dissabte, 29 de març del 2014

El Faraó de Baix, Escalada Esportiva

Avui ens hem ajuntat una bona colla i entre ells alguns supercracs, altres cracs i altres catacracs, però al final la suma de la diversitat d’escalada i de roca, tant en placa, bavaresa, etc, a sigut molt interessant, igual que la diversitat de grau i de sectors.
Hem fet 3 cordades que han sigut:

Enric Dalmau i Jordi Vives
Cinto Romero i Joan Canals
Primer hem anat tots a conèixer l’Estevet del Sector Dreta i practicament entre tots hem fet totes les vies incloses les continuacions del sector de més amunt, sense fer R intermitja.
Això a provocat que la corda de 70 metres li faltesin un parell de metres per arribar a terra, però també et pots decantar cap a la canal de més a la dreta i baixar caminant a peu de via.

vies número 4, 5 6 i 7 totes de 5 superior.

Placa Dakota
el Jaume i jo de l’Estevet només hem fet la número7 per escalfar els dits i perquè nosaltres ja les vam fer l’altre dimecres i ens anem a conèixer la Placa Dakota, que no hi hem estat mai cap dels dos.
Fem la via Soldat Gos 4c, tota la placa es d’una roca bonissima, ideal per iniciar-se, però amb una base de vies tombada un xic incomode i com que totes les vies van paral·leles i semblen molt iguals, ens anem a veure els companys del Sector Columpi 2.
Sector Columpi 2:
Aquí trobem a l’Enric Dalmau fent la via insubmissió 6b+ i el seu company Jordi Vives assegurant-lo, va paral·lel amb una altre cordada que van per la via Amnistia 6c+.

Quedem tant impressionats del company Enric, que procuro gravar en vídeo els trams més tècnics, just al mig d’una fortes rafegues de vent que li fan volar la gorra, que li recullo.

En aquestes que arriben a on estem el Cinto i el Joan i anem tots al Sector Columpi1.
Sector Columpi 1:
Aquí trobem una parella que estan fent la via Lleno de Rabia1 6a.+ via Sr. Pivot 7a.
Mentre nosaltres anavam fent les vies el Diedre 4c, senzilla però per una fissura, totalment vertical amb bones mans, que a mi hem va agradar molt, potser per l’al·licient afegut de passar pel costat d’una impressionant sabina, que valia totes les fotos del mon fins la R.
Els companys Enric i Jordi van fer una combinació de la via Killdafly 6a.+ un tour per entre mig que va oferta l’amic Enric, sense xapes, amb un parell de nassos + via Sr. Pivot 7a., traca final, la resta sense res a fer, ni demostrar amb l’hora a la butxaca, pleguem cordes i a dinar que per avui ja hem tingut forces emocions i el cor batega de pressa i tenim la necessitat de fer unes birres i menjar per aturar-lo, o als col·legues. 
El millor, tots junts com sempre per fer el que més ens agrada, gaudir de l’escalada, de la roca i dels amics, per acabar plegats dinant al Bar Muntanya de Collbató.

dimecres, 26 de març del 2014

Placa de l'Indi del Sector Pell Roja-Escalada Esportiva


Aquesta tarda ens hem trobat per anar a fer el que més ens agrada, escalar però esportiva a Collbató, perquè la tarda encara es massa curta i optem per la Placa de l’Indi del Sector Pell Roja, que encara que com tots el tenim molt fet, es el lloc i l'excusa perfecte per enfilar-nos, tot i així al voltant de les 6 de la tarda enfilats a la paret, hem escalat uns quants metres sobre mullat, ara plou, ara no, al final pleguem cordes i cap a casa que la setmana que be tornem a tindre trobada a les tardes d'esportiva amb el Grup Natura 100.
Avui hem fet dues cordades:
Jaume Escorsell i el Josep "Malagueño"
Hem anat fent les vies:


Tot i la presa per escalar el màxim possible i la pluja m'ho he passat molt be, entre amics, encara que sempre en falta un o altre, ja se sap, anem, Gasssss i Amunt

dissabte, 22 de març del 2014

Castell de La Guardia i La Roca Foradada

Caminada: Castell de La Guàrdia i La Roca Foradada
Distancia: 4,840 Km.
Horaris: passar el matí, com a mínim 2 hores.
Desnivell màxim acumulat: 259 m.
Desnivell mínim acumulat: 110 m.
Dificultat: Moderada a la pujada i baixada del forat de La Roca Foradada, la resta es només caminar.
Integrants: Marga Flores, Mercè Guitart, Xarli, Mel i Britzz
Data: 22.03.14

Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família.

