diumenge, 29 de juny de 2014

Via Serrat-Torras a la Roca del Corb del Mullapans


Via: Serrat-Torras

Zona: Mullapans

Agulla/Paret: Roca del Corb
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+ Ae
Dificultat obligada: V+ i Ae (MD-)
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 100 metres (30+25+25+20)
Aperturistes: F.Garcia, J. Morages, E.Sales i J. Majó
Data: Maig de 2001
Història: Aquesta via està dedicada a dos pioners manresans de l’escalada Montserratina, en Lluís Serrat i Octavi Torras. 
Equipament: Via totalment equipada
Material: 14 cintes i estrep.
Orientació: Est
1 Cordada: Ricard Riu (Riki) i Xarli
Data: 29.06.14
Resum:
Avui semblava que el temps ens faria la git-sa i canviem de plans i ens rea-grupem ràpidament per poder escalar una via a prop del cotxe i sense ràpels, amb aquestes que fent el cafè al bar Els Arcs, proposo i decidim anar a fer la Via Serrat-Torras a la Roca del Corb, tant es així que ens ajuntem en 2 cordades, una de Lolos Matxotes o sigui el Ricard Riu (Riki) i jo (Xarli) i una altre de Loles Femines, la lluitadora Carme de Dona Alpina, la simpatica Montse Miñano i la jove promesa Cristina Cots.
Al final un cop superats els Ae i la magnifica placa del 2 llarg, hem tingut un dia molt xulo i hem pogut gaudir tots plenament d’una via sostinguda en V, amb roca excel·lent, que val molt la pena i sobre tot, feu-la molt tots, que tenim que desbrossar el caminal d’aproximació (que sembla que m’hagi barallat amb un puma, portar pantalons llargs per l’aprox. i si pot ser tisores de podar, no és broma). 
Un plaer haver pogut tindre l’ocasió d’escalar amb tots vosaltres, sempre millor aprendre dels millors.


Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta, just a la cruïlla per anar baixant o per les escales o pel camí dels ¾, localitzem la via i prenem un corriol poc definit i per intuïció i molta compte amb els garrics (acabareu ben esgarrinxats, porteu pantalons llargs), ens deixa a peu de via.


1 Llarg V A0 i Ae 13 xapes per 30 metres
Des de terra l’especte de la roca des del peu de via, sembla molt patinoski i no gens agradable, amb passos de flanqueig a dretes en A0 per anar a travessar una placa en Ae o els més agosarats com el Riki en Ao, per entrar en dos passos a una fissura i encarà la placa amunt fins la reunió
desprès de tot resulta que la roca es millor del que semblava i més veient com el Riki o fa tot fàcil, però no ho és tant.
Veig des de la reunió que la Cristina enceta la cordada de les noies, caram com tiba.
2 Llarg V+ 7 xapes i 25 metres
A partir d’aquí tenim que escalar per una placa d’escandol de presses petites però bones, per la dreta de les xapes, per mi el llarg estrella
aquí a la reunió coincideixo amb la Carme, tranquil·la i gaudint del moment, alternant-se els llargs.
3 Llarg IV+ i Ae 6 xapes 1 pont 25 metres
Comencem tirant amunt cap a l’esquerra per uns ressalts i desprès de la primera xapa trobem un pont de roca perfecte, que ens encara a la dreta d’una fissura blanquinosa
trobem 4 passos d’Ae i 2 son de sostre A3 per sortir en lliure amb un pas molt llarg i amb el buit a l’esquena, fins la propera xapa per seguir fàcil fins la reunió, des de l’artifo veig que obre aquest llarg la Montse per la segona cordada, molt valenta i insistent.
4 Llarg IV+ 2 xapes per 20 metres
Tirem amunt fàcil per superar un muret molt maco amb bona presa fins trobar la reunió amb cadena
i una corda fixa per seguir fins el cim entre la roca totalment descomposta, vigileu no tibeu de la corda que esta totalment cremada i segada.
Un cop al cim el Riki i jo anem fent fotos, aquest noi avui a tornat a demostrar qui es el millor en escalada tradicional, amb una tècnica molt acurada amb tot el seu ampli sentit de la paraula sobre tot de coco, encapçalant tots els llargs de primer i assumint tota la responsabilitat de l’escalada d’aquesta via
també tenim temps de fer una mica de broma, per anar fent temps de que arribi la cordada de les Loles, unes “fieres” amb les que val més no ficar-se, la primera que apareix es la Cristina, contenta i satisfeta per la feina ben feta.
Descens:
El millor d’aquesta via es que no tenim que fer cap ràpel, perquè baixem per un caminal una mica marcat que ens porta direcció a una torre de llum, aquí tenim que seguir cap a la dreta per anar descendint fins trobar la drecera que ens porta al Camí de la Cova, amunt cap al Monestir.

