Ens trobem pràcticament al davant del Refugi Agulles Vicenç Barbé 900m., una edificació petita emblanquinada i en dues plantes que es deixa veure de ben lluny, inaugurat al gener del 1961, actualment equipat amb tots els serveis bàsics desprès de ser reparat recentment i amb guarda.
No arribem a tocar-lo just la roca per recórrer que ens separa a d'alt a l'esquerra comença un dissimulat corriol no massa indicat, però ven remarcat que per l'esquerra de La Roca de la Partió (937m) i en una breu distancia ens porta a passar ara de llarg, el camí que seguirem desprès, seguim fins a la boca de l'avenc dels Pouetons, un impressionant avenc amb una caiguda de -122m. i 377m. de recorregut, i no s'acaba aquí tot, també té la seva propia llegenda on segons Joan Amades explica,La Família de Gegants Regira-Rocs
D'alt del puig on trobem la antiga casa en ruines del Piteu, sense deixar la pista, als pocs metres abans de que faci baixada, trobem a l'esquerra un corriol que es el camí del Piteu, marcat amb una tímida fita de pedres, que agafarem i seguirem fins trobar a l'esquerra un pi erecta i solitari, aquí ja podem buscar una roca i al seu damunt un altre petita fita de pedres, que ens indica que estem a sobre del caminol que baixa per una pendent molt relliscossa i espessa de petits arbusts, que dificulten més la baixada, fins trobar l'entrada de l'avenc a la posició N41 37.072 E1 49.480
Aquí tot just tenim espai per deixar les motxilles i poca cosa més, muntem una corda de 10m., que encara que es pot baixar sense res, així anem més tranquils per les relliscades.
L'entrada és una mica dreta, però es baixa sense cap dificultat amb l'ajuda de la corda i un frontal fins arribar a un petit recorregut de galeria bastant amplia i alta, que fem fins el fons on es va fent cada cop més estret i al sostre podem observar unes minuscules estalactites d'uns 30/40 m/m., que ens confirmen que estem en una cova en expansió i en el seu principi de vida, ara passant per sobre d'un roc encastat i suspès, podem veure l'aigua per sota nostre, que omple de ple la resta de cavitat que continua per un petit forat que no fem, deurà ser la resta de recorregut fins la font del mateix nom, que es troba als peus del .Torrent del Tortuguer.
Al centre de la galeria trobem un tronc d'arbre que fa de enllaç a un altre petita galeria superior que no fem, perquè no portem el material adequat i l'arbre de baixada no ens dona gaire confiança.
Així dons en aquest centre de galeria anem fent torns per poder recórrer tots la cavitat fins el final.
Ara només resta sortir amb una mica de compte de no picar amb el cap i amb l'ajuda de la corda no relliscar per arribar a la sortida.
La meva impressió a sigut bona, un petit avenc amb un recorregut d'uns 45m. en un principi d'inici de formació d'estalactites, i encara que no he pogut mesurar la temperatura podria dir que era fresqueta però agradable i encara que aquesta cavitat no és gaire important, m'agradat molt de fer, potser perquè feia temps que li tenia il·lusió.
Ermita de la Salut Aquest diumenge, 23 de gener amb un fred gèlid, però amb molt de sol, a les nou del matí ens trobem a l’ermita de la Salut de Collbató el Roger i jo, per fer una caminada de treball de camp, el Roger em va proposar acompanyar-lo per trobar la ubicació exacta del Pou de Costa Dreta i així ho hem fet.
Ermita de la Salut
Desprès de calçar-nos les botes i engegar el GPS, amb tots els trastos a la motxilla, comencem la caminada direcció a trobar la drecera dels Graus, que ja us he detallat més d’una vegada, com la missió que ens ocupa aquesta vegada, no es pròpiament detallar el camí que ja coneixem, us dono un enllaç pels qui no l’hagueu seguit en els darrers articles.
Passem pel davant de l'Esglesia de Sant Corneli i seguim pel carrer de Pau Bertran, que aviat deixem per trencar a mà dreta, pel carrer de la Drecera, en direcció al Pujolet.
Al final del carrer es segueix pel sender que queda al davant, es la drecera dels Graus, que conserva les marques blanques i vermelles, i s’enfila pels marges de pedra d’antics conreus.
