dimarts, 27 de novembre del 2012

Via Diedre Blanqueta



Zona: Mont-roig a La Noguera -Lleida-
Agulla/Paret/Cim: Pala Alta
Dificultat: V+ (MD-)
Dificultat obligada: V
Llargària: 130 metres (30+30+30+40) nosaltres vam juntar la R4 i la R5
Aperturistes: X. Garreta, E. Valentí, E. Bachs i X. Martínez
Data: Maig de 1971
Grau d’exposició: Mitja
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada amb parabolts i claus.
Material: 12 cintes exprés i un joc de friends o de tascons per completar la protecció.
Orientació: Sud
Cordada: Cinto Romero, Joan Canals i  Xarli
Data: 21 de novembre de 2012.

OBSERVACIONS:
Nosaltres hem començat aquest matí comprant una coca de recapta al forn que esta a la mateixa carretera de Camarasa, no hi aneu abans de les 9:30h. que encara no han sortit del forn. Desprès ens la hem anat a menjar al Bar Mirador del Llac de Sant Llorenç de Montgai i ja hem quedat amb ells perquè ens fessin una Paella per dinar a la tornada. Tot plegat espectacular, esplendid, una passada.
coca de recapta de Camarasa, Escalada al Mont-roig, Paella, tot en un entorn natural envejable i amb uns companys magnífics, ¡¡¡ IRREPETIBLE!!!!.
INFORMACIÓ:
La Pala Alta amb els seus 950 m., és el punt més alt del Mont-roig i de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… i nosaltres vam poder veure també l’Aneto. A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris d’escalada de qualitat. De entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta, una via que puja pel centre de la paret i aprofita el marcat diedre que fa aquesta.
La via tot i no ser massa llarga, és força variada pel que fa a l’escalada: escalarem plaques, fissures i diedres. La roca és un calcari potser una mica polit però que no desmereix la via. Tot i que la ressenya original marca 3 reunions hi ha la possibilitat de fer-ne una altre a la darrera tirada; és recomanable fer-la, doncs evitarem fregaments excessius de corda i podrem fruir de l’últim diedre que és espectacular.
APROXIMACIÓ:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).











Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins acaba la paret i a la dreta veurem un bon replà de roca vermella, aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via, marcada per una discreta fita, però que es evident pel diedre.(200 m)


L1(IV+) 30 metres primer Cinto Romero
La via comença una mica a la dreta de l’evident diedre que es troba al mig de la Pala Alta. Pugem per una placa a buscar una fissura, que escalem fins superar un primer esperó.








Un cop superat aquest continuem per placa amb lleugera tendència a l’esquerra fins arribar sota un desplom, en aquest punt flanquegem lleugerament a la dreta per entrar a la reunió, que es troba en un replà força còmode.
Aquest primer llarg amb resulta bastant comode encara que jo no estic acostumat a escalar amb calcari, el traçat de moment es una mica brut de vegetació i terra.









L2(V-) 30 metres primer Joan Canals
Sortim de la reunió flanquejant a l’esquerra fins trobar el primer parabolt. A partir d’aquest punt anem escalant en diagonal a dreta fins que la paret es posa més vertical.









Superem aquest pas, que es troba ben protegit amb dos expansions i entrem a la reunió.
En aquest llarg encara que més vertical i net que l’anterior trobo que els peus s¡ha m’adhereixen millor a la roca, suposo perquè es més porosa i rugosa.






L3(V+) 30 metres primer Joan Canals
Sortim flaquejant cap a l’esquerra fins al diedre; aquí trobem un pont de roca. Pugem per la fissura-diedre uns metres amb passos atlètics i sortim a la dreta per terreny més fàcil per de seguida tornar a entrar al diedre. Ara l’escalada és més vertical i la tècnica de diedre s’imposa per superar el pas més difícil del llarg amb un moviment atlètic. Un cop superat sortim del diedre cap a la dreta fins la reunió.
Aquí les coses comencen a posar-se’m més complicades tenint que apretar en els passos més claus, la roca de l’esquerra es molt més llisa que la de la pròpia fissura de la dreta.


