divendres, 26 de juny de 2015

Via Fleur de Rhodo - Dent d'Orlu

Ressenyes Orlu1.jpg
Zona: Dent d’Orlu 2.222m.
Tipus de Roca: Granit
Dificultat: D Superior / T. D. Inferior
Dificultat obligada: 6a. 5c obligat
Llargària: 400 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mig
Equipament: Via equipada amb parabolts i reunions rapelables menys la primera i segona.
Material: 10 cintes llargues i alguna de curta de suport a les reunions + reunió i algun friend dels petits fins el 0,75 pot anar be, perquè en els trams més fàcils els bolts allunyen de valent.
Orientació: Est
Cordada: Carme i Josep Maria GX
Data: 26.06.2015
Observacions:
Heu de tenir en compte que a part d’estar més o menys avesat a aquest tipus de roca, penseu que al grau jo li pujaria un + a tota la via i en els 3 llargs més compromesos, a la nostre opinió te trams que inclús més i tot, per tant aneu be de grau i resistència.




Accés amb cotxe:
Des d’Ax les Thermes anar en direcció a Ascou per la RD613. Quan trobeu un camping amb un arbre grossíssim, gireu ala dreta per agafar la petita pista que voreja el llac i després girar a l'esquerra per agafar una pista de 5 km fins arribar a la rotonda al final de la pista anomenada “paella”
Aproximació a peu 1 hora:
Prendre el camí normal de la Dent d’Orlu a peus del costerut camí seguint les marques de GR blanques i vermelles, el camí creua a l’esquerra cap al coll Brasseil des d’on ja ens mostre la cara est, ara seguim per una baixada fins una lleixa horitzontal a on ja comencem a trobar els peus amb els noms escrits d’altres vies, seguim baixant 30 metres per l’esquerra a trobar altres canals anem resseguint el peu de paret fins anar en tendència a la dreta uns 10 metres, nosaltres no vam arribar a llegir el nom perquè tenia una placa de gel a sobre mateix, però vam veure brillar els 2 primers parabolts amb el sol.
Només us vull comentar que els llargs que apreten són el tercer que marquen de 5c+ i el quart que marquen de 6a. dons afegiu-li un + més per anar tranquils, també cal prestar atenció i no baixar la guardià en el setè llarg a on ens mana la superfinura i superar un sostre que vaig fer per la dreta sent molt més difícil (6b mínim) que per l’esquerra  que ens porta més que concentrats i el cansament ja ens comença a fer fluixera.
En línies generals tots els llargs amaguen algun pas fi entre unes fissures i sostrets divertits i verticals.
En quan a la adherència us he de dir, que la roca en si, no es massa adherent, a no ser que busquis uns mini bultets blanquinosos que son els que donen l’adherència, de vegades el relleu es de mili metres, però amb confiança, molta adrenalina i cop de gas també serveixen per tirar amunt.
Quan s’arriba a la reunió cimera amb molt de compte podem fer un cop d’ull a l’espadat nord de l’Orlu a on inclús la maquina de fer fotos tremola de vertigen quan li demanes una foto.
Descens:
Fem uns pocs metres crestejant amb compte fins arribar a una mega-fita que senyala el cim en 2.222 metres i ha on podem fer un mos i refrescar-nos tot observant l’entorn per tots els costats, ara toca descendir per un camí de canaletes de desaigües amb paciència, fins trobar el camí (GR), que hem de desfer amb una bona estona podent tornar a gaudir de l’ impressionant fageda humida i rododendres fins l’aparcament.


