diumenge, 23 de febrer del 2014

Masies d'Aiguaviva Caminada Circular

Caminada: Circular pel les Masies d’Aiguaviva
Distancia: 10,840 Km.
Horaris: 3 hores i mitja parant a esmorzar
Desnivell màxim acumulat: 730 m.
Desnivell mínim acumulat:  427 m.
Dificultat: Fàcil
Integrants: Marga Flores, Xarli i Mel
Data: 23.02.14
Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família o pel plaer de caminar.

Com arribar en cotxe a traves del track de Wikiloc

Resum:

Avui hem anat a fer aquesta caminada circular de 11 Km, sense pretensions, no hi ha grans cims, ni coves, només per fer corre la Mel per pistes forestals còmodes i amples, entre el contrast de frondosos bosquets i vinyes de ceps, al final és com fer un joc de l'oca, entre Masies i Masos, pocs d'ells habitats, alguns reconstruïts i molts en ruïnes. Hem passat un matí gaudint del sol, de la nostra intimitat i de la Mel, perquè poca gent et creues durant el recorregut. Tot un canvi de costums on al final si et ve de gust a Aiguaviva pots menjar-te una calçotada que has pogut encarregar ja en l'anada (al Celler). 

0 Km. Inici:
Aparquem davant l’església de Sant Pere d’Aiguaviva (N41 21.139 E1 30.229), comencem a caminar carrer amunt travessant pel mig de les pintoresques cases i per davant del Bar/Restaurant El Celler, sense deixa la seva vorera seguim carrer amunt i seguim endavant per la dreta, sortint ràpidament del petit poblet pertanyent al Baix Penedès i agregat de la Juncosa del Montmell. És el camí de Cal Bocas, la Marga troba caigut al terra un bonic niu que ens guardem per la nostre col·lecció particular i seguim.
708 metres Can Bocas
Quan arribem a l’alçada de la Masia podem veure un parell de gossos cridaners, potser advertits per la presencia de la Mel, un d’ells es un Podenc molt maco, aviat deixem la Masia que dona nom al camí a la dreta i seguim per un petit corriol que en principi ens fa dubtar del traçat, però anem be, ara fem unes giragonses per unes vinyes, traçades mil·limètricament disposant els ceps en files perfectes i marcials.
672m./1,380Km. Cal Mingo Saliu
Anem a passar per sota mateix de Cal Mingo Saliu, però sense arribar-hi, per continuar endavant uns pocs metres, com ja son les 10:00 parem a un costat de la pista a esmorzar, per desprès seguir per la pista fins una cruïlla clara.
500m./1,880Km. Ermita de Sant Miquel
Que en principi continuem endavant fins trobar-nos amb l’ermita de Sant Miquel, fem unes fotos i tornem a la cruïlla per agafar el camí que ara surt cap a la dreta, fins a Cal Torró.
1,100Km./2,980Km.Can Fesol
En aquesta cruïlla seguim recte deixant el Mas a la dreta per arribar-nos a veure Can Fessol. Un bonic Mas, encara habitat i que destaca per l'enorme roure que te al seu davant, es un bon lloc per esmorzar, si no ho haveu fet. 
632m./ 3,612Km. Cant Torró
Ara desfarem el camí fins a Can Torró i just desprès del Mas, a la cruïlla agafem el camí de l'esquerra.
110m./ 3,722Km. La Pedrera
Immediatament en un nou trencall davant d'una edificació, de nom La Pedrera, (podeu fixar-vos amb el seu rellotge de sol), girem a l'esquerra.
Seguim la pista que ens porta a passar pel costat de les vinyes del Fondo del Milà. 
1,100/ 4,822Km. Torrent Les Pereres
Desprès d'un llarg revolt a la dreta, arribem al camí de Mas Solà, coincident amb la llera del torrent de Les Pereres. Seguirem cap a l'esquerra en un gir brusc.
810/ 5,632Km., Can Vinyals
seguim ara per una pista ampla i prou còmoda fins passar per davant de Can Vinyals, un Mas enrunat que comptava amb pou, safareig i estable.
Només passar-lo tenim que agafar el camí de més a l’esquerra i en pocs metres trobem un altre cruïlla a on girem a l’esquerra, anem caminant i de lluny a la nostre dreta veiem a Cal Ticot, que nosaltres no hi anirem.
Aquí davant del Montmell comencem a tancar el cercle de la nostre caminada.
1,300/ 6,932Km., Torre Milà
Seguirem el camí principal, ara ja en una potent pujada que ens l’agafem tranquil·lament per poder anar bufant, fins passar per davant de la enderrocada Torre Milà, que ens queda a la dreta. En el següent encreuament trobem un pal indicador que ja ens guia en direcció a Aiguaviva, ara la pista va voltant entre mig d’un bosc forestal d’explotació molt maco i cuidat pel que només tenim que anar seguint les indicacions a Aiguaviva i gaudint de l’entorn fins arribar a la cruïlla del camí que porta a Can Bocas, però ara nosaltres l’agafem cap a la dreta per anar al poble que ja tenim a la vista.
10,840Kms. Aiguaviva
Si voleu a l’alçada del Celler agafeu el camí que puja a l’esquerra i us podeu arribar a visitar al monumental Freixe d'Aiguaviva, arbre catalogat per la Generalitat de Catalunya. 

