dilluns, 11 d’abril del 2011

Ferrada de Les Baumes Corcades



Aquest dissabte 9 d’abril del 2011, el Josep (Esgarrapacrestes), ens proposa trobar-nos els 6, el Josep, l’Anna, la Núria, la Marta, el Xavi i jo mateix, a les 8 del matí a Monistrol de Montserrat per anar a fer plegats una ferrada, això si parem a la gasolinera de Gurb a fer el cafetonet.

I cap  a Les Baumes Corcades, una  via ferrada que juntament amb la Teresina de Montserrat, és una de les ferrades més populars de Catalunya. Les Baumes Corcades presenta un recorregut amb variants i dreceres que ens permeten esquivar qualsevol dels trams més compromesos de l’itinerari.

Aquesta possibilitat li ha donat la fama de ser una ferrada apta per a tots els públics i l’ha convertit en la via ferrada més transitada de Catalunya, us en puc donar fe.

Com Arribar-hi:
La millor opció per arribar a Centelles, és per la carretera C-17 de Barcelona a Vic, fins trobar la sortida d’Hostalets de Balenyà, aquí prendrem la carretera C-1413 en direcció a Centelles. Hem de parar atenció per no passar-nos, a l’alçada de les primeres cases, una cruïlla a la dreta per una pista asfaltada que duu a Mas Banyeres.

Uns rètols ens indiquen també la direcció a la via ferrada de les Baumes Corcades, durant tot el trajecte i  passat el càmping Puigsagordi i la casa de colònies Mas Banyeres, prenem una pista a mà esquerra fins arribar a les cadenes que barren la pista i el plafó indicatiu de la Via Ferrada.

Avui ens ha costat trobar aparcament, hi ha moltìssima gent, ens possem l’arnés i tots els estris menys el casc, i seguim les indicacions per la pista forestal cap a l’inici de la ferrada.  

Historia de la Ferrada de les Baumes Corcades
Les vies ferrades fa molts anys que existeixen, però és gràcies a les de les Dolomites. En Josep Maria Parareda i la seva dona Maria Rosa Aregall van decidir que hi podia haver una via ferrada a Centelles i van oferir-se a fer-la. L’any 2001 van plantejar l'iniciativa a l’Ajuntament i al Centre Excursionista de Centelles i tothom s’hi va abocar; nou mesos després es feia el primer tram. La via ferrada de les Baumes Corcades es va inaugurar el 9 de febrer de 2003 i ja hi han passat més de vint mil persones.
CENTELLES | Josep Paré- Iolanda Martín-
El 2005 es va ampliar la via amb la realització el pont nepalí més llarg d’Europa (69 metres), i més endavant es va fer una ampliació del recorregut fent un tram cap a la Tosquera. Per fer la ruta de la via ferrada de les Baumes Corcades cal superar un desnivell de 330 metres, el recorregut total és de 2500 metres, dels quals 500 són equipats. La pujada es pot fer en 2h 30’ i el descens en 45’. Encara que gairebé tothom la pugui fer cal anar ben equipat si no es vol tenir algun disgust. La vista iel recorregut valen realment la pena.
Quant neix la via ferrada?
Nosaltres havíem estat 11 vegades les Dolomites fent algunes vies ferrades. Allà hi ha ferrades de tots els nivells i com que aleshores teníem el fill petit podíem triar el nivell que necessitàvem. Aquí no hi ha les parets verticals de les Dolomites i un dia es van obrir unes vies d’escalada i per accedir-hi es van posar algunes escales i un cable, vam veure que anava bé que la feixa era molt llarga i que hi havia molta feina a netejar-la. Ens vam engrescar i vam tenir l’idea de fer una via ferrada buscant l’itinerari. La Maria Rosa i jo vam fer el projecte el vam portar a l’alcalde, Miquel Arisa, i ho va veure bé de seguida. I a través del consorci turístic Portes del Montseny es va portar a terme. Nosaltres vam fer parets i alçades i el centre excursionista els camins, fent la primera fase.
És molt cara aquesta via ferrada?
Entre tot no va arribar al milió de pessetes (uns sis mil euros), i no podem oblidar que parlem d’una insfraestructura molt gran. Sabem que vies més petites que la nostra han costat un grapat de milions de pessetes.
És de franc o es paga per passar-hi?
Aquí es gratuït però a Còrsega i altres llocs s’ha de pagar. Nosaltres creiem que ha de ser una pràctica gratuïta i que només cal una bona conscienciació perquè tothom pugui gaudir de les activitats de muntanya sense impediments. Aquí tots ho hem fet de manera voluntària allà hi ha empreses especialitzades per fer-les.
Per què es tan car fer vies ferrades?
Els materials que es fan servir s’han d’amortitzar si ho fa una empresa. Nosaltres fèiem servir els nostres materials i les nostres eines. També hi ha factors a tenir en compte com el fet de penjar-se a treballar per gust o per diners. Aquí no estan regulades com poden estar-ho a França i allà es demanen homologacions, assegurances, etc. No es permet dur l’equipament de seguretat propi i cal usar el que ells tenen per qüestió de seguretat perquè el seu està revisat i saben que respondrà.
segons (guia.cat osona)