I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.

Aquí us deixo amb el vídeo de totes les fotos.

divendres, 27 de juny de 2014

9a. Tarda d'Escalada Esportiva al Totxo del Cinquantenarí





Zona: Totxo del Cinquantenari


vies escalades segons ressenya del Kpujo.

IMG_0000a.jpg

núm. 06 grau 6a.
núm. 07 grau 6a.
num. 09 5b per mi 5c apretat.
núm. 10 5b per mi 5c apretat.
núm. 11 Tarahumara 6a.
núm. 12 6a.
núm. 13 6b.


El Jaume Escorsell fent el pas de 6a. de bloc de la via núm. 12


Participants.:



Resum:
Avui una altre tarda fantàstica entre amics i vells retrobats, una acumulació de bones sensacions i molt de grau, amb una roca fantàstica, però amb les assegurances força lluny per la verticalitat de la paret, provocant efectes secundaris de coco.
Les reunions excel·lents practica ment una per línia.
Tots em fet de primer o de segon depenent el que ens a demanat el cos en el moment, gaudint tots de l’oportunitat d’escalar segons el grau i les ganes de tibar.

Aquí teniu al vídeo amb les fotos de la trobada, fins la propera gasssss i amunt.

Via Blava Lo Somni de Sant Joan al Bisbe

Via: Blava Lo Somni de Sant Joan o L’Esperó del Llebeig
Zona: Frares Encantats-Montserrat
Agulla/Paret: El Bisbe 1.123 m.
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: IV+ (D)
Dificultat obligada: IV+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 90 metres (40+35+15)
Aperturistes: J.Nubiola, F. Parera, F. Palau, A.G. Picazo (oberta a l'abril 1989)
Equipament: via equipada amb spits, parabolts i un clau.
Material: 4 cintes llargues i 1 friends mitja per reforçar la 2R.
Orientació: Sud-Oest
Cordada: David Gómez, Jordi i Xarli
Descens: a la R del cim encarem avall cap a l'esquerra per la Via normal del Bisbe, amb dues cordes per baixar 50 metres d'una sola tirada.
Data: 23.06.14

