diumenge, 26 de desembre del 2010

Circular per les Coves Freda, Gran i Codolosa de les Garrigoses

Al diumenge 12 de desembre he quedat amb els de "apeupermontserrat" a les 8:00 a la plaça de l'església, com que el diumenge hi ha mercat tradicional a Collbató, decideixo aparcar l'àrea d'esbarjo de l'ermita de Santa María de la Salut
Mentre anava caminant pel camí ben retolat a peu cap a Collbató vaig veure amb alegria com arribava amb la mateixa idea que jo el Roger Matas i ens vam trobar a la plaça per esperar a la resta d'integrants, entre ells l'Anton i l'Anna i així desprès de presentar-nos entre uns quants nous integrants comencem la caminada.
Resum
Des de Collbató anirem a trobar el torrent de la Salut que ens portarà a travessar el Pont de Ca N'Estruc, on trobarem les senyals per pujar pel camí del forat a la zona del Serrat dels Monjos, per seguir pel camí de les Feixades que agafarem en direcció a les Coves del Salnitre per anar a visitar la Cova Freda, La Cova Gran i la Cova de les Arnes o Codolosa a la regió de les Garrigoses, on seguirem el camí fent la circular que ens portarà a Collbató a trobar el Pujol en total 9,77Km. en unes 5 hores parades i esmorzar inclòs.
Comencem  a caminar des de l'església de Sant Corneli de Collbató en direcció a la Miranda de les Garrigoses sortejant el poble per la part del darrera, encara amb enllumenat de les faroles, passem pel costat d'una construcció antiga que no se ben bé que era. Poc després trobem  la carretera B-112 que creuarem per una senyal que indicava (Esparraguera-Barcelona).
Seguim per endinsar-nos per un camí durant una curta estona còmode des d'on vam veure l'ermita de Santa Maria de la Salut de lluny i les Garrigoses, amb el ressol del dia donant-li colors rogencs, anem serpentejant i trobem les restes precaries d'una altre construcció antiga que el Josep Mª. diu que era un pou de glaç.
Avancem per l'entortolligat camí en direcció a buscar el llit del torrent i ens trobem de cop amb la Font de les Bonetes, que estava molt entollada, seguim baixant zigzaguejant  fins trobar un pas amb molt fang que superem ajudats per cordes amb nusos fixes.
                          La Font de les Bonetes
El pas no te massa complicacions si segueixes els pasos pels troncs posats per facilitar el pas i t'aferres bé a la corda per no relliscar, en superar aquest petit pas ens trobem el mig del llit del Torrent de la Salut.
Torrent de la Salut
Aquí el camí es molt planer, ens adonem d'un rastre de sang i empremtes de senglar que ens acompanya durant tot el recorregut, entre mig dels camps gebrats donant-li els colors com d'una postal, el fred encara es fa de notar.
El torrent encara que nosaltres no notem res en especial canvia de nom per dir-se Torrent de Ca N'Estruc.
Caminant i sense adonar-nos arribem a la carretera B-113 a on es troba el Pont de Ca N'Estruc que travessem i trobem un rètol que ens indica al GR-6 per pujar a Montserrat al que seguim o Olesa de Montserrat.
Camí del Forat GR-6
Comencem a enfilar el GR-6 direcció al Monestir de Montserrat al que desprès d'unes quantes bufades i parades per anar retrobant el ritme cardíac ens anem acostant a la carretera antiga B-112, que trobem i travessem uns pocs metres més avall veiem l'indicador que ens dona el camí de continuació per salvar les grans tanques protectores de la muntanya.
