divendres, 29 d’agost de 2014

Via Buriles Rojos a la Panxa del Bisbe


Paret/Agulla: La Panxa del Bisbe
Zona: Sant Benet -Montserrat-
Dificultat: V+ (D+)
Dificultat màxima obligada: V+
Llargària: 15+30+(45+55)= 140 metres
Aperturista: Josep R. dels Visas, oberta sobre el 1980.
La via la van obrir des de baix amb burins, pitonisses, tacs i merlets… al 2012 va ser re-equipada amb parabolts i les 2 primeres reunions amb anyelles rapelables. 
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Equipada amb parabolts, els primers de color vermell, la resta no.
Material: 6 cintes variades, llargues i curtes i cordes de 60 metres.
Orientació: Sud
Cordada: ....., Guti Santako, Xanadu i Xarli
Data: tarda del 29 d’agost de 2014.

Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; quan arribem a l’alçada de la Panxa ens hem de fixar en dues petites balmes característiques. Trobarem el nom pintat al peu de via, uns metres a l’esquerra de la Badalona.

1er Llarg V+ i 6 xapes per 15 metres
La ..... sense pensar-so gaire tira amunt mentre l’asseguro amb el MegaJul, ja estic viciat i va de conya, desprès tirant el Guti i el Xanadu i per acoblament de segons pujo jo de quart, tot i la proesa de la mateixa constitució de la cordada encara quedo sorprès en un pas per seguir amunt i redreçar cap a l’esquerra que s’ha m’atravessa per uns instant i desprès les dos passes a l’esquerra d’entrada a la 1R, per mi un V+, al final un curt llarg que te la seva història i que jo pensava que seria més senzill, abans de conèixer que es el llarg que li dona caràcter a la via.
2on. Llarg V i 6 xapes per 30 metres
La ..... tira amunt i quan arriba a la 2R la segueix el Guti i comença a ploure, el Xanadu i jo estem a punt de tirar avall amb la corda vermella de fer segons d’acoblament, però la ..... a grito pelao ens diu nooooo tireu amunt, i si la jefa ho diu, tirem amunt, quan em toca a mi els hi demano en portin curt, perquè tot i que es un llarg per gaudir amb cantos a doju els primers 10 metres els trobo xops, a mesura que vaig pujant la roca esta més eixuta i ara si, puc acabar de gaudir del festival de còdols més tranquil.
3er i 4t. en ensamble net per 100 metres
Aquest llarg tira primer el Guti i quan esgota completament la corda de 60 metres ja veiem que amb la velocitat i la facilitat del llarg s’ha passat la 3R i segueix amunt, el Xanadu i la ..... sense dir res ja surten a l’ensamble i amunt fins el cim i jo l’últim a corra i anar plegant corda perquè no em senten ni de conya amb tants metres de distancia, però és molt fàcil, així que gassssss i amunt fins el cim.
Al cim podem gaudir d’unes imatges espectaculars amb les últimes llums del sol i les boires ploraneres que ens volten, una visió màgica que t’ompla d’energia i bellesa.
Descens.:
Com anem amb cordes de 60 metres fent un sol ràpel d’uns 40 metres molt xulo amb un tram volat, baixant veiem una R intermitja que permetria fer un segon ràpel i dividir-lo, però que no és el nostre cas.
Un cop abaix al coll, ens posem còmodes, perquè encara queda baixar per la canal que ens porta al camí de tornada i peu de via.
Ara toca desfer el camí a la carrera fins l’aparcament i anar a fer unes birres i uns rieres perquè d’això és tracta, conèixer gent maca i poder passar una bona estona xerrant amb persones que comprenen els teus neguits de l’afició en comú i ja sabeu Gassss i Amunt.

divendres, 22 d’agost de 2014

16a. Tarda d'Escalada Esportiva als Sectors Sioux i Poma




Zona: Collbató

Sector: Sioux i Poma i Poma Superior

Data: dimecres, 20.08.14
Aquest dimecres hem decidit anar a fer les vies del Sector Sioux i uns quants més al Sector Pomes, per poder escollir vies i grau, sort que a Collbató tenim aquest assortit que no cal que ens hi barallem.


