dimarts, 27 de maig del 2014

Via Colorantes Permitidos a l'Elefantet (Intent)

Paret/Agulla/Sector: l'Elefantet (Montserrat)
Dificultat: 6a+ (ED-)
Dificultat obligada: 6a.
Llargària: 30+35+20+30+15+40 =170 metres
Grau d’exposició: Mitjà
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Via completament equipada amb parabolts
Material: 10 cintes exprés, pot anar be un strep, per si de cas, encara que no esta xapada per fer Ae.
Aperturista: F. Panyella, F. Sunyol i E. Camacho (gener 1985)
Orientació: Sud-Est
Data: dissabte, 24.05.2014

Resum: Avui en principi havia quedat amb el meu amic David Gómez, que ja ens coneixem d'altres escalades per anar a fer alguna cosa maca, però tranquil·la i inesperadament per situacions i casualitats de la vida al final hem sigut un trio, amb l’incorporació del Diego López, un noi que no coneixia de res, encara que estigui dintre del grup Natura100, molt maco i un TITAN de l'escalada en majúscules, crec que no cal que digui res més, David tranki, tu ets jove i tens ímpetu i molt de gasss encara, per arribar més amunt. Al final hem anat a fer la Colorantes Permitidos 6a.+, cosa que ja m'ha posat els pels de punta, però tot i així he tirat amunt.
Aproximació:
Des del Monestir anem a buscar les Escales dels Pobres i després de creuar el pont i un parell de revolts tirem cap a la paret (evident) fins arribar a peu de via.


Un cop a peu de via mentre ens anàvem posant el material a l’arnes i observàvem la verticalitat de la paret, escoltem com ben aviat al matí ja volta l’helicòpter dels bombers per fer algun rescat, una costum que comença a ser massa habitual.
1 Llarg V 30m. 6 xapes + 1 burí

El primer llarg el comença el Diego, que amb la seva serenor podem observar com es baralla els primers metres amb la roca bruta, trencada i boscosa per enfilar-se a la placa, elegant i prou fina com per anar llegint la roca i per anar fent metres, el segueix el David i jo tanco la cordada i desmunto el tinglado.
2 Llarg V- 35m. 6 xapes 

Continua el Diego de primer per no anar fent canvis d cordes continuant per la placa ara molt més agraïda de preses fins arribar pocs metres abans de la R a on la paret es torna més vertical i les preses més fines i escasses, superats aquests dos passos la paret perd empenta per entra a la 2R.


Quan ens toca tirar a nosaltres el David de segon i jo tancant la corda, ens adonem que el Diego s’ha descuidat d’arrossegar la motxilla amb ell, com el David és més jove i més fort i toca pujar amb doble petate.
3 Llarg II 20m. (net, fer encordat)
Canvi de reunió, anem recte amunt (no marxar directament cap a la dreta on es veuen unes expansions), per després girar a la dreta fins situar-nos sota una magnífica placa, si voleu seguir per la Jacint Aguilar teniu que seguir per l’esquerra.
4 Llarg 6a.+ 30m. 10 xapes 
Den peus a sota el bombo que es veu, ja puc llegir la tragèdia, el Diego segueix de primer provant de treure-ho en lliure, això li costa rectificar i anar-se col·locant més d’un cop fins aconseguir-ho, ja li demano que a la primera xap en deixi el meu l’estrep penjant i la resta amb cintes ben llargues, el llaví del balmat per entrar a la placa el supera més fàcilment encara, jo ja tinc els pels de punta de pensar quan em toqui a mi.
De moment tira el David al seu darrera, amb uns passos més forçats per no fer servir l’estrep però al final també se’n surt, en aquestes que arriba una cordada de 3 i son de la colla del Joan Asín, els saludo i començo a passar jo, almenys a intertar-ho directament tibant d’estrep, cosa que no practico gens i no sem dona gens be, però aconsegueixo acerar la segona xapa i forçar fins la tercera, però ara toca posar-me dempeus de la balma per anar a casar la 4a. xapa i aquí ja estic fos, intento mirar com em puc posar dret però estic al límit i mentalment tancat, tot i així ho batallo però no en soc capaç, en aquestes que el primer de la cordada següent, li diu al Diego de part meva que ja en pot baixar a la R i el Diego baixa per veure la meva situació i en despengen fins a terra.
Aquí ens creuem amb els dos següents de la cordada del darrera i tenim oportunitat de xarrar amb el Joan Asín, mentre acaben de baixar el David i el Diego.
Descens:
Anem fins la instal·lació de la 2R i amb un sol ràpel tirem fins al principi de la placa a peu de via, només queda des-grimpar uns pocs metres fins a peu de via, per desfer el camí fins el cotxe i anar al Bar La Roca a Monistrol de Montserrat a refer-nos de tot plegat.
Només dir-vos que la resta de la via us la tindré que explicar quan i torni la propera vegada i només em queda agrair a aquests amics de corda per la seva comprensió i vull que quedi clar que no m’ho prenc com un fracàs, encara que reconec que a sigut una decepció personal, però el pitjor es com en sento pensant que ells haguessin pogut fer cim sense mi, però així es l’escalada, situacions, reptes i per sobre de tot companys de corda que et recolzen quan cal, només per això continuaré practicant per poder superar i continuar gaudint de la roca i l’escalada.