Resum: Avui he quedat amb el meu amic David Gomez, que també a portat a un altre amic, el Jordi i hem fet un trio diferent de Lolos i que millor per començar a celebrar la revetlla de Sant Joan que convènce'ls per anar a escalar la via Lo Somni de Sant Joan al Bisbe dels Frares Alts i assumir tota una excursió de més d’una hora d’aproximació, comencem a caminar i al principi Montserrat estava molt ennuvolat, però s’ha anat obrint el dia per poder anar a buscar el peu de via, que ens a costat lo seu, el primer llarg l'he fet jo que ja havia fet aquesta via , el segon l'hi he deixat al Lolo David, el Lolo Jordi encara està en fase d'aprenentatge, encara que va molt fort i tiro a pel 3r. llarg, curt, fàcil, però molt trencat, un cop tots al cim hem pogut gaudir d'uns moments amb els Frares de tu a tu, ja amb més confiança, un lloc preciós on tenia ganes de tornar, i ara un ràpel d'uns 50 metres i al terra al coll amb la Monja, per recollir i fer la llarga aventura de la tornada, tot a sortit rodó, un plaer escalar amb aquesta joventut que ho dóna tot 
Aproximació:
Per arribar a peu de via prendrem el camí que va des de Can Massana, passant pel refugi d'Agulles i remuntant la canal Ample que separa les Agulles dels Frares. Abans d'arribar al coll del Portell Estret o d'Agulles seguirem unes marques de color blau que surten a la nostra dreta. Es el camí Alt de Frares. El seguirem passant per les roques de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i la Nina. Passada aquesta, veiem davant nostre, el Bisbe i la via que volem escalar. Deixarem la canal ample que pugem i ens decantarem a l'esquerra fins un balcó abocat a la cara nord on comença la via.
Si ens trobem al coll a on el Bisbe queda a l’esquerra i la Monja a la dreta ens que ens hem passat de llarg, cal recular i anar buscant encertadament.
La via de fet comença a l’extrem occidental de l’agulla just al marge amb la cara nord-est, amb una estampa fabulosa sobre la muralla nord de Montserrat. 

1er llarg IV 4 xapes per 40 metres
Com jo he animat a aquest nois fins aquí queda decidit que tiro jo primer, des de peu de via puc veure una rodona de color blau molt diluïda pel temps i si miro recte amunt a uns 5 metres veig un espit i tiro amunt a caçar-lo per un tram fàcil, un cop xapat miro recte amunt i veig un parabolt pintat blau i segueixo sense preses gaudint de la roca i del grau amable en un mar de còdols tant per mans com per peus que esdevenen una escalada fàcil, des d’aquí miro una sabina a la meva dreta i miro en diagonal amunt a uns 6 metres i veig una xapa, dons passo d’anar a llaçar la sabina i tiro en un flanqueig ascendent cap a la dreta a per la xapa i ara segueixo recte amunt trobo un altre parabolt i ara ja la roca es jeu fins arribar a la reunió, de dos parabolts pintats de blau a la paret i a peu dret, molt còmode.
2n Llarg IV+ 4 xapes i 35 metres
Aquest llarg el fa el David que es jove i esta més fort i així li deixo la sortida més xunga, que fem sortint lleugerament per la dreta de la reunió amb un pas un xic difícil, (en aquest llarg trobem els dos passos claus de la via), més a munt tenim un parabolt. Seguim amb escalada fàcil però exposada fins un ressalt on trobem un altre xapa. Superem per l'esquerra un pas vertical que ens situa a sota un desplom. Flanquegem a la nostra esquerra amb un bon pati als nostres peus.
Trobem un altre parabolt i es aquí on trobem la màxima dificultat, cal pujar peus i trobar algun minso cigronet i fins que el ressalt ens permet superar-lo amb certa garantia fins un forat on podrem xapar l'ultima xapa del llarg. 
Seguim recte fins la reunió, ara més fàcilment fins un gran bloc enganxat a la paret i farem reunió d'un parabolt i un burí vell que hi ha a terra i que reforcem amb un friend gros a la llastra per completar i triangular la reunió.
(jo la veritat ja no me’n recordava que aquesta reunió estava així de xunga amb la resta de plaques de burins vells tots petats).
Aquí el David al no trobar una reunió en condicions a patit una mica fins que ell mateix a encertat el que tenia que fer, un crac que ja sap caminar sol per les verticals i el Jordi encara que completament inexpert es un noi atlètic i sense por i tiba fort, només cal adreçar-lo i explicar-li que a de fer i perqué.
3er llarg IV net i 15 metres
Aquest llarg el trec jo i la primera xapa es la mateixa que hem fet servir per la reunió, només cal aixecar el cul de terra fent un pas estrany i agafar-nos a la llastra
per enfilar-nos amb roca a controlar al cap de munt, on trobem un arbre que podem llaçar, ara tirem amunt fàcil amb tendència a la dreta per anar a buscar la R cimera, ara una mica a l’esquerra, es la mateixa R que farem servir per fer el ràpel.
Per fi torno a estar en aquest cim per tornar a gaudir del major espectacle de Frares, sent l’agulla del Bisbe la més altiva de totes (1.123m.), oferint-nos una visió altiva de la cara nord privilegiada, així com d’una amplia visió panoràmica de zones llunyanes.
Descens:
per fer el ràpel fem servir la mateixa R cimera i el traçat es la via Normal del Bisbe, el David li explica al Jordi com s’ha de posar els atuells i tira primer ell avall amb un sol ràpel de doble corda de 60 metres fins a terra, al coll amb la Monja, ara li toca al Jordi i l’acabo de revisar com ho te tot i avall
mentre acabo d’observar els voltants veig com el cel per moments es va tapant i escolto tronar, escolto lliure i no m’ho penso més, avall que ens queda tota una excursió de tornada, això si, ara de baixada fins Can Massana.
I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.