Seguim pujant fins trobar un bon tram d'escales feixugues i dreteres que cap al seu final i veient el que em pujat de cop fa vertigen, veiem a la nostre dreta un bloc de conglomerat amb un bon forat que dona nom el camí GR-6 o del Forat, seguim pujant resseguint el caminal i ens anem apropant cada cop més als espadats de la Serrat dels Monjos fins trobar-nos el camí de les Feixadas.
Ara estem al Camí de les Feixades on trobem un pal indicador que diu (Monestir de Montserrat-Coves del Salnitre), al que seguim junt amb el GR-5, GR-6 i GR-172, en direcció a les Coves del Salnitre, aquest camí ja està molt ben detallat en article del bloc Circular Collbató pel camí de les Bateries i el Camí de les Feixades, que vam fer no fa massa.
                Esmorzant al Camí de les Feixades
Ara seguim i al cap de poc en un obert on toca el sol parem a esmorzar, des d'aquí podem veure Collbató, les masies de Ca N'Estruc i Can Paloma, l'ermita de Sant Salvador de les Espases i el Serrat Rodó i ben lluny però molt clar el platejat del mar i la torre de Collserola de Barcelona.
Desprès d'esmorzar seguim fins arribar al Pas de la Barra que segueix el torrent de Sant Joan, avui només ens acostem per xafardejar i el Josep Mª. i l'Oriol ens expliquen la seva experiència al repelar-lo, fem unes quantes fotos i seguim.
                          El Pas de la Barra
Un bon tram de camí i trobem la localització uns metres amunt (seguiu el warpoint, perquè no esta senyalat) i pujem a  una petita cavitat anomenada Cova Cabrafiguera, que la veritat no es gaire interessant però ja que estem aquí també la guaitem, més bé es un petit forat.
                       Cova Cabrafiguera
Tornem al camí principal i ara ja seguim fins passar per sota l'entrada de la Cova del Salnitre, (per aquí no la hagi visitat mai val la pena vindre expressament, es la de més recorregut de Catalunya i amb llegendes incloses), avui nosaltres no es el cas i seguim ara baixant per les escales fins trobar abans d'arribar a l'aparcament a peu de cova la desviació al caminal de ferradura que a la paret s'endevina una pintada que indica "cova freda"
La Cova Freda
Seguim el caminal que ens fa creuar una torrentera i uns metres més i agafem un trencall que puja a mà dreta i ens plantem a la porta de la cova, al seu costat mateix comença la Canal del Xacó.
                             Cova Freda
A l'entrada de la cavitat trobem que la porta d'accès està oberta on ens amunteguem i equipem disposats a entrar per començar tenim que superar un pas de baixada bastant estret i que desprès s'eixampla per tornar-se lliscos com el sabó, arribem a una sala que a l'entrada fa com la terrassa d'un balcó entrem per la seva esquerra i seguim també a l'esquerra per una lleixa aèria anomenat galeria de les finestres, amb l'esquena arrossegant-la per la paret.
Podem observar malauradament les estalactites malmeses i diverses formacions i pasos pintats i maltractats  que ens porta a un pas entortolligat que ens baixa a la galeria més profunda i més gran que farem avui, fent un gir a la dreta, superem uns rocs despresos entre mig d'alguna estalactita gegantesca i seca sobre una gatera, que ens torna a sortir fent una circular a la galeria de la terrassa d'un balcó, per tornar seguint els passos enrere, podem observar marques de pintura que senyalant altres petites gateres.
Historia i dades de la Cova Freda
La cova Freda fou estudiada per els prestigiosos N.LLopis Llado i José Mª Thomas Casajuana, en un treball titulat “Estudio hidrogeológico de la vertiente meridional de Montserrat (prov. De Barcelona), publicat a Speleon IV, núm 3-4, pàgs. 119-191 l’any 1955.