divendres, 23 de maig del 2014

Placa Gunilla al Clot del Boixar- 6a. Tarda d'Escalada Esportiva

Ahir 21.05.14, ens vam trobar per a la 6a. tarda d'escalada esportiva Natura100, al Clot del Boixar a la Placa Gunilla, un sector amb roca excel·lent i bones regletes, forats i toc, només cal buscar i no caure en l'intent,

Hem estat, el Jaume Escorsell, el Ricard Riu, jo el Xarli GX i per primer cop amb nosaltres el company Joan Asín, un bon escalador conegut entre tots nosaltres, per tant contents de haver tingut l’oportunitat d’escalar al seu costat.
Aproximació.:
Des del Bruc agafem en direcció com si anéssim al Gerro o La Desdentegada fins trobar un retol que diu El Castell, seguim ara a la dreta per una pista prou ampla i còmode pel cotxe fins trobar una gran clariana amb altres cotxes aparcats, des d’aquí podem observar una pista de còdols que han transformat el curs del torrent mirant cap a l’Agulla del Tambor, La Desdentegada o El Vermell del Xincarro, anem seguint i el camí es va estrenyint fins tornar-se caminal per on seguim les marques de pintura vermella en els pins fins trobar una basa, aquí continuem a la dreta seguint les fites i trobar-nos davant de l’Agulla de la Mosca, un cop quasi al seu peu podem anar seguint cap a l’esquerra la evident Placa Gunilla.

Placa Gunilla
Vies començant per l’esquerra, encara que nosaltres vam començar més a la dreta.

7- ? La Cresta 4a. 18m. 
Aquesta la vaig fer jo de primer i només us puc dir que depenent de si l’enfileu més a l’esquerra (l’aresta) es 4 i si aneu més per la dreta, per la placa es V, una via sense interès, però ja que hi és amunt per la col·lecció.

8- Incursió Navajo 5b 15m.
Aquesta jo no la vaig fer, però sembla una via per començar a escalfar, almenys tant el Joan com el Riki la van fer molt fàcil.


9- Hunk Papa 6a. 15m.
Aquesta ja s’ha d’apretar una mica més i ja esta en la línia de la placa, mantinguda amb forats i cigrons que li donen caracter de finura en placa.

10- Sra. Gunilla 6a. 14m.
Una altre via de finura en placa on cal escalar ben concentrat per jugar amb la diagonal fins trobar amunt més presa.

11- Sra. María 5+ 12m.
A partir d’aquí les vies son més de forats que de finura, però molt verticals i atlètiques.

