dos). La tornada la fem resseguint el camí cap a la dreta, que primer ens porta a la cova del Salnitre. Baixem les escales i per una drecera descendim fins l’aparcament de l’Àrea de l’Ermita de la Salut.