dimecres, 24 d’abril del 2013

Via Alimera a La Codolosa

Zona: La Codolsa-Montserrat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat:V (BD+)
Dificultat obligada: IV
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 105 metres (40+40+25)
Aperturistes: J. Santana i M. Martín
Data: 2002
Equipament: via equipada amb parabolts.
Material: 6 cintes exprés.
Orientació: Sud
Data: 24.04.2013
Observacions: Pel meu gust les xapes estan massa separades i vigileu si empalmeu dos llargs al ràpel no us passi com a nosaltres que a dalt de tot, hi ha una pedra a la sortida del replà boscos i es a on se’ns van enganxar les cordes.(observeu i veureu que es pot endevinar).
Aproximació:

Anant amb el cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “La Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa a peu de via en uns 10 minuts.


Veure l’aproximació amb Google-Maps

Avui hem quedat al fo
rn per decidir que anem a escalar i al final ens hem decidit per la via de les cabres, al que passa que ja a casa ens hem adonat que hem fet la via Alimera.
L1 40 metres V
Aquesta via es troba entre les Via Reincidents i Via de les Cabres , la via comença superant uns curts blocs, la obre l’Enric i jo l’asseguro,  veiem la primera xapa a uns 5 o 6 metres. Ens hi enfilem i de seguida entrem a una placa vertical, que es a on esta el V a superar, es el tram més finet i compromès. Un cop superada la part més vertical seguim fins arribar a un petit replà que empalmem amb una altra placa de IV, on trobem la reunió. Aquesta és força còmoda.



L2 40 metres V
Jo encara amb el record de la caiguda que vaig patir a la Via L'Avi Trepador, veig les assegurances massa lluny, i no en veig en cor de fer el pas i l’Enric continua obrint de primer.
Es força vertical i sostingut, més espectacular des de baix que difícil, amb força forats i bon canto, que ho veus un cop i estàs posat, una placa de començament molt maca i pot-ser per mi la més maca i adherent, arribem a un replà i ara continuem per una fissura fins la reunió.


L3 25 metres IV
Aquest tercer llarg l’obro jo ni que sigui per vergonya, molt fàcil però compte no us deixeu enganyar, molt trencat i teniu que anar atenyent cada pedra que us agafeu i trepitgeu, sobre tot si teniu al company a sota, cada cop es va tombant més fins arribar a la R3 a peu dret.

Descens:

Fem el nus doble pescador per junta les dues cordes de diferents mides de 60 metres i avall amb molt de compte perquè volem fer el ràpel ajunta’n dos llargs i fins la R1, quan ens trobem tots dos a la R1 al recuperar les cordes tibant de la blava i a punt de perdre de la ma la groga, queden clavades i no baixen, i ara que fem, li dic a l’Enric que la te més a ma ,que pugi un metre i mig i torni a baixar la groga per no perdre de moment cap de les dues i decideixo pujar jo amb el shunt, aviam que passa, pujo practicament totes dues tirades i en arribar a dalt al replà en una roca fissurada enganxada a terra a la meva dreta, es on estava el nus travat, desclavo les cordes i per no tornar a caure en el mateix parany, vaig i repelo fins la R2, d’aquí a la R1 i ja amb l’Enric a terra que se'ns fa de nit.

Arribem a l’aparcament de la Salut a on hem deixat el cotxe de l’Enric son les 21:15 només obrir el maleter del cotxe, veig que se’ns acosta el 4x4 del Policia Local i penso i ara que passa, dons ens comenta que ens estava esperant perquè tenia que tenca l’accés a l’Àrea d’Esbarjo de la Salut, de 21:00 hores fins les 6:00 que el tornen a obrir.
Avui ja sense temps de fer una birra i uns riures l’Enric en porta a l’aparcament de davant del Forn-Bar de Collbató a buscar al meu cotxe i donem per acabada la nostre aventura-escalada d’avui, que deu ni do. hahahaha
Siauuuuuuuuuuuuuu

dissabte, 13 d’abril del 2013

Via Pitu Serrano a la Punta Pam a Pam

Zona: La Plantació
Agulla/Paret/Cim: Punta Pam a Pam
Dificultat: 6a./Ae
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 135 metres (55+35+45)
Aperturista:Guillem Arias
Data: 2011
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mitja
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 14 cintes exprés
Orientació:
Cordada: Joan Canals, Alex Ossó i  Xarli
Data: 13 d’abril de 2013.
Observacions:
a pocs metres del caminal per anar a buscar l’inici de la via a ma esquerra trobem una terrasseta amb molt bones vistes i decidim esmorzar, fumar, un mos, aquí. Als nostres peus una espectacular visió de la Vinya Nova i els seus camps d’oliveres que l’envolten.