Aquest ruta No està senyalitzada, cal seguir el GPS o les escaduseres indicacions. 

Fins la propera Siauuuuuuu


Aquí teniu al vídeo de fotos de la caminada


dissabte, 15 de febrer del 2014

Escalada Esportiva al Jardinet i la Placa del Gandhi

Avui també teníem uns altres plans, fer via llarga amb els companys de cordada de sempre, però a un de ells el tenim engripat i fotut (que et milloris Joan Canals Colet), i hem planejat (in situ), sobre la marxa, sortir amb el meu amic i company Jaume Escorsell Ferrer ell te lliure fins les 14:00, enredo també al Josep "el Malaguenyo" que vingui tot i no trobar-se gaire be, (mal de queixal), a fer-nos companyia i distreure’s, així que anem a Collbató per trobar-nos aviam que fem.


Al final com era d'esperar el Jaume, m'ha fet “apretar” de valent, però de segon, tot i així ho he fet més be del que jo pensava els dos 6a., un matí profitós en que al final tot anat de cara.

El Jardinet
Primer ens dirigim al Sector del Jardinet, a on ja trobem colles fent les vies més assequibles, nosaltres ja portem la idea d’anar a fotra-li gassss directament, així que escalfem amb la via de més a l’esquerra.
Via Cua de Rata 5a.
Es una via molt ben equipada com totes les del sector i que te la part més compromesa al moret de sortir a la R de dalt de tot, jo recordo les altres vegades anar per l’esquerra de les xapes fent el 5a. de pas finet, però veig el Jaume, que va per la dreta de les xapes i penso, dons jo també, fet que a rebaixat el grau a 4c., fent l’itinerari més senzill, però be aquesta via només es per escalfar els peus i les puntes dels dits.
Via Pet de Llop 6a.
Aquesta via ja la vaig fer aquest estiu passat de segon i la recordava més difícil i angoixant del que avui m’ha sortit, el Jaume la fa fàcil a mi m’ha costat una mica més i de segon.
Però estic satisfet perquè veig que el coco en va una mica més tranquil quan penjo de bi-dits i mono-dits, el cas es que cada vegada en sento més agust en aquest grau, patint només el necessari, aviam si d’aquí a final d’any soc capaç de obrir-ne jo algun de primer.
Via Peu de Gat 6a.
Aquesta via el Jaume que es un crack també la resolt amb prou-te facilitat, amb una senzilles i tranquil·litat que me l’encomana, es genial.
La intento de segon i com no torno a caure en el parany d’anar a agafar la soca seca, però tant se val, aconsegueixo pujar fins la R, això si aquesta he tingut que patir una mica més, però la satisfacció que sento es molt gran, estic crascut.
Placa del Gandhi
Es aviat i encara tenim una estona per fer alguna coseta més i decidim anar a la Placa del Gandhi.
Esta tot a petar, aquí també trobem molta penya i ens tenim que esperar a que quedin les vies amb una mica de salsa lliures, per fi queda lliure una que porta al Jaume al cap.
Via Trencaclosques 6a+
Asseguro al Jaume, però amb l’estona que hem tingut que fer cua, s’ha refredat, ja no te els dits calents, però tot i així fent uns peques la treu, ja un parell de passos en una panxeta a dretes que li fa la guitsa, però amb la seva serenor i constancia també la treu, com s’ha fet tard, amb va de conya perquè jo ja en tinc prou i ja no ho intento, un altre dia més, per avui jo ja estic satisfet i he resolt les meves inquietuds.
Josep “El Malaguenyo” a sigut l’encarregat de fer-nos fotos mentre assessorava les cordades dels voltants, instruint al més novells, així que tots en complert els nostres objectius, amb tot això, ell no a pensat més amb el seu queixal, al menys fins ara.
Apa, plaguem la corda i estris i cap al cotxe, avui no tenim temps de cerveses un altre dia serà. Siauuuuuuuu