FICHA TÉCNICA
Nom de la Vía: Vía Ferrada Les Baumes Corcades.
Situació: Centelles. Osona, Barcelona.
Inici: Mas de Banyeres, Casa de Colinas.
Aproximació: 15 minutos.
Longitut: 2.500 metros.
Desnivell de la Vía: 330 metros.
Equipamiento: Bastant Bó.
Ponts, Pasareles: 1 Pont Nepales de 69 metres i unes escales verticals.
Mayor altitud: Turó del Puigsagordi (972 m.)
Equipo necesario: Casc, Arnés, Kit Dissipador, Cinta Exprès, Bagues, etc.
Grau de Dificultat: Dificil, segons les variants.
Retorn: 40 minutos.
Horari, Temps totals: 4 hores i 30 minuts.(contant el retorn)
Equipadores: Club Excursionista de Centelles.
Coordenadas GPS: Latitud:  41º 48' 34''  N       Longitud: 2º 12' 40.'' E



Aproximació:
Al llarg del camí, de la ferrada i de retorn, trobarem marques grogues i marques vermelles. Les primeres indiquen els camins d’aproximació i de retorn, mentre que les marques vermelles segueixen el traçat de la via ferrada.

Des de l’aparcament prenem la pista que marxa en la mateixa direcció que portàvem seguint les marques grogues. En poca estona arribem a una cruïlla on hi ha una roca amb formes curioses i plena de forats i on la pista es converteix en un sender que puja suaument.

Trobarem una altra cruïlla que prenem a l’esquerra i que també va guanyant alçada amb una pujada més valenta, que pràcticament en fred ens ofega. A l’alçada d’un esperó rocós deixem les marques grogues que marxen enllà (és el camí per on realitzarem el retorn) i prenem a la dreta el corriol que s’enfila marcat amb les marques vermelles de la ferrada.

-Inici-
La via de Les Baumes Corcades, es divideix en quatre trams ben diferenciats entre els quals cal superar, caminant, curts però forts desnivells.

Primer tram:
La primera part de la ferrada s’enfila, vertical i aèria, per l’esperó rocós fins a una feixa, des d’on contemplem una magnífica vista del Montseny, la vall del Congost i, en primer pla, el poble de Centelles.

Tot i així no ha sigut massa dificultós per part de ningú de nosaltres, al que si comença a fer palesa es la sufocant calor, aquí hem trobat unes alzines i a la seva ombre decidim esmorzar els entrepans, mentre veiem al nostre davant la immensa cua per passar el pont nepalès.

Els valents que ho estant fent en aquests moments, hi ha qui crida, uns altres dubtosos van fent petits passos vertiginosos,  d’altres més valents o inconscients, els passant a saltirons provocant a la ingravidesa.

Des de la nostre posició es tot un luxe de vivències, aquí comentem que a mesura que ens hi acostem decidirem si el fem o no, però ja hi anem condicionats per la gran cua.

Segon Tram:
Desprès d’esmorzar seguim camí amunt fins al segon tram, seguint les marques vermelles fins arribar de nou a la paret, aquí tenim dues opcions:

El Pont Nepalí:
Pugem per un curt tram, bonic i aeri fins al pont nepalí o seguim recte per esquivar-lo per sota, si decidiu fer el pont nepalí desprès els camins es tornant a trobar per seguir junts.

Com que nosaltres ja hem trobat gent fent cua abans de pujar cap al pont, en el flanqueig,i calculem que hi han 3 hores de cua, (uns 10’per persona).