Aquí teniu el vídeo de les fotos de la sortida

dimecres, 24 de juny de 2015

La Normal de la Mòmia

Via: Normal
Agulla/Paret: La Mòmia
Zona: Sant Benet -Montserrat-
Dificultat: IV. D
Dificultat obligada: IV
Llargària: 30+60= 90 metres
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Aperturistes: Jaume Casellas, Celdoni Espunyes, Lluís Serrat i Octavi Torras a l’any 1935
Equipament: Via desequipada, només 2 parabolts a les reunions
Material: 6 cintes exprés i vaga per merlets, tricamps i algun friend petit/mitja
Orientació: Nord
Cordada: Carme i Josep Maria GX
Data: 24.06.2015


Observacions:
Aquesta via us recomano que la feu perquè es una clàssica que val molt la pena de fer, però teniu que tindré en compte de portar un CoCo ben fred, tot i que la dificultat i la roca no presenta masses problemes, però teniu que tindre traça en anar auto-assegurant-vos.


Aproximació:
Nosaltres vam anar a fer una caminada amb més volta i aprofitar i caminar una mica més, pujant per la Canal del Pou del Gat, la Canal Plana i el Pas dels Flautats fins a peu de via.
Encarà que l’aproximació més curta seria aquesta altre:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Continuem cap a Sant Salvador i a  l’alçada de l’Elefant prenem el corriol que marxa cap a la Mòmia. Remuntem per la canal fins guanyar el coll nord on comença la via.
1 Llarg IV net en 30 metres.
Aquesta via hem acordat de fer-la jo tota sencera de primer per anar educant i enfortint el Coco, així que sense gaires miraments tiro amunt encintant un boix podat i ascendint en diagonal cap a la dreta aprofitant la fissura que ens facilita els primers metres tot i que la roca es pitjor, arrancant-sem una presa de la mà esquerra que em dona un bon absurd i bastant que pensar, però no a estat res i continuo fins arribar a l’alçada de les balmetes horitzontals que flanquejo fins l’extrem esquerra a on trobo dos parabolts un a sobre l’altre per muntar la reunió, molt còmode i recupero la companya.
2 Llarg IV un pont de roca en 60 metres.
Continuo amunt ara bastant més vertical buscant els millors forats pels tricams i gaudint de posar catxarrets, seguint el camí dels còdols més grans per facilitar la progressió, fins que tot i la llargària de la tirada m’ho estic passant tant be que se’m fa curta, trobo un espit amb placa de platano i a dos metres 2 parabolts a terra a on munto la reunió i recupero la companya que es distreu desmuntant tota l’oferta i varietat de catxarrets que l’he deixat.
Aquí al cim estem una estona amb les panoràmiques i fotos i poder gaudir per uns instants un altre vegada d’aquest cim que encara que per la via Normal no menys emocionant que qualsevol de les altres.
Descens:
Baixem pel passamà fixà que ens porta fins la instal·lació del ràpel que amb doble corda de 60 metres arribem al coll, per baixar per la Canal que porta a l’elefant i a Sant Benet per seguir avall.

Versió en Pdf per imprimir

dissabte, 20 de juny de 2015

Via Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret






Agulla, paret: Boleta del Portell Estret

Zona: Frares encantats -Montserrat-

Dificultat: V/Ae (MD)

Dificultat obligada: V/Ae
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mitjà
Llargària: 25+35+35+40+15=150 metres
Ràpels: 1 de 18 metres vessant sud
Aperturistes: A.Iglesias, C.Torres i J. Casanovas (juny 1966)
Equipament: Via equipada amb parabolts cada tres o quatre reblons antics, pitonisses i claus.
Material:25 cintes exprés, algun cordino prim o escanya reblons, 2 plaquetes recuperables i 1 estrep.
Orientació: Nord
Cordada: Carme i Josep Maria GX
Data: 20.06.2015
Observacions:
Espectacular via on anem descobrint la seva verticalitat i jugant amb el buit a sota els peus, en un entorn màgic i amb uns espadats impressionants a on s’ha amaga al seu sorprenent secret desprès del cim, la cirereta del pastis de la via, tot una experiència inoblidable, Montserrat sempre sorprenent amb la millor companyia.





Aproximació:

Des de can Massana prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de la dreta, que puja cap al Coll del Portell Estret; en un dels primers girs trobarem una clariana on comença la via.