Segons aquests autors el recorregut de la cavitat es de 150 m amb una fondària màxima de -12 m. sota el nivell de l’entrada, amb una longitud màxima de 60 m i un punt de màxima alçada entre sostre i terra de 10 m.

En el repeu d'una roca i a la fondària de 80 centímetres, a la cova Freda, es posà al descobert un enterrament ibèric que havia estat intacte. L'esquelet, que hi era complet, estava estirat de boca per amunt, essent tot ell tapat per fragments d'àmfores ibèriques, tenint els trossos més grossos damunt el crani.
Entre l'esquelet i els fragments d'àmfora, hi havia vasets ibèrics i hel·lenístics d'ofrena, trencats pel pes de la terra, essent notable el fragment d'un vas en forma de cistella amb dibuix pintat de roig. Al costat d'aquest enterrament n'hi havia un altre d'idèntica forma, encara que força destruït, conservant-se la part del cap també Roberta amb testos, i al costat del coll, s'hi recollí una bífula de bronze.
Per l'abundància d'ossos humans escampats en la capa superior de tota la cambra, és de creure que serví de necròpolis de inhumació durant l'època neolítica, d'un poblat que en aquell temps s'aixecava no molt lluny de la cova.

Cova Gran
Seguim el caminal cada vegada més difícil de seguir, superant pedres, baixades i  girs, que mirant enrere veiem la Canal perfectament dissenyada al perfil de la paret que acabem de superar per seguir per  engorgats i travessant torrents amb passos molt aeris, fins arribar a La Cova Gran.
No es ni de bon tros una cavitat de grans dimensions, el seu recorregut és d'uns quaranta metres, segurament el seu nom fa referència a la seva amplia entrada, la que la seva grandària et deixa bocabadat.
Igualment la visitem buscant tot detall i observem alguna xapa a les parets i a sobre de l'entrada.
La cavitat en principi no te res d'interessant desprès de superar la primera impressió per les seves dimensions.
He trobat una pagina on explica molt bé l'historia dels ocupants de la Cova Gran d'aquesta regió de Montserrat.
La Cova Gran és un jaciment lleidatà on hi trobem ocupacions tant dels últims neandertals com dels primers moderns que van arribar a la peninsula, cosa que el fa ideal per estudiar aquest episodi tant important en l'evolució humana, i que tants llibres, pel·lícules i documentals ha motivat fer.
Si voleu saber-ne més segui aquest enllaç, que val la pena de llegir La Cova Gran i els Neandertals.
Ens fem unes fotos de grup i seguim el sender en direcció a la Codolosa i seguim per aquest caminal que cada vegada es torna més complicat i entortolligat fins que travessem la Canal de la Font Seca o Santa Caterina per sobre mateix de l'ermita de la Salut.
Seguim per aquest caminal que es va tornant més obert per anar pujant i resseguint les parets codoloses, podem veure per les parets de la dreta de la Codolosa grupets d'escaladors penjats per aquest petits espadats rocallosos, fins arribar a l'entrada de la Cova de les Arnes.
Cova de les Arnes o Codolosa
Petita cova (18 metres de recorregut) situada a 500 metres per sobre del nivell del mar, just davant de l'Ermita de la Salut i de l'Area d'Esplai.
Aquesta cova, també anomenada de l'Ermità (ocasionalment s'hi havia fet vida eremítica), rep el nom del seu ús tradicional com espai dedicat a l'apicultura.

A l'interior s'hi pot observar una cisterna i un sistema molt tradicional de recollida d'aigües pluvials. La cova a més, forma part d'un conjunt de cavitats, la cova Freda, la cova Gran i la cova del Salnitre.

Només arribar creuem per accedir al portal que hi ha just a l'entrada de la cova, tot i estar cobert de vegetació, el seu estat de conservació és força bo.

Desprès el que més crida l'atenció es la cisterna que recull l'aigua pluvial amb un sistema de recollida per mitjans de canelons fet de teules d'obra vella.
Cal destacar, la excel.lent vista que tenim del poble de Collbató des d'aquest punt de la muntanya.
Collbató
Ara només queda seguir el camí que ràpidament al allunyar-nos de la paret, es torna més ampla i obert  i ens porta a ajuntar-nos amb el que baixa de la Drecera dels Graus per arribar al Pujolet de Collbató.
Aquí a l'esquerra ja una paret preparada per a iniciar-se amb les tècniques i estris d'escalada on hi trobem gent, nosaltres ara seguim fins la plaça de l'església de Collbató punt d'inici i final d'aquesta caminada.

On tenim que acomiadar-nos de la resta d'integrants menys el Roger i  jo que continuarem fins l'àrea d'esplai de La Salut a on tenim els cotxes aparcats per anar a casa.
Siauuuuuuuuuuuu

dijous, 23 de desembre del 2010

El Montsant, La Serra Major pel Grau dels Barrots i El Clot del Cirer

El dissabte 11 de desembre hem quedat amb la colla de Senderismo GM Vertical,  els participants de la sortida que som de fora de Barcelona, hem quedat en un punt a prop de Cornudella de Montsant que es diu La Venta d'En Puvill. a les 9:00. 
Com que no coneixem aquesta zona nosaltres hem sortit de casa amb temps suficient i arribem una mica aviat a les 8:30, amb una gelada i un fred -3º, que fa por. 
Aparquem davant la Venta mateix, però fins les 9:00 no obren al públic, així que no ens queda més remei que fer temps i anar esperant companys de fatigues, el proper en arribar es el Roger Matas i a punt d'obrir la resta.
Ens acomodem al menjador, amb la llar de foc encesa i amb aquest caliu de Masia reformada i ambient rural ens ajuntem per fer el cafè o menjar, el pitjor va ser l'hora de marxar, amb lo bé que s'estava!
Per fi ens decidim anar al punt d'inici de l'esdeveniment a l'aparcament de La Morera de Montsant.
Resum
Farem el pas del Grau dels Barrots, i el Balcó del Priorat, per pujar a la Serra Major i anar cap al Piló dels Senyalets i al Pi d'En Cugat a on baixarem al Clot del Cirer a dinar.
Tornarem pel Coll de Salfores per seguir pel Grau de Salfores i a La Morera de Montsant.
Inici
Aquesta caminada esta ubicada a la comarca del Priorat província de Tarragona i m'agradaria que abans de llegir aquesta sortida per situar-vos vegèssiu el vídeo que va emetre TV3 sobre la comarca del Priorat per poder entendre tot aquest entorn de Catalunya, 