dimarts, 24 de juny de 2014

Intensiu d'Agulles, El Cap del Guerrer i La Bitlla



Zona: Agulles -Montserrat-

Paret/Agulla: El Cap del Guerrer

Dificultat: 6a. (MD-)

Dificultat màxima obligada: V
Llargària: 20+30+35 = 85m.
Aperturista: J.C.Moreno, E.Viana i A. Romero al 2004
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts amb reunions repelables.
Material: 8 cintes llargues+cintes per merlets+reunió.
Orientació: Sud-Est
Cordada: Ricard Riu, Alex Gv i Xarli
Data: 21 de juny de 2014
Resum:
Avui per circunstancies diàries que ens porta la vida, els astres ens han ajuntat per fer aquesta via, quedem al Bar Anna del Bruc per esmorzar i desprès anar a Can Masana.
Aproximació a peu:
Des de Can Masana anem direcció al Coll de Guirló on trobem el caminal que porta al Pas de les Portelles, a on ens hem trobat amb la desagradable sorpresa de trobar obrada la canal del costat dret en forma de graons, per facilitar el pas als senderistes de turisme,
Un cop superat el primer absurt contineum caminant direcció al Refugi d’agulles Vicenç Barber, d’aquí anem a buscar la Canal de l’Ou de Colom i la remuntem uns metres. 
De seguida marxem vers l’est a buscar la banda més occidental del cap de Guerrer, poc abans d’arribar al coll que forma amb el Totxo dels Montoya.

