dimecres, 26 de desembre del 2012

Via Original a la Paret de l'Ós


Zona: Sant Llorenç de Montgai - La Noguera
Agulla/Paret: Esperó Sud de la Paret de l'Ós
Tipus de Roca: Calcari
Dificultat: V (D+)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 120 metres (35+30+30+25)
Aperturistes: J.E. Farreny i J. Vidal (gener de 1974)
Equipament: via equipada amb 16 parabolts i 2 pitons.
Material: 8 cintes exprés, (algun friend petit per la segona tirada). nosaltres no hem vam posar cap en lloc.
Orientació: Sud
Cordada:  Manel Solís i Xarli
Data: 22.12.12
OBSERVACIONS:
Avui he tornat a quedar amb el meu amic Manel Solís, per anar a escalar al seu terreny la via original de tall clàssic amb aires alpins, ben equipada i de grau moderat, ara feia temps que no escalavam junts, des de la The Wall a Montserrat, a peu de via hem coincidit amb uns amics del Joan Frontera, que per no fer cua i perdre el temps, ells han anat a fer mentres la Via Los Diablillos a l'Esperó Remacha, quasi en paral·lel nostre, nosaltres comencem i el Manel s’ha xupat tota la via de primer, perquè jo encara no aconsegueixo calma el coco, en aquesta roca encara estranya per mi, però m'ho he passat molt be, tots els llargs tenen un pas atractiu, xemeneies, plaques i fissures en un entorn meravellós i unes vistes sobre l’embassament del riu Segre i de Sant Llorenç de Montgai que enamoren.
Avui que l’he pogut veure sense boires, amb un sol esplèndid, que ens a regalat un matí amb una temperatura molt agradable, quasi amb calor. Un cop d'alt de tot hem vist com els de la via del costat han des-trepat ràpelant i quant hem donant nosaltres la volta a la muntanya i hem arribat als cotxes, ells s'ha estaven preparant per pujar l'original, uns veterans molt canyeros, i jo amb la companyia d'un expert immillorable, gràcies Manel.

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Al final de la Paret de l’Os veiem l’Esperó Sud. Podem aparcar passats uns metres del peu de via, nosaltres primer vam arribar-nos al Bar El Mirador del Llac per esmorzar, es el lloc de reunió per antonomàsia dels escaladors i dels “ferrateros” que volen fer la VF Cagate Lorito.




L1 IV 35 metres 5 parabolts
El primer llarg puja per una placa fins situar-nos a peu d’una ximeneia que esta assegurada per dos parabolts, bastant maca, que a mi se’m complica perquè la motxilla no passa per l’encaix, i tinc que anar més per fora per poder girar sobre mi mateix i trobar mans per sortir, on ja veus la còmoda reunió.
L2 IV+ 30 metres 3 parabolts
El segon llarg comença caminant per una feixa mig boscosa fins situar-te a sota d'un esperonet vertical. Es una tirada amb un pas finet on la dificultat rau en passar de l'esperó a una placa de la dreta i ja sense dificultat arriba a un altre reunió molt còmoda.
L3 V 30 metres 5 parabolts 1 pitó.
El tercer llarg es el més vistos, aeri i maco, a on primer puges per l'esperó i desprès un petit flanqueig fins una mena de xemeneia per situar-te a sota d'un desplom on hi han un parabolt, un pitó i un altre parabolt. Encares el desplom per la seva esquerra i el superes fent un pas atlètic per situar-te al damunt del desplom. Continues per plaques fins arribar a la reunió al costat d'una espectacular xemeneia, que es per on segueix el traçat original, nosaltres seguim més per l’esquerra seguint els parabolts de la més moderna variant.
L4 V 25 metres 3 parabolts i 1 pitó.
Per mi aquest llarg és el més difícil perquè te una sortida bastant fineta i per col·locar-te quedes penjat al vuit, però hi ha un clau per encintar i fer un petit flanqueig per situar-me a una mena de fissura on hi han dos parabolts per després pujar amb flanqueig per seguir fins una cornisa on tinc davant una placa vertical a on hem de posar be els peus, esta assegurada per un altre parabolt. Només amb queda superar aquesta placa hi arribo a la última reunió.
Des d’aquí podem observar ja amb tota la seva plenitud la bellesa del nostre entorn i la colla de “los diablillos” quasi a dalt de tot, ens saludem faig unes fotos i avall.
Descens:
Seguim un corriol que ens deixa al darrera de la paret de l’Os. Després hem de seguir cap a la dreta per acabar de voltar-la mentre anem baixant fins a la carretera tot seguint les fites.