Des d’aquí al davant, a mig vessant del massís, es distingeix una taca quadrada en un pany de roca, amb els colors de la bandera catalana al centre i emmarcada en blanc, a on arribarem més endavant.
El que es deixa a la dreta, també amb marques blanques, és l’anomenada drecera de Fra Garí, una variant possible d’aquest itinerari.
Al cap d’uns 15’ a un bon ritme, arribem a un estret pas entre roques que anomenant “el petit pas dels francesos”.
En traspassar-lo, si ens hi fixem ens torna a aparèixer als nostres ulls l’escut quadribarrat i normalment guixat i taxat pels fatxes.
La Taca Blanca
Es on es troba la drecera dels Graus amb el camí de les Voltes, o de les Bateries, que també procedeix de Collbató, en un indret que forma un petit replà, que aprofitem que hi toca el sol per seure i esmorzar i petar la xarrada.
Seguim per la dreta el camí i poc després, en un punt que s’aboca més sobre Collbató, trobem la roca dels Polls al costat esquerre. El camí, que presenta un traç molt definit i en alguns trams conserva vestigis de l’antic empedrat, va remuntant tot fent giravoltes que justifiquen el seu nom.
En poc temps trobem la cruïlla amb la drecera de Fra Garí, per la dreta. S’hi arriba per un estrep rocós, amb unes marques que el fan visible, es més dret i dur de fer que la drecera dels Graus.
Avenc petit de Costa Dreta 719m.
Seguim i desprès d’uns pocs revolts trobem l’avenc petit de Costa Dreta que també anomenen, Pou de Sant Joan o de les Bateries.
Petit avenc de 6 metres de profunditat, l’estreta boca del qual s’obre a l’esquerra arran mateix del camí, a la sortida d’un revolt.
Aquest lloc per la recerca d’avui es molt important com a punt de referència d’inici del camí per trobar el Pou de la Costa Dreta o com li deien en temps anteriors l’Avenc del Pi Verd, per l’esquerra del petit forat del pou només senyalat amb una discreta fletxa blava, iniciem amb una suau pujadeta el trajecte que desprès de pocs metres descobrim que no serà fàcil de seguir.
Perquè travessa diverses torrentades i roquissars entre mig de romanís, garrics i altres matolls baixos, que cobreixen tot rastre a seguir.
I, quan trobem petjades, aneu en compte perquè no tenim que suposar que son les encertades, perquè poden ser d’altres grups que han estat donant voltes i buscant com nosaltres.
Jo us aconsello que us baixeu el track i que el seguiu amb el GPS, perquè aquest es el bo, i us estalviareu alguna esgarrapada, segur.
Desprès d’unes quantes enganxades passant per sota el Serrat dels Penitents, veiem un grup de cabres, enfilant-se fins el cim, i ens animen una mica a continuar buscant.
Nosaltres segons el mapa de l’alpina i comparant amb l’altimetre del GPS, anàvem buscant una alçada de cota d’uns 775m., per situar-nos al nivell.
Veiem unes roques entre la que destaca una que sembla que tingui un nas, i veiem un forat i pensem que podria ser l’entrada tapada del pou, però no només eren deixalles d’anteriors visitants.
Tot seguint amb la vista la carena que puja del Serrat de la Guardia, i més a l’esquerra de l’agulla en forma de nas, veiem que ens separa un torrent de les roques que per la cota podria estar el pou, ens animem i comencem a buscar petjades i algú que ens faci pensar que es el caminet que porta al pou.
Tram a munt i avall de muntanya fins que quedem al peu d’una agulla i sense cap pou ni continuació de camí, ens desinflem i quan ja estem a punt de tornar cap a casa desil·lusionats.
Quan veig a la meva dreta, darrera d’uns pistatxos i arboços, una clariana amb una mica de replà, i li dic al Roger: -com no sigui aquí, si que podem plegar! provem-ho, i a mida que ens anàvem acostant ja intuïem i nosaltres canviant la cara, per fi, hem trobat el Pou del Costa Dreta.
Entre mig d’un roquissar en el que costa distingir res, s’obre una espectacular esquerda que comença a mitja paret de muntanya, que obre en canal la roca que es transforma en una boca de pou bastant gran, el suficient per deixar-nos bocabadats.