1 Llarg 6a., i 20 metres
Deixo que es barallin els joves perquè decideixin qui comença, al final comença a tibar l’Alex, tranquil amb equilibri i navegant, molt be.
Quan hem toca a mi els dos primers passos de col·locació a la roca ja se m’ha travessen, tenint que tornar a començar un altre cop, però amb la insistència el pas també surt, tiro amunt i supero la primera panxeta que deu ni do, amb molts nervis, buffff i cap a la reunió, el tercer es el Riki que s’ho treu com si ho hagués fet tota la vida, un crac.
2Llarg V+ i 30 metres
En aquest llarg li toca demostrar les seves habilitats de primer en el Riki, cosa que no li suposa cap esforç, però veient com li toca navegar pel muret dret de nassos li dic que als passos més fins en vagi posant cintes extensibles, buffff menos mal que al coco així en va més tranquil, es un muret on cal treballar be els peus, l’Alex recull els trastos i amb tècnica natural tira amunt. 
3 Llarg IV+ i 35 metres
Aquí els Lolos aquests ja m’he estaven xulejant massa i decideixo acabar jo la feina, així que tiro de primer per anar-me relaxant i fent coco, navegant per roca excel·lent vaig superant els petits trams de 4Sup. fins la R, estic molt content amb mi mateix i asseguro els companys amunt, em segueix el Riki i per enfonsar-me la festa l¡Alex puja amb una ma a la butxaca i amb l’altre fent fotos, quin noi.
Fent foto de Lolos cimera per la cole de l’Alex i jo també aprofito per fer panoràmiques amb el mòbil, ja que la visió d’agulles des d’aquí es brutal.
Descens:
A la part oposada trobem una instal·lació, que no cal fer-li magarrufes, per poder fer aquest ràpel xulissim i volat que compensa tota l’escalada amb escreix.
Continuació.:
Un cop al coll quedem davant de la Veïna, que al final no fem perquè volem anar per feina, així que ara son les 13:00 i anem directament cap a La Bitlla a pel següent repta, que és fer la via San Isaias del que desconeixíem quina equipació te actualment encara que ja sospitem que molt precària, un cop a la 1R no veim clar res, flanquegem cap a la dreta i anem a buscar la primera R de l’Aresta Bruc, dons mira ens a sortit un llarg més, hahahah.
Via: Entrada per la San Isaias i sortida per l’Aresta Brucs
Zona: Agulles -Montserrat-
Paret/Agulla: La Bitlla
Dificultat: IV+ (D)
Dificultat màxima obligada: IV+
Llargària: 20+(20canvi de via)+30+15 = 85m.
Grau d’exposició: Alt a la San Isaias, Mitja a l’Areta Bruc
Grau de compromís: Mitja en conjunt
Equipament: Burins, claus, pitons i espits.
Material: 5 cintes llargues+algun friend mitja+ bagues per marlets+reunió.
Orientació: Sud
Cordada: Ricard Riu, Alex Gv i Xarli
Data: 21 de juny de 2014
1 Llarg IV, i 20 metres
Aquesta via es un capritxo per la col·lecció particular del Riki, que no l’ha fet mai i ha nosaltres ja ens esta be, perquè tots ja en fet l’Aresta Bruc, així que comença a tibar lentament buscant si troba alguna coseta, dons res de res, en pocs metres arriba a trobar una reunió de burins, a sobre una llengua llastrosa de roca, que cal mimar i no fer gaires estrebades.
2 Llarg canvia de via IV+ i 20 metres.
Tot i així el Riki continua amb la seva tossuderia per seguir per aquesta via i segueix ell primer a la recerca del buri, arriba anar una mica més a l’esquerra de la berruga central de la Bitlla i veu algú molt precari a la sortida del paus clau de V+, com que el material sembla que no es gaire de fiar i anem tres, al final o deixem corre i flanqueja a trobar la 1R a l’alzina de l’Aresta Bruc, nosaltres ja enfilem directes a la R en una travessa a dretes amb roca dubtosa que va saltant a sota els nostres peus fins la R.
3 Llarg IV+ i 30 metres.
Ara tira l’Alex per un diedre molt estètic que a mi m’agrada molt i que supera la berruga per la dreta fins que has de fer un pas a l’esquerra per pujar i seguir per placa més vertical però sempre amb bons còdols, inclús l’Alex encinta un Merlet per anar fent practicàs i passar el temps, arribem a la l’última R i el Riki i jo aprofitem que l’Alex ens te ben assegurats per seguir uns metres més fins el cim.
Aquí ens relaxem tornem a fer foto cimera per la cole de l’Alex i mentres ells muntant el ràpel jo també aprofito per fer unes quantes panoràmiques més pel record i també per poder transmetre els col·legues una mica del que aquí respirem.
Descens.:
Amb doble corda de 60 tirem avall sense pensar gaire en l’estat d’on estem ancorats per fer el ràpel, no tant espectacular com l’anterior però molt maco, llàstima el teix que ens lia a peu de coll, vigileu.
Tornada.:
Un cop a terra els 3 decidim no fer cap més agulla i decidim anar a dinar, anem baixant i ens trobem al Lagarto Sordo i un parell d’amics nous que a fet de Montblanc, molt macos i simpaties, els 3 han fet cordada a la via Civis II-Garcia-Casas a la Roca Foradada, en resum ens anem plegats tots 6 a dinar al Bar Granada del Bruc per acabar i fer un final de festa amigable, senzill i molt a gust amb tots plegats i ja sabeu gassssss i amunt.