Jo us aconsello que seguiu tots els consell d’ús i maneres de comportament i equipament per passar-lo, es el pont més llarg d’Europa, amb els seus 69 metres de llarg, amb unes vistes a Centelles magnífiques.

Flanqueig:
Nosaltres decidim demanant permís per intercalar-nos i fugir, per seguir pel llarg i aeri flanqueig, que el mateix temps també podem gaudir del patiment del que en aquests moments esta passant per sobre dels nostres caps el pont nepalí.

Nosaltres anem superant les proves al llarg del flanqueig horitzontal que es fa de tot menys avorrit i aquí trobem unes 5 persones que tornen enrere en sentit contrari al de la via, i el primer que penses es quina cara, quant ens assabentem que porten un ferit, un noi que s'ha xafat i obert tot el dit anular de la mà dreta, tot i embolicat li va rajant sang per la cama i per suposat els deixem continuar.

Nosaltres seguim, en pocs metres trobem un calaix a la paret d’acer inoxidable amb un bloc i bolis dintre per deixar el nostre record enregistrat pel nostre pas en aquesta ferrada, així ho faig.

Seguim, perdem de vista el pont nepalí resseguint els forats pluvials de les curioses balmes, que donen nom a aquesta ferrada i quan menys ho esperem anem seguint amb un nou amic que s’ens ha ajuntat el Ferran.

Tercer tram:
Una cruïlla ens mostra la possibilitat de seguir amunt pel recorregut original o davallar una mica però molt vertical per la variant de la Tosquera, que presenta dues opcions:

Una de molt fàcil i una altra de molt difícil, el tram de l’Esperó, amb passos atlètics i exposats, que es la que escolleix el nostre amic Ferran.

Les dues opcions s’uneixen dalt dels contraforts. Creuem la carretera seguint de nou les marques vermelles.

Nosaltres seguim per la via de la Tosquera més fàcil i quan el superem, resseguim el camí que ve de la Tosquera difícil, per on a de sortir el Ferran per xafardejar i fer-li fotos i donar-li suport per aquest complicat pas.

Quart tram:
Ens dirigim al darrer tram, tots set vertical i esportiu, on ens espera una escala de ferro que ens permetrà assolir el cim del Puigsagordi, esperem tots una mica fent cua suportant la calor fins que arriba l’hora del més difícil, anem-hi.

La resta comencem a passar pujant verticalment i fent el lleu desplom del primer tram i passar l’escala fixa, tant espectacular.

Però un cop aquí dalt veiem que no es tant difícil com sembla, el que es almenys per mi difícil es el desplom que ve ara i que des de baix  no es veia.

Aquí la meva por a caure quant la gravetat et tira al buit fa que m’asseguri massa i perdi molt temps i força en els canvis i graons, pràcticament d’un en un, però tot i així no m'en ensurto i quedo literalment penjat i separat de la pedra.

El meu mestre i amic Josep ve a per mi i amb l’ajuda de la seva experiència i un Quickfix, m’ajuda a pujar superar aquest entrebanc i arribar a dalt de tot, jo tot hi estant rabiós per aquesta situació estic orgullós d’haver-lo fet i anant agafant experiència, però reconec que et queda un cert mal regust de boca.

Aquí dalt el Turó de Puigsagordi (972m.), trobem uns treballadors i en un d’ells li demano si ens pot fer unes fotos, un home com pocs, molt simpàtic.

Tornada
Ara tenim també dues opcions o seguir la carretera avall o seguir pel camí de les variants fins el cotxe, i decidim baixar pel viarany que ens troba amb les variants per anar baixant amb trams equipats amb cordes fixes amb nusos per unes pendents molt verticals i amb una terra, molt fina i terrosa que ens fa relliscar molt, hem de vigilar de no caure ara.
La calor cada cop es més asfixiant i només podem pensar en la cervesa que ens prendrem al bar del càmping puigsagordi a pocs metres de l’aparcament i així ho fem, enlluernats pel sol i ofegats per la calor ens refresquem, sense gaires comentaris, deu ser la barreja de la satisfacció i el cansament, espero animar-vos com jo ho estic per tornar-hi i fins la propera. Siauuuuuuuuuuu

divendres, 8 d’abril del 2011

L'Elefant


Aquest diumenge 3 d’abril, 18 amics de la muntanya de Montserrat, la majoria ja coneguts entre nosaltres, ens hem integrat a la convocatòria de cada primer diumenge de cada mes d’apeupermontserrat, per assolir el cim de l’elefant 1.156m.
Inici
Des de l’aparcament creuem a l’altre costat de la carretera que ve de Can Massana BP-1103, cap al Monestir de Montserrat.
Comencem a pujar pel Camí de l'Arrel, per un tram canviant estret i enfilat que ens porta a l'obac més humit d'un bosc ple d'alzines, boixos i cirerers d'arboç, ideal per un dia agraït i esplèndid de primavera com el d’avui.

