dijous, 26 de febrer del 2015

Via Insubmissió Original al Serrat dels Monjos


Via: Insubmissió Original
Zona: Serrat dels Monjos / Montserrat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V (D+)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Mitjà/Baix
Compromís: Baix
Llargària:35+30+30+30+25+35+35+50=270 m.
Aperturistes: Joan Frontera i Ramón Majó (1995)
Equipament: Via semi-equipada amb spits i algun clau
Material: 8 cintes variades, camelots del 0,4 al 1
Orientació: Sud (sol tot el dia)
Cordada: Rafael, Gemma Pujadó i Xarli Natura100
Data: 22.02.15

Enllaç a l’album de fotos del facebook

OBSERVACIONS:
Ahir vam viure una experiència única i irrepetible que segur que recordarem durant molt de temps, d'aquelles que encarà que no vulguis ens a unit en un vincle, una via d'aventura, de llastres, de poques assegurances, (aquí el Rafa va gaudir cossin a friends com un “cosaco”) i molta navegació per poder superar uns trams molt indefinits i realment perillosos, terrossos, vegetatius i còdols ballarins, sens va fer de nit i el segon ràpel volat de 50 metres amb l'adrenalina i la bellesa de fer-lo negra nit, uns companys excepcionals amb els que em tingut que suportar-nos els nervis d'aquest tipus de via i d'aventura, fins la propera companys a sigut tot un plaer.
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat el Torrent Fondo vorejant el Serrat dels Monjos. Una mica abans d’arribar a la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí trobarem una fita i un camí ben resseguit. Acabem d’arribar al peu de via travessant els matolls pel camí més evident. “Último sueño” escrit al peu de via, no és fàcil trobar-la a la primera.

