dimarts, 29 d’abril del 2014

Vies Camí de l'Alsina a la Miranda del Pas dels Francesos i Del Cabra sortint per la Canaletes a la Panxa del Bisbe




Zona: Sant Benet -Montserrat-
Dificultat: V
Dificultat màxima obligada: V
Llargària: 30+25+35+10= 100 metres
Aperturista: M. Millet, N. Dalmases i J.A. Martín al 1999.
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts 
Material: 10 cintes exprés.
Orientació: Sud-est, toca el sol de bon matí.
Data: 26 d’abril de 2014
Avui a sigut un dia genial, he coincidit a Monistrol amb vells amics, com el Rogeli Casqueiro, Josep Feliu, Josep Sabater i altres, mentre esperava al Jaume Escorsell, ells anaven a caminar a Sant Salvador de les Espases i nosaltres com sempre amb el meu company de cordada a escalar, fins i tot hem pogut fer el que teníem planejat, també a l'arribar al Monestir hem coincidit un tros del passeig dels escolanets amb el Joan Prunera i el Joaquim Llòria, tot un completo, nosaltres seguim i pel camí també trobem al Joan Sànchez un amic de Monistrol que puja a demanar refugi i roca a l’Angelillo de Sant Benet de tant en tant, ens separem per agafar el caminal cap a la Via del Camí de l'Alsina oberta en memòria de Josep Ma. Alsina un dels millors escaladors que han existit, nosaltres l'hem començat a l'inici de la tercera tirada per continuar per les 3 més interessants.
Aproximació amb cotxe:
Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.

Aparcarem el cotxe a dins del complex monàstic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin els 6 euros (4 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.
Aproximació a peu:
Sortim del monestir en direcció Sant Benet per les Escales dels Pobres. Un cop travessem un petit pont de fusta la via comença a una placa a la dreta, just al costat d’uns arbres. Si volem fer la via a partir del tercer llarg hem de continuar pujant pel camí una mica més (2 min) fins trobar un corriol a mà dreta que entra a un bosquet. Seguim el corriol fins arribar al peu de la paret.



1er Llarg V 30 metres
El Jaume comença a enfilar-se per la senzilla placa tombada, tenint que superar un ressalt tonto que ja et posa a prova, vas mirant més amunt i veus com el company fa el flanqueig, més fàcil del que sembla vist des de baix, però que et deixa un xic tens fins que no i trobes les mans i els peus per fer el pas i entrar a la còmode reunió
quan el Jaume crida reunió obro el Grigri i quan el trec del mosqueto de seguretat, fot una tibada de corda i el gri-gri cau avall entre arbustos i terra, sort que ja tenim una cordada de 3 a sota que me'l recullen.
2on. Llarg V 20 metres
La sortida i col·locació a la placa te un tram de roca ben polida que un cop superada la resta es més fàcil i plaent fins arribar a la reunió, excepcionalment còmode
a on espero al cap de corda dels següents i en torna el Gri-gri, que per sort esta en bon estat.
3er. Llarg V 30 metres
Aquest llarg es la cirereta del pastis, tot i semblar un mur infranquejable i totalment vertical, es deixa fer entre preses petites però molt bones
que cal anar trobant i navegant entre la línia pràcticament recte d'assegurances, per gaudir es la millor tirada, només per fer aquest mur val la pena escalar aquesta via.
4art. Llarg III 10 metres
Aquesta tirada es de pur tràmit per arribar al costat del camí de Sant Benet i al costat de la Miranda dels Ermitans.
Des del cim de la via del Camí de l’Alsina continuem el camí que ens baixa a Santa Anna i continuem amunt pel Camí en direcció al Pla dels Ocells i Sant Jeroni
Via: Del Cabra sortida per la Canaletes
Paret/Agulla: La Panxa del Bisbe
Zona: Sant Benet -Montserrat-
Dificultat: V+. (MD)
Dificultat màxima obligada: V+
Llargària: (35+50 Del Cabra+)10m flanqueig +
(50+45 Canaletes)= 190 metres
Via del Cabra: tot i ser una via moderna oberta l’any 1985 te un gust clarament a clàssica, tot i estar xapada amb parabolts.
Via Canaletes: Es tota una clàssica reequipada i combinada amb materia de totes les epocas oberta l’any 1948.
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Material: 12 cintes exprés en els dos llargs de la del Cabra i 8 cintes a partir de la Canaletes, el flanqueig net, nosaltres vam escalar amb corda simple de 70 metres assegurant amb el Gri-gri.
Orientació: Sud-est, vol dir que toca el sol fins el migdia.
Data: 26 d’abril de 2014
Aproximació:
Continuem de baixada el camí de Sant Benet en direcció a Santa Anna, un cop a la cruïlla continuem per la dreta amunt per les escales dels pobres en direcció a la Plaça dels Ocells o Sant Jeroni, de lluny ja veiem la prominent agulla i sobre tot la seva panxa, passem per sota d’ella on trobem que hi ha un replà i les escales fent uns quants graons de baixada quan s’acaben a la nostre dreta a uns 10 metres i a la dreta d’una alzina trobem la nostre R0 o peu de via, també i podem veure un parell d’spits amb dues xapes velles i rovellades i si mirem amunt almenys 3 parabolts nous.