Anem caminant seguint el serrat del Moro, travessant el Canal del Moro i desprès la Canal dels Avellaners.
Aquí el que no s’ha tret algun jersey aprofita per fer-ho ara i aprofitem per observar la paret de Sant Jeroni i dels Diables i en front el Carall Trempat o  Cavall Bernat i la serra de les Lluernes.

Anem caminant i seguint les indicacions dels GR172 i GR4, amb les marques blanques i vermelles i del PR-C19 que coincideix i ens acompanyaran tot el camí amb marques blanques i grogues, ara estem passant per sota del Cavall Bernat molt a prop de la pedra, és tot molt maco.

Entre el Cavall Bernat i els Flautats anem pujant lleugerament fins arribar a un pla rocallós, a on se'ns obre el paisatge i podem observar les poblacions dels voltants, el monestir de Sant Benet, Santa Cecília, als peus tenim Monistrol de Montserrat.
Si  l'anem seguint amb la mirada cap a l'esquerre veiem també La Bauma, El Borras, Castellbell, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí, El Pont de Vilomara i al fons al mig de la plana, Manresa, a la dreta de Monistrol veiem moltes urbanitzacions, el Palà, El Ventaiol i d'altres,  més amunt Vacarisses.
Ara seguim i més endavant passem pel costat de les fites de l’inici de la Canal Plana, des d’on veiem una agulla que sempre m’ha atret molt per la seva singular fisonomia i  pocs metres més endavant travessem el Canal del Pou del Gat.

Continuem travessant la zona dels flautats caminant cap al pla de la Trinitat 946 m., on podem veure les ruïnes de la ermita de la Santíssima Trinitat que està a uns 5 minuts caminant.


A la nostre dreta podem veure entre dues agulles, la punxa i la porra, una passarel·la que les uneix, i a la que anirem veient durant el recorregut d’avui des de diferents visions.
-(felicito expressament a l'artista que se li va acudir de fer aquesta obra d'art sobretot no pel fet sinó per la seva dificultat)-
també veiem el fesolet, els flautats, l'elefant i la prenyada, entre d'altres.

Arribem a la cruïlla al Pla de la Trinitat, (946m.) i seguim endavant observant pel nostre pas la ermita de Sant Dimes, enclavada al vell mig de les roques, pugem fins trobar-nos al davant de l'ermita de la Santíssima Trinitat, també veiem la ermita de Sant Benet de lluny, 
des d’aquí també podem veure més lluny la creu i l'ermita de Sant Miquel, l'estació superior de Sant Joan, i més a la dreta la zona de les Gorres, tenim una gran visió d'una bona part d'aquesta muntanya.
Seguim pel camí a la vora de la part més nova de les restes de l'antiga ermita de la Trinitat, a on podem veure un petit refugi, per on travessem i seguim fins trobar una porta enreixada que seguim per l'esquerra amunt per dins d'una torrentada obaga, que fent un seguint de giragonses tancades i pronunciades ens enfila fins que arribem al Coll de Sant Salvador
Des de la cruïlla seguim a la dreta pocs metres, fins l'ermita de Sant Salvador, des d'on podem observar, la prenyada, l'estació superior del funicular de Sant Joan, el pla de la Trinitat, San Dimes i a sobre nostre l'elefant 1.156m.

Seguim pujant fins l'ermita de Sant Salvador, una balma tancada que no esta condicionada, no té cap equipament bàsic de res i és molt rusticà d'uns 2m quadrats i amb un aljub d'aigües pluvials a l'exterior, des d’on podem veure La Mòmia.

L'Elefant 1.156m.
A prop també trobem unes restes de murs antics, pel que cal arribar a la pedra i trobar el viarany que ens portara a pujar l’elefant fent un flanqueig a la dreta arribant a un descans.
Aquí tenim que continuar pujant ara fent una petita grimpada molt senzilla, però en la que agafarem ràpidament alçada.
Ara bé un tram on tenim que flanquejar la pedra, o en decideixen passar-hi una corda pel qui pugui tenir vertigen.