diumenge, 9 de febrer del 2014

Caminada Circular pel Camí del Tubo

Caminada: Circular pel Camí del Tubo

Distancia: 8,080 Km.

Horaris: 2 hores a pas molt lleuger, 3 hores  i mitja a 4 a pas tranki, familiar, parant i fent fotos.
Desnivell màxim acumulat: 380 m.
Desnivell mínim acumulat: 105 m.
Dificultat: Moderada
Integrants: Marga Flores, Mercè Guitart, Xarli, Mel i Britzz
Data: 09.02.14
Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família.
Només trobarem a la part final la Font de l’Esquerra.

Aparcament:
Comencem des de l’aparcament de l’Alvèrnia situat al llarg de la Carretera C-55 d’Abrera a Manresa, amb accessos tant d’entrada com de sortida en totes les direccions, aquest lloc ja s’ha fet un dels habituals per trobar-se i pujar per la espectacular cara nord de la serralada.

Inici:
Comencem la caminada en direcció al pont i passem per una placeta amb un plataner monumental davant del qual comença el passeig de la Canaleta, pel que pugem, podent observar restes antigues dels orígens del poble, fins arribar a la Font Gran, podem veure a la nostre dreta l’Ajuntament, travessem la plaça en diagonal cap a la nostre esquerra fins trobar el carrer de la Font, (prop de la Font Gran), que amb una bona pujada passem la font a la nostre esquerra dissimulada e integrada amb les cases fins arribar a la Carretera BP-1121, (que puja des de Monistrol fins a Montserrat o Manresa), la travessem amb tendència a la dreta, primer trobem l’entrada a l’aparcament de la Bestorre i desprès la pista encimentada en principi, que ens enfila fins la Bestorre, trobarem un caminal desprès de travessar tot el mur de pedres que gira a l’esquerra per portar-nos als peus del monument.
Des d’aquí podrem gaudir de la visió de tot el poble amb una distancia mitja que ens permet observar amb força precisió el detall.
Ara desfem el caminal fins la cruïlla del mur i enfilem per l’esquerra caminal amunt, zigzaguejant fins trobar-nos amb la pista ampla.
o popularment també dit de les Aigües (GR5/96), aquí la pista ja va més planera i sense adonar-nos trobarem a mà dreta el Camí dels ¾, (que és el més habitual pels qui volen pujar al Monestir), nosaltres seguim pel GR-5 a on algun petit tram la pujada ens fa bufar una mica més, podem anar observant aquesta cara nord que sembla inexpugnable si no coneixem aquetss entorns i les canals que ens obren pas, al que sembla impossible.
Camí del Tubo
Sense adonar-nos arribarem a un pal indicador que posa Camí del Tubo pel que davallarem mirant be on posem els peus i amb tranquil·litat perquè te algun pas rocós distret, però sense masses complicacions per on anirem baixant (es pot fer sencer amb les mans a la butxaca), durant el recorregut podrem observar la Colònia Gomis amb la seva església, de la Maré de Deu del Roser i poc a poc també veurem, l’Aeri de Montserrat, ja mirant al Baix Llobregat des del Bages.
En alguns trams anirem travessant els tubs que donen nom aquest camí i que subministre aigua del riu fins l’estació de tractament d’aigües (a mig camí), abans de pujar els trams d’escales fins al Monestir i la Font del Portal.