Aproximació:


Des de l’estació superior del funicular de Sant Joan, pujar a l’ermita de S. Joan  i un cop passada aquesta agafar el camí que baixa cap al Serrat de La Mònica (marques blaves).  Seguint-lo  passarem per el costat de la lleixa que separa la Punta Pam a Pam del Mirador de Sant Joan, al costat del Bassal dels Corbs. Seguim baixant un bon tros, encara que sembli que el camí se'n va mol cap a l’esquerra.  Seguim baixant una bona estona, fins un punt en que el camí fa un gir mol tancat de quasi 300º a l’esquerra. D’aquest angle surt un petit camí, a la dreta, una mica dissimulat per la caiguda de uns arbres secs, que al pocs metres es fa mes evident. Seguint-lo passarem per el peu de la bonica via dedicada al  J. Barberà pels germans Masó. Seguir uns metres més enllà el camí i desprès d'un petit gir, la paret queda a uns 5/6 metres amunt a la nostre dreta, amb el començament de la via (parabolt visible).
L1- 55 metres IV 12 xapes
Decidim que obro jo aquest llarg, i un cop l’he fet encara que a la foto sembli una placa amb rampa, d’això res de res, des de la primera xapa es torna un flanqueig cap a l’esquerra i en diagonal amunt, sort que no es massa dur, només en un parell de passos de IV t’hi has de mirar una mica, son més finets, però a mi particularment els flanquejos no m’agraden, be anem flanquejant en diagonal agafant força alçada fins arribar a un punt on tirem uns 5 o 6 metres rectes en vertical fins la reunió.
Es bastant còmode i cabem be tots tres, portava dotze cintes i he fet net, hem segueix l’Alex i l’últim recollint-t’ho tot el Joan.
L-2  30 metres V/Ae 14 xapes
Ara obre el segon llarg el Joan, recte amunt en un amable grau IV fins que topes de nassos amb la paret que es torna vertical i un xic desplomada, aquí tenim el pas de V amb Ae, en algun relat he llegit que algú la fet amb A0, no ho sé jo ho veig molt dificil, perquè les xapes disten molt i no si arriba ni en Ae, perquè tot i així es de fer algun pas entre mig d’escalada, a no ser que siguis molt alt, com de 1,90 o fer un 6b. per la patilla.
Be al que deia, veig com el Joan amb un sol estrep se’l treballa i patint per la separació pateix bastant, però amb la seva saviesa i obstinació s’ho treu molt be.
El continua l’Alex que va preparat amb dos estreps i puja molt be, amb decició i el segueixo jo d’escombra recollint t’ho tot, jo ho passo amb un estrep i l’ajuda del QuickFix i no se si es per l’última sessió d’artifo que vaig fer amb el meu amic Alex Gv, que ho vaig superar a poc a poc però molt tranquil.
La reunió també es bastant còmode.
L-3  25 metres III/II 3 xapes
Aquí obro jo l’últim llarg que l’únic que te es que com quasi tots els últims llargs el grau no es alt, però la roca es tota trencada, be qüestió de fer metres amb molt de compte de no arranca una pedra de les mans o perdrà el peu amb una pedra insegura.
La R3 ja es a peu pla i molt còmode, hem segueix el Joan i per últim l’Alex.

Descens:
Com que l’artifo ens ha deixat cansats, a uns més que a altres, decidim no continuar tram de via de la Miranda Sant Joan que completa la integral Pitu Serrano i Núria Coma i deixar aquí.
Seguim un caminal al peu de la miranda que ens porta a la lleixa fins a quasi l’alçada del Coll del Bassal del Corb, aquí només queda desfer el camí cap al Funicular de Sant Joan en 5 minuts i llestos.
Un matí solejat amb bons escaladors i millor persones, que més es pot demanar, apa fins la propera.
Siauuuuuuuuuuuuu