Travessa del Congost del Mu

2a. Travessa del Congost del Mu

Aquí us he preparat un petit reportatge de la segona travessa que hem fet avui la Marga, jo, la Mel i amb la meva filla Mercè i la seva gosseta brizz, que van tindré enveja de la Coca de Recapte i el tracte a sigut, haurà coca ,”però primer te l'hauràs de guanyar”, com que així a sigut, així ho hem fet, hahahahahha nyammm nyamm !!!!!!!

Ja se que apart de la companyia de la meva filla Mercè i la seva gosseta Brizz, no aportem gaires coses noves, se’n la primera caminada d’aquest nou any 2014 per nosaltres, les imatges son com sempre encisadores, només recordar-vos que es una caminada que tot i la seva gran bellesa, transcorre amb silenci i molta tranquil·litat, val la pena que quan estigueu al mig de la travessa del congost, parar-vos i fer sentir i escolat a tothom, el silenci que es pot arribar a gaudir en aquest bellíssim paratge.

Aquí el mig de tanta natura i espadats, trepitjant les pedres que van recorre per aquest camí ral els bandolers, ens vam creuar, just davant del Mur de la Serra Carbonera amb el Marià i la Carla, que havien conegut la travessa a traves del blog Natura100, molt maco saber que encomano ganes de conèixer alguns racons inoblidables de Catalunya.

Malauradament encara que hi estem massa acostumats, trobem alguns vestigis de gent que no estima tant la muntanya, llaunes, plàstics, embolcalls, etc., si us plau mimeu i estimeu la natura, no feu això, no costa res, guardar-nos les deixalles en una bossa o a la butxaca i llençar-ho a les escombraries de casa.

També dir-vos que no cal GPS, tant senzill com començar a caminar travessant les plataformes i seguir el camí que només te unes indicacions abans de creuar el riu Segre, unes altres per anar al mirador de la Penalta (que no hem fet mai) i l'última, a la sortida del congost a peu del Serrat del Poll per seguir en direcció sempre a Alòs de Balaguer.

Abans d'arribar a la zona d'esbarjo caminant per la pista i mirant a la vostre esquerra podreu observar una petita Montserrat qui hi han plantat, val la pena admirar-lo.

Si us decidiu a fer-la, saber que també teniu l’opció de afegir a la caminada el mirador de la Penalta, que en total seran 5 Kms. més i que també depenent de l’horari, podeu apropar-vos al poble d’Alòs de Balaguer, vosaltres maneu, vosaltres decidiu.

Només dir-vos que m'agradaria molt que m'ho comentéssiu i que no us oblideu de la coca de recapta típica del forn de pa, a peu de carretera de Camarasa i que val la pena arribar-vos fins a Sant Llorenç de Montgai, encara que només sigui per veure des del poble el pantà i les parets i crestes d’escalada del voltant.

Per més detall i informació podeu seguir l'enllaç de la 1a. Travessa del Congost del Mu al nostre blog Natura100:

http://xarlinatura100.blogspot.com.es/2013/12/congost-del-mu.html

Aquí teniu el vídeo de les fotos d’aquesta caminada:

Congost del Mu

Avui la Marga s’aixecat amb ganes de patejar i hem agafat la Mel i el cotxe i cap a Sant Llorenç de Montgai .a fer un cafeto ben calentet i d’aquí a .....

Camarasa al forn a comprar una coca de recapta que estan bonissímes,

Aproximació

Seguim per la carretera C-13 que travessa Camarasa en direcció a Tremp, després de 1 Km, a l'esquerra passem de llarg una benzinera, nosaltres seguim un altre quilometra, just abans de fer un revolt a l'esquerra molt pronunciat a on s'ha inicia un pont que creua el riu Segre, comença una carretereta, recta davant nostre que seguirem fins a la Central elèctrica d'Alós a on s'acaba i tenim espai suficient per aparcar el cotxe.

Us poso un enllaç amb més detall:

Congost del Mu

Aquí comencem enfilant-nos per unes passarel·les enreixades que trobem a la dreta de la Central que ens fan passar per sobre la presa de l'Aiguabarreig a on s'ajunten els rius Noguera-Pallaresa amb el riu Segre, tenen un recorregut ben be d'uns 300 metres, en aquests metres la Mel a passat molta por, per desprès creuar el riu Segre per un pont de taulons i cables d’acer, ara ja per enfilar-nos pel camí medieval empedrat que seguien els bandolers zigzaguejant entre els espadats i el riu pel congost, molt impressionant i de gran bellesa.

Aquí al mig del congost ,en completa obaga hem trobat una gelada de por, a on la Mel n’ha gaudit molt saltant i corrent, hem pogut observar les fumeres per sobre l'aigua per la diferencia de  temperatura ambiental i com els ànecs jugaven i es capbussaven en aquestes aigües fredes i netes, al ben mig d'un gran i fabulós silenci.

A l’altre banda del congost, seguim el camí per sortir per unes passarel·les amb baranes i terra de ciment, que ja ens portem a peu de pista per seguir en direcció a Alós de Balaguer per sota el Serrat del Poll xarrardejant l'itinerari de la via Olga Frontera, que avui no hi havia ningú fent-la.

Ara ja pel sol, solet anem passejant igaudint amb una mica més d’escalforeta

Poc abans d’arribar al nostre final, a qui diriau que ens hem trobat, dons al Malaguenyo, al Josep Sanchez i 2 amics seus més, quina casualitat de la vida.

Desprès de fer-la petar nosaltres hem seguit fins l’Àrea de pícnic de la Font de l’Espadella, a on trobem taules amb bancs de pedra per poder gaudir i jalar-nos la coca de recapte, que per això hem fet la caminada.(ummmm que bona, com fartisses entre els dos ens l'hem menjat tota, tota). 

Nosaltres no hem arribat al poble d'Alós buscant la tranquil·litat i la llibertat de la Mel, per no tindre-la que lligar.

Au, ara només cal tornar a desfer tot el camí, els quasi 14 Kms en total., amb la panxa ben plena, hahahahah