dissabte, 30 de maig de 2015

Via Espolón del Adamelo a Riglos






Zona: Mallos de Riglos

Dificultat: 6c en lliure

Dificultat obligada: V+/6a.

Llargària: 200 metres

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Mitjà/baix

Aperturistes: Ursi Abajo i Jesús Ibarzo 

Equipament: Via totalment equipada amb parabolts 

Material: 2 cintes exprés, 2 cintes llargues i 8 largas extensibles + reunió 

Cordada: Carme i Josep Maria GX

Data: 30.05.2015


Observacions:
Els noms de les tres panxes més famoses són curiosos: la primera gran panxa, a sobre de la R1 és la panxa del Cansat, obeint el seu nom a l'estat en què queden molts escaladors després d'intentar superar-la. La segona panxa, situada just a sobre es diu la panxa del Fatxenda; pel que es veu, una de les preses d'aquesta panxa guardava una semblança sorprenent amb el membre masculí. Malauradament, la presa ha desaparegut de la seva ubicació però bé, el nom s'ha mantingut. És en aquest punt en què van succeir tots els accidents anteriorment relatats.
La tercera panxa es diu del Cabró i lamentablement, no puc explicar tan bell apel·latiu; s'ha agrairien aportacions.

              



Aproximació:

Des del pàrquing del poble de Riglos pujar pels carrers de Riglos, primer agafar el carrer ascendent a la dreta, que passa al costat d'una font, per quan acaba girar a l'esquerra i seguir pujant cap a l'ermita, abans de la qual sortir-se del camí (evident), per prendre una senda que es dirigeix a la base del Esperó del Adamelo.







1 Llarg V+

La Carme provoca qui comença amb allò del palet llarg o curt i li toca començar a ella just pel peu de l’esperó, amunt que aquesta tirada tot i no ser dura, t’agafa en fred, sort que la presa es molt bona, així com la roca a tota la via. Els braços i el Coco quan arribes a la reunió ja estan situats i a to. 




2 Llarg 6a+

Ara em toca el torn d’anar de primer i mira per on es dels més durs de tota la via o almenys així o creia, primer amb trobo amb la Panza del Cansao on la seva finura desplomada em fa suar buscant uns bons calvos, però em surt bastant be dins de l’esforç per superar-la, trobo una reunió i sense fixar-me si era nostre o no la munto. 



