dissabte, 18 de juliol de 2015

Via CADE a l'Agulla del Centenar







Via: CADE
Zona: Agulla del Centenar, Frares Encantats -Montserrat-
Dificultat: 6a./Ae (MD+)
Dificultat obligada: V+/A1
Llargària: 50+25+25+40+40+25=200 metres
Grau d’exposició: Mitjà/Alt
Grau de compromís: Mitja/Alt
Aperturistes: R.Masats, J.Badia, E.Albir i J. Lalueza (maig de 1974)
Equipament: Via semi-equipada amb material divers, principalment claus i tacs de fusta. Reunions de 2 parabolts rapelables, excepte la penúltima que es fa en un arbre.
Material: 20 cintes exprés, joc de friends repetint el #2 i el #3 de Camalot (si teniu el #4 segur que el feu servir), tascons grossos. Excèntrics grans molt útils. Bagues per ponts de roca i una plaqueta recuperable.
Orientació: Nord
Data: 18.07.2015


Observacions:
Aquest dissabte com tantes altres vegades, vam quedar amb el meu amic Blai, per anar a escalar i encara que la idea original era anar a fer un tros de via, però al solano, la temperatura i la cordura ens va fer agafar un gir cap als Frares Encantats, escollint una via totalment a l'ombre i de tall molt respectable, resultant una via a on no es regala res i més dura del que en un principi pot semblar, al final un bon regust de boca amb un gran amic i company, que més es pot demanar, dons un altre birra. Gasssss i Amunt.




Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via.


1 Llarg V+/A0 50 metres
Els primers metres son una grimpada per roca dubtosa, terrosa i herbosa que et fa posar atent fins la R0 que munto i recupero al Blai, aquí ens ordenen i passem el material i segueix el Blai com un campió fent “trapitjeos” entre burins, escalada, Ao i no se que més, fins que veig que enfila el vertical i potent diedre fins muntar la reunió a la paret dreta, dret a un arbre, el segueixo i nois es tant potent com semblava però amb paciència es deixa fer.
2 Llarg V+ 25 metres
Aquest llarg va resseguint la fissura perfecta per anar encastant amics grans i excèntrics més grans, amb una continuïtat molt vertical i potent, la reunió es molt incomoda.
3 Llarg V 25 metres
Aquest llarg perd tota verticalitat en anar a buscar el camí més fàcil per terreny del tot dubtós, trencat i terròs, que ens fa seguir sense perdre la concentració
4 Llarg 6a. 40 metres
El Diedre fissurat es torna a mostrar ara amb la seva màxima explosiva potencia i verticalitat, inclús una mica desplomat en el seu tram mig en el que els forats de la paret de la dreta ens faciliten avançar sense perdre la concentració, la roca en aquest llarg es excel·lent.
5 Llarg V+ 40 metres
Aquest llarg sorprèn per resultar més laboriós i vertical del que a simple vista sembla, no us deixeu enganyar i menys ara que anem cansats del darrer potent llarg, tenint-lo que anar protegint i controlant la roca trencada de la entrada a la reunió, que es fa en un arbre.

Un cop aquí donem per acabada l’escalada ja que el llarg que queda es una grimpada que no aporta res i estem cansats i amb molta calor, per tant decidim dinar aquí, contemplant els voltants i fer panoràmiques abans de baixar.
Descens:
Des d’aquí desgrimpem per la seva cara sud fins trobar el camí dels Alts Frares (marques blaves), per anar cap a la dreta a buscar el camí del Portell Estret (PR blanc i groc) i d’aquí al camí de l’Arrel (GR blanc i vermell), fins l’aparcament.