12- ? 5+ 11m.
13- ? 5+ 11m.
Aquestes dues vies son molt similars inclús comparteixes alguna ma a l’anar navegant pels trams més mantinguts, en la línia de la 11, nosaltres hem començat escalfant per aquestes dues vies.
En general entre xapes ja bastant aire, son molt mantingudes però amb una excel·lent roca, que en tot moment si busques trobes mans i peus, encara que de vegades costa, sort que son curtes sinó el grau pujaria ràpidament i quedaríem amb els braços destrossats.
El Clot del Boixar esta compost per mini-sectorets molt aïllats de roca molt bona i pau espiritual, però els peus de via no son massa còmodes com altres sectors als que estem més acostumats i no es fàcil anar intercanviant pels sectors.
Tot i així si tenim una mica clar el que volem i podem i sabem escollir, es per gaudir de valent, com nosaltres hem fet avui.
Fins la propera amics, gassssss i amunt.


divendres, 16 de maig del 2014

Via Epirimountains a la Paret del Devessó de Malanyeu

Zona: Paret del Devessó a Malanyeu

Dificultat: 6a (D+)

Dificultat obligada: V
Llargària: 35+30+(15+20) =100 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via completament equipada amb espits, reunions preparades per repelar
Material: 12 cintes exprés, si voleu muntar la reunió opcional al darrer llarg porteu algun friend o tascó mitjà.
Aperturista: R. Vicente i F. Suñol al novembre de 2006
1 Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
2 Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i Alex Ossó
Data: dissabte, 10.05.2014

Resum:
Avui a última hora ens hem decidit tornar a visitar Malanyeu per ensenya'ls-hi aquest lloc tant maco a la resta de companys de Tarragona que els hi agrada molt escalar en calcari, que millor que aquest paradís, primer portàvem al cap la via stoc de coc però a mida que ens acostàvem a les vies i veiem l'oferta que quedava lliure al final el Jaume ens a convençut per la via Epirimountains, uns primer i segon llargs molt ben xapats i molta ganda per gaudir de valent, llàstima que no sigui una placa de continuïtat, perquè perd l'ambient que podes haver, el tercer llarg antològic, rom, tècnic i físic de traca i mocador, al cim pel descens ens dividim i el Cinto i l'Alex fan els ràpels i la resta baixem carenant fins el cotxe, be a mi m'han fet fer més voltetes, però molt be, ens hem ajuntat tots per anar a dinar a La Brasa, a on ens hem posat les botes, acabant un dia excepcional i ja sabeu gasssss i amunt companys.
Aproximació a peu:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un Mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim.
Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.



1 Llarg V 35m. 11 espits
Jo portava al cap fer de primer aquesta tirada, perquè sinó no sé si seré capaç de fer-na cap més, però el Jaume impacient per començar hem diu ja pujo jo i no dic res, l’asseguro i amunt per una placa vertical però amb molts forats i ben assegurada
la R es troba a sobre d’una llastra amb forma de pilar, prou còmode i preparada per repelar, des d’on podem veure com comencen a pujar la segona cordada darrera nostre amb el Cinto al cap davant.
2 Llarg V 30m. 7 espits
Aquesta tirada es semblant a l’anterior de bona i ben assegurada, amb el pas clau en deixar la fissura a la dreta i tenir que passar a la placa, la presa i és
però amagada per un parell de boixos en els passos clau. La reunió es fa en una feixa herbosa, però molt còmode.
3 Llarg 15m. III+ 2 espits (Reunió Opcional)
Comencem aquest llarg de pur tràmit per fer una reunió quan trobem el segon espit i a la seva dreta una fissura a on entren un parell de friends del 0,4 (Gris) o tascons mitjans a caldo i així evitem el fregament de cordes i evitem el no veure’ns amb el company de corda, en el pas més complicat de la via.
4 Llarg 6a. 20m. 8 espits
Aquest llarg es l’estrella de la via i potser dels voltants. 
Comença per uns blocs verticals amb un pas de bavaresa per pujar a sobre d’un relleix, ara quedem a sota del pas, per encintar la següent xapa clau, tenim que buscar, en un encaix “raro”, de trobar els millors peus i mans a l’esquerra per poder encintar amb la dreta i assegurar el pas per pujar al cul i situar-nos a la placa amb uns passos finets
la resta és molt vertical però el grau baixa clarament per gaudir fins arribar a sota la R on ens queden un parell de passos bruts
assegurats amb una xapa a la dreta que queda fora de la línia i a contramà que no xapem i sortim per la seva esquerra amunt amb suavitat fins la R cimera preparada també per repelar.
Descens:
Des d’aquí esperem a la resta de companys i uns volem provar de baixar caminant i uns altres repelant, dons res, ens dividim i provem el Joan, el Jaume i Jo a baixar carenant per la cresta cap a l’est, travessant totes les vies i R’s cimeres fins trobar unes fites que ens porten a una casa per seguir per un camí amb parques de PR, fins el cotxe.
l’Alex i el Cinto repelant per la via amb totes les R’s preparades amb anelles i cadena, mentres jo vaig a trobar-los per anar a recuperar el nostre material i juntar-nos tots als cotxes.
Per recuperar-nos de la patejada els porto cap al Restaurant La Brasa, situat a l’esquerra de la carretera en direcció Guardiola, aquí mengem molt be i acabem fent xerinola, per un dia, uns companys i una via de traca i mocador, si senyor.