Aparcament:
Aparquem el cotxe a Can Maçana, aneu en compte amb l’hora, perquè tot i ser un ampli aparcament es un lloc molt turístic i visitat.
Com arribar amb el buscador a traves del Wikiloc.

Amb la previsió de pluges i la visita de la meva filla Mercè GF, en lloc d'anar a escalar hem optat per anar a fer una domingada que feia temps que no fèiem, de tant en tant aquestes coses també s'han de fer, encara que només sigui per gaudir en família. 
Inici:
Comencem per la pista que continua a l’entrada de l’aparcament cap a la dreta, aquí ja trobem una tanca que barra el pas a vehicles de 4 rodes, continuem per la còmoda i amplia pista, en principi suau i desprès una mica més costeruda, passem de llarg a la nostre dreta dues pistes que porten al Bruc, seguim i en uns 724 metres trobem un ampli gir a la dreta.
Aquest gir molt ben indicat, continua per un caminal, entre mig d’un alzinar espès, ara podat i en 175 metres ja ens trobem davant de la Capella de Sant Pau Vell de La Guàrdia (Romànic-Documentada des de l’any 1084. Refeta al segle XIII)., per derrera aquesta edificació trobarem unes marques de pintura blava que ens ajuden a seguir el camí cap al Turónet on podem trobar algunes petites restes que suposadament pertanyien al Castell de La Guàrdia.
Davant de la Capella si anem caminant en línia recta ens trobarem sobre una llengua de roca on hi veiem una creu de ferro clavada a terra bastant petita, per mi es el millor mirador d’aquesta zona, on podem veure d’un sol cop d’ull la muralla d’espadats des de La Cadireta fins els Pallers.
Un cop hem fet moltissimes fotos, ens dediquem a fer-nos una autofoto, d'aquestes que fan por, però que és part del record i dels riures del moment.
Desfem el caminal fins trobar-nos un altre cop a la pista més amplia.
La Roca Foradada
Ara cal seguir cap a la dreta, aproximadament 1,100Km., sense deixar la pista encara que aquesta es va fent una mica més estreta a mida que anem caminant, quasi a sota mateix del forat i per suposat uns metres abans de passar-lo per sota, trobem a la dreta una discreta fita, que dona pas a un caminal molt fresat i que puja fent una pujada en diagonal directes a la dreta del forat de La Roca Forada.
Seria molt interessant que al pujar a aquest indret màgic, com molts racons de Montserrat tinguéssiu coneixements de “La Llegenda de la Roca Foradada”.
Estem una bona estona perquè sobre tot la Mercè en pugui gaudir ja que no havia estat mai per aquests indrets.
Al mig del forat fa molt de vent i intentem aixoplugar-nos de ell, trobem un quadre que no toca ningú suposo que per la por i lo lleig que arriba a ser, quan quedem satisfets un cop recorregudes totes les fissures i racons, només ens resta desfer el camí, amb pas de passeig parlant i acabant de gaudir de les noves vivències, encara que un ja hagi estat en un racó d’aquesta muntanya, sempre que i torna, continua quedant meravellat per algun matis o altre, el gel, la boira entre les agulles, o jugant en els espadats, el sol, les llums entre l’ennovolat, la primavera, etc.
Sempre es un gaudir anar a passejar o caminar, escalar, ferratejar, per aquesta màgica muntanya que ens atrau a tots i ens roba el cor, per senzilla que sigui la caminada.



dimecres, 19 de març del 2014

El Faraó de Baix- Escalada Esportiva a l'Estevet


Avui he anat a escalar amb el meu amic Jaume Escorsell Ferrer, a un sector que jo desconeixia del tot, tant la seva aproximació que m'ha sorprès com la diversitat i varietat de sectors amb graus al gust, una tarda en la que ell a tibat una mica i a mi m'ha fet tibar de valent, que falta en fa, tot en conjunt per arrodonir la jornada i el Sant.