1 Llarg 6c+ o V/Ae
caminem uns pocs metres a l’esquerra de la clariana fins situar-nos al centre de l’espero a on ja veiem els parabolts, aquesta vegada sense gaires dubtes enfilo jo cap a munt per uns primers metres en fred i en lliure fins arribar a la corrua de parabolts amb peces de museu intercalades per anar avançant sense patir gaire en artificial fins la reunió, la Carme de segona força tot el que pot en lliure uns passos de gas molt macos a on cal tibar tot i així de valent.
2 Llarg 7a+ o IV+/Ae
Ara li toca el torn a la Carme, una tirada tota en artifo amb algun pas en lliure entre mig no gaire difícil, però amb algunes peces d'assegurança que et fan patir bastant, la reunió per cert molt incomode.


3 Llarg 6c o V/Ae

Ara segueixo jo amb aquest llarg que potser es el que en fa jugar i suar una mica més alternant més sortides en lliure entre mig d’assegurances precàries, que et fan concentrar de debò i resar una mica, la entrada a la reunió es en lliure fàcil i aquesta reunió es especialment còmode i bonica, podent estar d’en peus a sobre d’un bon tupí observant a la companya tranquil·lament com pateix, intentant treure’s tot el que pot en lliure i el paisatge, ja amb un gran ambient de buit i de la verticalitat de la paret.


4 Llarg 6b o V/Ae

Segueix la Carme amb uns primers metres en lliure fins anar agafant la paret un altre cop verticalitat per seguir pel mur en artificial fins sortir en lliure per entrar a la reunió que trobem al terra, quan jo pujo continuo encordat fins el centre d’on de cop puc gaudir primer de la visió de la cirereta d’aquesta via la boleta que aquí es més una galeta, esperó a la Carme i m’ho passo de conya només veure-li la cara que se li queda en veure la galeta

es per caure la baba de la bellesa i la raresa de la que estem a punt d’assolir, una meravella amagada de la visió dels ulls del mon, només per això ja val la pena fer aquesta via.

5 Llarg 6b+ o Ae
Un cop al peu de la bola no se perquè penjo la motxilla i les trekkings a peu de la tirada per no anar carregat i tiro amunt completament en artificial fins sortir al cim.
Estret però còmode i recupero la Carme i veiem que la reunió també es el ràpel que tenim que fer per baixar pel vesant sud i aquí be el dilema que faig amb la moxi, dons la Carme amb baixa i recupero el material i torno a escalar la tirada com a premi a la meva borriqueria, teniu en compte que aquí dalt fa molt de ben, d’aquell que et tomba al terra.
Descens:
Un ràpel de 18 metres pel vessant sud. Des d’allí anem a buscar el Coll del Portell Estret i baixem fins passar pel peu de via i fins l’aparcament de Can Maçana.


dimarts, 9 de juny de 2015

Via Mompart a La Miranda de les Boïgues

Via: Mompart
Zona: Miranda de les Boïgues, Agulles -Montserrat-
Dificultat: 6a. MD
Dificultat obligada: V
Llargària: 30+25+45=100 metres
Grau d’exposició: Mitjà/Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes: C. Roperto, A. Mompart i J. Mayol (maig de 1960)
Equipament: Via equipada (re-equipada al 2006)
Material: 14 cintes exprés i 1 vaga savinera + reunió 
Orientació: Est
Data: 06.06.2015

Observacions:
El meu amic Blai m'ha convençut per anar a fer plegats la via Mompart a la Miranda de les Boïgues, tot i que jo portava una altre al cap, al final seguir-li la corrent a anat força be, ja que aquesta via m'ha agradat molt i he pogut fer el 1 i 2n. llarg de primer i el 3r. el Blai, compensant CoCo i metres en aquesta via disfrutona, desprès quan anem baixant, el Blai encara s'anima a fer una via esportiva en una pedra al costat del mateix camí de tornada desprès d’haver passat el coll de les Portelles, molt forta almenys l'entrada i les 2/3 següents xapes, fins que ens hem ajuntat amb altres amics per anar a fer la birra plegats, que per això escalem, no? 

enllaç a l’album de fotos del facebook

Aproximació:

Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, creuem la canal del Cirerer, tot just abans d’arribar-hi per la banda esquerra de la muntanya trobarem un corriol que puja fins al coll entre la Miranda i les Momietes. La via comença al capdamunt del collet.