Des de l'aparcament de La Morera de Montsant 700m., encarem un camí en principi encimentat fins trobar la biforcació a l'esquerra per anar al Grau de les Salfores, per on tornarem, ara nosaltres continuem per la dreta i al poc el camí es torna un sender, a  mesura que anem avançant ens adonem de la muralla de pedra que tenim el davant, El Grau de l'Agnet, La Roca Falconera, La Roca de les Onze, El Grau dels Barrots, el Grau del Carrasclet, La Roca del Xullat, Grau del Carabassal i que hem de superar per arribar a la Serra Major.
Als 5 minuts trobem la cruïlla de camins a l'esquerra porta al Grau de la Grallera nosaltres seguim per la dreta cap als Graus dels Barrots, potser perquè estem a l'inici notem la constant però feixuga pujada, que ens fa bufar a tots plegats, els engranatges encara no estan a punt.
Seguim per aquest camí de Ferradura amb marques de GR i fites  passant per davant la modesta cova Cabrera, una senzilla balma mal tancada amb una fila de pedres, ara continuem fins trobar la següent cruïlla que a la dreta porta al Grau de Carrasclet, nosaltres agafarem per l'esquerra al Grau dels Barrots el camí va resseguint el cingle.
                               Cova Cabrera
Anem seguint el PR amb marques grogues i blanques i també punts vermelles de pintura, fem una petita grimpadeta i de seguida trobem una bifurcació i prenem al de l'esquerra amb marques de PR, que ens endinsa a El Grau dels Barrots.
El Grau dels Barrots
Ens endinsem per un badall que s'obre vertiginós desprès de la cinglera que ens porta a través d'un túnel del temps a trobar els primer pas de barrots clavats a la roca de la paret.
Per on pujarem i arribarem a una lleixa que mirant enrere dominem els dos nivells i la roca encastada sembla que estiguem dins una pel·licula de "Indiana Jones", i tot no s'ha acaba aquí.
Seguim per la dreta de la lleixa superior i trobem que tenim que seguir per l'esquerra, travessant per sobre d'una roca, com de pont.
Esta equipada també amb barrots clavats que ens ajuden a agafar-nos amb les mans, per passar a l'altre banda i que corona per sobre de tot el que hem superat.
Des de aquí tenim la visió privilegiada dels que van pujant darrere nostre, ara seguim per sortir d'aquest engorgat encisador per seguir el PR resseguint la cinglera a mig aire, per arribar al Balcó del Priorat.
El Balcó del Priorat
Arribem a una agulla que s'obre damunt l'estimball, al que per accedir només tenim que superar un patit pas molt aeri per sobre d'un roc encastat, només es fer una passa amb la guia d'una barana -que val més no tocar- del que penja el rètol del balcó del Priorat.
Des d'on podem gaudir d'una magnífica i dilatada vista des d'aquest mirador natural, no apte per a persones amb vertigen, des d’on podrem contemplar una gran panoràmica del Priorat, de la Serra de la Gritella i de la Serra de Llaberia, l'Ebre i Beceit, amb el petit inconvenient de que tenim el sol de cara.
Desprès seguim vorejant la cinglera per uns petits passos exposats horitzontals, senzills i equipats amb cables, del que el més significatiu es la impressió que fa veure la caiguda de la cinglera constantment als teus peus, ara arribem a una gran balma, un pal indicador ens situa, som al final del grau.
Sortim per l'esquerra seguint les marques que s'endinsen a la clotada tot grimpant la roca i passant per l'encaix amb filigranes i contorsions que ens te preparats.
Serra Major
Seguim fins arribar a un pal indicador (Espinos-Agnet-Serra Major), hem pujat per un faldar i ara seguim pel llom cap al camí  que recórrer tota la àrida explanada del Montsant, aquí aprofitem el solet per treurens capes de roba i seguir amb samarreta.
Seguim pel GR-171 fins trobar un altre indicador que porta a la dreta al Toll de l'Ou, nosaltres seguirem per l'esquera el Camí de Capçada caminant pels lloms dels petits pujols secs i àrids de matolls recremats fins arribar a un altre pal indicador, (El Piló dels Senyalets-Grau de La Grallera).
Seguim de front recorrent encara una bona estona aquest paisatge agressiu i sec, descobert a les pluges i  escombrat pel vent fins arribar a El Piló dels Senyalets.