L4(V+) 40 metres primer Cinto Romero
Sortim de la reunió recte amunt pel diedre. La part de dalt es converteix en una xemeneia. Hem de fer un pas atlètic sense entrar-hi per sortir per sobre. Just superat aquest diedre-xemeneia trobem un replà on podem muntar una reunió intermitja. Encara que nosaltres seguim sense fer-la R5 continua el llarg ara amb un pas tècnic i de seguida ens col·loquem al mig del diedre amb les cames ben obertes per anar a buscar la primera assegurança. El Cinto avui esta fent una gran feina.

Per arribar al següent clau cal un altre pas atlètic sobre la fissura. Un cop arribat a aquest punt el diedre es torna menys exigent i gaudim d’una escalada més relaxada però no per això menys maca. Sortim del diedre per dalt i anem a buscar la R4 que es troba a la dreta.
Aquí al cim fem unes poques fotos i desseguida pensem en fer el descens, es molt tard i estem sense dinar.





Descens:
Baixem per un camí poc definit, però marcat amb fites durant tot el recorregut cap a la dreta fins al Coll de Porta. També es pot repelar per la via.

dijous, 22 de novembre del 2012

Circular El Bruc, Cova de l'Arcada, Els Pallers

Nom: Circular  El Bruc, Cova de l’Arcada, Els Pallers
Lloc: El Bruc - Montserrat
Data: Dissabte 17 de novembre de 2012
Grup: Grup Natura100 de Montserrat
i amics dels integrants dels grups.
Recorregut: 10,90Km.
Dificultat: Mitjana
Desnivell acumulat: 456 metres
Temps incloses les parades: 5 hores.
Hora de reunió: 8:30
Coordenades Lloc: 41º34’59.84”N    1º46’42.21"E
Total participants: 36
Hora de sortida: 9:15
Hora d’arribada: 14:15
Detall del Recorregut: Parada autocar devant el monument del Timbaler del Bruc (9:15) Font d'En Xebret, Cova de l'Arcada, Torrent del Lloro, Refugi d'Agulles Vicenç Barbe, Torrent dels Cirerers, Els Pallers, El Bruc (14:15).
OBSERVACIONS:
Avui el meu company d'escalada m'ha fet particep d'una sortida que feien la Penya Ciclista Altafulla i organitzada des de Tarragona, amb l'intenció de donar una volta per mostrar des del Bruc, la Cova de l'Arcada, El Torrent del Lloro, Refugi Vicenç Barbe, Torrent dels Cirerers, Era dels Pallers, Els Pallers i el Bruc, una volta plena de colors de tardo amb la alegria del Bruc en flor, però amb pluja i boira durant tota la caminada, cosa que ens a complicat molt el ritme i la dificultat de la volta, al final el millor de tot un bon dinar a Can Ibars de Monistrol de Montserrat. Una colla molt maca amb els que hem passat amb molt bona companyia aquest dia tant deslluït, que no ens a deixat gaudir de les imatges tant maques del recorregut










On som:
El Bruc s'integra dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i s'estén pels vessants sud-occidentals del massís. Situat a la comarca de l'Anoia, el seu nucli urbà es reparteix entre els antics carrers del Bruc de Baix, del Mig i de Dalt i el de la Parròquia.
Inici
Des de la parada de l’autocar davant del monument del Timbaler del Bruc, comencem a baixar caminant per la mateixa acera i el primer carrer que trobem a m’esquerra l’agafem i al final del carrer enfront mateix nostre, ja trobem un corriol que fa de drecera per anar a agafar la pista que travessa Mas Grau a on al cap de munt ja trobarem un retol indicatiu, nosaltres tenim que anar direcció Camí al Refugi Vicenç Barbé.










i continuà travessant La Plana Llarga, trobem un camí particular a la nostre esquerra que va a Can Rovira nosaltres seguim endavant, ara trobem un altre cap a la dreta que va al Castell, nosaltres seguim endavant, en pocs metres trobem un caminal a l’esquerra, res nosaltres endavant, a l’estona trobem un camí que va cap a la dreta marcat i clar, és el Camí de la Cova de l’Arcada, ni cas, seguim endavant per pujar al tombar el Serrat de les Arnes, ara trobem en pocs metres una cruïlla clara i ampla, ara si nosaltres agafem i seguim pel camí de la dreta, en pocs metres surt un caminal a la dreta que torna al camí de la Cova de l’Arcada, res nosaltres endavant, pel camí més marcat i fresat, que en  aquest temps estem envoltats de bruc i romaní en flor i els variats tons de fulles dels arbres del voltant, la boira i la pluja fan una imatge natural inesborrable, preciosa.