Sector Sioux:

01 Soldado Azul 6a+
02 Maleïda Al·lèrgia 5c
03 Rhinoceroscript 5c
04 Poma-Poma 6a+, la via estrella a on ens vam barellar més tots plegats.
05 Sunami sobre Bono 5c
06 Atac Sioux 5b
07 Yuma 6a.

Sector Poma:

01 Gamarús alegre 5c
02 Pinxos no morunos 5c
03 Txís Txús 6a.


Participants.:





Ana Lloveras, la reportera


Resum:

Ahir una vegada més vam fer pinya per anar a escalar plegats al Sector Sioux i Poma, repartint-nos en cordades per diferents nivells i sectors per poder tibar a gust pel que realment volíem assolir i també pel que volíem conquerir i consolidar, tot un plaer com sempre comptar amb tots vosaltres, fins la propera cracs.

dijous, 21 d’agost de 2014

Classe Magistral d'Estreps a la Balma de Can Solà




Zona: El Bruc

Data: dijous, 21.08.14


Avui havíem quedat amb la ..... per fer alguna via d'aquestes espectaculars, però el temps no ens a acompanyat gens i com jo tinc molt que aprendre tot i així hem aprofitat el matí, hem anat a Can Solà a on he après molt d'ella, tant de la seva tècnica com de la seva mentalitat d'escaladora, una crac, aviam si se m'enganxa algú de bo, a estat genial i he aconseguit molt més del que de mi mateix m'esperava, ara ja no val parar se'n van acabant totes les excuses. 


Història: (una mica d’història que ens a regalat al Jordi Comas)
Aquest lloc (com tots ) te la seva historia, antigament hi havien 2 itineraris de burins els quals transcorrien fins a una quarta part de desplom, però cap als voltants dels anys 70-80 van quedar obsoletes, nomes hi feien certes trobades el grup " amics del cavall" i cap a l’any 1984-85, en Marcel Millet en va portar aquí com alternativa als dies plujosos obrint 2 itineraris de travessia de bloc. Una curta per la part del mur fins a la mina i l’altre des de la font fins al final del replà plataforma …
Al cap d’uns mesos vam equipar les vies " com plou" de una dificultat de 6c més o menys, a carrac de M. Millet i en J M Alsina i la via " Pluja de cantos" de 7c la qual aquesta ultima hi vaig col·laborar.
Aquest itinerari va ser equipat més aviat obert per baix fent us de tècniques d’artificial " ganxos, ploms, pitons i altres estris " Aquests dos itineraris estan a la part esquerra de la balma mirant a ponent.
Desprès va passar a l’oblit fins que Joaquin Olmo va obrir 2 itineraris d’artificial, un dels quals va ser aprofitat per D. Tarragó per fer hi una competició d’escalada amb classificatòria, el primer tram i fins el final del segon tram.
Aquesta via va recta partint de la surgència, font a munt, posteriorment s’han obert o equipat varis itineraris més dins la balma.
Aproximació en cotxe:
per la A2 agafeu la sortida Montserrat, superat l'hotel del Bruc, primer veiem a la nostre dreta un trencall que porta a Can Maçana, nosaltres seguirem rectes per l'antiga N-IIa. en direcció a Sant Pau de la Guardia fins trobar l'entrada a la urbanització de Montserrat Park, només tombar veiem un petit espai a on hi caben 2 o 3 cotxes, aparcarem aquí.
Desprès a peu creuarem la carretera i anirem seguint la pista ampla i prou còmoda de caminar sempre pels trencalls a ma dreta fins arribar evident a la Balma de Can Solà.