Ara cal encarar l’esquerda que fent un romenage ens portara a pujar pel clatell de l’elefant.

Un cop a d’alt el vent sens fa present, mentre esperem a que juguin tots veiem un globus aerostàtic groc i unes vistes impressionants.
Quan ja estem tots seguim uns 10 metres fins una senzilla fita de pedres apilades i un vent que ens fa trontollar que ens diu que hem fet cim, la veritat es que tindrem que tornar a venir, perquè no hem pogut gaudir del panorama tranquil·la ment.
Ens afanyem a baixar ordenadament, jo passo primer per donar un cop de ma als companys i el Josep Ma. i l’Oriol també fan suport a l’entrada de l’escletxa.
La resta de la baixada pel flanqueig i el descens final resulta més senzill per tothom del que semblava i ens tornem a reagrupar amb els amics que no han pujat.

Continuem pel camí que segueix per la dreta i aquí amb l’elefant a la nostre esquena i La Prenyada al davant decidim esmorzar, tots agrupats raserats del vent i amb un bon solet.
Ara seguim fins trobar el camí que bé del Coll de la Prenya per seguir sempre a la dreta travessant les Lluernes, amb precaució de mirar on posem els peus anem vigilant els nostres voltants, Els Flautats 1.136m., El Montgròs 1.133m. El Cigronet 1.065m. mentre travessem pel costat del Serrat del Vent, la Serra de les Barretines, el Canal dels Aranjols, des d'aquí també veiem L'Albarda Castellana, La Miranda de Sant Jeroni 1.237m. , El Moro 1.206m.


El Cavall Bernat 1.111m.
Ara estem davant un monòlit fantàstic d'aquesta cresta puja un corriol fins els peus del carall, que pugem per veure de ven a prop.
Des d'aquí podem veure perfectament  el Serrat de les Onze Hores i també la Paret vermellosa dels Diables, i si mirem avall veiem Monistrol de Montserrat.
Desprès d'una bona estona tornem a baixar pel mateix corriol de pujada a trobar el camí a seguir, passem per davant el camí que puja a les ruïnes de l'ermita de Sant Antoni, però seguim endavant.
Continuem fins passar per sota del Cap de Mort 1.104m., i seguim flanquejant-lo fins arribar a trobar a la dreta l’inici d’una vertical llesca de pedra que per dintre el seu rentat pgjem fins trobar a l’esquerra tombant la carena l’inici de la canal dels Avellaners, que avui retolat en una pedra llisa indiquen com a Arítjols.

Canal dels Avellaners

(s'ha tornat a generat el dubte, de que si aquest canal també es deia dels Arítjols i està ben clar que els qui ho deien o pensaven estaven ben errats, el canal dels Arítjols està entre mig del canal del Cavall Bernat i el Serrat de les Barretines i continua com a Torrent del Balaguer).

Aquest canal baixa amb una forta pendent molt relliscosa que ens fa si podem buscar algun arbre o arrel per anar-nos agafant.
El que si es veritat es que es la canal amb més teixos que he vist de tot Montserrat, i els més espectaculars, hem pogut observar la numeració de inventari que tenen enganxat al tronc.
També veiem espectaculars boixos, i d'altres arbres, com l'alzina i els avellaners que donen nom al canal.
Camí de l'arrel
Un cop abaix ens trobem amb el camí de l'arrel que ens torna al Monestir, des d'aquí ens parem per observar la magnífica canal per on hem baixat.


Seguim fins trobar un trencall senyalitzat cap a la dreta que ens baixa fins l'aparcament i el Monestir de Santa Cecília, aquí el nostre amic Xavier ens te reservada una sorpresa.
Al cotxe té guardada una ampolla de cava per celebrar amb nosaltres els seus 63 anys, que jo us asseguro que porta molt bé, espero que us hagi agradat i fins la propera.
Un altre coseta aquest vídeo es molt llarg perquè no he volgut estalviar-vos cap fotografia dels nostres amics Anton Puigmal, Jordi Sàrries i la Marga Flores, que jo crec que així so mereixen, felicitats per el seu empeny en mostrar-nos la cara més maca de la muntanya de Montserrat, i a tots els models que hi apareixem.
Siauuuuuuuuuuuuuu