Aquest diumenge 26 de febrer el meu amic Antoni Muñoz, a organitzat una volta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt per tot de senders sense senyalitzar, una part oculta al costat dels grans camins i de la riuada de gent que busca, pau i naturalesa i entre alzinars secrets i silenci, escoltant de prop el brogit de muntanyencs, fer la pujada a la VF LuckyTxei, que ell mateix a re-equipat i a allargat una mica més, tenint ara un recorregut total de 42 metres, dins de la canal de 60m., tot seguit continuem a un bon ritme i anem fent bastants trams equipats “Mal Pas”, amb tot plegat hem fet un recorregut total de 9,72 Kms., a un ritme en molts trams de cros.
Aproximació
Val més que introduïu la vostre població en la meva pagina de Wikiloc y seguiu les indicacions de google maps, fins la zona d’aparcament que anomenant del diposit. Un carrer amb una casa de luxa al costat de muntanya.
Inici
Engego el GPS i ens posem en marxa agafem el Camí dels Monjos o PR-31, que en pujada va resseguint la Carena dels Monjos, nosaltres el primer que podem observar es una gran panoràmica de la serralada de Montserrat, una visió que ens anira acompanyant en molts trams de la caminada, desprès d’uns 530 m., agafem un camí a la dreta voltant la Roca de les Onze Hores i admirant la Roca de l'Esquirol i la Gran Diagonal ben definida.
l’Antoni ma dit que en un altre sortida anirem a recorre aquesta diagonal, per la visió que tinc d’ella us asseguro que pot ser molt interessant, aviam si ens fa un altre recorregut llampec per passos i trams equipats o penjats, en poc més de 200 m., tombem a l’esquerra per un altre camí que ens porta directes al Coll del Mal Pas, des d’aquí avancem i passem de llarg dos trencalls a l’esquerra fins trobar-nos amb el senzill “Mal Pas”.
Un tram rocallós bastant aeri, però no us en refieu, sobre tot si la roca esta mullada o humida.
Una mica més endavant fa com un balcó on ja podem admirar la Castellassa de Can Torres 829m.
Ara seguim fins trobar una marca de pintura de colors blau-groc, exactament des d’aquesta marca si no teniu GPS per seguir el track, conteu vint-i-cinc passes de un metre i just a l’esquerra comença el caminal que ens apropa a la canal de la VF Lucky Txei.
Ja veureu que quant us endinseu a la gran fissura de l’espadat queda una canal a la dreta i un altre a l’esquerra es la VF. i que també identificareu ràpidament per les petites preses de ferro.
No correu, pugeu tranquils admirant aquest caos de blocs de pedres, que obren camí a la VF, perquè encara que es molt curta es prou vertical, encara que al trobar-se encaixada en la canal no dona la sensació de profunditat i verticalitat que te d’uns 42 m.
Teniu grapes de sobra, per anar fermant els peus i les mans, i abans de sortir del canal trobareu dalt de tot una campaneta que dona per acabada la ferrada i en pocs metres sortiu de la canal.
Un cop a dalt de tot seguim per la nostre dreta caminant pel pla fins anar a trobar la Canal Gentil, per on es pot pujar salvant la ferrada, seguim i anem a trobar un altre mirador natural, des d’on podem tornar a admirar la Castellassa de Can Torres, però des d’un altre perspectiva molt atractiva i més a l’esquerra la Castellassa del Dalmau 731m.
Desprès trobem un primer camí a la nostre dreta que evitarem es el camí dels Mariages en pocs metres el següent es el camí de la Senyora, que anirem seguint uns pocs metres per l’ombre i els ressols d’entre mig del alzinar, preciós.
Aquí el meu amic Antoni en porta per un sense fi de caminals que no tinc molt clars, travassem el camí de la Font Soleia i tornem a sortir al PR-31 on trobem la gran fita que l’Antoni va iniciar i provocar el seu gran tamany.