Veure aproximació amb Google-Maps

1 Llarg V+ 30 metres
El Blai com que aquesta via ja la a fet fa uns anyets, em dona l’oportunitat de començar i fer els honors jo, surto recte amunt a caçar la primera xapa que ja te una excursió de finura, uns 5 metres, la paret es va redreçant i he d’anar llegint be els passos perquè les preses i son però ben justetes, quan es fa més fi i amb equilibri dubtós poso el peu esquerra en un còdolet de quars, patinant i fent una refregada a l’avantbraç i genoll drets, recupero la paret i la posició i continuo ara ja millorant la roca en diagonal cap a l’esquerra, trobo una reunió que xapo i segueixo més a l’esquerra per entrar en un nixol a on munto la reunió, molt còmode.
2 Llarg V+ 25 metres
Segueixo jo fent els honor sortint del nixol flanquejant cap a l’esquerra, sense veure cap xapa, res només tomba una mini-panxeta que no ens deixa veurà la fissura ja veiem el primer parabolt, bufff.

Em col·loco be a la fissura i amb unes preses bones i ben xapat vaig pujant gaudint de debò, quan la cosa afluixa les xapes desapareixen i en pocs passos a la dreta arribo a la reunió, aquest tram es tant bo i tant maco que s’ha m’ha fet curt.



3 Llarg 6a. 45 metres
Ara ja li deixo espai al Blai perquè foti algú i així també es diverteixi una mica i surt una mica a l’esquerra per un muret per seguir progressant entre la placa de la dreta i el diedre, sempre buscant la lògica i les millors preses fins que la cosa afluixa i les xapes es distancien, trobem una alzina que encintem i ens dona reforç per fer l'últim pas per sortir al cim, un llarg treballós, força vertical, però molt maco de fer.
Ara només cal fer unes quantes fotos panoràmiques de les agulles que ens envoltant i respirar i viure aquests instants junts i per recordar-ho, alguna foto cim de la cordada amb aquest bon amic.


Descens:
Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles i només caldrà desfer el camí d’anada.


Aquí teniu el vídeo de les fotos de la sortida

diumenge, 7 de juny de 2015

Via Anglada-Guillamon a La Cadireta


Zona: La Cadireta, Agulles -Montserrat-
Dificultat: V+/Ae (MD)
Dificultat obligada: V/Ae
Llargària: 25+30+15+10+35=115 metres
Aperturistes: Josep M. Anglada i el seu cosí F. Guillamon
Equipament: Via totalment equipada amb tota mena d’expansions.
Material: 22 cintes exprés, un parell de plaquetes recuperables, algun escanya reblons i els estreps.
Orientació: Nord
Cordada: Carme i Josep Maria GX
Data: 07.06.2015

Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Maçana i prenem el GR-172 direcció al Monestir, un cop a l’alçada de la Cadireta prenem un curt corriol pel vessant est que ens mena a peu de via, a l’inici d’una evident fissura ampla i terrosa amb el primer parabolt molt amunt, 7 metres, per tant nosaltres decidim entrar per una línia de parabolts que es veuen més a la dreta.