divendres, 20 de juny de 2014

8a. Tarda Escalada Esportiva a La Desdentegada


La Desdentegada es una extensa franja sent la continuació natural del Vermell del Xincarró cap a l’est, trobant-se al marge dret de la vall formada pel Torrent del Tambor. Orientada al surest, rep majoritariament el sol al matí, fins aproximadament les 15:00 hores la resta a l’estiu podem gaudir d’un magnific sector a l’ombra. Compta amb unes 70 vies obertes, la majoria de les quals estan entre el 4c y el 7a, amb un caràcter típicament montserratí: presa petita i plaques molt verticals o lleugerament tombades, molt ben assegurades i amb una roca excel·lent, a on la llargària de les mateixes de vegades sobrepasan els 30 metres. 

Resum.:
Aquest dimecres, 18.06.2014, com ja es habitual hem tornat a quedar una colla d'amics per escalar esportiva al sector de La Desdentegada Esquerra, que es la zona de les 3 del sector a on el grau es més amable, però no us confieu perquè tindreu que estar concentrats en tot moment i sempre a punt per fer un cop de gas.
Aproximació:
Mapa d’accés. Des del poble del Bruc, seguint per la carretera principal girarem a mà dreta per el carrer de les escoles. Seguirem la pista fins que ens creuem amb el carrer de la parroquià, nosaltres anirem a mà esquerra. Seguirem la pista, passant prop dels camps fins a una esplanada d’on a la nostra mà dreta queda un camí senyalitzat amb marques blanques que va direcció al Vermell, a 5 minuts per aquest camí surt un desviament a mà dreta haurem d’agafar. En quan al mapa, el recorregut que va del parking a la Desdentegada és aproximat. En el mapa surten dos recorreguts, un per anar al Vermell del Xincarró i altre per a la Desdentegada.
aquesta vegada hi hem estat:
Gina Aubarell, aquesta crac va ser la reina de la trobada.
Josep Farres, cada dia més fi.
Joan Wenceslao, un LoLo reafirmat
Jaume Escorsell, aptitud de LoLo
Xarli, un projecte a llarg plaç

Ens aquesta placa per escalfar ens hem repartit en dos cordades El Josep, la Gina i jo hem fet la via número 17 de 5c i el Joan i el Jaume la número 16 també de 5c
Aquestes vies son molt llargues cosa que esta molt be, però aquestes vies son molt fines i sobades, cosa que fa una escalada bastant desagradable, per tant canviem i anem més a la dreta a vies de més grau però millor roca.

El Joan, la Gina pujen de primer i jo de segon la via número 24 que es un 6b i el Jaume i el Josep la 23 que també es un 6b, però amb una entrada a on el Jaume se la treu amb un pas de bloc de traca i mocador.

Desprès intercanvien vies per pujar-les de segon per no perdre tant de gas i de pas desmantelar-les i ja no dona temps material de fer gran cosa més.

Al final una tarda per mi personalment agredolça perquè portava pel cap fer de primer, però amb la cirereta que el que he fet no desmereix res, al meu primer 6b de segon, tot son passos, els altres companys, genials i el Jaume cada cop més fort, tota una bestia.

De tornada als cotxes vaig aprofitar per fer unes quantes panoramicas gaudint de les llums i els nuvols tormentosos que s’anaven conformant i ja sabeu fins la propera gasssss i amunt.