El camí sens posa més planer un cop a la part més baixa i arribem pel costat d’una casa, a la C-55 que tenim que travessar i anar a trobar un pas entre les tanques protectores.
Ara ja protegit i per dins les tanques només cal seguir per la dreta, endavant, fins trobar el pont que dona pas a l’estació inferior de l’Aeri de Montserrat, es un bon lloc per treure unes fotos fantàstiques del seu costat del Baix Llobregat, i entrem pel seu aparcament.
Camí Fluvial del Riu Llobregat
Un cop arribem a l’aparcament mirem a la nostre esquerra i veurem un indicador que ens assenyala el viarany que, en uns 50 metres ens baixa a trobar el Camí Fluvial del Riu Llobregat, que en direcció a la nostre dreta ens encarara en la bona direcció.
Font de l’Esquerra
En uns centenars de metres trobarem a la nostre dreta la Font de l’Esquerrà, única font de tot el recorregut, ara ja només cal seguir la pista ampla, fent metres i també apropar-nos al riu pels diferents corredors i anar fent fins arribar a les afores del poble.

Monistrol
a on un indicador ens encara a una forta pujada encimentada que ens deixa al Carrer Pla, que tenim que seguir fins trobar a l’altre extrem, el Pont que creuem, a l’altre extrem, trobem un pas peatonal que fem servir i que ja ens deixa al costat del Parc de l’Alvèrnia punt de l’inici i final de aquesta circular.

Espero que us agradi tant com a mi i fins la propera, siauuuuuu

Aquí teniu el vídeo de totes les fotos de la sortida.



Aquí teniu l'enllaç al track de la caminada en el Wikiloc


diumenge, 2 de febrer del 2014

Caminada Circular a Cal Pinsa


Caminada: Circular a Cal Pinsa
Distancia: 15,500 Km.
Horaris: 4,30 amb descansos inclosos.
Desnivell màxim acumulat: 427 m.
Desnivell mínim acumulat: 154 m.
Dificultat: Fàcil
Integrants: Marga Flores, Mercè Guitart, Xarli, Mel i Britzz
Data: 02.02.14

Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família.



Avui hem decidit fer un camí que ens agrada molt i es molt còmoda de caminar, ens preparem i sortim des del cremallera on podeu aparcar el cotxe gratuïtament i pel costat de les taquilles del cremallera, trobareu una rampa que ens puja a la part del darrere per on hem entrat amb el cotxe a l'aparcament.



Km. 0 més a la dreta un camí senyalitzat cap al cementiri del poble, en un principi asfaltat.



400 metres, passarem per l'esquerra del cementiri i continuarem pel PR-C19, rectes per una pista forestal ara ja de moment més planera, vorejant uns horts encaixats al torrent de Les Escometes, fins arribar a un trencall on podem optar per baixar a la Font del Baldiri.

670 metres, la font es un brollador que treu aigua per entre les pedres i l'aboca al torrent, al seu voltant trobem un pont de fusta, una placeta per fer panxing i uns plataners.

Nosaltres en aquest cas seguim per la pista amunt passem en ple revolt tancat cap a la dreta per un tancat d’una nova propietat i fem una pujadeta, quan la pista torna plana arribem a un nou trencall que si baixem podem veure dins el torrent la Bassa de l’Ullal

960m. i baixant per unes grapes al mig del torrent i davant de l’ullal podem arribar amb una decena de metres a la Font de l’Esclaterada, tram curt una mica esbardizat.

Nosaltres seguim la pista forestal rectes amunt amb un suau desnivell que de tant en tant fa algun repunt,

1,560m. al primer que podem observar ara a la nostre esquerra es una porta de ferro que tanca al pas a la propietat del Joan Picanyol, seguim i en pocs metres creuem el torrent per canviar ara de vessant i també guanyem desnivell, 
1,820. Trobem ven remarcat una drecera que en 220 m., puja directament al Mas del Piteu, vigileu perquè aquí us vindran a saludar els gossos del cabrero que ocupa últimament aquesta propietat i que estan vigilant la finca i son els que se’n cuiden del remat, a mi no m’han fet mai res, però no hi ha cap tancat, de pas podeu gaudir d’observar una Mastin preciosa i gran. Pocs metres mes amunt a l’esquerra senyalitzat amb una fita trobem una drecera que porta a l’Avenc de la Dona Morta, desprès a la zona d’escalada esportiva del Piteu i surt a la cruïlla amb el revolt de la paella de Montserrat.