1er Llarg V+ i 35 metres
A peu de via tot i la il·lusió per pujar-hi no sabem que fer, fa molt de vent i els núvols passant corrent entre clarianes i resols, al final, jo no hi estat mai en aquest cim, el Jaume deixa de dubtar i continua demostrant les seves dots de coco fred i tècnica de mestre seguint de primer de corda, enfilant uns pocs metres ajaguts que s’adrecen fins trobar la primera xapa per continuar amb una gran verticalitat
amb presa bastant petita i cantelluda, típica Sant Benet, que fa concentrar-se molt per anar trobant la continuïtat i els passos correctes, jo el trec de segon però la veritat per ser un 5Sup. pateixo bastant, arribo a la reunió en un replanet molt còmode.
2on. Llarg V+ i 20 metres
Cada vegada fa més vent, el sol a desaparegut i comencem a tindre fred, tot i així continuem per aquest llarg que con el primer tot i ser més curt es molt intens, tenint que trobar la bona presa i que el vent no et desplaci per arribar a la 2R també molt còmode, però ara be el tram que la ressenya d’escalatrons posa 6a. i son una distancia de 4 parabols i ara si, entre la dificultat que tenim al davant i el temps que fa, no baixem per la il·lusió que em fa a mi estrenar aquest cim, el Jaume que coneix molt be on trepitja, diu d’anar a buscar la línia de la Canaletes, per continuar amb un grau més fàcil.
3er. Llarg II/III canvi de reunió 10 metres.
Des de la 2R de la via del Cabra, anem cap a la dreta durant uns 10 metres aproximadament en flanqueig fàcil encordats, però no trobem cap xapa fins una reunió opcional de la Canaletes
a la dreta de la canal per on hem de seguir, 2 spits i un parabolt nou, per aquesta 3R, més a la dreta trobem tot de relíquies que mirem però no toquem, spits amb plaques rovellades i un buri.
4t. Llarg IV+/III i 50 metres
Seguim amunt fent dos pasos a l’esquerra per encarar la evident canaleta que tenim que pujar, amb pasos fàcils però “cuidadin” força fins, trobem una R que no fem i continuem ara ja més tombat en III fins l’alzina de la canaletes per fer la còmoda reunió
cada cop fa més vent i estem més freds i jo pel camí de pujada he picat amb el dit gros de la ma dreta en una pedra de canto viu i me l’he obert per la flexió, encara que no és una ferida gran, es fonda i amb el fred, carai fa més mal.
5è. Llarg III/II i 45 metres
Aquest llarg es un pur tràmit per fer cim, pujant totalment ajegut i quasi caminant, la pega continua sent el fort vent que no ens deixa sentir-nos i tinc que pujar replegant corda jo mateix, quan arribo al cim ja veig el Jaume que en lloc d’aturar-se aquí al mig ja a anat a la R del ràpel per assegurar i començar a preparar la baixada.
Jo paro un moment per gaudir uns instant molt breus del lloc al que no havia pujat mai encara i poder observar i fer unes panoràmiques del voltant i mirar les agulles conegudes però des d’aquesta altre visió.
El vent casi en tomba i espavilem per baixar.
Descens.:
Com anem amb una corda de 70 metres fent un sol ràpel d’uns 32/33 metres molt xulo amb un tram volat, baixant veiem una R intermitja que permetria fer un segon ràpel i dividir-lo, però que no és el nostre cas.
Fa tant vent que treu les cordes de la línia i inclús fa dubtar al Jaume de si arriben les cordes o no, només tenim la tranquil·litat que ell ja ho havia fet així i sabíem el que fèiem.
Un cop abaix al coll, ens posem còmodes i ens canviem el calçat quedant aquí protegits del vent i guanyant escalfor, però encara queda baixar per la canal que ens porta al camí de tornada i peu de via.
El Jaume que sap molt d’escalada i de vies, en va explicant mentre baixem les vies més xungues d’aquesta agulla i del voltant, un cop al camí ens quedem parats mirant la paret que acabem de pujar per admirar-la i seguir caminant fins una terrasseta natural dant de les Gorres on parem per dinar se’ns han fet les 17:11 i ja comencem a tindre una mica de gana, abans de que ens comenci a guanyar la nyonya continuem avall desfent el camí cap al cotxe.
Avui a sigut un dia molt complert amb unes vies i un company per treures el barret i crec que tots dos plegats, hem patit, hem gaudit, hem escalat i ens o hem passat pipa.
Gasssss i amunt