divendres, 21 de desembre del 2012

Via Tàrrega a La Roca dels Arcs


Via: Tàrrega
Zona: Vilanova de Meià - La Noguera
Agulla/Paret: Roca dels Arcs
Tipus de Roca: Calcari
Dificultat: V (D+)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Alt
Compromís: Mitjà
Llargària: 180 metres (40+40+45+55)
Aperturistes: R.Balcells i R.Reinal (1974)
Equipament: Via des-equipada
Material: 8 cintes exprés, joc de friends, tascons i bagues savineres.
Orientació: Sud
Cordada 1: Cinto Romero i Joan Canals
Cordada 2: Matthew Cox i Xarli
Data: 15.12.12
OBSERVACIONS:
La Via Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de fer-la caldrà dur un joc de friends fins al nº 2 de Camelot, alguns tascons i varies bagues per llaçar savines.

Aproximació:


Passem de llarg Vilanova de Meià i seguim la carretera L-913 direcció Terradets, passem de llarg la cruïlla a la nostre esquerra per anar a l’ermita de Meià, més endavant en un revolt molt pronunciat a la dreta, trobem la Font de la Figuera, on molts escaladors fan nit i bivac amb les furgos, continuem i de lluny ja podem observar a l’esquerra clarament la Roca dels Arcs i a la dreta el Sector Pilar del Segre, entrem al congost per un pont, tot just el passem aparquem en els petits espais a dreta i esquerra de la carretera. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint en força pujada la Paret de la Roca dels Arcs. 






Un cop a l’alçada de la via ens desviem (fites) en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via, a
quí podem observar que tenim que grimpar uns metres entre roques i arbres, fins un replà còmode per muntar la R0 amb una baga a una alzina, a la nostre esquerra queda a la vista l’inconfusible bavaresa de la Via Anaconda.



L1 IV+  40 metres
Comença el Cinto i el Joan i tot seguit el Matt, jo en quedo l’últim desmuntant i recuperant catxarros i així anar agafant confiança a aquest tipus de roca, sortim un pèl a l’esquerra d’aquesta per enfilar una bona placa bastant vertical (no anar cap el diedre que hi ha més a l’esquerra). Escalem més o menys recte fins abastar una primera petita savina. Després d’encintar-la tirem recte amunt fins arribar a un petit diedre que un cop superat ens deixa a una altra savina (amb bagues). Des de la savina flanquegem a la dreta (II) fins arribar a una altra savina on muntem la primera reunió, bastant còmodes també.
Jo encara no estic fi i deixo que el Matt continui gaudint com un nan de primer i posant friends i tascons.
L2 V 40 metres
Des de la reunió anem a buscar l’esperó de la dreta (No anar per la placa de l’esquerra on es veu un clau!!). L’escalem amb passos de IV/IV+ fins trobar un clau. Seguim amunt cercant la lògica i llaçant algunes savines que ens surten al pas. Abans d’entrar a la reunió tenim uns metres de placa (V) que un cop superats ens deixen a un relleix on hi ha una gran savina que ens servirà per muntar la segona reunió.