Anem endavant caminant uns 4 Kms. en direcció a la Mola, passem per un tram de camí que esta empedrat com si d’una via romana es tractes, superat aquest tram girem per un caminal a l’esquerra pel que voltem la Roca del Colom, i passem pel peu d’un rocam de tres cossos molt curiós, on el pas del temps i el clima esta descobrint l’argila vermella del seu fonament que a poc a poc es va descalçant, al sol és reflexa en aquesta vermelló ocasionant un gran efecte òptic de colors.
Ara el agafem el primer camí que ens ve per l’esquerra en direcció als Cingles dels Cavalls i en 72m., ens trobem l’Avenc de Can Pobla, protegida la seva entrada amb unes baranes de ferro.
Pocs metres més endavant en una clariana podem observar de lluny als nostres peus Can Pobla, anem seguint endavant passant de llarg alguns caminals a la nostre dreta que obviem fins que al cap d’uns 700 metres, arribem a l’alçada dels Cingle dels Cavalls, que desprès pujarem, ara seguim perquè vull conèixer el famós Mal Pas de Can Pobla.
Un pas rocallós equipat amb cable de vida, el que passem, observem de lluny les Coves de Sescorts i traspassem simplement per ganes de fer aquest Mal Pas, a dames corrent, per ganes de fer-lo, des d’aquí tornem a tindre una magnifica vista de tot Montserrat.
Tornem enrere per encarar els cingles dels Cavalls i amunt, pugem a molt bon ritme com en tot el recorregut que portem i caram al sortir de la canal e picat amb el front amb una roca, me fet un bon trau i trenc sang a raig, sort que al sortir de la canal ens veu dos matrimonis i em criden, que m’apropi que ells tenen una mica de farmaciola i sort d’ells, primer amb un tovalló ple d’aigua oxigenada aconseguim frenar la sanguinada i desprès desinfectem amb betadine, m’ha emboliquen amb una gasa i a seguir corrent que no ha sigut res. (El meu agraïment a aquesta gent anònima que m’ha ajudat desinteressadament, per sort a la muntanya encara i trobem bona gent).
Ara ens queda per endavant uns 900 m., de suau pendent, ens trobem a ma dreta un tancat a on tenen els burros per pujar el material fins a d’alt La Mola.
Arribem per la part del darrera i des d’aquí podem veure El Montcau 1.066m., donem la volta i podem observar Roca Mur i la Maquina de Tren i com no la foto de rigor de la Rosa dels Vents just al davant l’entrada del conjunt Monàstic de Sant Llorenç del Munt
Aquí busquem lloc al costat d’un finestral per poder esmorzar amb bones vistes, només demanem la beguda i els cafès, els “bocatas” els portem nosaltres (compte amb els pals, et poden deixar tiessssu).
Al sortir del restaurant i caminar cap a la sortida entre el pati interior que hi ha entre els accessos al Monestir hem trobo al Antoni Gonzàlez, un amic d’altres caminades, que ara feia molt de temps que no veia i la seva filla Merche.(bona gent).
Comencem a caminar junts però a uns 185m., l’Antoni i jo ens separem d’ells, perquè tenen vertigen i quedem que ja ens trobarem abaix.
Així que nosaltres dos continuem amb el nostre frenètic ritme torrentera avall per una pendent accentuada durant uns 280m., i a la nostre esquerra comença un caminal que de sobta surt de la foscor de l’alzinar per poder agafar-te al cable de vida i volta la Roca del Colom per la seva base i sortir al PR-31 que anirem seguint avall durant uns 790m., on tornem a trobar la gran fita.
Aquí l’Antoni agafa un camí a l’esquerra que porta al Coll de Grua on pocs metres abans girem a la dreta per tornar a entrar en el PR-C31 on tenim aparcat el cotxe.
Una volta molt maca per tota una xarxa de caminals que envoltant i travessen el PR-C31 com si d’una tallarina es tractes, us recomano anar-hi amb algú que s’ho conegui molt bé o no sortir dels camins principals, penseu que es Parc Natural i els camins i caminals secundaris no estan marcats ni amb pintura i molt menys retolats, la Ferrada Lucky Txei no consta en el plànol de l’Alpina, i perdre’s es molt fàcil, el track i el GPS, es un bon company. Fins la propera Siauuuuuuuuuuuuuuu