3 LLarg IV
Ara segueix la Carme pensant-se que es trobara amb el pas dificil de la Panza del Pijo, però la veritat l’habrè fet jo, perquè aquest llarg no te cap dificultat i tots dos hem quedat una mica a quadros o potser anem massa forts i no ens em adonat.
4 Llarg 6C/ 6a./A0
Ara segueixo jo i ja em veig a sobre mateix la Panza del Cabron, la nostre via tot i que va més a l'esquerra en un pas de 6a., jo l'enfilo per la via de la meva dreta, molt més potent, que supero desprès de lluitar i quedar obligat a fer un descans per tornar a intentar-ho i superar-la al segon intent, buffff quina cabronada, però desprès quedo satisfet i molt eufòric, a partir d'aquí continuem per la nostre via de grau més amable.
5 Llarg V
Ara anem guitant per on va la via i buscant les assegurances per veure la línia i ja veig les anelles a dalt de tot a l’esquerra, ara li toca la Carme, aquest llarg es “disfruton” dels que vas fent metres molt tranquil amb roca excel·lent, trobant un passet una mica rar per entrar a la reunió.
6 i 7 Llarg IV+ i III 
Ara segueixo jo amunt amb escalada de continuitat sense més preocupacions que la d’anar buscant els parabolts que tot i ser del 15 quan més fàcil més estiren i anant buscant arribo a una reunió que em sembla a mi de no xapar per seguir i “ensamblar” els dos llargs, ara l’escalada és més fàcil però quasi neta i en far ballar el Coco per la meva ruqueria, ja a la part final la roca es quasi totalment descomposta i veig que si continuo amunt buscant una altre reunió perdre de vista a la Carme, així que començo a palpar sabines fins trobar una totalment a la dreta no tant terminal i munto reunió aquí, podent observar la pujada de la Carme, quasi en tota la seva totalitat.
Pleguem material i decidim pujar fins el Collado del Pisón, trobant quasi dues reunións de parabolts grogues quasi seguides, seguim amunt amb passos que tels has de mirar força per la seva verticalitat i que potser ja son més que III+ fins arribar a la instal·lació de ràpels i peu de la via Normal del Pisón, mirem l’hora i decidim no acabar de pujar i donar per acabada l’escalada, quedant-nos una estona observant els voltos i la impresionant visió del fire, amb dues cordades per la galletas, fem les riguroses fotos de cordada i panoramiques i avall.
Descens:
Ens encorem be per fer els 4 ràpels que farem pel Circo de Verano, aneu amb compte de fer els ràpels amb doble corda de 60 metres i aprofitar el ràpel fins la següent instal·lació en lloc de desencordar-vos i desgrimpar per la ferratilla, es més ràpid i a l'últim ràpel les cordes arriben amb el xiclet inclòs fins al terra.
1 Ràpel:
aquest primer el comença la Carme, es un ràpel bastant senzill
2 Ràpel: el segon
Aquest el faig jo de primer i quan esta baixant la Carme veiem com ens creua per sobre una ala delta.
3 Ràpel:
Aquest ràpel el fa la Carme primera i jo de segon que al quedar les cordes estirades fins la propera reunió al llarg de tot el canal, pel segon en aquest cas jo el faig quasi tot volat tipus tirolina quedant verdaderament espectacular.
4 Ràpel:
Aquest ràpel amb toca a mi i deu ni dor quan treus el nas al buit l'impressió que fa, sobre tot aquest ja es volat fins una plataforma que dona pas a altres volats fins al terra quedant la corda amb el xiclet inclos que s'ha surt del reverse, buffff molta adrenalina, ara baixa la Carme i la visió es brutal.

Ara a dinar i seguir somiant amb més Riglos i més vies, apa Gassssss i Amunt.

Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la via

dissabte, 23 de maig de 2015

Via Paul-Gustau al Ganivet de Diables



Via: Paul-Gustau
Zona: Montserrat – Diables
Dificultat: V+/Ae o 6c (MD)
Dificultat obligada: V+/Ae
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Llargària: 40+25+30+25=120 metres (+90m. de cresta)
Aperturistes: Paul Callejas i Gustau Llobet (novembre 1973)
Equipament: Via equipada amb parabolts, cap de burí i algun espit
Material: 17 cintes exprés, 10 plaquetes recuperables i un Camalot C#1 pel primer llarg
Orientació: Nord-est
Cordada: Carme, Deville Monia i Josep Maria GX
Data:23.05.2015

Aproximació
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. A l’alçada del Serrat de Patriarques ens desviem a mà esquerra per la canal dels Avellaners. Anem remuntant fins que, amb una mica d’intuïció, comencem a flanquejar cap a l’esquerra per anar a trobar la base de l’esperó nord del Ganivet. Un cop a la base seguim cap a l’esquerra i ràpidament trobem el peu de via (doble burí).