Caracteristiques:
La Balma de Can Solà, es un indret espectacular, la balma té 120 m de llarg per una fondària màxima de 35 m i una alçada que arriba als 15 m., que segons sembla és la mes gran de Catalunya d’aquestes característiques. Per les seves parets i especialment pel seu sostre extraplomat discorren 10 vies de gran dificultat, constituint una zona d’escalada prou freqüentada pels escaladors montserratins, tot i que aquí la roca en lloc de conglomerat es una calcaria margosa.
Nosaltres avui només hem practicat amb la número 7 de la ressenya, muntant-la i des-muntant-la la ..... sencera fins la primera reunió i jo he fet 3 pujades, una fins el parabolt 4, una altre fins el 5 i una última fins el 7 a on comença el sostre ja completament volat, però per ser el primer dia crec que he avançat i molt, desprès en fet practiques en pujar per una corda fixa, amb el shunt per la ma i un matxart de pedal pels peus, tot plegat un cop superada les primeres angoixes dels meus desconeixements sobre pedals, molt divertit.



Participants.:

.....



Vies del Sector:
01 6b
02 7c
03 A2/Ae
04 Ae
05 ?
06 travessa de bloc
07 7a+/7c/Ae
08 travessa de bloc
09 ?
10 ?


diumenge, 17 d’agost de 2014

Via Stromberg al Gorro Frigi

Via: Stromberg
Paret/Agulla: Gorro Frigi
Zona: Gorros -Montserrat-
Dificultat: 6a. (MD-)
Dificultat màxima obligada: V
Llargària:30+25+35+20+25 = 150m.
Aperturista: G. Arias, J. Briz i M. Pedro 
Data: setembre de 1986
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts pintats de color groc amb reunions repelables.
Material: 12 cintes exprés variades, curtes i llargues)+ reunió Orientació: Nord, garantida l’ombre durant els mesos d’estiu.
Data: 15 d’agost de 2014
Resum:
Avui a estat un altre dia ple d'emocions i situacions al costat del meu company Jaume, un crac que a resolt tota la via i m'ha facilitat i ajudat en tot moment, un gran company i un bon amic.
Una via tot i que te grans còdols, ens fa anar concentrats per la seva verticalitat i llargària, tenint que superar un tram de 6a. una mica fi i un altre més de bloc, però sempre tots els passos ben assegurats, tot un gaudir en un dia fred del mes d'agost.
Aproximació a peu:
Per arribar fins la Gorra Frígia ahir vam optar per agafar el funicular de Sant Joan a on vam coincidir amb el Josep Massana, un cop a dalt tots, continuem cadascú cap els nostres destins, nosaltres prenem el camí de Sant Jeroni direcció cap a les Gorres, un cop passada la Gorra Frigia prenem una canal que ens mena fins al peu de via (parabolt groc a l’inici).

Veure l’aproximació amb Google-Maps


1 Llarg V+, 9 xapes i 30 metres
El Jaume agafa i tira amunt per una roca que en els seus primers metres son una mica patinosquis, tpic de l’interior dels torrents i a més fa una línia estranya tenim que enfilar amunt per anar a l’esquerra per tornar a la dreta i seguir amunt, al cap d’uns metres la roca va millorant i les presses també, un llarg una mica desagradable i molt vertical, encara que ben assegurat.