He creat un track des de casa amb l'aproximació lo més ajustat possible a la realitat, tenim que anar direcció a sota el Faraó, això només és per ajudar una mica.


El Farao de Baix - zona Dreta

Placa de l’Estevet

Hem fet les vies:
3- ? 6b
4- ? 5b
5- ? 5b
6- ? 5b
7- ? 5a
D’aquestes vies desconeixíem els seus noms, el que si us puc dir, es que el grau esta en les seves 3 primeres xapes, encara que per nosaltres potser es un punt més alt del que diu la ressenya, per tant entrada bastant explosiva, però un un cop superat el bombo que fa el grau baixa ràpidament a 4a i 3a. en una plaent escalada i “disfrutona” tot per roca de primera, fins la R.
a la R fa una feixa protegida amb un passamà de corda que uneix totes les reunions, així des d'aquí pots seguir fent esportiva de més grau com si fos un altre placa o be xapar i continuar.
El Jaume va fer la primera via de primer i les altres va anar passant la corda d'una via a l'altre, per poder fer el màxim de via possibles amb tota la tranquil·litat del segon.
Només hem pogut “apretar” durant un parell d’hores i quan estàvem ja amb els dits engrescats hem tingut que tocar el dos per la llum, per tant ens a quedat un regust de poc i moltes ganes de tornar, aviam si la propera setmana investiguem un altre sector del voltant, per desprès anar fent trobades per gaudir-ne tots els amics de Natura100.
Us deixo un petit reportatge de fotos amb totes les zones d'escalada que tenim per anar descobrint i deixar-nos fascinar.
























visió amb el plànol general








































Aquest és el vídeo amb la recopilació de les fotos de la jornada 

diumenge, 16 de març del 2014

Serrat Rodó-Caminada Circular

Caminada: Circular pel Serrat Rodó
Distancia: 14,62 Km.
Horaris: 5 hores amb les parades i esmorzar inclosses.
Desnivell màxim acumulat: 414 m.
Desnivell mínim acumulat: 87 m.
Dificultat: Fàcil
Integrants: Mar Ga FS, Xarli, Mel
Data: 16.03.14
Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família o pel plaer de caminar.

Descripció general
Caminada pensada per anar fent quilòmetres per pistes forestals per gaudir només pel fet de caminar, es una caminada senzilla però prou desconeguda com per no desmereixela.


Aproximació
Comencem a caminar davant mateix de l’estació dels FCG i el Cremallera a Montserrat de Monistrol de Montserrat, o sigui que pel transport no teniu que patir massa.
Inici:

Sortim de davant mateix de l’estació aproximadament a les 9:00 del matí, enfilant una pujada asfaltada cap a una urbanització, quasi a dalt de tot de la forta pujada en molts pocs metres a la dreta veiem per on tenim que continuar, seguim per la dreta ara ja per pista de terra, passem per sobre el túnel del FCG seguint les marques de pintura blanques i vermelles direcció a la Masia de "La Coma", per la que passem pel mig de la propietat (avui dia i ara ja fa bastants anys s'ha transformat en un centre de rehabilitació per a drogodependents).