1 Llarg V+ 40m.
Amb la Carme ens juguem qui comença i em toca a mi, ole, ole, decidim deixar a la Monia tota la via entre mig nostre perquè se senti més protegida i escali més tranquil·la; Jo em miro la col·locació per situar-me a la placa i ja veig que suare de valent, perquè ja et posa a to i ja veus que anirà de finura, per no petar-me i com no li trobo, ja poso l’estrep i tiro amunt i amb els metres la roca i la confiança millora encara que m’obliga a negociar els millors passos, fins trobar una llastra a la meva dreta descomposta, fet pel que aprofito per posar un camelot del 1 a la fissura per treurem la por i entrar a la reunió fent un curt flanqueig a la dreta tot descompost, per cert la reunió molt còmode.
Munto i m’acomodo per recuperar les companyes perquè vagin agafant al to a la roca i la continuitat.
2 Llarg V 25m.
Ara li toca el torn a la Carme per gaudir d’aquest llarg, encara que la visió i la distancia d’uns 8 metres de la primera assegurança ja fan una mica de IuIu, un cop xapat el primer bolt ja veus que la presa es més gran i la roca més bona, encara que te una patina que no t’acaba de donar confiança, deu ser cosa de la cara nord.
Aquesta reunió continua sent bastant còmode, aquí estem a l’ombre i ventilats, fet que ens ajuda a decidir tapar-nos tots.
3 Llarg V/Ae o 6b+ 30m.
Ara agafo el relleu en aquesta tirada que ja s’endevina prou atlètica i entretinguda i sense pensar-m’ho gaire començo a tirar amunt amb l’estrep a punt per quan toqui.
Arribo a sota el sostre i m’estudio el pas que és força atlètic però molt ben protegit, fet que et permet fer-lo sense por, el supero i vaig seguint el ritme d’uns dos reblons per un parabolt en la línia i vaig fent passos a últims d’estrep i alguns passos algú més que últims i molt d’equilibri, posant la plaqueta recuperable, cosa que jo encara no havia practicat mai i menys sobre reblons rovellats, ara sortim en lliure uns pocs metres fàcils fins muntar la reunió, que suposo que al fer-la nova al costat de la bella i quedar desplaçada a quedat força incomode.
Aquesta tirada la he gaudit de valent amb moltes sensacions noves i molt treballosa però a valgut molt la pena fer-la.
També val la pena recordar tots els gemecs i sons que anava fent la Monia mentre anava pujant fent cabrioles i esforços pels estreps, semblava que ella sola era tota una festa.
4 Llarg V+/Ae/A0 o 6c 25m.
Ara tornem a rellevar-nos i segueix la Carme fent uns passos de flanqueig a l’esquerra fins la vertical de la cremallera d’expansions , aquesta tirada encara que potser en lliure te més grau les assegurances es troben més a prop fet que em permet fer-la de segon de xapa a xapa i lliure, però al mig la Carme supera molt be el pas clau de la tirada, una sortida d’un llavi en lliure de V+ força atlètica, per seguir uns metres més en Ae o A0 o ja en lliure, al gust per desseguida perdre empenta i donar pas a la reunió cimera ja en terreny descompost, però a peu pla i molt còmode.
Des d’aquí tenint els Patriarques i la Paret de l’Aeri al davant i al mig d’aquest fantàstic entorn decidim dinar per compartir i contemplar i aprofitar per fer la rigorosa foto de grup al cim abans de continuar.

Descens:
Ara segueixo jo per l’aresta molt descomposta però força ampla de moment al cap d’uns 40 metres trobo una sabineta d’uns dos pams i escacs que encinto i munto reunió per recuperar les companyes, ara la Carme sense perdre temps i decisió segueix pel tram més estret, esmolat i aeri, a on el caguen es que no podem protegir-nos amb res fins arribar a la reunió, fet que te obliga i et concentres en cada passa en no fer saltar res massa bruscament en aquest ambient tant impressionant i sempre controlant l’equilibri, la veritat es que a sigut molt emocionant travessar l’aresta del Ganivet de Diables, que li dona el nom a aquesta agulla.
Des d’aquí fem un ràpel de 20 metres que ens deixa entre el Ganivet i la Paret de Diables i continuem cap a l’oest per anar a trobar la Canal dels Avellaners (des del coll flanquejar de seguida que pugueu i anar a buscar la cara est de Patriarques). Un cop a la Canal dels Avellaners seguim avall fins el camí de l’Arrel i anem desfent el camí de pujada.