dilluns, 16 de juny de 2014

Via Opera Prima al Gorro Frigi



Paret/Agulla: Gorro Frigi

Zona: Gorros -Montserrat-
Dificultat: 6a. (MD-)
Dificultat màxima obligada: V+
Llargària: (25+25)+30+20+45 = 145m.
Aperturista: G. Arias, E. Fabra i M. Pedro, juliol 1985
Grau d’exposició: Mija/Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts pintats de color groc amb reunions repelables.
Material: 8 cintes exprés variades (5 curtes i 3 llargues)+ reunió i un estrep no ens farà nosa.
Orientació: Est
Data: 14 de juny de 2014
Resum:
Avui el meu company tenia decidit afrontar la via Opera Prima del Gorro Frigi, que quan mires la ressenya ja et mareja, però que quan la mires des de terra t'agafa vertigen, una via que no segueix la lògica com en les vies clàssiques, segueix una canaleta i passa pel mig de tots els ressalts que troba pel camí, resultant uns passos molt estètics però molt atlètics, jo i el meu company que se l’ha currat de primer creiem que en lliure és més de 6a., tot i que els passos clau estan molt ben assegurats. Hem fet unes fotos a una cordada de 3 que pujaven per la via Badalona i també hem observat unes cordades que feien la via 98 Octanos.
El pitjor el descens, avui com anàvem amb corda simple de 70 metres, hem baixat amb 3 ràpels fins al torrent, on a la part baixa ens hem trobat amb la sorpresa d'una corda fixa, protegint el pas.
Un matí genial amb un amic inigualable i in-combustible, he de prendre un redbull per seguir-lo, Gràcies Jaume per aquests moments.
Aproximació a peu:
Per arribar fins la Gorra Frígia ahir vam optar per agafar el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 20 metres, on es troba l’inici de la via (parabolt groc).

1 i 2 Llargs en acoblament V, 8 xapes i 50 metres
Aquí el Jaume que esta molt fort i espitos per fer metres, comença a pujar flanquejant en diagonal fins trobar una placa per tirar recta amunt, xapem la R per seguir per la seva esquerra per un muret (pas clau, no és difícil), amb bones mans, fins trobar una placa molt xula fins arribar a la 2R.
3er llarg V+ 8 xapes i 25 metres
Segueix el Jaume en diagonal cap a l’esquerra per començar el festival de panxes, aquesta primera panxa ell l’encara molt be i li surt bastant fàcil, quan en toca a mi se m’ha travessa perquè no li trobo les mans bones, fins que dono un cop de gas amb decisió i el supero, ara potser provaria de pujar mig metre més a l’esquerra, desprès anem fent per una canaleta fàcil per superar una altre petita panxa per entrar a la 3R.
4t llarg 6a./6b (V/A0) 8 xapes i 20 metres
Aquí el Jaume surt directa per superar la primera panxeta i ho intenta encadenar en lliure però aquesta vegada se li resisteix, per seguir per un altre panxa més marcada i difícil, però amb les xapes molt juntes que permeten fer-ho en A0, quan em toca a mi, ni m’ho penso i ja en penjo a lloc l’estrep, la veritat es que amb el Quick Fix ja en tinc prou, però el coco en va més tranquil i ho supero més fàcil del que em pensava, encara que en lliure segur que és més de 6a. potser 6b., un cop superada aquesta última panxa, l’escalada continua per una placa plaent fins la reunió
5e. llarg V+ 3 xapes i 45 metres
Quan pensàvem que ja aviem superat el més difícil encara queda escalar per una canaleta potent amb bona presa però força vertical, no tant difícil com el llarg anterior, un cop superat aquest tram atlètic la via es tomba depresa, però el Jaume en lloc d’anar a buscar el nas per l’esquerra tira recta amunt per unes xapes de color verd (potser la via del Carles), i fins la 5R a la creu.
Aquí al cim ens relaxem per gaudir del moment, encara que hi hem estat els dos un munt de cops, sempre es agradable tornar a veure la creu i la panoràmica des del cim al seu voltant.
Descens:
El descens el fem per la nova instal·lació de ràpel a on hi havia el camí equipat, però com nosaltres aquesta vegada anem amb una corda simple de 11m/m de 70m., quedem obligats a fer 3 ràpels, tots molt còmodes però que ocupen molt de temps en baixar.
Tornada:
Des d’aquí hem d’anar per l’esquerra del torrent a buscar el camí nou de Sant Jeroni i per la drecera a peu de la Gorra Marinera per seguir baixant fins al Monestir.