Nosaltres ara encarem sempre per la pista ampla una recta en baixada constant fins arribar a una altre cruïlla, a la dreta va a les cases que es troben al Torrent del Tortuguer anomenat el Solei del Barraquer, nosaltres continuem a l’esquerra.

2,410 Km.Ara trobem la cruïlla del caminal que baixa a la Font del Piteu que si no teniu presa esta molt be, amb una taula i un parell de bancs de fusta per fer una menjada o descansar al costat de la font i davant del torrent.

2,800 Km. Continuem amunt ara en suau pujada fins trobar-nos a mà esquerra amb la Font de l’Avenc de la Dona Morta, a on la Mel es refresca de valent tot i el fred, mentre la Brizz se la mira, volen dir esta ben pirada, bufffff. hahahahah.
Continuem i trobem a mà dreta el camí de les 9 Fonts que es per on tornarem aixi que travessem el torrent i ara si enfilem ja en serio el tram de pujada amb més desnivell de tot el recorregut fins arribar al Veïnat de La Calsina ja amb el terra asfaltat.
3,660 Km. Ara seguim caminant un kilometre travessant el veïnat, durant el recorregut podem observar al Mas de La Calsina cavalls, diverses edificacions de estil divers i una imatge ja de Montserrat impressionant. 

4,660 A partir d’aquesta cruïlla seguim caminant per la carretera BV-1122.
5,320 Km. Aquí abandoment la carretera per seguir un altre vegada per la pista que va a les masies del voltant, es un bon lloc per descansar i continuar fins trobar-nos amb el Mas Marlius.

6,420 Km. Una finca restaurada molt maca, amb jardins molt cuidats i encerclada per una tanca, amb un parell de huskys preciosos que vigilen la propietat.
7,300 Km. Ara continuem travessant uns boscos de pinedes espectaculars fins a Cal Pinsa, i que no ens deixaran practica ment ja en tot el camí.
Continuem sempre pels camins que surten a la nostre dreta.
8,400 Km. Continuem encisats per la pista entre mig del pins fins arribar a una pedrera calcaria, a on també podem aprofitar per si ho necessiteu per descansar i beure, ja no trobarem res fins arribar una altre vegada a la Font de l’Avenc de la Dona Morta.
14,300 Un cop hem caminat pel llarg i planer recorregut del torrent del Tortuguer i hem pogut localitzar els millors llocs per treure una fotografia de tota la muntanya de Montserrat sencera,
des de la Roca Foradada fins La Roca del Corb mirant el Baix Llobregat, tornem a estar a la Font de l’Avenc de la Dona Morta i només resta desfer el camí fins l’inici. 15,500 Km.
Si al pujar haveu passat alguna font de llarg i a la tornada veieu que us dona temps de mirar-la, podeu aprofiteu per acabar de contemplar la bellesa dels racons d’aquest entorn, tant a prop de Montserrat i tant desconegut.


dissabte, 1 de febrer del 2014

Escalada Esportiva a la Placa de l'Indi del Sector Pell Roja

Aquest matí hem quedat per anar a escalar amb el meu amic Jaume Escorsell Ferrer, el pla en principi era ben diferent, però seguint la meteorologia ens hem conformat en anar a fer esportiva a la Placa de l’Indi del Sector Pell Roja.
Tot i el plugim hem tingut temps de escalfar amb la via Mohicans Rebels 4c, desprès la via Qui no plora no mama, 5b i un cop ja amb els dits i les punteres a punt hem fet la via Seminolas 6a., i el Jaume, també a fet la via Pytecus 6a+ i per últim ja plovent amb la roca mullada com a pogut a fet la via El Clan 6b, hem recollit i avall que avui el temps ja no permet fer res més, però al menys ens hem pogut treure una mica l'espineta i fins la propera.