dissabte, 9 de maig de 2015

Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat



Via: Punsola-Reniu
Zona: Montserrat – Cavall Bernat
Dificultat: V/Ao o 6c (MD-)
Dificultat obligada: V/Ao
Llargària: 240 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mitjà/baix
Llargaria: (30grimpada)+50+30+35+20+30+20+25 =240
Aperturistes: M.Punsola i J.Reniu (maig 1971)
Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
Material: 22 cintes exprés + reunió (opcional 1 estrep)
Orientació: Nord-est
Cordada: Carme i Josep Maria GX
Data: 09.05.2015


Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Durant el camí ens trobem amb la Vyara Pelova i el Paco, la qual amb reconeix desprès de molt de temps que vam coincidir per primera vegada i ens vam conèixer, continuem junts fins l’hora de tibar.
Quan estem a l’alçada del Cavall i pocs metres abans d’arribar a la Canal del Cavall trobarem un corriol que s’enfila recte amunt. El prenem i en pocs minuts arribem a la base de l’agulla. Des d’allí, amb una senzilla grimpada arribem a la R0, nosaltres o hem fet desencordats, només amb els peus de gat (30 metres de III).


1 Llarg IV 50 metres
Continuo tirant jo de primer perquè ja estic ficat de ple i no m’hi vull capficar, però l’escalada es torna lenta degut a les 2 cordades de valencians que portem al davant, aquesta placa inclinada te una roca agradable i l’escalada plaent.
Recupero a la Carme mentre veig a la Vyara i el Paco a la cua derrera nostre un xic avorrits.
2 Llarg IV+ 30 metres
Aquesta tirada la fa la Carme perquè també comenci a agafar el tacte a la roca i a l’ambient que ja es comença poc a poc a respirar, la reunió la munta en un còmode relleix.

3 Llarg V+/6a. 35 metres
Aquesta tirada li tinc una espina clavada del meu anterior intent en el que al pas de sostret o vaig passar realment malament, dons no hi ha res com tirar jo de primer i medi les meves forces, els primers metres de placa es van posant verticals fins arribar el pas protegit del sostret que trec en lliure, treballós però molt fàcil, ara continuo per la fissura fins arribar a la reunió, estic molt content, recupero a la Carme tant de presa com puc per transmetre-li la meva il·lusió, adrenalina i felicitat.
4 Llarg 6a. 20 metres
Aquesta tirada li fot la Carme i la veritat es que em fa un gran favor, va pujant i renegant de lo sobat que esta i que t’obliga a buscar i posar millor els peus, no gens agradable, sort que es curtet.
5 Llarg Ao/6c 22cintes per 35 metres
Ara i torno jo i vull provar que tal les lliçons d’estreps a Can Sola, començo a pujar per bona roca sostinguda i quan arribo a la cremallera començo a pujar jugant amb passos d’A0 i lliure un xic desplomat sent un llarg laboriós i arribo a la reunió completament penjada tranquil i satisfet.
6 Llarg Ao/6c per 20 metres
Aquest llarg se’l curra la Carme i es més intens del que sembla, amb passos molt fins, jo també el supero entre A0 i passos en lliure fins la reunió que és força còmode.
7 Llarg A0/6a+ V per 25 metres
Aquest llarg em toca a mi i de totes maneres la Carme me’l cedeix perquè diuen que es el millor IV+ de Montserrat, un cop has fet el flanqueig, dons be, faig les 3 primeres xapes de flanqueig fàcil fins que arriba l’hora de tirar amunt amb el contrast que no esta massa xapat i que els famosos “bolos” i rocallam d’escàndol ja son més V que no pas IV+ per lo sobat, tenint que anar palpant “calvos” en un tram molt vertical i un pati i sensació de buit acollonant, que li donen al cos i al coco l’últim toc d’adrenalina, abans d’arribar al cim xapo una reunió i segueixo fins la moreneta.
Recupero a la Carme eufòric i content perquè tot a anat molt be, aquí al cim estem molt a gust amb el sol, llàstima del ventet, però tot i així decidim dinar una mica, mentre arriben al cim l’Alba Pirata i el darrera el Manu d’Aram que pugen de la Pérez-Verges, acabem de dinar i aprofitem per fer-nos fotos junts i entre nosaltres pel record.
Descens:
Fem dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 40 fins l'inici de la via Normal. Després baixem per la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació fins a Santa Cecília
I anem a fer unes birres i algú més que per això escalem, no.
Gassssssss i Amunt