Veure l’aproximació amb Google-Maps
1 Llarg V i 6 spits per 35 metres.
El primer llarg decideixo fer-lo jo i així ja em situo, es una qüestió d’anar educant el CoCo, sense pensar-s’ho gaire, així que tibu amunt per una bona placa xapada amb spits per no patir gaire, desprès per la dreta una altre placa una mica més fàcil fins la reunió a la que arribo tot cofoi i recupero als companys, la Gemma la deixem al mig perquè es la més novell i la reina de la cordada.
2 Llarg III i net per 45 metres.
Un cop a la role el Rafa diu que millor no canviar cordes i embolics i que continuí jo i així o fem, però en lloc de sortir directament flanquejant cap a la dreta, que és lo correcte, jo pujo uns metres i començo a flanquejar i ja ràpidament m’adono que m’he equivocat, he pujat massa, fet que m’obliga a posar 3 assegurances per arbustos amb l’increïble i conseqüent fregament de cordes, quedant-me els braços com al popeye al recuperar les cordes i els companys.
Aquí coincidim a la reunió amb 2 nois que en principi volien fer la mateixa via que nosaltres, però al final ells per no estorbant-se han anat pitonant, però d’aquí mateix han tirat avall, no abans trobar-nos amb el Lagarto Encordado fent de les seves pujant per la via que ell s’ha inventa posant catxarros, però es veu que no tenia el dia i també tira per vall.
3 Llarg IV+ i 2 spits per 30 metres.
Aquí es llueix el Rafa sortint per una placa amb metres de bastant bona roca i que també li permet posar algun friend i el seguim fins la role.
4 Llarg V i 4 spits per 30 metres.
Aquí prenc el relleu i tibu amunt per un esperó molt xulo, encara que les distancies entre spits fant barrinar el CoCo, sobre tot del 4at. spit fins la role i més quan vas trobant còdolets ballarins, hi ha un munt d’aire, satisfet recuperò als companys.
5 Llarg V i 1 spit per 25 metres.
Aquest llarg li fot al Rafa trobant uns passos més finets que cal protegir, però no sempre trobes el millor emplaçament, tot i així o resolt molt be, catxarrejant com un nen i gaudint de valent, el seguim en compte perquè la roca cada cop és més llastrossa i precària, s’ha d’anar provant i palpant, hahahah
6 Llarg V i 1 spit i 1 clau per 35 metres.
Aquest llarg em toca a mi i me’l miro i no li veig, la incertesa del itinerari i la falta d’assegurances en fan cedir-li el pas al Rafa amb tot el meu dolor, els primers passos son fàcils i protegits per un spit, desprès la cosa canvia obligant-nos a fer un flanqueig més exposat que difícil protegit quasi al final per un clau ronyós, nosaltres des de la R no el veiem ni el sentim, comença a passar l’estona i escoltem com cau avall una immensa llastra i que passen els minuts i el Rafa no diu res de res, qui espera es veritat que desespera, al final de lluny escoltem reunió, respirem profundament i fem les maniobres per seguir-lo fins la role, tot plegat un absurt.
7 Llarg III i net per 35 metres.
Aquest llarg el continuo jo seguint flanquejant per roca cada cop pitjor fins trobar-me que millor que des-trepi, perquè estic encallat al mig de no se, trobo un mallo abandonat en una branca de roure jove, me’l quedo de trofeu i em despenjo per branques d’arbustos fins una canaleta inferior, tot terra fina que rellisca una barbaritat i poso una baga savinera en un matoll, més psicològic que segur fins arribar a peu de la canal de sortida al cim original, però no hi ha res bo per fer la role i tot es terròs o podrit o solt, així que la munto encintant tota la base de 5 branques de un roure jove i els recupero, ja els hi dic que no si fixin gaire.
8 Llarg IV/III/IV i net per 50 metres.
Aquest llarg li deixo al meu company Rafa, tirant canal amunt entre vegetació, roca i terra, metres i metres de garrics, lligacames i moltes pedres soltes, que amb el moviment de les cordes baixen perillosament, com si ens estiguessin atacant, el seguim i arribem per fi al cim.
Sense poder relaxar-nos per contemplar el paisatge fem unes poques foto-selfies de grup, per plegar cordes i material i espavilar-nos abans de que se'ns faci de nit.
Descens:
Des del cim anem caminant per un caminal poc definit fins trobar una fita gran i al seu davant a terra 2 parabolts de la reunió cimera de la via Mil·lenium, just quasi passant per sobre dels parabolts veiem com la roca s’ha obre camí descendent cara a l’espadat, en principi cap a l'esquerra i anar zigzaguejant fins trobar una fita i més endavant, la reunió del primer ràpel de uns 45 metres amb el que arribem a la gran feixa, a partir d'aquí ja no fem més fotos, ja que teniem una lluita contra la claror del dia,  ara tenim que seguir un llarg, tortuós i poc definit camí quasi de nit fins arribar a la reunió al fil de l'espadat, bastant amagada, amb una corda que ens ajuda a col·locar-nos per ordre i posició de descens ja negra nit, aquest ràpel es xulíssim i es el que ja vaig fer amb la Karma quan la via Alta Fidelitat, però aquesta vegada d’una sola tirada i que ens deixa al peu del camí de les feixades ja de tornada en direcció a les Coves del Salnitre i tenim que corre una mica per la por de que no ens tanquin les barreres (21:00), de l’accés a l’ermita de la Salut.
Un cop al cotxe veiem que anem be d’hora i ja podem començar a des-tensar-nos, dintre del que cap a anat tot força be i estem sans i estalvis que es el més important, ara només cal recuperar-nos de la pallissa d’avui per tornar a planejar la propera via, Gassss i Amunt.

Aquí teniu el vídeo amb les fotos de l'escalada.


Via Insubmissió al Serrat dels Monjos from Xarli Natura100 on Vimeo.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Vies Somni de Primavera i Tardor + Dreta Pell Roja


Sector: Totxos CAM
Zona: Nou Barris de Collbató
Data: 15.02.2015
Observacions:
Degut a la proximitat de diverses vies i per exemple el nostre, que vaig començar escalant per una via i vaig acabar a la reunió de l'altre, tot i veient les xapes de la correcte, però et quedes que no saps ben be per on tirar i el més lògic es tirar recta amunt, be tot aquest rotllo es per dir-vos o justificar que es el motiu perquè a la ressenya he dibuixat aproximadament les 5 vies que aquí coincideixen.


Aproximació:
Un cop a Collbató hem d’anar fins al carrer dels Graus. Aparquem al final del carrer, al costat d’una pista cimentada que ens mena a un dipòsit d’aigua. Al final de la pista cimentada surt un camí a mà esquerra. El seguim fins creuar un torrent sec. Un cop a l’altra banda del torrent veurem les nostres vies al fons. Hi arribem per un corriol més o menys evident.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Avui ens hem ajuntat el Riki i jo amb un altre pensament, però la fredor d'un dia gris ens a portat per altres camins o millor dit vies, al final ens hem quedat a Collbató als Totxos CAM a Nou Barris.
1Llarg Via Somni de Tardor 4º 25 metres
Començo jo la primera tirada per la Somni de Tardor per acabar a la R de la Somni de Primavera, un llarg completament de tràmit,

2Llarg Via Somni de Primavera 4º 25 metres
Ara segueix el Riki, fins la 2 R conjunta de 3 vies i un altre llarg de tràmit per arribar als 3 llargs de varies vies força interessants
3Llarg Via Somni de Tardor 5+/6a/Ao 30m.
El Riki decideix fer ara de primer per la Somni de Tardor, una última tirada de 6a. on els passos més difícils els trobarem a l'inici en el V+, el 6a. es pot provar en lliure o A0 per arribar a la reunió cimera, jo la faig de segon, ràpel i avall,
3Llarg Via Somni de Primavera 6a. 30 m.
Ara tiro jo de primer per la Somni de Primavera que fins la quarta xapa es força fina i 6a., un cop supero el tram difícil, em salta el bolo de la mà esquerra i volada, respiro fons, em torno a equilibrar i amunt que no a sigut res, el Riki també la fa de primer.
Descens:
Ara fem un sol ràpel des de la R2 comuna i si no obliguem les cordes desprès de travessar trams d'alzina i lligacames, acabem a peu de via de la Esther.
Com es aviat, ens mengem un entrepa mirant a una colla que estan al Sector Pell Roja, mentres nosaltres ens relaxem i decidim seguir escalant fent esportiva a la Dreta d'aquest sector
Bròquil Toxic 5+
Aquesta via sempre la via fet de segon i avui es el meu dia, començo jo a tibar de primer, desprès el Riki també la fa de primer per tornar a escalafar.
Via Sun GAzing 6b
Un cop el Riki ja a escalfat per fi tiba de primer per aquesta via que ja la portava al cap i es veu que li te cert carinyo, la fa però sense encadenar, la provo jo de segon a l'inici i a la part final te pasos de peus de fe amb mans ben petites però tot i així, la trec però patint una mica, el Riki te una espina clavada i la torna a provar de primer per fer-la a vista i ole, ets el puto amo nen, però a mi em sembla que n'esta enamorat.

Ara si ja comença a ser hora de tirar avall a fer una birra amb molts amics i recollida de samarretes de Natura100 amb Ricard Riu Cervilla, Jaume Oliva, Alba Luna, Emilio Vera, Xarli NaturaCent, etc.

Aquí teniu el vídeo de les fotos

dijous, 12 de febrer del 2015

Via Estereotip al Serrat dels Monjos





























Zona: Serrat dels Monjos / Montserrat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a (D+)
Dificultat obligada: V 
Grau d’exposició: Mitjà/Baix
Compromís: Baix
Llargària: 35+45+40)+30+25+30= 205 metres
Aperturistes: Jordi Martínez i Antoni Aymamí (2013)
Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau.
Material: 8 cintes variades (micro-friend i tascons prescindibles).
Orientació: Sud (sol tot el dia)
Data: 08.02.15


OBSERVACIONS:
Avui he pogut gaudir d'una escalada molt especial, tornar a trobar-nos amb el Ricard i saldar un deute amb el Toni, sense obligacions ni patiments, a sigut un mà a mà entre els tres, un llarg tu, ara jo i anar fent, podent sentir apretar al Ricard i no sentir queixar-se per res de res al Toni, una inexpressió que nosaltres traduïm en que no pateix, simplement escala, navega, estudia i amunt, per tant una lliçó per anar a prenent dels mestres de debò, dels que no posen excuses ni protesten, dels que només volen fer tàpia i passar-s’ho dallo més be, fins aviat que segur que repetirem artistes, per mi a sigut tot un plaer que s'ha fet curt.

Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat el Torrent Fondo ja veiem la primera expansió, com a referència a la dreta del camí queda un bloc gran.



1 Llarg V+ i 7 xapes per 35 metres.
El primer llarg si baralla el Ricard, que comença per una placa en diagonal cap a l’esquerra amb passos fins que donen entrada a un diedre que seguirem fins que ens veiem obligats abandonar-lo cap a la dreta amb un pas un xic difícil, potser 6a, el Ricard va posant algun que altre friend i provant si entra algun tricam, després anirem pujant per una placa molt ferma en diagonal a la dreta amb un pas difícil per passar a l'esquerra i seguir vertical per un diedre que ens porta directament a la role.

2 Llarg V+ i 4 xapes per 45 metres.
Un cop a la reunió miro amunt i veig una placa tant wappa que me’l demano jo, encara que força vertical i xapes nomes on calen s’ha d’escalar amb compta, jo la veritat m’ho vaig passar tant be, que no vaig ni pensar en reforçar només que un pas amb un microfriend, fins trobar una falsa reunió que només xapo i que ens indica que tenim que seguir completament en flanqueig de roca franca i senzill cap a l’esquerra, amb una xapa entre mig abans d’entrar a la role, una pasada.

3 Llarg V+ i 4 xapes per 40 metres.
Des de la role tiraries per la placa amunt tan wappa que es veu, però els aperturistes ens han volgut donar un toc de picant, obligant-nos a cerca per l’esquerra una llastra tant bona que fa llàstima tocar-la, aquí si llueix el Toni, tot un mestre que balla per aquest tram tant macu i molt plàstic per fotos, un cop superada la llastra ja tomba per roca descomposta fins la role.

Feixa caminant uns 85 metres.
Pleguem cordes i canviem calçat per aproximar-nos pel caminal poc fressat però que anem encertant mirant la placa per on continua la via per orientar-nos, fins trobar un parabolt que ens indica la continuació i on fem la R3bis.

4 Llarg V+ i 5 xapes i claus per 30 metres.
Aquí torna a tibar el Ricard, per una fissura amb molt bona roca que ell va reforçant tant com pot, li agrada molt catxarrejar, per continuar per una placa sensacional fins la role.

5 Llarg V+ i 5 xapes i 1 clau per 25 metres.
Des de la reunió veig un recorregut vertical, flanqueig inclús ja es veu la role, però el traçat no sembla gaire atractiu, però li foto jo que per això estem aquí, tira en diagonal flanquejant cap a la dreta i amunt per entrar a un diedre per xapar un pito amb un cordino que no toco i que ens marca que tenim que tirar amunt per la dreta amb passos molt roms però ben protegits encarà que costa una mica decidir-se aixecar el culet, però ma plana i amunt per entrar a una vira per la que flanquejarem xapant un parabolt i fins la role, m’ha fet suar però estic satisfet.

6 Llarg 6a+/6a i 8 xapes per 35 metres.
Aquest llarg li deixem al mestre Toni, que des de la reunió encara que te molt bona roca es veu dret de nassos i ja veiem que serà una entrada dura per seguir per un tram molt vertical en el que tindrem que ballar per superar-lo, el segueix el Ricard i jo l’últim per desmuntar i aixì quedar-me amb la copla, després va a buscar la sortida fent un flanqueig a la dreta, aquí també hi ha algun pas difícil, per continuar vertical, pel cantó dret d'una canaleta, que ens portarà a un tram fàcil, però de mala roca fins a la role cimera.
Aquest llarg el graduo així perquè tot i que esta ben xapat quan es necessari, no es pot fer en A0, o sigui que entre xapes estem obligats a escalar.
Aquí podem gaudir d’un bon panorama i del Torrent Fondo que ara anirem a buscar com parteix naturalment el Serrat de les Garrigoses i el dels Monjos, que maco.


Descens:
Des de aquí, muntem un ràpel amb doble corda de 60 metres que ens portara fins arribar a uns 2 o 3 metres de terra, que ens obliga a desgrimpar fàcil, per tant vigileu el final de les cordes.
Aquí tenim que plegar tot el material i caminar en direcció oest, seguint un corriol molt poc fressat, pel que trobarem 2 fites i que ens menarà fins al Torrent Fondo. 
Un cop a la llera del torrent hem de seguir-lo fins al camí principal del Serrat. Aquest torrent està equipat amb cadenes i haurem de fer un ràpel de 8 metres just al final, molt aeri i divertit, un toc final per fer fotos.
Ara només queda desfer el camí cap al cotxe que el tenim a l’aparcament de l’ermita de la Salut i a dinar amb la família que avui es diumenge, fins la propera. Gassssss i Amunt.

divendres, 6 de febrer del 2015

Trobada Conjunta d'Escalada Esportiva a La Facu


Aquest dissabte ens hem trobat una bona colla d'amics (19), per passant-s'ho d'alló més be, millor no podia anar, un cop a la paret, no hem patit vent i hem pogut escalar amb màniga curta i amb una temperatura bonissima, per ser un 31 de gener, tot un luxe, el millor el sector, la roca bonissima i el bon rotllo amb tots els seus graus i tècnica, per arrodonir-ho quasi tots a dinar plegats a Canyelles i a esperar la propera. 

Aquí teniu un plànol per facilitar-vos l'aproximació al sector, encara que des de Canyelles ja anireu trobant les indicacions fins l'aparcament sense problemes

No ressenyo les vies que vam fer, perquè van ser moltes i cada un de nosaltres vam fer més de 4 vies cadascun, abarcant diferents sectors.


Hem estat en:

Rafael 

Personalment he quedat prou satisfet ja que he pujat vies de primer i de segons, des del IV+ fins al 6b, Gasssss i Amunt


Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la trobada, gràcies a tots i fins la propera

dimecres, 4 de febrer del 2015

Via Sol Solet a l'Agulla de Can Jorba



Zona: Montserrat – Can Jorba -
Agulla/Paret/Cim: Miranda de Can Jorba
Dificultat: V
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 130 metres (30+20+30+25+25)
Aperturista: J. Oliva i T. Céspedes el 1992
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 12 cintes exprés
Orientació: Sud-Est
Data: 25 de gener de 2015
Observacions:
Avui ens hem trobat per continuar fent metres buscant al sol, com que encara era aviat ens hem anat a fer temps al Sector Columpis i hem fet la via Xapes Negres i ens hem trobat amb el Salvi Martin, desprès quan hem cregut que el sol ja estava en bona posició ens hem anat a fer la via Sol Solet, tot i gaudir molt de la companyia i la roca, a les reunions hem sofert bones ventades que ens han fet passar molt de fred, tot i així hem fet cim i amb 3 ràpels avall a peu del Joc de l'Oca a on hem coincidit amb la colla de DonaAlpina, per arrodonir el dia ens hem anat al Frankfurt de la Rambla de Collbató, tot plegat un cap de setmana molt complert i genial, millor impossible, be si, una mica més d'escalfor, estaria molt be.


Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la Canal del Joc de l'Oca
Quan arribem a l’inici de la canal anirem a l’esquerra d’aquesta i el que es la placa de la Miranda de Can Jorba trobem les tres vies més importants d’aquesta zona, primer la l’Escabroni escapullini, a continuació la Bego-Miquel-Kush i desprès més a l’esquerra la Sol Solet


L1 (IV+) 30 metres
El Jaume decideix tirar ell primer per dibuixar el traçat ja que la primera xapa esta força lluny, millor pujar a sobre una lleixeta que hi ha al davant d’un roure i amb decisió amunt que es IV+, tot i així es molt vertical i sostingut, els que els primers metres són els més “difícils” però es deixa fer.
Segueix la Gemma, al mig, perquè vagi agafant experiència amb tranquil·litat en via llarga, quan supera la segona xapa la segueixo jo desmuntat la tirada, ara seguidament anem en tendència a l’esquerra fins que un petit diedre ens queda a la nostra dreta. Continuem recte per la placa fins la R1, situada a una còmoda lleixa.
L2 (IV) 20 metres
El Jaume tira amunt per una excel·lent placa inclinada, farcida de boníssimes preses, tant de mans com de peus, que em permeten progressar tranquil·lament i gaudir fins la R2, novament molt còmoda, aquí hem provat de convença al Jaume de baixar perquè estem pelats de fred però no ho aconseguim.


L3 (IV+) 30 metres
Li dic al Jaume de seguir jo, però no vol perdre temps i diu de xuparsela tota ell, aixì que continua la tirada sortint de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint la filera de xapes -que en aquest llarg són especialment nombroses- a través de una deliciosa placa, seguim durant tota la via la mateixa tonica i ordre estricte, al mig la Gemma i jo al seu darrera, ara a mitja tirada trobem el pas clau de la via (molt ben protegit) on la mida i la disposició de les preses no és tant evident com a la resta de la via. Un cop superat el pas ens resten uns agradables metres, amb els que trobem algun burí vell i passant pel costat d’una espectacular savina tombada i fins la R4.
L4 (IV+) 25 metres + L5 (IV) 25 metres
El Jaume continua, flanquejant cap a la dreta uns metres fins arribar a una petita lleixa, per arribar desprès a un ressalt i quedant al peu d’una bonica placa, seguim per la dreta d’un diedre, sempre per la placa fins la role, que el Jaume deu tindre por que volguem baixar i només la xapa i continua, les cordes freguen molt, ara seguim per la placa en lleugera tendència a l’esquerra, directes cap a un bon pi.
Un cop a l’alçada del pi pugem per una rampa en tendència a la dreta (xapa) fins arribar a la reunió, (una savina) que queda sobre el desplom de la Miranda.
Aquí el pitjor a estat amb el fort vent, entendre’ns ja que no ens sentiem, ni veiem.
Aquí al cim aprofitem per fer una foto cim molt ràpida i avall que fa un fred que pela.
Descens:
Baixem per la Directa Jordi Coma (1990), un ràpel quasi completament aeri i molt plàstic, li dona un tot divertit i d’aventura, desprès continuem repelant per la Bego fins la R2, al tanto que aquí se’ns han liat una mica les cordes i les he tingut que desliar i d’aquí a terra amb un tercer ràpel, justets de corda.
Aquí ens trobem amb la colla de DonaAlpina, que baixen repelant el Joc de l’’Oca, que ja sabíem i ho teníem parlat, ens esperem les dues colles per baixar junts i xerrar les aventures i acabem fent un mos al frankfurt La Rambla de Collbató.
Gasssss i Amunt.

Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la jornada.