Passem una bona estona entretinguts per la pluja i aquest preciós caminal fins trobar-nos sota l’Agulla del Timbaler del Bruc (742m.) que practica ment queda amagat per la boira, aquí trobem un camí marcat per una simple fita que és per on tornarem i que ve dels Pallers passant pel Gerro.







Una mica més endavant trobem un caminal a la nostre dreta al que deixem per seguir travessant, La Raconada fins el Vermell del Xincarró, seguim fins passar de llarg La Desdentegada (802m.) trobem un altre camí que surt per l’esquerra i res seguim fins trobar-nos amb el Camí de la Cova de l’Arcada, el seguim i en pocs metres trobem un altre camí per l’esquerra que va cap al Torrent del Lloro.









Nosaltres seguim fins trobar en pocs metres i a la vista a la nostre dreta la Font d’En Xebret, continuem endavant ara el camí fa una mica més de pujada i comença a zigzaguejar fins trobar-nos dintre de la Cova de l’Arcada.














Cova de l'Arcada 741 metres
La Cova de l'Arcada es una gran balma amb forma de pont natural o arcada adossada a la paret del Cingle sota la desembucadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers, es
de immenses dimensions més de 40 metres d'ampla per uns 20 d'alt i uns 5 de fondo.
Aquí ens traiem els impermeables, capelines, "canguros", i ens agrupem dins d'aquest meravellós espai per esmorzar, resguardats de la pluja que ens esta castigant durant tot el camí i prendre'ns un respir.














Torrent del Lloro
Un cop estem llestos tots, baixem un petit tram per anar a buscar el camí per continuar i travessar entre mig d'alguns blocs de pedra el Torrent de la Coma Alta, pocs metres més avall trobem un camí que va a la nostre dreta, el deixem i continuem avall per l'esquerra, fins trobar la cruïlla per seguir a la dreta cap al Pas del Príncep i Coll de Porc o a l'esquerra cap al Torrent del Lloro, des d'aquí en un dia normal podem observar una imatge preciosa de la Cova de l'Arcada, però avui no veiem res de res, només aigua i més aigua.













A mida que avancem per aquest camí i encarem el torrent amunt ens endinsem per dins entre roques i camins rentats per l'aigua i avui amb la pluja ens compliquen bastant la cohesió del grup i la caminada.

Desprès d'uns quants esforços arribem al PR-C78, per seguir per la nostre esquerra durant una bona estona per un amable camí, encara que embassat, fins trobar el Refugi d'Agulles Vicenç Barbé.













Torrent dels Cirerers.
Seguim endavant direcció a Can Maçana fins trobar a la nostre esquerra ben indicat el Torrent dels Cirerers direcció al Pallers i el Bruc.
Comencem a baixar per aquest preciós canal, del que jo crec que es un dels més amables de Montserrat, i més quant es viscut el contrast d'un dels més salvatges, el del Lloro.
Torrent avall sense cap perdua trobem un pas amb troncs amb forma d'esglaons que ens ajuden a seguir fins arribar a l'Era dels Pallers.













Els Pallers
L'era dels Pallers es una cruïlla, aquí sabent que el camí que segueix es bastant complicat (marques blaves), decidim dividir el grup en dos i les persones que ja van cansades, se'n van amb el Joan Canals per la dreta a trobar una pista forestal que ve del Coll de Guirló cap al Bruc.
Jo per indicacions del Joan Canals i coneixedor del lloc, condueixo a partir d'aquí el gruix del grup per l'itinerari previst, travessant tots els Pallers fins arribar a La Tisora 798 m. l'última agulla d'aquest sector, ara seguim amb tendència a la dreta i avall, entre mig d'una torrentada amb rentats que fan que avancem per la roca mullada, sense adonar-nos estem passant el Gerro 711 m., i fins arribar al pla a on una gran fita ens diu que tornem a estar a la cruïlla de l'inici, seguim de front i ens trobem amb la resta de companys de l'altre grup i ara ja tots junts seguim i desfem el camí fins arribar a l'autocar.