Aquí teniu el vídeo de les fotos

dissabte, 2 de maig de 2015

Via Cervera-Raúl a la Talaia Gran




Via: Cervera-Raúl

Agulla/Paret: La Talaia Gran
Zona: Sant Jeroni/ Montserrat

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a./Ae (MD-)

Dificultat obligada: V/Ae

Grau d’exposició: Mitjà

Compromís: Mitja

Llargària:30+60+40+60= 190 metres

Aperturistes: M. Cervera i R. Martinez (Abril 1960)

Equipament: Via equipada amb material divers

Material: 14 cintes variades, millor llargues, 2 Microfriends pel primer llarg i un estrep o pedal)

Orientació: Sud

Cordada: Carme i Josep Ma. GX
Data: 02.05.15





OBSERVACIONS:

Ahir per fi vaig poder treure'm una espina que portava clavada feia temps, va valer la pena perquè no només vaig fer molt de primer, sinó que a sobre se'ns va fer molt fàcil i els seus 190 metres curts, roca quasi excel·lent i xapada allà on cal i un Ae molt senzill i pràctic que es pot resoldre quasi be tot en A0.

I que dir de la companya, excel·lent per la seva actitud de deixar-me créixer i anar assumint responsabilitats, millor impossible, tant com només la Carme.



Aproximació:

Des del refugi de Santa Cecília prenem el GR-172 direcció Can Massana. A l’alçada del Coll de la Font de la Llum prenem el corriol que guanya aquest coll a mà esquerra (indicat com a Portell de Migdia) Un cop dalt del coll descendim i prenem el corriol direcció a Sant Jeroni (marques blanques i grogues). A l’alçada de la vessant sud de la Talaia trobarem un corriol a mà esquerra (creu groga i blanca una mica des-pintada) que ens deixa, en un moment, a peu de via.





1er llarg: IV+, 6a/A0 i IV+, 4 parabolts de 8mm i un burí en 30 metres

Un cop a peu de via cansats encara de la pujada per la canal ens equipem i decidim que la Carme farà el primer llarg.

