dijous, 21 de febrer del 2013

Via L'Esperó del Llebeig o Lo Somni de Sant Joan al Bisbe

Zona: Frares Encantats-Montserrat
Agulla/Paret: El Bisbe
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: IV+
Dificultat obligada: IV+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 80 metres (40+35+15)
Aperturistes: J.Nubiola, F. Parera, F. Palau, A.G. Picazo (oberta a l'abril 1989)
Equipament: via equipada amb spits, parabolts i un clau.
Material: 8 cintes llargues i curtes, friends variats i bagues per savines o marlets.
Orientació: Sud-Oest
1 Cordada: Joan Prunera, Vicenç Nin i  Xarli
2 Cordada: Quim Llòria i Vicenç Llòria
Ràpel: a la R del cim encarem avall cap a l'esquerra per la Via normal del Bisbe, amb dues cordes per baixar 50 metres d'una sola tirada.
Data: 16.02.13

OBSERVACIONS:


La Roca del Bisbe es una de les més altes de la regió dels Frares Encantats. Va ser escalada per primer cop l'any 1932 per l'impulsor de l'escalada a Catalunya, Lluís Estasen i sis companys més. La via que volem fer va ser oberta 1989 dintre d'una sèrie d'itineraris de dificultat assequible, anomenades vies blaves. El seu equipament auster ens permetrà escalar una aresta de gran bellesa no mancada de cert d'ambient. Poques i justes assegurances ens permetran aguditzar el nostre ingeni per trobar petits forats on emplaçar friends de diferents mides per poder completar la progressió amb més seguretat. La via està orientada al sud-oest i d'aquí treu un dels seus noms. El llebeig o garbí és el nom del vent càlid de component sud-oest. Al País Valencià s'anomena Llebeig, mentre que a Catalunya se li diu Garbí. Avui no tindrem vent càlid de garbí i estarem tota l'estona envoltats de núvols, roca un tant humida i fred que ens deixaran les mans i els peus ben servits.


Jo he aprofitat l'article del Joan Prunera en el seu blog El Col·leccionista de Vies, perquè esta molt ben explicat amb tot detall i no val la pena afegir gran cosa més.

L'únic que em fa molta il·lusió a mi també deixa constància en el meu blog d'aquesta escalada i d'aquests magnifics companys. 

Aproximació:

Per arribar a peu de via prendrem el camí que va des de Can Massana, passant pel refugi d'Agulles i remuntant la canal Ample que separa les Agulles dels Frares. Abans d'arribar al coll del Portell Estret o d'Agulles seguirem unes marques de color blau que surten a la nostra dreta. Es el camí de l'alt de Frares. El seguirem passant per les roques de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i la Nina. Passada aquesta, veiem davant nostre, el Bisbe i la via que volem escalar. Deixarem la canal ample que pugem i ens decantarem a l'esquerra fins un balcó abocat a la cara nord on comença la via.
La via de fet comença a l’extrem occidental de l’agulla just al marge amb la cara nord-est, amb una estampa fabulosa sobre la muralla nord de Montserrat. El trobarem identificat amb pintura blava.
1er llarg III i IV 
Un espit, dos parabolts i un clau en 35 metres.
Tenim una marca blava que ens indica el començament de la via i un espit a cinc metres per damunt nostre. Arribem en escalada fàcil al espit i seguirem recte a cercar un parabolt més lluny i ara una mica més difícil. Un cop al parabolt ens decantarem totalment cap a la dreta i en una fissura horitzontal, trobarem un pitó vell. Continuem amb flanqueig i arribem a un ressalt a on hi ha una sabina i trobem un altre parabolt. Ara, seguim recte a munt i en una fissura podrem posar un bon fiend. Fàcilment arribarem a la còmoda reunió que farem de dos parabolts al peu d'un ressalt.
2n llarg IV+, IV-, IV+, IV i III
Quatre assegurances entre parabolts i espits en 35 metres.
Sortim lleugerament per l'esquerra de la reunió amb un pas difícil, (en aquest llag trobem els dos pasos claus de la via), que al poc podrem protegir amb un friend petit en un foradet. Més a munt tenim un parabolt. Seguim amb escalada fàcil però exposada fins un ressalt on trobem un altre parabolt. Superem per l'esquerra un pas vertical que ens situa a sota un desplom.Flanquegem amb passos difícils a la nostra esquerra amb un bon pati als nostres peus.
Trobem un altre parabolt i es aquí on trobem la màxima dificultat. Podem posar un friend en un forat que tenim pel damunt nostre i continuar, cal pujar peus i  trobar algun minso cigronet i fins que el ressalt ens permet superar-lo amb certa garantia fins un forat on podrem xapar l'ultim parabolt del llarg. Seguim recte fins la reunió, ara més fàcilment fins un gran bloc enganxat a la paret i farem reunió d'un parabolt i un burí vell que hi ha a terra. Podem posar un friend gros a la llastra per completar la reunió.