dijous, 24 d’abril del 2014

4a. Tarda d'Escalada Esportiva al Columpi de Can Jorba

Ens vam trobar aquest 23.04.2014, per fer la 4a. Tarda d'Escalada Esportiva del Grup Natura100, i potser al coincidir amb la Diada de Sant Jordi, els companys no s'han animat a fer-nos companyia i decidim que en lloc d'anar a La Desdentegada canviem i anem al Columpi de Can Jorba que en aquest moments ens ve més de gust, així que al final hem estat 2 dels millors.



Xarli GX

Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca, poc abans del sector de vies llargues a l'esquerra podem seguir un caminal evident que ens puja a peu del sector del Columpi,
trobem un corriol que connecta cap a l'esquerra amb el Mur de les Lamentacions i el sector més nou El Manantial, on és evident que han fet una bona neteja i s'ha esta equipant un gran sector amb vies d'esportiva de molt nivell.

Nosaltres vam estar escalant les vies que van des de la número 1 fins la número 4.
Vam començar per les més senzilles per anar escalfant dits, encara que en aquest lloc, rapidament fas molts que et deixen a to, tant de dits com de peus.
4- Xapes Negres 5c
3- La Fàcil 6a.
2- ? 6a.
1- Ladysue 6a.+ la pujat el Jaume muntada per dalt de segon.
La placa en general es variada, trobant una mica més rentat al inici, encara que es fàcil de col·locar-se per continuar entre passos de diedres, fissures i adherència, resultant una escalada, variada, divertida, tècnica i ha on fas tirades de més de 30 metres on cal escalar entre bavareses, forades i petites regletes i apretar, gasssss i amunt.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Vies l'Últim Flutter i Esperó Blocaire a La Codolosa

Avui dissabte de 19 d’abril de Pascua, ens hem trobat el Joan Canals, el Cinto Romero i jo (Xarli), com es ja habitual, per anar a escalar a Montserrat, hem pujat al Monestir i quan ens estàvem equipant a l’aparcament s’ha girat un aire fred i humit i s’han cobert els cims de núvols, això ens a ajudat per decidir-nos a anar a esmorzar al Bar Muntanya de Collbató i tornar a plantejar-nos que podríem fer en via llarga.
Al final optem per anar cap a La Codolosa i fer alguna via que no haguem fet, que cada vegada esta més difícil, però tot i així les hem trobat.
La conclusió final és que quan venim a La Codolosa és perquè no tenim més remei, perquè continua sense agradar-nos a cap dels tres, potser es per la seva mala qualitat de roca, sobre tot en tots els tercers llargs o perquè si caus et fas mal segur per la seva discontinuïtat en l'escalada i la distancia entre xapes o perquè sempre et trobes amb alguna pedra a les mans o al cap i la precarietat del terreny en fer ràpels, sobre tot si tens alguna altre cordada a sota, en definitiva continua sent el plan B quan fallen tots els A.


1 Llarg IV+ 17 m.
Primer ens hem dirigit sense cap ressenya a fer aquesta via.
El primer llarg el resolc jo fent de primer i obrint el coco a l’equilibri psicològic, s’ha deixat fer fàcil no sent més de IV+, trobo una R abans d’encarar el diedre que no surt a les ressenyes i munto la R1, que va de conya per no tindre fregaments de corda quan ens internem al diedre.