Aquí la Marga i jo agafem el nostre cotxe i anem cap a Can Ibars a Monistrol de Montserrat, a on també venen tots amb l'autocar, per acabar de celebrar la jornada tots plegats amb un gran i abundant dinar.
Croquetes, Calamars a la Romana, Escalivada, Amanida, Embotits i Carn a la Brasa, Postres,  Begudes, Cava, Cafe.


Aquí el vídeo amb les meves fotos i les del Joan Canals

diumenge, 18 de novembre del 2012

Circular Can Maçana-Montgros-Can Maçana


Nom: Circular Can Maçana - Montgros - Can Maçana
Lloc: Montserrat
Data: Diumenge 11 de novembre de 2012
Grup: Colla Perduts de Girona
Grup: Grup Natura100 de Montserrat
Recorregut: 12,78Km.
Desnivell acumulat: 1.131 metres
Temps incloses les parades: 8 hores.
Hora de reunió: 8:30
Coordenades Lloc: 41º36'35.15"N    1º46'02.87"E
Total participants: 27
Hora de sortida: 9:00
Hora d’arribada: 17:00
Detall del Recorregut: aparcament de Can Maçana (9:00) per Vicenç Barber, Coll de Porc, Pas del Príncep, Coll de les Comes, Pas de la Roca Plana dels Llamps, Montgros (12:20), Canal de la Salamandra, Coll del Migdia, Canal de la Font del Llum, Font del Llum, Camí de l’Arrel (GR-172), fins a Can maçana (17:00)
Aquí trobareu el recorregut que ens a facilitat el nostre amic Roger Matas.


OBSERVACIONS: 
Un moment molt especial a sigut quant me trobat per primera vegada i en persona amb el Jaume Villalon, desprès d’una llarga relació d'Internet, que per fi s'ha fet realitat, també molt maca la retrobada amb vells amics de camins i quant hem arribat al Coll de Porc ens hem trovat amb el Joaquin Olmo i el Joan Urquiza i el Jordi. quant anaven a reequipar la via Odisea Espacial a la Paret Nord dels Ecos, i ho han fet perquè ens hem retrobat desprès de tornada i ens ho han confirmat.

APROXIMACIÓ:
Utilitzem el cotxe per arribar a l'àrea d'aparcament i esbarjo de Can Maçana, situat al Coll de Can Maçana a la cruïlla de carreteres BP-1.103  i la BP-1.101 que es l'antiga carretera del Bruc i per la que accedim a l'aparcament.
coordenades  41º36'35.15"N    1º46'02.87"E













Inici:
Comencem a caminar per aquest primer tram anomenat camí de la Roca Foradada, tot seguit passem sense adonar-nos i jo amb el silenci del que conec, pel costat del Castell de la Guàrdia, que era una de les cinc fortificacions medievals que protegien Montserrat, i de la que encara queda algun vestigi.
Aquí només si pot arribar per un corriol que surt des de Sant Pau Vell del que trobem un trencall ben indicat a ma dreta, nosaltres seguim camí amunt.
Seguim caminant al llarg del Serrat de Guirló i a la dreta surt un camí per anar als Pallers o continuar fins el Bruc de Dalt.












Collet de Guirló
Seguim i al Collet de Guirló 797m., trobem tot d'indicacions nosaltres seguim pel PR-C78 el camí que porta al Refugi Vicenç Barbé passant per la Portella que es el que nosaltres seguim.


Pas de la Portella
Un Cop a la Portella 883m., travessem i a la nostre dreta ens queda la Roca Gran de la Portella 933m., seguim caminant uns 460 metres, fins que trobem a la nostre dreta, molt ben indicat un camí que pel mig del Torrent dels Cireres ens porta a l’Era dels Pallers.











Refugi Vicenç Barbé
Nosaltres continuem fins el Refugi Vicenç Barbé i davant seu la Roca de la Partió 937m., aquí parem per gaudir de les vistes des de la terrasseta del refugi cap a la Miranda de les Agulles.
Aprofitem per esmorzar i acumular energies, alguns canvien l’estona d’esmorzar per anar a visitar l’Avenc dels Pouetons, molt a prop del refugi, desprès d’una mitja hora, seguim direcció al Pas del Príncep 971m., caminem travessant pel Clot dels Cargols i el Clot del Trago.
Seguim i travessant el Torrent del Lloro a la nostre dreta surt un camí que porta al Torrent de les Grutes i a la Cova de l'Arcada.