Des d’on veiem per la seves formes i mides que es un pou important, amb una imponent caiguda de 103m., de fundària i uns 45 m. de recorregut.
I que per la seva verticalitat, sens fa molt difícil poder fer fotografies en la que pugueu apreciar el detall
Al voltant del pou, podem veure restes de material antic fet malbé i substituït per xapes noves i algun forat de rosca.
Un cop fotografiat i enregistrat amb vídeo se’ns fa l’hora de marxar son les 12 en punt.
Ara seguint les marques del camí i orientats pel GPS, tornem desfent el camí fins l’avenc petit de Costa Dreta, com que ara ja hem situat el pou amb el seu entorn ja ho veiem d’una altre manera.
Un cop al Camí de les Bateries anem baixant tot xarrant i observant un llom de muntanya que pot-ser ens acostaria al Pou de la Costa Dreta més depressa, però això ja serà per un altre sortida de camp.
Ara seguim pel traçat original del camí, sense dreceres passant cap al final del recorregut pel costat de la petita Cova de les Bagasses 465m., i desprès passem pel costat de les ruïnes tapades per la vegetació d’una enderrocada construcció, coneguda com El Casalot, que en el seu temps va ser un hostal pels pelegrins que pujaven per aquest camí.
En aquest punt acaba de fet el sender, havent-hi una fita de pedra que marca el límit del Parc Natural.
Ara seguim pel carrer asfaltat cap al centre antic de Collbató fins travessar-lo i dirigir-nos a la salut a on ens esperen els cotxes. Hem completat una caminada de 7,27Km. en unes 4 hores.
Aquesta caminada a estat molt profitosa i interessant, hem aconseguit trobar l’objectiu per difondre’l i donar a coneixer un indret possiblement sols freqüentat per amants de l’espeleo i per curiosos com nosaltres, ja que pels voltants del pou no hi han vies d’escalada, ni camins que recorrin aquests paratges marcats a l’Alpina.
Aquest diumenge 3 d'octubre, he quedat amb la colla de apeupermontserrat, a les 7:30 del matí a la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat, ens em ajuntat dotze colegues més un, per fer una caminada matinal i l'Avenc de la Dona Morta, com a cirereta i acabar la caminada voltant per Sant Benet pel camí de l'Angel.
Comencem a caminar travessant el poble pel carrer Sant Pere pel costat de l'església del mateix nom, continuem pel carrer Manresa, que és el comercial i seguit del carrer Julián Fuch o Viserta fins l'era des d'on ja veiem l'estació del Cremallera de Montserrat, creuem l'enorme plaça encimentada i pel costat de les guixetes trobem a la nostre dreta unes escales o un accés per una rampa a la part del darrera, que ens treu de l'estació.
Aquí seguim el camí direcció al Cementiri Municipal que passarem pel costat i s'acaba l'esfaltat, continuem per pista de terra, on trobem i saludem a l'Esteva, un gran caminador que ja tornava de passejar al seu gos, seguim sempre amunt per la vall que fa el Torrent de les Escometes i anirem trobant a la dreta els corriols que porten a la Font del Baldiri i més amunt a la Font de l'Esclatarada fins arribar d'alt del puig on trobem la antiga casa en ruines del Piteu
Avenc de la Dona Morta
Sense deixar la pista als pocs metres abans de que faci baixada, trobem a l'esquerra un corriol que es el camí del Piteu, marcat amb una tímida fita de pedres, que agafarem i seguirem fins trobar a l'esquerra un pi erecta i solitari, aquí ja podem buscar una roca i al seu damunt un altre petita fita de pedres, que ens indica que estem a sobre del caminol que baixa per una pendent molt relliscossa i espessa de petits arbusts, que dificulten més la baixada, fins trobar l'entrada de l'avenc.
Aquí tot just tenim espai per deixar les motxilles i poca cosa més, muntem una corda de 10m., que encara que es pot baixar sense res, així anem més tranquils per les relliscades.