2 Llarg V+ 18 m. 
El segon llarg el treu el Joan Canals que el treu amb la seva artística tècnica habitual i jo al mig de segon, se m’ha travessa el flanqueig a esquerres sortint del diedre, però al final quin remei surt, aquest tram te molt bones presses però justes, sent un tram molt vertical, el Cinto Romero darrera meu puja sense problemes.
3 Llarg
Aquest llarg veiem que es de tramit per pujar a fer cim i que la roca es molt dubtosa i sobre tot trencada i passem de fer el passarell i tirem avall, per buscar llargs i metres més sòlids i divertits.
Muntem ràpel i a terra, com que encara es aviat i tenim ganes de fer alguna cosa més, ens anem a fer un altre desconeguda per nosaltres.


1 Llarg IV 30 metres 3 xapes.
M’enfilo jo primer per estalviar-me barrinar quin grau és i gassss i amunt, arribo fàcilment tractant la roca amb molt de carinyo
travessant la feixa despedregada i herbosa a la R1 havent utilitzat tant sols 3 cintes en 30 metres, a la meva esquerra puc veure les Rs de les vies de Las Cabres i de l’Alimera quins records. buffffffff.

2 Llarg V+ 30 metres 5 xapes.
Aquesta vegada segueix el Cinto Romero que encara no s’ha estrenat i li posa coco perquè li surt un muret de 5 Sup. amb les assegurances a can pistraus i el deixa esgotat mentalment, el segueix al Joan Canals i jo pobret pujo l’últim i surt fàcil de segon, navegant pel muret buscant mans, que i són.

3 Llarg
Veiem que el que queda es fàcil però molt trencat i passem de fer-lo, amb la tranquil·litat que ja hem fet els llargs més distrets i divertits fem dos ràpels i a pels callus i les braves del Bar Muntanya de Collbató i ha petar la xerrada que per això escalem i amb la moral ben alta per haver pogut aprofitar molt be el dia.
Gasssssssssssss i amunt companys

dijous, 17 d’abril del 2014

3a. Tarda d'Escalada Esportiva a les Plaques de la Pluja




Ens vam trobar per fer la 3a. Tarda d'Escalada Esportiva del Grup Natura100, vells amics i algun de nou, però tot plegat ben conjuntat, vam ser 7.
Al sector de les Plaques de la Pluja estan situades a l'esquerra de Can Jorba, amb una aproximació d'uns 15' per un camí bastant marcat.
vam estar escalant les vies que van des de la número 1 fins la número 13.

Vam començar per les més senzilles per anar escalfant dits, encara que en aquest lloc, costa molt poc, agafar el toc precís a la roca.

1-Esperó del Corb 5b
2-Billy de Kid 6a.
3-Fiord 5c
4-Helpers 5b

aquí vam canvia de placa anant més a la dreta a on ja hi eren marcan fort el Riki i la Isa.

6-El Clan de la púa 5c
7-Fisura 6a. (la meva primera volada, neta)
8-6a.
9-6a.+

el Riki i la Isa també van fer mentres les

10-6b
11-5c
13-Els sinxampú 6a.

Una roca molt bona, amb foradets per vies bastant atlètiques, on cal escalar i comprometres.

Un bon nivell i grau entre amics per arrodonir una tarda amb un clima, ara ja ideal per apretar. Gassssss, amunt i fins la propera amics.