2 Llarg IV, 5 xapes i 25 metres
Una tirada no tant vertical i amb un festival de còdols que ens fa gaudir molt de l’escalada, per la nostre dreta puja una altre cordada per una línia de parabolts lluents i nous de la que no sabem el nom ni res de res, ells tampoc, simplement si han posat, jo a la reunió tinc que posar-me el cangur perquè tinc molt fred, estem tots pelats, es una via per fer els mesos de molta calor i avui tampoc en fa que diguem.
3er llarg V+ 12 xapes i 35 metres
Una altre tirada molt vertical entre mig d’un mar de còdols, que ens fa anar concentrats encara que el llarg com tota la via esta molt ben assegurat, no cal patir fins arribar al desplom on cal col·locar-se be per donar un bon cop de gas i amunt gaudint de més còdols i còdols, facilitant la resta de la tirada fins la R
4t llarg IV 3 xapes i 20 metres
Aquest llarg es potser el més fàcil de tots i dona pas per arribar al desplom de sortida, mentre escalem tranquils podem anar observant la cordada que va avançant per la via de l’Adria i els que pugen per la via Lobe-Serrano, (totalment restaurada amb parabolts i reunions noves) i que comparteixen reunió amb nosaltres, aquesta via a partir d’aquí queda integrada amb la Stromberg, però ells per no estorbar-nos surten per la via Somni Etern amb burins vells que fan por.
5e. llarg V+ 3 xapes i 45 metres
El Jaume en lloc d’esquivar la sortida (es pot evitar sortint per l’Adria), encara el desplom amb els 2 passos de bloc ben protegits (també hi ha un parabolt més a la dreta per anar a buscar una mica de rebaix per pujar més fàcil), a partir d’aquí l’escalada fins el cim es un pur tràmit, tot i així quan veus el company assegurant assentat a la creu es una alegria.

Descens:
Aquest cop en lloc d’anar a buscar la línia de reunions per la normal, com que el Jaume s’ha deixat el calçat amb la motxilla a peu de via, ens veiem obligats a baixar repelant per la mateixa.
Així que baixem en 3 ràpels amb 2 cordes de 60 metres, vigilant les enganxades amb els potents còdols de la paret fins arribar a terra.
Tornada:
Des d’aquí hem d’anar per l’esquerra del torrent a buscar el camí nou de Sant Jeroni i per la drecera a peu de la Gorra Marinera per seguir baixant fins al Monestir.


dissabte, 16 d’agost de 2014

15a. Trobada d'Esportiva al Sectors Pell Roja i Totxo Estel




Zona: Pell Roja

Sector: Placa de l’Indi i Totxo de la Nela

Data: dimecres, 13.08.14

Avui inconscienment hem dividit l’escalada esportiva en dos sectors i grups ben diferenciats, però a sigut cosa de la pluja res planejat i que el resultat a sigut natural, al principi hem estat batallant al Sector Pell Roja.


Placa de l’Indi vies:

05- Seminoles 6a.
06- Qui no plora no mama 5b
07- Pipa de la pau 5b
08- Mohicans Rebels 4c


Totxo de la Nela:

10- Esperó de la Martina 5c, una via diferent, amb una bona roca però amb un pas estrany.

Desprès amb la pluja i l’hora, la majoria de companys han marxat i nosaltres ens hi resistíem i al final uns pocs ens hem quedat per desmuntar les vies del sector Pell Roja, sentint-nos vigilitats per un guineu jovenet i liar-nos a fer més grau en el:



Totxo de l’Estel

i en fet les vies:
04- Res de Platja 6b la obert el Josep i la seguit el Jaume.
05- Paquita 6a. la obert el Blai i le seguit jo.

Una bona apretada i col·locació de peus, que ens a deixat més satisfets i cansats per poder rendir-nos al final de la jornada.

                                                      Foto de Ana Lloveras
Participants.:






Ana Lloveras, la reportera
Gema Martinez, l’animadora logistica
Resum:
Aquest dimecres, 13.08.14 vam tindre una trobada nombrosa animada però una mica passada per aigua, tot i així no va defallí els ànims per escalar i passar-so d'allós més be.