3er llarg III, IV i III
Net sense equipar 15 metres.
Sortim de la reunió pujant per la llastra (compta amb la roca) i al seu cap de munt trobarem un arbre petit on poder llaçar una baga, fins aquí la pedra es molt trencada. Pujarem, ara per roca compacta, on podrem posar un friend en una fissura horitzontal i tot seguit pugem amb tendència a la dreta fins prop del cim on trobarem una reunió, que  també farem servir pel ràpel.

Ens reunim totes dues cordades en el cim de la roca i podem gaudir, quan els núvols ens ho permeten, del dilatat paisatge que tenim al nostre voltant. Es impressionant per la seva bellesa, poder veure els Frares Encantats amb la visió de dalt cap a baix i fins la roca foradada.
Per baixar farem un ràpel d'uns 50 metres des de la mateixa reunió tot baixant per lo que es la via normal fins el coll del Bisbe, el Lloro i la Monja.
Aquesta via realment no es molt difícil però te un bon ambient, les assegurances justes i uns passos que te'ls has de mirar.

De baixada farem un recorregut més directe i diferent, o sigui des del coll seguir el camí tècnic pel que hem arribat i per l'esquerra baixarem seguint les marques blaves, que ens porten a tombar cap a la Canal del Lloro, aquí en lloc de seguir de front anem ara avall per la nostre dreta, també per les marques blaves fins arribar al PR amb marques blanques i grogues, que seguirem fins el refugi d'agulles, el Pas de la Portella i fins l'aparcament de Can Maçana.
Desprès ens apleguem per celebrar l'escalada a l'Hotel del Bruc a fer un mos (la truita de patates, fantàstica)  i criticant a la gent tant mudada d'un casament i tot plegat, amb una companyia fantàstica.
Apa Siauuuuuuu

dimecres, 13 de febrer del 2013

Escalada Esportiva El Vermell del Xincarró






Avui desprès d'anar a esmorzar al Bar Anna del Bruc el Joan Canals, el Jordi Vives, el Cinto Romero i jo (Xarli), hem decidit finalment anar a escalar al Vermell del Xincarró una mica provocat pel fred i el vent com els últims caps de setmana he intentant aprofitar al màxim el sol ben arrecerats.








Aproximació

Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d'oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d'allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta, marques blaves, que el seguim fins el proper trencall cap a l’esquerra que seguim per anar flanquejant el primer sector a certa distancia de les parets, anem trobant corriols que porten a diferents zones d'escalada, nosaltres seguim i quan creuem el Torrent del Porquer intuïtivament anem a trobar un corriol que ens porta a peu de vies a on també hi ha un caminal que va resseguint més o menys tots els sectors a peu de roca.

Veure l’aproximació amb Google-Maps


La Zona d’Escalada del Vermell del Xincarró la trobem a la dreta de l’agulla El Timbaler del Bruc, i fins el Torrent de les Grutes,i per poder donar més informació dels diferents sectors aquesta zona esta dividida amb el Sectors 
A amb 32 vies detallades.
B amb 15 vies detallades essen el sector més petit.
C amb 38 vies detallades algunes amb grau més suau.
D amb 26 vies detallades se'n el sector clàssic.
E amb 24 vies detallades.











Jo aquesta vegada hem concentraré en el sector C que és, en el que hem estat nosaltres i consta de 38 vies variades, totes de gran nivell i bon grau I ben ajustat i de la que vam fer  les vies que corresponen als números:


17 Hi ha marro 6a.18 metres 
Equipada al 1988 per CADE, una via molt exigent, a la foto el Jordi Vives obrint la via, una gran feina per fissures i a la part més alta de peus i finura, encara que la va encadenar-la del tot el Cinto Romero. Desprès la vam provar el Joan Canals i jo de segon.

18 M'abstinc V+ 18 metres
el Joan Canals a la foto fent la via de primer, desprès d'haver-ho intentat jo i de caure ell tot just arribant a la primera expansió, caiguda neta fins a terra i ell sense pensar-so i torna, i ara si, sense cap problema amb molta força i decisió.
20 El beso de la flaca V+ 18 metres
es una tirada plaquera amb passos molt finets i com totes, també es molt exigent, a la foto la estic provant jo de primer a on vaig suar de valent com en totes avui, però molt satisfet.
19  V+ 18 metres
En aquest via no hi consta cap nom, en aquesta foto el Cinto Romero se la treu de primer, molt de coco i experiència, tot un crack.
21 sense nom V 18 metres
aquí a la foto jo a la dreta en aquesta via, amb un pas finet quasi a dalt i amb una xapa allunyada, potser ja noto també el cansament.








Totes les vies estan equipades amb parabolts i els pasos més compromesos ben protegits i equipats, els passos a on la roca ens afluixa el grau, els parabolts també es distancien més.







Las reunions estan preparades amb cadenes i mosquetó, unes R millor que d'altres com a tot arreu.
Desprès ja cansat i per l'hora, ens hem anat a dinar a Collbató al Bar Muntanya, un dia esplèndid i rodó, ara aprofito per intimà una mica més amb el Jordi Vives que encarà no ens coneixíem i la resta de companys, entre callós, braves, olives, birres i xarrades. apa fins la propera .............Siauuuuuuuuuuuuu