1 Llarg V+/Ae 25 metres
Aquesta vegada sense gaires discussions tiro jo per obrir aquest llarg que comença molt finet per col·locar-te a mitja alçada d’una placa, els passos entre xapes son una mica llargs i roms per una roca una mica patinosqui que no inspira gaire confiança, però entre lliure i un pedal me’n surto prou be, deu ser que estic fred, arribo a una feixa a on a l’esquerra d’una placa a nom de José Pérez Carrillo, munto la reunió, per cert més còmode impossible i recupero a la companya.
2 Llarg A1e 30 metres
Aquesta vegada li cedeixo el seu torn a la Carme, que tira amunt ja a cop de pedal fàcil i col·locant un escanya reblons entre mig de peces noves i velles fins arribar a un relleix molt còmode, ja sota l’imponent sostre i una mica inconscients del buit.
3 Llarg A3e 15 metres
Des de feia temps somiava fer aquest imponent sostre des de la visió de la llunyania, però mentre anava pujant avui el segon llarg, jo ja vaig començar a fer treballar massa el CoCo i tot i que em toca fer-lo a mi, li cedeixo a la Carme perquè no en veig capaç, (quan se que tinc la tècnica per fer-lo be i de sobres), però avui no es el meu dia, la Carme al passa sense preses gaudint-lo de debò i assaborint la verticalitat directa al buit deixant-se balancejar per l’aire que el travessa a cops furiós.


La segueixo jo i com que ja anava fotut, el passo però amb massa esforç i gens de tècnica mecànica, esforçant-me de valent i donant-t’ho tot lo just per seguir, (no hi ha possibilitats d’abandonar, cosa que també condiciona molt),

Un cop superats els 5 passos del sostre, l’artificial es torna A1e facilitant-nos la progressió, ara seguim recte amunt i de-seguit flanquejar cap a l’esquerra i arribar a la tercera reunió, també molt còmode.



4 Llarg A1e 10 metres
La Carme que hi esta posada i en veure que jo verdaderament m’he petat ja em diu que segueix tirant ella, aquesta tirada només començar ja superem un petit desplom i la cosa encara que en Ae, ja afluixa, seguim aquest artificial d’assegurances combinades entre reblons per posar plaquetes i escanyadors entre peces més noves que donen la suficient confiança per seguir en lliure fins la reunió.
5 Llarg IV- 35 metres
Aquest llarg de transició per assolir el cim el faig jo tirant pràcticament sense cap assegurança intentant per lògica trobar el camí més senzill intentant pensar com els aperturistes, encara que la roca de tota la tirada com a la majoria de cims es molt descomposta i tenim que tractar cada presa amb tacte, fins arribar al cim que esta encerclat per una cadena a on munto la reunió i recupero la Carme.
Aquí estem molt còmodes i les vistes de les agulles i frares son espectaculars i immersos per aquest ambient fem un altre mos i aprofitem per fer les fotos panoràmiques i de cordada i així fem temps per acabar d'assaborir aquest cim que es la primera vegada que trepitgem.
Descens:
Fem dos ràpels, un de 30 metres pel vessant sud i un segon de 45 metres des del coll pel vessant oest, tenim que passar en ràpel cap a fora per sota al bloc encastat i fins al terra entre les vies Civis i 9ª Simfonia.


Ara només cal recollir els catxarros i desfer el camí 
de l’Arrel fins a l’aparcament de Can Maçana i a fer unes birres.
Gasssss i Amunt.

divendres, 5 de juny de 2015

Via Els Maldecaps de la Lourdes al Tossal del Mullapans

Zona: Tossal del Mullapans -Montserrat-
Dificultat: 6c en lliure
Dificultat obligada: 6a. obligat
Llargària: 25+25+20+30=100 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes: Blai Garcia i Llorenç Vallés
Equipament: Via equipada amb parabolts de 8 m/m.
Material: 10 cintes cintes exprés i llargues extensibles, 2 friends mitjans pel 2n. i 4t. llargs + reunió 
Data: 01.06.2015
Regulació de l'escalada a Montserrat:
Aquesta via és del sector C-4 Mullapans NO sent permesa l'escalada des del 15 de febrer fins el 31 de maig ambdós inclosos.