i ja sabeu, Gasssssssss i Amunt……….

dijous, 15 de maig del 2014

Mama's and the Papa's-Escalada Esportiva


Avui a la 5a. trobada de la tarda dels dimecres (14.05.14), del grup Natura100, ens hem retrobat amb vells amics de l'escalada per compartir roca, gassss i humor, escalant las vies entre la 1 i la 8 de la ressenya, de primer, en bloc, de segon, en top, en bloc, una mica de tot, fins cruixir els avantbraços, un bon sector amb bona roca, però atlètica, vertical i tècnica, que et fa gaudir des del primer metre fins l'últim.
El grau potser esta posat una mica generosament baix, o potser per la seva verticalitat sostinguda i atlètica que et deixa els braços petats, dona la impressió que te més grau del que sembla, sort que son pocs metres i es poden anar fent poc a poc, perquè sinó a l’acabar samblariem Hulk.

Hem estat, la Silvia Ortiz, Sergi Canals, Xarli GX i el Jaume Escorsell
Aproximació.:
Aparquem el cotxe al carrer Pau Bertran al mes aprop possible de la barrera de la pista forestal que porta cap a la Vinya Nova, i agafem la pista travessant la tanca, en pocs metres passem de llarg el camí de les bateries i seguim endavant en un ampli arc de volta del camí podem observar com se’n dinsa un ampla camí molt ombrivol direcció al bosc, més endavant trobrem pintades de marques blaves fins trobar una gran fita quasi al mig del camí que ens porta cap a la dreta, les anem seguint fins que veiem davant nostre la paret del Sector Mama’s and the Papa’s en aquest punt si seguim molt a la dreta porta al sectors C, per sobre nostre seguint el camí lleument a l’esquerra ens puja al nostre sector i si seguim clarament a l’esquerra ens mana a una corda fixa per sortir al sector A.
Mama’s and the Papa’s
Sector B
Vies començant per l’esquerra.
 1- Nyam Nyam 6b/6b+ 20 m. aquesta no la fem.
 2- Iroquesos + 6a. 15m. Molt fina i atlètica, el pas clau esta al sortir de la panxa, desprès de la segona xapa, quan tenim un bon forat i el tenim que deixar per anar a una presa petita amunt a la dreta, millors peus també un xic a la dreta de la línia.

 3- xapes casolanes V+ 10 m. Molt mantinguda i atlètica quedes petat de braços, encara que en tot el sector la roca es bonissima, per mi es un 6a. en molts passos.

 4- xapes casolanes V 10 m. semblant a la 3 potser un xic més fàcil, encara que també prou mantinguda.
 5- parabolts/spits V+ 30m., fem els primers 12 m. fins la reunió de la número 6., ens queda pendent la continuació, força “disfrutona” i seguint la mateixa tònica del sector, molt vertical, atlètica i amb continuïtat del grau. 
 6- Kiowas V+ 12m. És la primera via que fem del sector i notem que estem freds perquè ja comences apretant de valent, bones mans i peus quan calen.