Continuem per la pista de terra seguint els GR-5 i GR-95 pel que segueix el camí Ral de Igualada a Terrassa, per trams encara amb l'empedrat original que va fer construir Pere el cerimoniós, ara bastant malmesa i d'alt el coll en el pla ens queda a mà esquerra l'antic Hostal de la Creu
Coll de Portadora
Davant continua el GR direcció Vacarisses pel que em pujat i el deixem per seguir per la dreta les marques de pintura vermella amb un punt blanc, una pista de terra ampla.
Que inicia una suau pujada en principi i més feixuga desprès amb canvis de rasants fins el coll de cabra, trobarem un trencall a la dreta molt ampla que no tenim que agafar i que porta a una granja moderna que podem observar des de més amunt durant el recorregut del camí, a partir d'aquí anirem seguint la Serra de Cul de Portadora 460m., fins arribar al Coll de Portadora.
En aquest punt si miren cap a Montserrat podem veure el Torrent de Santa María o Vallmala que limita les comarques del Bages, amb la del Baix Llobregat i a l'esquerra tenim el Vallès Occidental.
Aquí al solet parem a esmorzar abans de que se’ns faci molt tard.
Era de les Bruixes
Ara seguim per un trencall que trobarem a l'esquerra que per un espès corriol de matolls i arbustos baixos ens portarà fins el Coll de l'Era de les Bruixes, durant aquest tram podrem observar l’esclat de flors del romaní, la farigola, etc., anunciant que la primavera ja esta aprop.
L’Era es una gran cruïlla de camins per anar cap a Vacarises, La Socarrada (que es per on anem quan anem a l’ermita de Sant Salvador) i a la nostre dreta Can Tobella/Esparraguera que es per on seguim per anar fent giragonzes, ens trobem una bona colla de gent caminant, corrent que baixen de l’ermita de Sant Salvador i que venen fent la travessa Rubi/Montserrat, ara tos junts anem completant la pista fins arribar al veïnat de Can Tobella.
Masia d'origen molt antic, documentada des del segle XIII i reformada en èpoques posteriors. L'edifici que s'ha conservat és un magnífic casal de planta basilical i coberta a dos vessants, amb alguns edificis annexes al seu voltant.

Quan arribem a aquest grup de cases davanteres a la Masia, les trobem bastant recuperades dintre la modèstia, algunes estan ocupades per parelles joves amb fills envoltats de gallines i gossos.
Immersos en la tranquil·litat de la solitud només trencada pels caminants. (Que tenien fins que hem arribat amb la Mel, que a començat a engrescar els gossos, enfurismar el gall i fer corra les gallines).
Des de fa bastants anys hi ha una colla que es diuen  "Ca'n Tobella Climbing", i estan obrint vies per tota la zona del Serrat Rodó, aquí us deixò un enllaç a un blog que dona informació d'utilitat Boulder Rocodrom a Barcelona.
Continuem i passem pel costat d'uns impressionants pins i seguim passant per davant de La Masia de Can Tobella i trobar-nos al camí Fluvial del Llobregat.
Ara només tenim que seguir per la nostre dreta per l’ampla i còmode pista, nosaltres també aprofitem per buscar espàrrecs de marge per fer-nos una truiteta per sopar.
Camí Fluvial del Llobregat
Aquí a la riba del riu podem observar els pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba) i canyes (Arundo donax). En una pollancreda observem l'évol (Sambucus ebulus), el raïm de moro (Phytolacca americana), el llúpol (Humulus lupulus), la morella bletenca (Solanum chenopodioides) i el pa de cucut (Oxalis corniculata).
Es un goig veure tota aquesta diversitat en un marc tant proper a nosaltres seguim xarrant pel camí pel que anem trobant molts bassals i degotalls que ara resten secs fins trobar a la nostre dreta la Font de la Canya, recentment desbrossada on raja sobradament un aigua ben freda, seguim endavant pel envoltant i cobert camí de pollancres fins passar per sota el pont de l'Aeri de Montserrat on a la nostre dreta puja un camí ben senyalitzat a l'aparcament de l'Aeri i a l'estació dels FCG.
Seguim endavant i a uns 300 metres a la nostre dreta trobem la Font de l'esquerrà que des de fa pocs anys esta , retolada, rehabilitada i també desbrossada pel CMM.
Continuem i a l'altra banda del riu podem observar una fabrica ara ja del tot tancada i obsoleta (ECAPI) i a sobre la part del darrera de la Colònia Gomis, davant nostre a pocs metres desprès d'una suau pujada trobem a la dreta l'Estació Depuradora d'aigües.
Nosaltres continuem per sota el Serrat de l'Armengol, fins a l'inici de les primeres cases del barri de l'Altra Banda de Monistrol, en aquesta alçada al riu veiem la resclosa de Cal Comes ja estem a prop del final a on trobem un senyal que ens indica que tenim que pujar per una forta pujada encimentada a dalt arribem al carrer Pla amb la plaça Onze de Setembre que voltem amunt a la dreta per arribar al punt d'inici i final de la nostra caminada.