El Piló dels Senyalets 1.109,2m.
Una gran cruïlla de camins encapçalada per una gran fita quadrangular de dos pisos fet de pedres i d'obra de 2 metres d'alt aguanta un vèrtex geodèsic (referència 257131001).
Un pal indicador i un pessebre l'acompanyen i des d'aquest paratge fem fotos i podem observar tot el Pirineu sencer ben nevat, fet que ens deixa ben parats.
El Pi del Cugat
Seguim el Camí de Capçada recorrent per la carena un altre tram fins trobar un singular pi de l'espècie Pinassa (Pinus Nigra ssp. Salzmannii).
Es centenari i acull sota la seva capçada i dintre d'una immensa ombra un ramat d'anyells i aprofitem el conjunt per fer-nos unes fotos simpàtiques i boniques, a la seva dreta baixa un corriol cap al Clot del Cirer.
El Clot del Cirer
Desprès de recórrer la torrentada pel mig del llit arribem a un ressalt de pedra que dóna al buit i que domina el Clot del Cirer i per una Sabina que ens fa de graó baixem al clot per dinar.
És veritablement un oasi verd al mig de l'àrida Serra Major (muntanya), ja que sol haver-hi aigua aquí tot l'any. Com el seu nom ho indica, es troba enmig d'un buit, però en lloc d'un cirerer, que ambiciona una noguera. Aquest arbre va ser plantat allà fa uns anys, quan el cirerer original es va morir. Aquest arbre floreix molt bé durant els mesos de feberer i març.  
En temps antics, els pastors van prendre els seus ramats a aquest lloc per beure i encara hi ha restes d'alguns abeuradors aquí.
Al primer que hem de fer tots es  tornar a posar-nos roba, perquè aquí a l'obaga de la clotada tot està ben gebrat.
Davant de tota la colla que estem dinant i amagat en un petit forat entre unes pedres veiem un petit pessebre, tot coquetó.
Desprès donem una volta per tota la clotada per conèixer els seus racons i podem veure els degotalls de l'aigua conduits fins un antic abeurador que en temps antics  els pastors van prendre pels seus animals, avui amb els caramells dels últims regalims abans de congelar-se.
Ens agrupem i fem les fotos de grup de rigor per deixar constància impressa de la nostre emprenta per aquest entorn.
Sortim per la sortida natural de la clotada, enfront d'on hem arribat i trobem el barranc que seguim a l'esquerre, està senyalitzat amb pintura, i comencem a pujar suaument i constantment i quan el barranc es bifurca seguim pel ramal de l'esquerre i pugem per la depressió amb bon desnivell al llom del Coll de Salfores.
                          Coll de Salfores
Grau de Salfores
Aquí tornem a tenir solet i caloreta bona creuem perpendicularment i seguim ara baixant per la vessant contraria.
Anem baixant pel mig de la torrentada a trams bastant embardissats i giravoltant raconades ven gebrades i sense adonar-nos ens trobem al Racó de Missa.
Un lloc d'una bellesa natural impressionant que un cop més et sorprèn i et captiva.Continuem resseguin bocabadats l'impressionant espadat i les senyals que ens porta pel fressat camí.
Som sobre la cinglera, entrem al grau de Salfores tot gaudint amb l'ampla panoràmica, ara veiem el poble de La Morera del Montsant al fons mentre planegem.
Estem molt arrecerats a la cinglera, ara el camí fa un tomb molt tancat a la dreta i comença a baixar molt fort.
La Morera de Montsant
Un cop abaix seguint pel camí estret amb entrebancs i entretingut passem per uns blocs de pedra amb xapes i una parella que l'acaba de fer i en poca estona ens trobem als voltants de les vinyes del poble on comença la pista cimentada que hem fet a l'inci i ens porta a l'aparcament.
Els 19 participants hem passat tot un dia meravellós per aquest entorn encisador que jo us recomano per recòrrer en total 12,19 Km., del que m'ha copsat i de ben segur que hi tornaré per conèixer una mica més els seus racons, encants i llegendes i la resta de Graus.
Ara agafem els cotxes i parem a Escaladei a prendre quelcom i visitar una bodega per qui vulgui pugui comprar vi del Priorat o Oli de les Masies de les contrades, abans d'anar-nos-en.
Siauuuuuuuuuuuuuuuuuu