 7- espits separats V+ 30m., Fem com a la 5 muntem reunió a la 6 fent els primers 12 metres i deixant la continuació pel proper dia.
 8- Peix de Roca V+ 15m., per nosaltres la millor via d’aquest sector, intensa, amb bona roca i continuïtat, per acabar petat de braços però satisfets. 
 9- Iala Iala 6b 20m., ens la mirem però al final no la muntem, queda pendent.
10- a equipar, comença a la fissura, aquesta no la fem.
11- Neurona 6a+ 5m., aquesta no la fem.
12- Aromes de Papiol 6a. 5m., aquesta no la fem.

divendres, 9 de maig del 2014

Via Infinity a la Roca dels Col·leccionistes

Via: Infinity
Zona: Montserrat – La Plantació
Dificultat: 6a (D+)
Dificultat obligada: V/A0
Grau de compromís: Baix
Grau d’exposició: Baix
Equipament: Via equipada amb espits
Material: 8 cintes exprés
Orientació: Sud
Llargària: 30+25+35+15= 105 metres
Aperturista: Germans Masó  Abril 2009
Cordada: Xermi, David Gomez i Xarli
Data: dissabte, 03.05.2014
Resum:
Avui hem anat a fer la Via Infinity, una cordada de 3, una via de dos llargs de 5 Sup, en la que tot i tindré preses per anar fent, no et pots relaxar fins la R corresponent, el tram de 6a. del 3 llarg, son 1 pas que no es tant difícil com sembla a vista i que també es pot superar amb 1 strep o A0, el pitjor la sortida de la via caminant encordats fins el cim, el ràpel xulíssim quasi volat i d'una tirada de 50 m., desprès queda el pitjor be nosaltres ens o hem agafat trankis, el camí de tornada això si per un lloc tranquil, solitari i llunya amb tota la bellessa que això comporta. Els companys no calen compliments perquè ja ens coneixem i per això vaig amb vells, tot un luxe.
Aproximació:
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop superats els esglaons remuntem en tendència a l’esquerra (fites) fins arribar al peu de via, a la banda esquerra de la canal (fletxa i lletra ‘I’ gravades).
1 Llarg V 30m.
Aquesta tirada la comença al Xermi, per una bonica i prou vertical placa de V ben assegurada, amb bona roca de presa de peus i mans a molts trams petita, que a mi hem fa anar bastant lent per anar navegant, fins arribar a la 1R en una wappa alzina.
2 Llarg V+ 25m.
Aquest llarg se’l guanya el David sortint per un tram més vertical i fi que l’anterior que ens fa pensar i navegar de debò, per trobar la millor presa durant els primers metres, per després ser més generosa per seguir ara buscant per on va la via perquè costa una mica trobar l’spit que ens facilita arribar a la 2R
3 Llarg 6a. 43m.
Aquest llarg se’l sua el David, amb uns primers metres senzills per situar-nos a sota el desplom
Trobarem la primera xapa al lateral d’un pedestal al qual ens hem d’enfilar.
El David un cop a sobre el pedestal i penja una cinta llarga i un strep per facilitar-me el pas, ell o proba en lliure i no li surt, com que és perseverant a la segona si, tot un crac.
La placa es tomba de pressa per avançar metres fins la R, que ell és salta expresament per fer la reunió en una alzina ja a mig camí de la sortida terrosa al cim. Però al recuperar les cordes dels segons provoca la caiguda de moltes pedres i terra inevitablament pel mateix rosec de les cordes.
4 Llarg II 7m.
Sense parar-nos a res a la 3R que a fet el David a l’alzina, seguim fins sortir al cim, patinant i derrapant pel tubogant que forma una canaleta terrosa, esgarrinxosa i pedregosa fins sortir al cim, des del qual protegim la sortida, ara encordant-lo a ell.
Des d’aquí el cim he fet unes quantes fotos del Toni Casanovas Reguant, el Joan Casado Mañas i un basc que feien la via Territori Dakota a la Roca de Sant Cugat, que ja tenim pendent de fer.
Descens:
Un ràpel des d’una alzina mig volat d‘uns 50 metres, xulissim, per la vessant nord-est, que ens deixa a la canal davant la Roca dels Col·leccionistes, continuem avall i arribem a peu de via, des de la que desfem el camí i comencem l’excursió de tornada, per anar a dinar al Bar Muntanya de Collbató i agafar Gasssss i amunt per la següent.