dimarts, 12 d’agost de 2014

Escalada Esportiva en el Sector The Mama’s and the Papa’s



Escalada Esportiva en el Sector The Mama’s and the Papa’s

Zona: Mama’s and the Papa’s

Sector: B o Esquerra

Data: dissabte, 09.08.14


Aproximació.:
Aparquem el cotxe al carrer Pau Bertran al mes aprop possible de la barrera de la pista forestal que porta cap a la Vinya Nova, i agafem la pista travessant la tanca, en pocs metres passem de llarg el camí de les bateries i seguim endavant en un ampli arc de volta del camí podem observar com se’n dinsa un ampla camí molt ombrivol direcció al bosc, més endavant trobrem pintades de marques blaves fins trobar una gran fita quasi al mig del camí que ens porta cap a la dreta, les anem seguint fins que veiem davant nostre la paret del Sector Mama’s and the Papa’s en aquest punt si seguim molt a la dreta porta al sectors C, per sobre nostre seguint el camí lleument a l’esquerra ens puja al nostre sector i si seguim clarament a l’esquerra ens mana a una corda fixa per sortir al sector A.
01- Nyam Nyam no la fem
02- Iroquesos + 6a. 15m. no la fem
03- xapes casolanes V+ 10 m. Molt mantinguda i atlètica quedes petat de braços
04- xapes casolanes V 10 m. semblant a la 3 potser un xic més fàcil
05- parabolts/spits V+ 30m.,“disfrutona” si la feu fins dalt de tot.
06- Kiowas V+ 12m.
07- espits separats V+ 30m.,
08- Peix de Roca V+ 15m., per nosaltres la millor via d’aquest sector
09- Laia Iaia 6b 20m., no la fem
10- a equipar, comença a la fissura, aquesta no la fem.
11- Neurona 6a+ 5m., aquesta no la fem.
12- Aromes de Papiol 6a. 5m., aquesta no la fem, falta el primer bolt.

Participants.:

Joan Canals

Cinto Romero

Resum:
Ahir al matí volíem anar a fer via llarga a l’ombra de la cara nord de Montserrat, però tal com vam veure la muntanya des de Santa Cecília a les 8:30 del matí, tapada i sense masses oportunitats de canvi, ens va ajudar a canviar de plans anant a fer esportiva al Sector Mama’s and the Papa’s, que encara que amb el grup de Natura100 i vam estar a la trobada del dimecres per la tarda, jo no estava físicament recuperat per poder i escalar i els meus companys no vam poder vindrà, per tant ens decidim anar a tibar ben fot amb un grau moderat però còmode per nosaltres, podent gaudir plegats d’un bon matí d’esportiva en aquest llogaret.

dilluns, 11 d’agost de 2014

14a. Tarda d'Escalada Esportiva al Sector Mama's and the Papa's



14a. Trobada d’Escalada Esportiva al Sector Mama’s and the Papa’s
Zona: Mama’s and the Papa’s

Sector: B o Esquerra
Data: Tarda del dimecres, 06.08.14

Aproximació.:

Aparquem el cotxe al carrer Pau Bertran al mes a prop possible de la barrera de la pista forestal que porta cap a la Vinya Nova, i agafem la pista travessant la tanca, en pocs metres passem de llarg el camí de les bateries i seguim endavant en un ampli arc de volta del camí podem observar com s'endinsa un ampla camí molt ombrívol direcció al bosc, més endavant trobem pintades de marques blaves fins trobar una gran fita quasi al mig del camí que ens porta cap a la dreta, les anem seguint fins que veiem davant nostre la paret del Sector Mama’s and the Papa’s en aquest punt si seguim molt a la dreta porta al sectors C, per sobre nostre seguint el camí lleument a l’esquerra ens puja al nostre sector i si seguim clarament a l’esquerra ens mana a una corda fixa per sortir al sector A.
Hem fet les vies:
01- Nyam Nyam 6b/6b+ 20 m.
02- Iroquesos + 6a. 15m. Molt fina i atlètica, el pas clau esta al sortir de la panxa
03- xapes casolanes V+ 10 m. Molt mantinguda i atlètica quedes petat de braços
04- xapes casolanes V 10 m. semblant a la 3 potser un xic més fàcil
05- parabolts/spits V+ 30m.,“disfrutona” si la feu fins dalt de tot.
06- Kiowas V+ 12m.
07- espits separats V+ 30m.,
08- Peix de Roca V+ 15m., per nosaltres la millor via d’aquest sector
09- Laia Iaia 6b 20m., el pas es troba en posar-se d’en peus a l’alçada de la lleixa, per continuar per la següent placa.
10- a equipar, comença a la fissura, aquesta no la fem.
11- Neurona 6a+ 5m., aquesta no la fem.
12- Aromes de Papiol 6a. 5m., aquesta no la fem, falta el primer bolt.

Ahir dimecres per la tarda vam estar una bona colla per fer esportiva en aquesta sector petit i tranquil, però amb unes vies potents per passar l'estona i barrellar-si i treure tot el que portem, tenint que tibar amb decisió o volar. El cas es passar una bona estona entre amics i escalant i ja sabeu Gasssss i Amunt. 

divendres, 8 d’agost de 2014

Via Tasmania a La Paret del Pont



Zona: Vinya Nova
Agulla/Paret:Paret del Pont
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a./A0 D+
Dificultat obligada: V/V+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 125 metres (40+30+25+30)
Aperturistes: J. Escofet i J.Ch. Peña
Data: novembre 2003
Equipament: Totalment equipada amb parabolts
Material: 10 cintes curtes i llargues pel primer i l’últim llarg
Orientació: Oest
1Cordada: Joan Canals i Cinto Romero
Data: 02.08.14


Aproximació:
Des de la urbanització el Bruc Residencial, prenem l’avinguda principal cap amunt fins al final i girem a la dreta fins trobar l’entrada a una pista a mà esquerra que indica La Vinya Nova. Tot seguint les indicacions que anirem trobant per la pista ens portaran al restaurant de la Vinya Nova on deixarem el cotxe. A sota del restaurant hi ha habilitada una esplanada com a aparcament que ens deixa més a prop del punt de partida. Prendrem el camí del Torrent del Pont, que primer va pel llit del torrent (molt ample) seguir fites i després segueix per la vessant dreta tot agafant alçada i passant pel peu de les vies primer de l’Aresta Ribes i desprès de l’Esparraguera a la Roca Gris, un cop arribats a la Paret del Pont, buscarem un corriol poc marcat a la nostre dreta amb una fita, que entre lligacames, terra i còduls sueltos ens deixarà a peu de via (40 min).
1 Llarg V+ 10 xapes per 40metres
un cop el Joan i el Cinto ja estan a la 1R, fent de caps de via, surt el Jaume de cap de la nostre cordada, seguint els passos dels col·legues, jo de segon i l’Alex tancant la cordada i desmuntant la via.
Aquesta primera tirada es una placa tombada on enfila amunt cap a l’esquerra fins flanquejar cap a un ressaltet per tirar amunt en uns passos fins, si vas molt a l’esquerra dona 6a., si vas més a la dreta a buscar la xapa és VSup., per entrar a la 1R.
2 Llarg V 10 xapes per 30 metres.
Aquest llarg el continua l’Alex sortint de la reunió recte amunt i superant un curt ressalt amb tendència cap a l’esquerra primer i després tot a la dreta fins a la reunió, més fàcil i senzill que l’anterior, però amb l’atenció de les petites regletes i el tipo de roca que t’obliga a escalar concentrat.
3 Llarg IV+ 7 xapes per 25 metres
Aquest llarg el continuo jo, potser sent el més fàcil, però que per xapar t’obliga a passar pel pitjor tram de roca, llis i empolsinat, quan estàs en roca molt més bona, no trobant-li massa sentit al traçat, a sobre quan arribes a la reunió son dos parabolts pelats, sense anelles ni cadena, fet que m’ajuda a decidir fer com els companys de la primera cordada, seguir uns pocs metres a l’esquerra fins unes alzines fermes que es troben davant del mur final.
Aquí estem més ben col·locats i còmodes i recupero els companys i entre que pugen, i els altres baixen el cel es va tancant amenaçador entre llamps i trons atronadors, notem com comencen a caure les primeres gotes, fet que ens ajuda a decidir renunciar a acabar la via i ……
4 Llarg V+ xapes per 30 metres
Mentre els col·legues de la primera cordada ja han fet cim, superant els 3 passos més durs d’entrada a la placa que porta fins la 4R sota un sostret, el cel es torna negra nit, ens ajuntem les dues cordades per ensamblar cordes i tirar avall el més de pressa possible.
Descens:
la 1 cordada des de la 4R final fan un ràpel amb corda simple, fins la 3R de 2 parabolts deixant un mallon i un moscato, nosaltres des de l’alzina baixem fins la 2R i recuperem el mallon i el moscato dels companys, la primera cordada encara fa dos ràpels més, nosaltres des d’aquesta 2R, fem un sol ràpel amb doble corda de 60 metres fins al terra i peu de via, ben clavats i justets, recollim de presa i avall que plou.

dimarts, 5 d’agost de 2014

Via Casas-Chani al Serrat del Moro

Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a/Ae (MD)
Dificultat obligada: V+/Ae
Llargària:
40+40+20+40+35+35+30+(22 Op.+13)+20+20=315 m.
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Aperturistes: F. Casas i J. Álvarez
Data: gener de 1972
Equipament: Les dues primeres tirades es troben equipades amb parabolts, a la resta trobarem algun espit i buríns, bàsicament a les plaques i algun clau de via a les fissures.
Material: 14 cintes exprés, joc de tascons, joc de friends mitjans i fins al #3 de Camalot, un parell de plaquetes recuperables, un cordino per escanyar algun cap e burí i alguna baga savinera.
Orientació: Est
Cordada: ..... i Xarli
Data: 05.08.2014
Resum:
Ahir per sort la ..... m’enreda per anar a fer una via d'aquestes que apreten i que impossen molt, de les que no t'hi posses si t'ho penses gaire, però estic molt orgullos d'haver-la fet i sobre tot de haver-la fet amb ella, tota una Master de l'escalada que llegeix la roca i la interpreta a la perfecció, amb la bellessa que de tant en tant, li surt algun sentiment d'escalador i matiç a flor de pell

tota una experiència que de ben segur no oblidare mai, una escalada sobre fissures i diedres eterns, amb roca no massa bona, però amb un ambient que et desperta i et treu el singlot de cop, d'aquelles vies que has de lluitar i que et marquen per la vida, companya fins quan tu vulguis gassss i amunt. 
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília creuem la carretera i prenem un corriol que puja fins al GR. Prenem el GR direcció al monestir i al cap d’uns metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta en direcció evident cap a la paret. Primer arribarem al peu de via de la Mas-Brullet, molt evident. Des d’allí hem de flanquejar una vintena de metres cap a l’esquerra fins trobar el peu de via, fàcil d’identificar pels grans blocs despresos.