Via de l'Adria


Via: Adrià
Paret/Agulla: Gorro Frigi
Zona: Gorros -Montserrat-
Dificultat: V (D+)
Dificultat màxima obligada: V
Llargària: 35+35+35+30+30 = 165 metres
Aperturista: A. Cardona i A. Montesinos el juny de 1990
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts pintats de color verd i reunions repelables - re-equipada al 2009.
Material: 8 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m, encarà que nosaltres aquest cop o fem amb una simple de 70 metres.
Orientació: Nord-est, vol dir que toca el sol fins el migdia.
Data: 13 d’abril de 2014
Avui amb el Megui hem quedat per anar a fer la via de l’Adria, per passar un matí amb un sol esplendit i sense massa compromís per gaudir de la roca i la conversa.
Aproximació amb cotxe:
Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.
Aparcarem el cotxe a dins del complexe monàstic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 6 euros (4 euros si esteu federats o teniu el carnet d’amics de Montserrat, gratuït) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.
Aproximació a peu:
Sense pensar-s'ho molt vam pujar a peu pel camí de Sant Miquel a Sant Joan (Pla de les Taràntules) i direcció a Sant Jeroni fins el peu de la Gorra Frigia.
1er llarg IV, 8 xapes i 35 metres
El Megui comence a enfilar-se per la placa que en pocs metres es va redreçant ràpidament, mentre li vaig indicant el senzill traçat de la via, just abans de la reunió te algun pas més finet, però sense més conseqüències fins la còmode reunió, que es troba a l’esquerra d’una crosta esllavissada i a la dreta l’alzina de la clàssica via Mompart, a partir d’aquí ens anem aïllant amb l’entorn.
2on llarg IV 4 xapes i 35 metres
Continuo jo de primer perquè creia recordar la via i no és així a partir de la primera xapa tiro massa a l’esquerra fins arribar a trobar la R2 de la via del Carles, per tant en més de 35 metres una xapa al sortir i una altre a 6 metres de la R., tot i així recupero al company i quan estem als dos a la R veiem un parabolt a la dreta i suposem que es de la nostre via, el Megui comença a flanquejar fins encintar i veu la R i la fa i així redrecem la nostre via.
Aquí ja comencem a adonar-nos que l’agulla comença a estar més concorreguda i a la R, converso amb un noi català, que és dedica a fer de guia a Chemonix i pujava al Gorro amb dos nois amb els que parlava en angles i que no sabien massa d’escalar ni de Montserrat.
3er llarg V 8 xapes i 35 metres
Un cop els dos juntets i a lloc, continua el company en diagonal cap a la dreta primer per entre bones patates fins arribar a pujar cap a la dreta del pas del sostret, aquí durant uns 3 o 4 metres trobarem la roca més polida i amb presa justeta fins poder xapar el bolt de sobre el sostret que amb un parell de peus amunt un xic més a la dreta ens permet superar-lo, ara ja un cop a sobre el sostret anirem en diagonal cap a l’esquerra fins arribar a la R3 del water, a on s’ajunten les vies de l’Adria i la Mompart.
4t llarg IV 6 xapes i 30 metres
Seguim recte amunt per la dreta de la reunió i per un còmode trajecte amb els tipics còdols de Gorros anem cap a la R4, reunió a peu dret, molt còmode i sense més complicacions.
Aquí torno a trobar el cap de cordada dels nois de la via Carles, assegurant als companys i dient que aquests nois en el muret de 5Sup. han patit bastant.
5e. llarg IV 3 xapes i 30 metres
Ara la via puja paral·lela a un crusto de roca no gaire fiable per anar a trobar la part baixa somital del caracteristic Gorro Frigi i anem a flanquejar-la per la dreta fins poder pujar el resalt final abans de la Creu cimera a on es fa la R5 final.
Al cim ens trobem amb una parella que ens demanen de com baixar del cim i els proposem ajuntar-nos per sumar una corda de 70 + una altre de 50 per baixar.
Descens:
Com ja sabeu han des-equipat la via normal de baixada i on estava el seu inici ara trobem una instal·lació amb dos químics, una anella i cadena per fer el ràpel.
Aquesta vegada començo jo a estirar la corda i quan trobo una altre instal·lació més avall amb xapes de color verd clar l’aprofito per fer la baixada en dues tirades.
Un cop a la R2 del ràpel els 4 veig una mica més a la dreta i a uns 8 metres més avall una altre instal·lació que per un altre vegada la faré servir per repartir més els metres de les cordes i no arribar tant just al coll.
Tiro avall i arribo al coll veient-me obligat a tirar en tendència a l’esquerra fins poder quedar dret al final de la corda de 50m.
Procureu recuperar les cordes amb tendència a la vostre dreta de baixada al torrent perquè no s’enganxi en lloc.
Un cop tots a terra seguim per l’esquerra pel torrent en direcció al Camí de Sant Jeroni a on en el tram final també hi havia unes cadenes per salvar el pas quant el trobaves mullat, dons també les han tret, ara tens que anar fent filigranes fins trobar el camí i per postres avui estava ben mullat.
Tot aquest des-equipament comporta perdre molt més temps en baixar del cim, cosa incoherent en el sentit de que aquella equipacio no feia mal a ningú i era molt practica per no obligar a repelar per les vies d'escalada tant concorregudes d'aquesta agulla, ara cadascú fa el que li dona la gana, sense massa criteri.
Tornada:
Com no tenim cap presa i volem acabar de gaudir el matí amb tranquil·litat baixem petant la xerrada pel tram més llarg i amb menys desnivell, seguint el camí cap a Sant Miquel i l’aparcament per anar a dinar a casa, això si, cap a quarts de cinc.

Fins la propera, siauuuuuuuuuu