Comença com es normal molt freda i encara amb toc engarrotat a la roca, que en aquests primers metres no inspira confiança, perquè es una mica trencada i el primer parabolt esta forca metres amunt, encara que pot protegir els passos amb 2 microfriends, per des-tensar el coco.
Anem fent metres i poc a poc millora la roca, les mans i els gats fins arribar a una bona alzina a on la Carme munta la 1R, la segueixo ràpidament ja que a mi se m’ha assecat la suor a sobre amb l’airet de l’ombre mentre la assegurava a peu de via, així que començo ben garratibat, però sense adonar-me'n arribo a la reunió a on ja va tocant amb intermitències el solet.
2.3 i 4t. llargs: III, 6a./A0 i IV, un pitó, dos parabolts de 8mm i un burí sense plaqueta en 60 metres
la Carme em passa el material per completar amb el que tinc i sense pensar-m’ho dos cops tiro amunt, a pocs metres trobo uns passos força verticals però molt ben assegurats que em surten en lliure fàcil i a partir d’aquí ja no trobo cap més assegurança fins arribar a la 2R que només xapo per seguir amunt , ara la roca és excel·lent i es una escalada de placir, torno a superar un tram molt vertical en lliure, vaig fent metres fins arribar a la 3R que és d’un burí i un spit, cosa que m’ajuda a decidir de continuar amb una mica de por per la llargada de la corda, però estic eufòric i a gust no afegint res més a l’escalada de les assegurances que vaig trobant que son molt poques pels metres que vas guanyant i et vas allunyant del company, arribo a la reunió del canvi d’agulla i la munto ara ja més tranquil per recuperar la Carme, la que no veig en cap moment fins entrar a la reunió amb mi.
la Carme es prepara el material per iniciar el llarg amb artificial que a mi em va fer por l’altre vegada que vaig estar aquí mateix amb l’Albert Cogul, pobre el vaig fer baixar quan venia el millor i més divertit de la via, però les coses van així.
5è llarg: III. A1e/A0, V, A0, V i IV, entre espits parabolts burins i un pont de roca, 15 assegurances en 40 metes
La Carme comença a desgrimpar per passar a l’altre agulla molt fàcilment, quan veig que es prepara un pedal amb una baga, que no porta ni estreps ni res, caram, si que va forta, penso jo entre mi i la veig que continuar alegre, rient i escalant gaudint de cada pas, a partir de la sortida en lliure que no es gens compromesa, ja guarda el pedal i segueix en A0 fins que s’acaben les assegurances i a pocs metres xapa un pont de rocaper entrar a la 5 reunió.
Ara em toca a mi i no ens veiem amb el pensament de l’última vegada però amb el coco d’ara, faig el canvi d’agulla molt fàcil em penjo i a partir de la 3 xapa ja surto en A0 i lliure fins la reunió, he gaudit com un nen i per fir veig els resultats dels deures.
6 i 7è llargs: III,IV, III, II un espit en 60 metes
Em carrego de material i ara torno a seguir jo per unes rampes molt fàcils i de roca molt bona, quan arribo a la 6R, xapo la r a terra i un altre spit que es trobe a un metre i mig d’un mur força vertical, (no xapeu la R desprès en va fregar molt la corda), aquest moret es Iv però amb uns còdols que no dubtes en escalar, veig la 7R, però em veig tant a prop del cim que decideixo seguir amunt
quan arribo dalt de tot, la meva primera intenció es anar a muntar la reunió a la instal·lació del ràpel però em falten uns 8 metres i decideixo assentar-me be i assegurar-la passant-me la corda per l’esquena, no m’agrada gens aquest sistema però el llarg que te que fer la Carme no te gens de compromís i dona prou-te confiança per fer-lo així.
Aquí ens relaxem una mica bocabadats per la extrema bellesa que podem gaudir des d’aquest lloc tant privilegiat, podent fer un mos i veure una mica d’aigua i fer alguna panoràmica de l’entorn, podem observar una cordada a la via Torres-Nubiola i escoltar de lluny les veus dels senderistes que ens envolten, despertem d’aquest meravellós somni i fem la foto-cim i anem cap a la instal·lació del primer ràpel.
Descens:
Caminem desgrimpant uns metres vers el Nord fins la instal·lació amb espits, cadena i una argolla molt gran de l'època. Farem un primer ràpel de uns 30 metres fins el coll de les dues Talaies (vers la nostre dreta mirant avall) i després des d'un arbre per una canal terrosa i descomposta (ull amb les pedres, vers la nostre esquerra mirant avall) un altre ràpel d'uns 40 metres, fins unes terrasses. D'aquí, baixarem amb compte fins un altre coll, el remuntarem i llavors baixem un altre cop fins al peu de via.
Ara seguim per des-fer el camí de baixada fins a Santa Cecília, però parant un moment per visitar la Font de la Llum, per mi la més maca de tot Montserrat i aproximar-nos a peu de la via Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida que jo no havia vist mai, es realment espectacular amb una visió de grandesa en la que et sents de cop molt petit, ara ja anem fent fins l’aparcament planejant ja les properes escalades, com faria qualsevol bon escalador i ja sabeu Gasssssss i Amunt.