L3 IV+ 45 metres
Escalem un parell de metres per una vertical placa amb bones franges horitzontals fins atènyer una fissura que podrem equipar fàcilment amb algun friend gran. Col·locar-nos sobre la llastra és el més complicat de la tirada, però les bones preses faciliten molt l’operació. Un cop a sobre seguim en diagonal cap a la dreta, superant un parell de plaques tombades fins arribar a una savina en la qual muntarem la tercera reunió, aquí estem a peu pla.
L4 IV 55 metres
Aquesta tirada que la veig prou fàcil i amb decideixo fer-la jo per començar a posar catxarros i practicar jo també. Des de la reunió veiem en diagonal a la dreta una alzina característica a la part alta de la paret. Hem d’anar cap allà traçant una gran diagonal per terreny fàcil. Just sota de l’alzina tindrem un pas una mica més dret, però l’únic que me’l dificulta es que quedo atrapat per la motxilla a la savina i el Joan i el Cinto em donen un cop de ma per sortir-m'en. Un cop al replà trobem una alzina on podem muntar la reunió o seguir una mica més fins sortir de la paret.
Es increïble quant penso que totes les reunions menys l'última les hem muntat en unes savines, majestuoses, uns exemplars que et magnetitzen de la força i l'atractiu que tenen, les seves formes sinuoses i turmentades que transmeten bellesa i madures.
Aquí al cim fem unes poques fotos del voltant i de nosaltres contents per haver assolit un altre via, que mereix tot el nostre respecte per la seva versatilitat i perquè tots els llargs han tingut el seu passet per fer-nos pensar o superar-nos tot i que es fàcil de protegir, ara comencem a descendir de pressa perquè ens fa por que s'ens faci de nit.


Descens:

Seguirem unes fites cap a la dreta, tot molt perdedor (est) que ens menen a un corriol a on trobarem passos amb cordes fixes tot per una torrentada molt relliscosa que encara dificultat més la tornada, al final anem veient ja la carretera als nostres peus, travessem el riu i anem baixant caminant ara ja tranquil·lament fins el cotxe, practica ment de nit.

De tornada anem a dinar al Bar Restaurant Casa Cirera com l’última vegada a on ens apleguem els escaladors i podem trobar les ressenyes de tots aquests voltants i podem dinar a gust, entre “piades” i nous projectes per assolir, tot a un preu raonable.
Apa, Siauuuuuuu

dijous, 13 de desembre del 2012

Escalada Esportiva al Contrafort de la Roca dels Arcs

Aquest dissabte dia 8 de desembre quedem a quarts de 10 a Artesa de Segre (4 Kms., abans d’arribar, em vaig quedar engolit per una boira que semblava estigues dins un altre mon, en un conte), per esmorzar tota la cordada junta, Cinto Romero, Joan Canals (que ells venen de Tarragona), i jo (Xarli).