Aquí teniu el vídeo amb les fotos de l'escalada

diumenge, 5 de juliol de 2015

Via Berta a la Paret de l'Ordiguer

Via: Berta
Agulla/Paret: Paret de l’Ordiguer 2.346m.
Zona: El Cadí
Dificultat: V (MD)
Dificultat obligada: V
Llargària: 35+20+25+50+20+20+25+30+40+45+35=345 metres + 100 (III), de carena d’acoblament.
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Aperturistes: J.Matas i J. Lalueza (juliol de 1983)
Equipament: Via semi-equipada amb pitons i espits, cal reforçar o muntar algunes reunions.
Material: 12 cintes llargues i alguna de curta de suport a les reunions + joc de tascons i friends fins al 3 de Camelot, bon assortit de bagues i alguna de ben llarga (3m.)
Orientació: Nord
Cordada: Carme i Josep Maria GX
Data: 05.07.2015
Observacions:
Aquest cap de setmana ens hem volgut iniciar amb l'escalada de més essència a clàssica mirant cara a cara al perill, l'aventura i l'extrem de l'aventura, a caigut la via Berta una via molt més exigent del que les piulades diuen i a la que teniu que anar preparats per qualsevol cosa, és una via de caire de pur alpinisme amb el que l'experiència i la navegació et pot salvar la vida o trobar-te al mig d'un bon absurd en un paratge solitari i atroçment bell, un gaudir d'adrenalina, llàstima perquè si l'aproximació es feixuga, el descens es suïcida, tot un plaer de viure la vida intensament.




Accés amb cotxe:
Si voleu arribar en poc temps teniu que passar i pagar el Túnel del Cadí (quasi 12€), fins a Martinet i allà seguir en direcció al poblet d’Estana, el passeu de llarg fins trobar a la dreta una font i uns metres més endavant un espai adequat per aparcar.
Aproximació a peu 1:30 h:
Ens dirigim a Estana i un cop creuat el poble continuem fins que trobem un aparcament on deixar el vehicle. Des d’allí seguim a peu cap a Prat de Cadí (PR). Un cop a Prat de Cadí, amb la paret davant nostre, continuem pel corriol amb marques grogues i blanques que mena cap a la Canal de Cristall. Abans d'entrar a la canal ens desviem a la dreta fins a peu de via. Una rampa característica uns metres a l’esquerra de l’Anglada-Cerdà ens marca l'inici de la via.


Descens 3 hores:
Des de la darrera reunió superem un contrafort i continuem per l’aresta amunt, superem un ressalt tot molt fàcil (III) i arribem a una vira que baixa cap a l’esquerra (fites!!!). Seguim descendint  per un terreny molt perillós a on fer-se mal es molt fàcil, així que aneu amb molt de compte fins arribar a la Canal de Cristall per on seguim baixant i a on el perill incrementa moltíssim en trencar-se i desfer-se tot el que trepitgem i toquem, desprès prenem el camí que segueix amb marques de PR (blanques i grogues), que ens mena a Prat de Cadí i d’allí fins a l’aparcament.
!!!!!Els graus son Clàssics!!!!............
Menció als LLargs 8 i 9 (V)
de la via val la pena comentar per la seva dificultat els llargs
8 que cataloguen de grau com a V i amb el que tenim que escalar barallant-nos per un diedre ple d’ortigues (per donar més emoció), amb encastaments i avançant segons la tècnica de cadascú, a on la millor presa es troba en el flanqueig aeri per entrar a la reunió, no feu ni cas del grau de les ressenyes perquè us podeu quedar sorpresos.
El llarg 9 V segueix per un bon flanqueig pel que tindrem que trobar el millor traçat no sempre evident i a on la roca et fa esglaiar i quan creus que has passat el pitjor has de tirar recte amunt per una placa fina, fina, filipina, que al millor que pots fer amb les mans es posar-te-les a la butxaca o be si tens nassos trobar peus, però el millor que pots fer és sense pensar-t’ho gaire fer un cop de gas diabòlic i tirar amunt com un poses.
Millors llargs de la via 10 (IV-) i 11 (V)
Per nosaltres son els que tenen millor roca de tota la via i el grau es real i ben ajustat però comparativament amb els altres res a veure, llargs 5 estrelles a on, aquí si gaudeixes de valent.
Us vull avisar que a la reunió 11 només han deixat un parabolt amb anella, veient l’espàrrec del altre parabolt petat i tenint que reforçar-la amb un friend dels més petits des d’una fissureta.
Ara jo també m'he quedat captivat per la Roca Verda i amb ganes de fer la via Castells-Barberà, encarà que no he trobat massa res.