Pas del Príncep
Nosaltres seguim fins arribar al Pas del Príncep on passem pel costat de l'agulla Petita del Pas del Príncep 992m., i a pocs metres l'Agulla Gran del Pas del Príncep 1.055m. Desprès seguim caminant i trobem la Font de la esllavissada al costat mateix del camí ben senyalitzada, també trobem algunes balmes utilitzades per muntanyencs en cas de aixoplug.



Coll de Porc
Arribem al Coll de Porc, un distribuidor de camins, on podem anar cap al camí tècnic de Frares, canvia de vessant i anar a buscar el camí de l’arrel o seguir endavant per la dreta seguint el camí principal GR-172.








Aquí al mig del coll ens trobem amb el Joaquin Olmo, el Juan Urquiza i el Jordi, xarrem i ens expliquen que van a reequipar la via Odisea Espacial a la Paret Nord dels Ecos, i ho han fet perquè ens hem retrobat desprès de tornada i ens ho han confirmat.









Nosaltres seguim pel PR-C78 direcció al Coll del Miracle passant per davant de l'agulla Vista 1.043m., l'agulla del Miracle 1.016m., etc. fins trobar-nos amb la part superior del Canal del Miracle.











Coll del Miracle
D’aquí surten per l'esquerra alguns camins tècnics a altres agulles, Els Aurons, l’Esfinx, etc. continuem acabant de travessar el coll i continuem pel PR-C78 cap al Coll de les Comes, travessant la Canal de Cirers pel costat de la Balma de les Pruneres.
La més important de tot el recorregut d'avui i amb clars senyals de ser habitada normalment en ocasions, aquí parem per reagrupar-no i contemplar la grandària de la balma, continuem, zigzaguejant ara per un camí cada cop més brut i espès de vegetació, i superem Les Saleres i el Torrent de la Coma Alta.









Pujant pel Torrent de la Coma Alta, trobem un ramat de cabres molt nombros, unes 6 o 7 i més amunt, fem una grimpada molt xula fins arribar a l’alçada del Cilindre per continuar pel camí.











El Coll de les Comes
El Coll de les Comes des d'on veiem de lluny l'Esfinx 1.169m., i al costat El Cilindre o El Cabrit 1.101m., ara baixem per una forta i constant pendent a on trobem un escurço, al que el Roger immortalitza i deixem tranquil.









Arribem a La Coma dels Naps de Dalt amb el bassal dels Avellaners, a l'esquerra surt un camí que va a la Miranda dels Ecos, nosaltres seguim per on fem una forta pujada, per camí fresat i boscos d’una gran bellesa fins la Roca Plana dels Llamps 1.164m.










Roca Plana dels Llamps
Aquí en aquest coll en el que tenim que baixar per una escletja equipada amb una corda nuada, ens reunim per ensenyar a la resta com fer aquest pas al més senzill possible, un cop superat podem veure que hem passat pel costat d'una creu de ferro clavada a la roca i seguim a voltar la Canal Roja.









Coll de Montgrós
En pocs metres arribem al Coll del Montgrós, endavant continua un camí que va cap al Portell del Migida, nosaltres agafem un corriol per la dreta que puja directament fins el cim del Montgrós.
(Aquest últim tram entre La Coma dels Naps de Dalt i la Roca Plana dels Llamps i el Coll del Montgrós, és un tram amb molt desgast físic de pujar i baixar per Canals i torrents, tomba i baixa per un altre canal molt estreta i pendent, vorejar roques pràcticament sense espai ni camí, i fins arribar al corriol que puja al cim de fàcil caminar, en resum un trenca-cames de resistència).








Montgròs 1.133m.
Un cop al cim comencem a observar des d'un lloc privilegiat el nostre voltant amb unes perspectives magnifiques i espectaculars vistes de totes les zones de Montserrat, estem pràcticament al mig de Tebas, Tabaida, Tabor, els Ecos, Els Frares i les Agulles i els seus cims més importants, El Cavall Bernat, el Serrat de les Onze, Els Patriarques, El Moro, Sant Jeroni i la Miranda de Sant Jeroni, L'Albarda Castellana, i un llarg etc.