Aquí refermem la idea d’anar a fer la via Olga Frontera. Desprès ens dirigim a Alòs de Balaguer i agafem la pista que va paral·lela al riu Segre, (pensat o més be desitjant que la boira s’aniria),  fins arribar desprès de recorre 3,2 Kms i abans d’entrar al congost, a uns indicadors a peu del Serrat del Poll, aquí ens trobavam a peu de Via Olga Frontera, de la qual va ser el seu pare Joan Frontera l’aperturista, amic meu i molt conegut en el mon de l’escalada. Però la boira era tossuda i portava pinta d’esser permanent, no veiem ni la paret de la via i al final vam tindré que cedir a la realitat i anar-nos a escalar a Vilanova de Meià en busca del sol solet vine’m a escalfar que tinc fred.
Aproximació:
Passem de llarg Vilanova de Meià i seguim la carretera L-913 direcció Terradets, passem de llarg la cruïlla a la nostre esquerra per anar a l’ermita de Meià, més endavant en un revolt molt pronunciat a la dreta, trobem la Font de la Figuera, on molts escaladors fan nit i bivac amb les furgos, continuem i de lluny ja podem observar a l’esquerra La Roca dels Arcs i a la dreta el Sector Pilar del Segre i abans d’entrar al congost un pont, just abans de passar-lo a la nostre esquerra trobem un parell de llocs per cotxe (ben apretadets), 42º01'28.43"N 1º02'08.41"E 
Aquí comença un estret caminal que ens porta a travessar un torrent i anar a peu de les primeres vies equipades del Contrafort de la Roca dels Arcs.
Que anem resseguint fins identificar el sector d'escola ECAM, a on trobem deu vies seguides, totalment equipades per l'Escola Catalana d'Alta Muntanya, per poder impartir els seus cursets, nosaltres ens decidim a fer la:
via Capullito de Nieve V+ 41 metres
aperturistes Josep V. Ponce i Xavi Amat.
dividida en dos llargs amb les seves dues instal·lacions de ràpel i d’uns 45 metres i de 5+ de dificultat.
El primer llarg es bastant suau amb un pas de V+ a la seva part alta abans de la sortida a la R1.
El Segon llarg, es el més bonic i treballós, una placa inclinada però amb preses petites i contades, que ens fan gaudir d’una escalada de “finura” i sobre tot de col·locació de peus, fins arribar a la seva part més alta i atlètica, en superar un petit diedre per arribar a la R2.
Els 3 hem fet la via de primers pujant directament els dos llargs alhora i al baixar a la R1, tenim que fer una serie de maniobres bastant treballoses, però ho feu com vulgueu la solució que sigui, serà molt entretinguda.
Via molt wappa que val la pena, des d’aquí podem veure el pont i l’aparcament a on tenim el cotxe.
Ara decidim seguir endavant resseguint la paret de roca i observant les diverses vies fins superar un arc amb un diedre preciós, la primera via que segueix al diedre calculem que es un 6a. i fem la següent.
Via La Española cuando Besa.. V 20 m.
Des de peu de via podem observar els químics, es de les vies més fines del voltant d’aquest mateix grau, es necessari un bon treball de peus ja que no te masses preses. Tots la fem de primers encara que jo necessito d’un respir entre mig.
una via molt wappa
De tornada anem a dinar al Bar Restaurant Casa Cirera a on ens apleguem els escaladors i podem trobar les ressenyes de tots aquests voltants i  podem dinar a gust entre “piades” un menjar cassola, amb un preu raonable.
Apa, Siauuuuuuu