1 Llarg V+ 4 xapes 40m 
Aquest primer llarg desprès del desprendiment se’l va reforçar amb 4 parabolts i on podem acabar de reforçar amb algun friend mitja o petit tot resseguint la fissura que encara que fàcil la roca no inspira massa confiança, sort que la ..... o protegeix tot molt be, pensant amb mi, jo avui no he dormit gaire i vaig una mica nerviós, només de pensar en la via que m’he posat.
2 Llarg V+/Ae (7a+ en lliure) 13 xapes 40 m
Aquest llarg també el van reequipar amb parabolts desprès del desprendiment, els primers metres no semblen massa difícil, mirant a la ..... des de la 1R, però la visió general ja ens parla de que anirà a partir d’ara l’escalada
el diedre ens obliga a sortir per la placa fissurada de la dreta, molt ben xapada per facilitar-nos superar-lo amb l’estrep, que tot i patir bastant o ressolc millor del que jo em pensava fins la 2R que la ..... a muntat en una ferma alzina a sobre d’un relleix.
3 Llarg 6a 2 burils portar una plaqueta 20 m
Aquest curt llarg es molt vertical però amb molta ma i peus per la fissura
l’únic que trobo molta terreta solta i plantes per tot arreu, cosa que et fa anar ben concentrat.
4 Llarg IV 1 reunió intermitja i 1 Pont roca 40 m
Aquest llarg es un flanqueig cap a la dreta fàcil per una lleixa estreta i amb molt d’ambient, tenim que anar mirant que trepitjem per la terra suelta
i les herbes que anem travessant fins l’aresta, on uns metres més amunt hi el pont de roca que ens indica el camí a seguir entre boixos, alzinetes i herbes varies, des de la R viem unes marcades fissures.
5 Llarg V+/A0 1tac de fusta i 4 burins 35 m
Veig a la ..... progressar per la vertical fissura al mateix temps que la reforça i protegeix per no toca el tac de fusta
però un cop i passo jo es més fàcil del que sembla un pas de decisió i tombes a la placa de l’esquerra per seguir fins la R sota un bon sostre i roques cahoticas.
6 Llarg V+ 1 Pont i 3 claus 35 m
Un bon llarg a protegir per la fissura que fa per sota el sostre fins arribar a flanquejar-lo i tirar cap amunt, tot plegat bastant exposat i amb molt d’ambient, la ..... per aixo assegura molt be tota la via, llaçant les sabines i possant tascons tant ben possat que en tinc que barellar amb un.
No puc amb ell, la ..... en fa penja de les cordes per poder utilitzar les dues mans i el fissurer, al final amb una lluita de coco dintre meu i penjat el puc treure, una experiència brutal que resolc amb l’ajut de la ......
7 Llarg 6a/Ae 3burins (1sense cabota) 1escarpia 30 m
Surt la ..... per la dreta a caçar un buri, al següent i posa una plaqueta (que quan passo jo em salta perquè el buri no te cabota i volo una mica, tenim que torna a recupera la posició per seguir)
i passa a un tercer burí en A0 i algun passet, fins una lleixa a on encara un petit diedre-fissura que escup i el trèiem en lliure sense masses problemes, en la següent alzina munta la reunió 

8 Llarg V 2 estaques en 22 m (R Opcional)
Un altre llarg entre fissures i diedres de blocs de roca cahotics entre molta vegetació, encara que fàcil i força divertit
arriba un punt que la ..... no te clar per on continuar i munta una R Opcional que troba en una alzina, on puc seure còmodament, mentre ella es reordena, que no és fàcil mantenir serè el coco entre tants blocs, diedres, cansament i fissures.

8 Llarg Opcional V net en 13m
Quan ho te clar, segueix per aquest jardí de roca vertical reforçant els passos amb friends, dels que un em torna a fer la guitza quedant tant encastat que aquest cop ni penjant-me ni res no el puc treure i segueixo fins la R muntada en una gran alzina en un replà molt còmode i a l’ombre, jo porto tant esforç que començo a patir dels braços i mentre en refaig menjant i bevent algú la ..... munta un ràpel i baixa a recuperar el friend verd, tota una crac amb el fissurer ara un canto ara l’altre el treu i amb el shunt puja fins la R.

9 Llarg net, caminant 20 metres
Ara només ens queda un senzill flanqueix entre ressalts i pedra suelta fins tombar un esperó i arribar al pedestal on trobem la R compartida amb la Mas- Brullet.

10 Llarg IV 1 xapa en 20 metres
Aquesta 9R es en comú amb la via Mas-Brullet, per tant aquest últim llarg degut a l’hora que era i el cansament, més que teníem que tornar a baixar fins aquí per repelar per la Mas-Brullet, dons no el fem.
(son 6 metres de 4 fins una xapa i fins a dalt per muntar una R en 2 burins).

Descens: 
La ..... que ja ha fet la via Mas-Brullet i te més idea d’on podent estar situades les R repelables, tira avall repelant una primera part totalment volada, per desprès anar caminant fins la paret contraria a on es troba la R Opcional entre la 7 i la 6.
De la ROpcional fins la R5.
de la R5 fins la R3
de la R3 a la R2
i de la R2 acobla fins al terra, repelant mig aeri pel diedre perfecte, una marevella.
En total 5 ràpels, ara toca desfer el camí fins l’aparcament de Santa Cecília i intercanviar-nos l’abundant material, mentre observem la llum de sol rogenca del capvespre, que li aixeca els colors a les parets de Sant Jeroni.