A l'extrem del cim que és molt llarg i ample i cap molta gent podem veure Collbató, El Bruc, La Vinya Nova, etc., totes les carreteretes i la Autovia A-2. Barcelona-Lleida.
Només pujar a dalt aquest cim han posat com a símbol un pal subjectat amb una pila de pedres, és un cim arrodonit i erosionat on normalment fa molt de vent, tranquil i agraït de Montserrat.


Portell del Migdia
Comencem a baixar del cim en direcció al Portell del Migdia pel PR C-78, fins passar per la base de la Salamandra 1.158m., i uns pocs metres més endavant en una terrasseta natural abans de baixar per la canal de la Salamandra, parem a dinar, des d’aquí seguim observant, Sant jeroni, El Camell de Sant Jeroni i l’Albarda Castellana.
Dinem i fem xirinola i unes quantes fotos i sense refredar-nos gaire com que queda molt camí per fer seguim.





Ara per una forta pendent amb passos molt estrets pel costat dels contraforts de la Salamandra, fins passar per la Font de la Cadireta, i seguiim fins trobar-nos al mig del torrent.
Continuem ara de forta pujada pel Canal del Migdia, fins trobar la divisió per anar cap a la dreta al Camell de Sant Jeroni i a l’esquerra al Portell de Migdia, poc abans d’arribar a dalt desprès d’una pronunciada i tossuda pujada, amagat a ma esquerra queda l’inici del Canal dels Micos, ara seguim fins arribar al coll, que travessem per entremig dels Ecos i La Talaia.












Canal del Llum
Continuem per la vessant nord per la Canal de la Font del Llum,
el camí s'ha perdut i amb la forta pendent tens que baixar per la canal agafant-te dels arbres.
Continuem per un tram entre mig de roques i blocs de pedres despresos, plens de terra i pedretes que fan relliscar molt i on sempre cauen pedres dels estimballs que ens envolten.












Tot això ens obliga a relentitzar el pas per acomodar-lo a les necessitats de tots.
Un cop superat aquest delicat tram i ja a la part final trobem ben indicat a la nostre esquerra un corriol curt que porta a la font, és molt maca i esta enclavada en un lloc increïble, guardada per unes roques d'antigues esllavissades que li donen forma de cova i que per la escletxa que hi ha al sostre, es just l’espai necessari per donar llum i frescor a la font.
Continuem pel camí de la Font del Llum fins trobar-nos el GR-172 o camí de l’Arrel.











Camí de l’Arrel GR-172 direcció Can Maçana
L'agafem direcció a Can Maçana el recorregut es senzill però llarg salvant passos entre torrents, anem caminant entre la paret d'agulles per sobre i la carretera BP-1.103 Manresa-Montserrat.
Es un camí com quasi tota la circular que estem fent que trancorre entre alzines, boixos, avellaners, aurons i pins, on la tardor dona unes tonalitats sobervies, trovem a la dreta a l'alçada del Frares Encantats, que surt un camí que va a la Cova dels Lladrucs i a la carretera passant per la Plaça de Catalunya.









desprès trobem la Canal del Miracle més endavant a l'alçada de la Miranda del Lloro surt un altre camí a la dreta que porta a la Font de Sant Josep i s'ajunta amb l'anterior cap a la carretera.
Seguim i trobem un altre cruilla per on ve el camí que ve del Coll d’Agulles, allà on s’ajuntem els camins del coll de Porc i del Portell Estret.


La Roca Foradada
Ara només queda seguir fins la Roca Foradada 930m., i La Cadireta, que voltem  i desprès de fer moltes fotos seguim fins el Collet de Guirló i el Coll de Can Maçana on tenim el cotxe.
Son les 17:00 hores aproximadament de la tarda la jornada a sigut dura però gratificant, aquesta caminada l'aconsello per gent acostumada a caminar, per la resistència, més que per la dificultat.
Ens acomiadem satisfets i cansats ja amb ganes de planejar la propera caminada, us hi esperem, siauuuuuuuuu
I per acabar d'arrodonir el dia, desprès quant he arribat a casa, m'ha trucat el Jaume Oliva, per fer una cervesa amb ell i la seva companya Isa i xerra una mica de com als hi anat l'escalada a la Via Sant Baró al Serrat de les Garrigoses que segur ben aviat publicaran al seu blog Aventura Alpina, no us ho perdeu.