L'entrada és una mica dreta, però es baixa sense cap dificultat amb l'ajuda de la corda i un frontal fins arribar a un petit recorregut de galeria bastant amplia i alta, que fem fins el fons on es va fent cada cop més estret i al sostre podem observar unes minuscules estalactites d'uns 30/40 m/m., que ens confirmen que estem en una cova en expansió i en el seu principi de vida, ara passant per sobre d'un roc encastat i suspès, podem veure l'aigua per sota nostre, que omple de ple la resta de cavitat que continua per un petit forat que no fem, deurà ser la resta de recorregut fins la font del mateix nom, que es troba als peus del .Torrent del Tortuguer.
Al centre de la galeria trobem un tronc d'arbre que fa de enllaç a un altre petita galeria superior que no fem, perquè no portem el material adequat i l'arbre de baixada no ens dona gaire confiança.
Així dons en aquest centre de galeria anem fent torns per poder recórrer tots la cavitat fins el final.
Ara només resta sortir amb una mica de compte de no picar amb el cap i amb l'ajuda de la corda no relliscar per arribar a la sortida.
La meva impressió a sigut bona, un petit avenc amb un recorregut d'uns 45m. en un principi d'inici de formació d'estalactites, i encara que no he pogut mesurar la temperatura podria dir que era fresqueta però agradable i encara que aquesta cavitat no és gaire important, m'agradat molt de fer, potser perquè feia temps que li tenia il·lusió.
Tornem a pujar pel mateix lloc fins la roca que ens indica el lloc, i aquí esmorzem envoltats per una espessa boira que no ens deixa veure el paisatge, ni La Calzina que la tenim davant dels nostres ulls, aquí mateix fem la foto de grup o bé o intentem, amb la nostre gracia particular, vosaltres jutgeu.
Com hi vam anar bastant de pressa i era d'hora vam canviar de parer i vam decidir continuar per La Calsina, i durant el recorregut del camí vam poder fer fotos a la sajolida ben florida, amb la seva olor penetrant que recorda a les olives partides casolanes, i poder visitar també les desconegudes Coves de Santa Cecília, que són una petita balma, i dues cavitats de pocs metres ocasionades pel despreniment i agrupació d'unes immenses roques despreses de Sant Jeroni, de les que jo ja us hi havia fet una ressenya de les Coves en un altre article d'una sortida meva.
Desprès seguir per completar la caminada pujant al Monestir de Santa Cecília, on vam trobar el castanyer del davant del refugi amb castanyes apunt de menjar, sortim pel voral de la carretera per recórrer un tram, 1 km. aproximadament, i baixar per l'esquerra la baixada dels matxos, on observem els cirerers d'arboç amb cireres vermelles a punt de menjar i la flor del fruit del proper any, seguim zigzaguejant fins arribar al costat de la Colònia Puig i atravessant la carretera entrem pel Monestir de Sant Benet.
Aquí enllacem pocs metres més avall a la dreta, amb el camí de l'Angel, baixant per la carena de Can Franc superant roques i passos amb peus de gats aferrats a la pedra i algun cable d'ajut senzill i seguint les filigranes del corriol fins l'Encuny de Sant Lluch 400m.,, en aquest punt segons la fabula resta una empremta del sant a la roca, (Gràcies Quim per la ressenya).per arribar a la carretera on travessarem per continuar el tram final del camí, on veurem amb una mica de sort el Cremallera, quan passem per sobre el túnel i desprès seguint els trams de la calzada romana, també conegut com el Camí Ral arribarem a l'Ermita de l'Àngel 205m.,, que normalment trobarem tancada.
Només queda continuar pel carrer de les Escoles fins arribar a la Font Gran de Monistrol, punt de sortida i arribada de la circular d' avui, on fem la paradeta per beure aigua i poder-nos despedir fins la propera.
Abans de penjar aquest article i preparant la ruta i els waypoints al Wikiloc, me adonat de que no se'm va gravar correctament no se perquè ben bé, però he recuperat el track de quan jo vaig fer les Coves de Santa Cecília i li he afegit el waypoint de l'avenc de la dona morta, perquè el tingueu situat correctament, encara que el track no sigui aquest, espero que sapigueu disculpar-me i quedeu amb el compromís de tornar a gravar-la quan pugui per penjar-la correctament.
També agrair la col·laboració en el reportatge dels integrants de la sortida, per posar el seu meravellós fisic i alguna foto. Sobre tot del Josep M. i l'Oriol, amb els que sempre anem ensenyant i aprenent.