Observacions i detalls dels aperturistes:

Finalment i després de dues jornades, en Blai i jo deixem enllestida la Via “Els maldecaps de la Lourdes”, en reconeixement a les nostres mares. 

Està situada a l’extrem esquerre del serrat dels Mullapans, s’inicia a la placa que trobarem a la dreta d’un gran contrafort coronat per un bosquet. Un pel abans de passar per sota del cable de l’aeri. 

La via s’ha obert per baix, com més bonament hem pogut, i a quedat equipada amb parabolts de 8mm en els llargs i 10mm en les reunions. 
Aproximació:
Us explicó com o vam fer nosaltres i crec que és la més encertada i motivadora de les dues opcions, (anar a peu de via pot ser un bon rostoll) i per dalt no es que sigui pas massa fàcil, preveure pantalons llargs si no voleu acabar ben esgarrepats.
Agafem el cremallera de les 7:55 hores i un cop al monestir baixem pel camí de les aigües direcció a les escales (dreta) fins trobar un pas entre roca en el camí estret i marques de pintura verda i groga que ens marca un sender intuïtiu bastant trepitjant, que seguirem direcció una torre elèctrica que anirem voltant agafant una mica d’alçada per la seva dreta, un cop superada comencem a veure un gran bloc solitari pel que tindrem que passar per sota per l’esquerra, ara des del gran bloc fixeu-vos mirant la timba a en diagonal a l’esquerra i veurem a l’espadat una bona agulla amb placa de pedra dons tenim que anar a buscar per la seva dreta fins trobar una fita i la reunió.
Descens:
Una bona motivació ja es començar una via pel reves, perquè des d’aquí amb 2 cordes de 60 metres fem 2 ràpels fins a peu de via i apa ara toca tornar a tirar amunt però escalant de valent. 
1Llarg 6c per 25 metres
Amb el Blai acordem que ell farà els 2 primers llargs més durs com a coneixedor i experiència i jo faré els altres 2 i ens posem a la feina, l’entrada es molt dura, on tenim el pas de 6c, per superar la primera xapa i en fred que el Blai resolt bastant millor que jo, hahahah desprès segueix una placa fina amb roca menuda però excel·lent a on ens preocupara més anar posant peus per tibar amunt, es va perdent dificultat fins arribar a reunió sota el desplom. 
2Llarg 6c per 25 metres
En aquest llarg els passos clau estan a l'entrada de cada un dels dos diedres. Sortim a la dreta, un primer diedre amb entrada una mica trencada per sortir-ne fàcilment a la dreta a buscar un segon diedre, també amb entrada dura, del que també sortim fàcilment a la dreta per quedar-nos sota un nou mur.
3Llarg 6a+ per 20 metres
Ara molt amablement i sense pensar-s’ho gaire el Blai en dona ràpidament el relleu perquè ara tiri jo, el pas clau es sortir de la reunió amb un pas força potent per seguir en placa força fina, petit flanqueig a l’esquerra i recte amunt fins un altre mur ja més fàcil.
4Llarg 6a+ per 30 metres
Segueixo jo amb la mateixa tònica que l’anterior un parell de passos potents per colocar-me a la placa, però em pillo amb la FiFi i el Blai en fa tornar a terra per repetir-ho en lliure, tot un crac que sap com provocar-me, per seguir en placa cada cop més fàcil, fins per terreny fàcil anar a la dreta a superar un petit mur, superat aquest pujar per l’esquerra del bony per terreny molt descompost fins trobar la reunió.
Aquí al cim tots dos eufòrics i molt contents per la repetició i el plaer d’escalar amb tot un mestre de la tècnica i finura, dona gust escalar amb els millors.
Pleguem catxarros i enfilem cap al camí dels ¾ de tornada fins arribar a la Font Gran de Monistrol de Montserrat per anar a fer una birra i unes olivetes, tal com a de ser, si senyor i Ole.

Gasssssss i Amunt


Aquí teniu el vídeo amb totes les fotos de l'escalada.