divendres, 27 de juny de 2014

Via Blava Lo Somni de Sant Joan al Bisbe

Via: Blava Lo Somni de Sant Joan o L’Esperó del Llebeig
Zona: Frares Encantats-Montserrat
Agulla/Paret: El Bisbe 1.123 m.
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: IV+ (D)
Dificultat obligada: IV+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 90 metres (40+35+15)
Aperturistes: J.Nubiola, F. Parera, F. Palau, A.G. Picazo (oberta a l'abril 1989)
Equipament: via equipada amb spits, parabolts i un clau.
Material: 4 cintes llargues i 1 friends mitja per reforçar la 2R.
Orientació: Sud-Oest
Cordada: David Gómez, Jordi i Xarli
Descens: a la R del cim encarem avall cap a l'esquerra per la Via normal del Bisbe, amb dues cordes per baixar 50 metres d'una sola tirada.
Data: 23.06.14

Resum: Avui he quedat amb el meu amic David Gomez, que també a portat a un altre amic, el Jordi i hem fet un trio diferent de Lolos i que millor per començar a celebrar la revetlla de Sant Joan que convènce'ls per anar a escalar la via Lo Somni de Sant Joan al Bisbe dels Frares Alts i assumir tota una excursió de més d’una hora d’aproximació, comencem a caminar i al principi Montserrat estava molt ennuvolat, però s’ha anat obrint el dia per poder anar a buscar el peu de via, que ens a costat lo seu, el primer llarg l'he fet jo que ja havia fet aquesta via , el segon l'hi he deixat al Lolo David, el Lolo Jordi encara està en fase d'aprenentatge, encara que va molt fort i tiro a pel 3r. llarg, curt, fàcil, però molt trencat, un cop tots al cim hem pogut gaudir d'uns moments amb els Frares de tu a tu, ja amb més confiança, un lloc preciós on tenia ganes de tornar, i ara un ràpel d'uns 50 metres i al terra al coll amb la Monja, per recollir i fer la llarga aventura de la tornada, tot a sortit rodó, un plaer escalar amb aquesta joventut que ho dóna tot 
Aproximació:
Per arribar a peu de via prendrem el camí que va des de Can Massana, passant pel refugi d'Agulles i remuntant la canal Ample que separa les Agulles dels Frares. Abans d'arribar al coll del Portell Estret o d'Agulles seguirem unes marques de color blau que surten a la nostra dreta. Es el camí Alt de Frares. El seguirem passant per les roques de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i la Nina. Passada aquesta, veiem davant nostre, el Bisbe i la via que volem escalar. Deixarem la canal ample que pugem i ens decantarem a l'esquerra fins un balcó abocat a la cara nord on comença la via.
Si ens trobem al coll a on el Bisbe queda a l’esquerra i la Monja a la dreta ens que ens hem passat de llarg, cal recular i anar buscant encertadament.
La via de fet comença a l’extrem occidental de l’agulla just al marge amb la cara nord-est, amb una estampa fabulosa sobre la muralla nord de Montserrat. 

1er llarg IV 4 xapes per 40 metres
Com jo he animat a aquest nois fins aquí queda decidit que tiro jo primer, des de peu de via puc veure una rodona de color blau molt diluïda pel temps i si miro recte amunt a uns 5 metres veig un espit i tiro amunt a caçar-lo per un tram fàcil, un cop xapat miro recte amunt i veig un parabolt pintat blau i segueixo sense preses gaudint de la roca i del grau amable en un mar de còdols tant per mans com per peus que esdevenen una escalada fàcil, des d’aquí miro una sabina a la meva dreta i miro en diagonal amunt a uns 6 metres i veig una xapa, dons passo d’anar a llaçar la sabina i tiro en un flanqueig ascendent cap a la dreta a per la xapa i ara segueixo recte amunt trobo un altre parabolt i ara ja la roca es jeu fins arribar a la reunió, de dos parabolts pintats de blau a la paret i a peu dret, molt còmode.
2n Llarg IV+ 4 xapes i 35 metres
Aquest llarg el fa el David que es jove i esta més fort i així li deixo la sortida més xunga, que fem sortint lleugerament per la dreta de la reunió amb un pas un xic difícil, (en aquest llarg trobem els dos passos claus de la via), més a munt tenim un parabolt. Seguim amb escalada fàcil però exposada fins un ressalt on trobem un altre xapa. Superem per l'esquerra un pas vertical que ens situa a sota un desplom. Flanquegem a la nostra esquerra amb un bon pati als nostres peus.
Trobem un altre parabolt i es aquí on trobem la màxima dificultat, cal pujar peus i trobar algun minso cigronet i fins que el ressalt ens permet superar-lo amb certa garantia fins un forat on podrem xapar l'ultima xapa del llarg. 
Seguim recte fins la reunió, ara més fàcilment fins un gran bloc enganxat a la paret i farem reunió d'un parabolt i un burí vell que hi ha a terra i que reforcem amb un friend gros a la llastra per completar i triangular la reunió.
(jo la veritat ja no me’n recordava que aquesta reunió estava així de xunga amb la resta de plaques de burins vells tots petats).
Aquí el David al no trobar una reunió en condicions a patit una mica fins que ell mateix a encertat el que tenia que fer, un crac que ja sap caminar sol per les verticals i el Jordi encara que completament inexpert es un noi atlètic i sense por i tiba fort, només cal adreçar-lo i explicar-li que a de fer i perqué.
3er llarg IV net i 15 metres
Aquest llarg el trec jo i la primera xapa es la mateixa que hem fet servir per la reunió, només cal aixecar el cul de terra fent un pas estrany i agafar-nos a la llastra
per enfilar-nos amb roca a controlar al cap de munt, on trobem un arbre que podem llaçar, ara tirem amunt fàcil amb tendència a la dreta per anar a buscar la R cimera, ara una mica a l’esquerra, es la mateixa R que farem servir per fer el ràpel.
Per fi torno a estar en aquest cim per tornar a gaudir del major espectacle de Frares, sent l’agulla del Bisbe la més altiva de totes (1.123m.), oferint-nos una visió altiva de la cara nord privilegiada, així com d’una amplia visió panoràmica de zones llunyanes.
Descens:
per fer el ràpel fem servir la mateixa R cimera i el traçat es la via Normal del Bisbe, el David li explica al Jordi com s’ha de posar els atuells i tira primer ell avall amb un sol ràpel de doble corda de 60 metres fins a terra, al coll amb la Monja, ara li toca al Jordi i l’acabo de revisar com ho te tot i avall
mentre acabo d’observar els voltants veig com el cel per moments es va tapant i escolto tronar, escolto lliure i no m’ho penso més, avall que ens queda tota una excursió de tornada, això si, ara de baixada fins Can Massana.
I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.