diumenge, 9 de desembre del 2012

Plaques del Nas -La Riba- Tarragona



Introducció:
Avui dissabte 1 de desembre, hem quedat expressament a Alcover per esmorzar i ajuntar-nos per anar a fer esportiva amb el Quim Llória, el Joan Prunera, el Rodri Parra membres del nostre Grup Natura100, però que encara no havíem tingut ocasió de coneixens, jo mateix Xarli com m’agrada que hem diguin els meus amics i el privilegi de tindré uns companys de cordada i equipadors d’aquest sector el Cinto Romero i el Joan Canals.
Al mateix esmorzar com es natural s’allarga per coneixens una mica millor i explicar histories i vivències d’escalada, aquí tots ja hem sabut que ens unira una bona amistat.
Ara ens dirigim a la zona d’escalada.

Aproximació:
Aquesta zona està situada al congost de la Roixella, anant de Picamoixons i la Riba per la C-14, abans de creuar per sota del viaducte de l’Ave, si mirem a la nostra dreta podrem veure
molt a prop l’inconfusible roca del Nas que donà nom a aquest sector. Al peu del viaducte hi ha una petita zona d’aparcament.
coordenades de la cruïlla, 41º18’48.33”N  1º11’04.69”E , aparcar aquí ven arrambats per no destorbar, sobre tot anar molt en compte al entrar pel gran canal d’aigües de la carretera, que pot fer que ens toqui el folder del davant del cotxe a terra.
Ara toca caminar enrere pel boral de la Carretera fins tornar a travessar per sota la via de l’AVE, tot just passar comença un caminal a la nostre esquerra, (aquí i pot aparcar una furgoneta), ara continuem caminant pel caminal estret uns quants metres fins trobar un altre caminal que puja més a l’esquerra i que se’n divina que ens porta a passar per sota mateix del Nas, a partir d’aquí ja podem anar observant les primeres xapes de les vies que anem trobant fins arribar a les vies escollides.
una mica d’història d’aquesta zona extreta del CEM escalada.jimdo i dels aperturistes Cinto Romero i Joan Canals.
El febrer del 2001 Joan Canals, José María Pérez Portela i Cinto Romero amb la col·laboració de José Gallego, Paquito Martínez i Jordi Vives van començar a equipar el sector esportiu de les Plaques del Nas. Van continuar la seva tasca durant el 2002 i 2003 fins a completar una quarantena de vies.
Van ressenyar aquesta zona esportiva a la revista Vèrtex, números 182 i 184 de l’any 2002, i a la revista Desnivel, 184 i 190 d'abril i octubre del 2002.
Actualment costa de trobar informació d’aquesta zona. Els seus equipadors ens han fet arribar informació acurada d’aquest sector i nosaltres l’hem penjat a la web perquè sigui fàcilment accessible a tothom.
Composen aquest sector les vies:
- Pa chapar V+
- Rajita caliente IV+(friends)
- Pa grimpar 6a
- Pa escalar 6a
- El regreso de las momias 6a
- Espolonet V+
- Vía crucis V
- Safija V+
- Hola soc el Cinto V+
- Onduline bajo techo 6a/6b
- Les pabilao
- Fisuroterapia 6b
- Mas kanto V+
- Sabrina V+
- Escolanet V
- Slabcrack V+ 6a
- Playtex 6a- V+
- Natural mistic 6a
- Crac catacrak 6a
- Arriva el TAV 6b
- El 3er clarinet 6b/c
- Vaig sobrat 6a
- El último Flato 6b
- Elena l’estrena V
- Amics per sempre V+
- Faig tard V+
- Palomeque !presente! V+
- Y yo el Pepete V+
- Bosquimano V+
- El Palmito Facilon IV+
- Del Sostre V+
- Peus de Pat V+
- Mierda x un Tubo V
- Palomino V+
- Espolon retén V+
- No a la guerra 6a
- Del Javi V+
- La foto del mossèn 6a
Inici:
Nosaltres quan arribem a peu de la via Palomino ens trobem amb el Oscar Cadiach, un conegut vuit himalayista tarragoní i propietari de la botiga d'Esports K2, que es dedica a fer escola e introduir el jovent a l’escalada, prou conegut entre tots nosaltres, xarrem una mica i per no estorbar-nos, al contrari per integrar-nos, ens repartim en diferents vies i cordades, però tots ben aprop per ajudar-nos, acabant fent tots les mateixes vies i tots de primer.
Així que el Rodri Parra, el Joan Canals i jo, ens constituïm en cordada i anem a començar per la via:
El Palmito Facilon IV+
Nosaltres en començat fent aquesta via per anar escalfant els dits, una via senzilla però una mica bruta, sense gaires més sensacions que la de la meva estrena en escalar en roca calcaria, tot seguit fem la via del costat, la via:
Del Sostre V+
Aquesta via ja es un altre historia, te el pas del sostre que et fa pensar una mica, fins que li trobes la col·locació i la bustia per la ma esquerra per sobre el nostre cap i a l’esquerra de la xapa. Una via molt wappa.
Desprès ens ajuntem més amb la resta anant més a la dreta a fer la via
Mierda x un Tubo V
Com el seu nom ens indica es una via de plaques bastant trencades i brutes en la que no ens aportara gaires més emocions, com que encara ens queden forces i tenim ganes de més sensacions provem la via:
Palomino V+
Aquesta via ja es un altre historia, continuada de plaques molt maques en la que es de treuret el grau. molt wappa de fer.

Com ara a l’hivern el que toca es començar tard per escalar amb el sol, sense adonar-nos se’ns a fet l’hora de dinar, així que ens acomiadem de l’Oscar i dels nois que estan amb ell, anem a acostar al cotxe al Rodri i la resta ens anem a fer unes tapes  junts al Bar-Restaurant Los Hermanos de Tarragona, tot un luxe pel bon gust del paladar, una molt bona qualitat, molt bon tracte i un bon preu, (no cobro comissió), per acabar un dia molt maco i profitós.
Apà Siauuuuuuuuu
A aquí teniu el vídeo de totes les fotos de l'escalada: