Dificultat: 6a+ (ED-)
Dificultat obligada: 6a.
Llargària: 30+35+20+30+15+40 =170 metres
Grau d’exposició: Mitjà
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Via completament equipada amb parabolts
Material: 10 cintes exprés, pot anar be un strep, per si de cas, encara que no esta xapada per fer Ae.
Aperturista: F. Panyella, F. Sunyol i E. Camacho (gener 1985)
Orientació: Sud-Est
Cordada: Diego López, David Gómez i Xarli
Data: dissabte, 24.05.2014
Resum: Avui en principi havia quedat amb el meu amic David Gómez, que ja ens coneixem d'altres escalades per anar a fer alguna cosa maca, però tranquil·la i inesperadament per situacions i casualitats de la vida al final hem sigut un trio, amb l’incorporació del Diego López, un noi que no coneixia de res, encara que estigui dintre del grup Natura100, molt maco i un TITAN de l'escalada en majúscules, crec que no cal que digui res més, David tranki, tu ets jove i tens ímpetu i molt de gasss encara, per arribar més amunt. Al final hem anat a fer la Colorantes Permitidos 6a.+, cosa que ja m'ha posat els pels de punta, però tot i així he tirat amunt.
Aproximació:
Des del Monestir anem a buscar les Escales dels Pobres i després de creuar el pont i un parell de revolts tirem cap a la paret (evident) fins arribar a peu de via.
Un cop a peu de via mentre ens anàvem posant el material a l’arnes i observàvem la verticalitat de la paret, escoltem com ben aviat al matí ja volta l’helicòpter dels bombers per fer algun rescat, una costum que comença a ser massa habitual.
1 Llarg V 30m. 6 xapes + 1 burí
El primer llarg el comença el Diego, que amb la seva serenor podem observar com es baralla els primers metres amb la roca bruta, trencada i boscosa per enfilar-se a la placa, elegant i prou fina com per anar llegint la roca i per anar fent metres, el segueix el David i jo tanco la cordada i desmunto el tinglado.
2 Llarg V- 35m. 6 xapes
Continua el Diego de primer per no anar fent canvis d cordes continuant per la placa ara molt més agraïda de preses fins arribar pocs metres abans de la R a on la paret es torna més vertical i les preses més fines i escasses, superats aquests dos passos la paret perd empenta per entra a la 2R.
Quan ens toca tirar a nosaltres el David de segon i jo tancant la corda, ens adonem que el Diego s’ha descuidat d’arrossegar la motxilla amb ell, com el David és més jove i més fort i toca pujar amb doble petate.
3 Llarg II 20m. (net, fer encordat)
Canvi de reunió, anem recte amunt (no marxar directament cap a la dreta on es veuen unes expansions), per després girar a la dreta fins situar-nos sota una magnífica placa, si voleu seguir per la Jacint Aguilar teniu que seguir per l’esquerra.
4 Llarg 6a.+ 30m. 10 xapes
Den peus a sota el bombo que es veu, ja puc llegir la tragèdia, el Diego segueix de primer provant de treure-ho en lliure, això li costa rectificar i anar-se col·locant més d’un cop fins aconseguir-ho, ja li demano que a la primera xap en deixi el meu l’estrep penjant i la resta amb cintes ben llargues, el llaví del balmat per entrar a la placa el supera més fàcilment encara, jo ja tinc els pels de punta de pensar quan em toqui a mi.
De moment tira el David al seu darrera, amb uns passos més forçats per no fer servir l’estrep però al final també se’n surt, en aquestes que arriba una cordada de 3 i son de la colla del Joan Asín, els saludo i començo a passar jo, almenys a intertar-ho directament tibant d’estrep, cosa que no practico gens i no sem dona gens be, però aconsegueixo acerar la segona xapa i forçar fins la tercera, però ara toca posar-me dempeus de la balma per anar a casar la 4a. xapa i aquí ja estic fos, intento mirar com em puc posar dret però estic al límit i mentalment tancat, tot i així ho batallo però no en soc capaç, en aquestes que el primer de la cordada següent, li diu al Diego de part meva que ja en pot baixar a la R i el Diego baixa per veure la meva situació i en despengen fins a terra.
Aquí ens creuem amb els dos següents de la cordada del darrera i tenim oportunitat de xarrar amb el Joan Asín, mentre acaben de baixar el David i el Diego.
Descens:
Anem fins la instal·lació de la 2R i amb un sol ràpel tirem fins al principi de la placa a peu de via, només queda des-grimpar uns pocs metres fins a peu de via, per desfer el camí fins el cotxe i anar al Bar La Roca a Monistrol de Montserrat a refer-nos de tot plegat.
Només dir-vos que la resta de la via us la tindré que explicar quan i torni la propera vegada i només em queda agrair a aquests amics de corda per la seva comprensió i vull que quedi clar que no m’ho prenc com un fracàs, encara que reconec que a sigut una decepció personal, però el pitjor es com en sento pensant que ells haguessin pogut fer cim sense mi, però així es l’escalada, situacions, reptes i per sobre de tot companys de corda que et recolzen quan cal, només per això continuaré practicant per poder superar i continuar gaudint de la roca i l’escalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada