diumenge, 31 d’octubre del 2010

EL TURI FENT L'APERITIU

Diumenge, 31 d'octubre de 2010.
Avui me decidit fer un petit reportatge perquè veigueu amb quines ganes i desfici es menja la seva barreta.
Ara el Turi de raça Maine Coon te 19 mesos, encara li falta molt per ser un adult, i té coses de jovenet que t'alegren i et donen uns bons moments com aquest.
Es increïble el que li arriben a agradar aquestes barretes seques per a gats del Mercadona, de vegades inclós m'ha agafat la  mà, amb les dues potes, marcant amb les ungles per assegurar-se la mossegada,  jutgeu vosaltres mateixos.

divendres, 29 d’octubre del 2010

1er. Aniversari del bloc NATURA100

Avui 29  d'octubre de 2010.
El bloc Natura100, compleix un any entre nosaltres, gràcies a un constant esforç i constància en millorar en cada article per a la vostre informació i per mantenir la vostre fidelitat i interès, si sou amants del senderisme o ara ja ho sou perquè amb mi pot-ser haveu descobert una nova faceta vostre,  em dono per satisfet, tant si voleu participar o xafardejar.

Avui us dono les gràcies a tots per seguir el bloc durant aquest primer any, així com la Pàgina Natura100


divendres, 22 d’octubre del 2010

Circular des de Monistrol de Montserrat a Sant Salvador de les Espases

Aquest diumenge 17 d'octubre em realitzat la primera sortida creada pel grup Natura100, celebrant el primer aniversari del blog que va començar el 29 d'octubre de 2009, oferint-vos el primer reportatge i detall de la  sortida familiar, la caminada circular des de Monistrol de Montserrat a Sant Salvador de les Espases tornant pel camí del Parc Fluvial del Llobregat fins el punt de inici/arribada, que em tornat a recordar i recórrer, amb la finalitat de fer coincidir expressament aquesta caminada prou atractiva i desconeguda però senzilla per conèixer-nos una mica millor i avaluar les nostres posibilitats per properes sortides i anar cohesionant un grup, a on tothom si trobi a gust.
La veritat es que la primera sortida no a sigut gaire exitosa, ni seguida pels membre de Natura100, no se ben bé perquè, encara que la veritat es que ens ho vam passar  bé.
En aquesta sortida vam ser cinc membres, un d'ells el Roger de Senderismo BCN, amb el que ja em fet alguna sortida i la Elisabet de Barcelona, una dona agradable i  preparada per caminar per la muntanya, la Marga, la Mercè i jo mateix.
Inici
Ens trobem a la plaça Països Catalans al costat de l'estació dels FCG, a les 8:00 del matí i esperant i xerrant vam començar a caminar a les 8:30h amb bastant fred, passem per sobre el túnel del FCG seguint les marques de pintura blanques i vermelles direcció a la Masia de "La Coma", per la  que passem pel mig de la propietat (avui dia i ara ja fa bastants anys s'ha transformat en un centre de rehabilitació per a drogodependents).
Continuem per la pista de terra seguint els GR-5 i GR-95 pel que segueix pel camí Ral de Igualada a Terrassa, per trams encara amb l'empedrat original que va fer construir Pere el cerimoniós, ara  bastant malmesa i d'alt el coll en el pla ens queda a mà esquerra l'antic Hostal de la Creu
Coll de Portadora
Davant continua el GR direcció Vacarisses pel que em pujat el que deixem i seguim per la dreta les marques de pintura vermella amb un punt blanc, una pista de terra ampla , que inicia una suau pujada en principi i més faxuga desprès amb canvis de rasants fins el coll de cabra, a partir d'aquí anirem seguint la Serra de Cul de Portadora 460m., fins arribar al Coll de Portadora, en aquest punt si miren cap a Montserrat podem veure el Torrent de Santa María o Vallmala que limita les comarques del Bages, amb la del Baix Llobregat i a l'esquerra tenim el Vallès Occidental.
Ara seguim per un trencall que trobarem a l'esquerra que per un espès corriol de matolls i arbustos baixos ens portarà fins el Coll de l'Era de les Bruixes, durant aquest tram podrem observar unes impressionants teranyines que amb l'ajuda de la boira remarquen molt be la seva construcció i es pot observar amb tot detall el tramat de teixits i l'amo al mig, jo anava primer i les que no vaig veure me les vaig emporta, i la Elisabet al darrere meu les anava esquivant.
El Turó de la Socarrada
Una cruïlla molt ben indicada que seguirem just per davant nostre en pujada direcció al Turó de la Socarrada, aquesta zona es un verdader espectacle de cirerers de pastor o d'arboç amb la convinació de la flor de les cireres del proper any i les cireres vermelles i verdes d'aquesta epoca al mateix temps anem caminant per una pista força dreta fins trobar un altre cruïlla on ens desviem uns 300m., del nostre recorregut per arribar al mirador del Turó de la Socarrada, des d'on podem gaudir d'unes vistes dels pobles d'Esparraguera i Olesa de Montserrat i davant nostre la Serra i el cim de Sant Salvador de les Espases, solitari al mig i envoltat de cims més alts que ell.
Tornem enrere fins la cruïlla per esmorzar, aquí una mica més protegits i amb menys vent que al mirador, decidim esmorzar es un quart d'onze.
Ens agrupem i asseguts sota al sol per refer-nos de tanta pujada i boira, per anar menjan i xarrant amb la muntanya de Montserrat ben serena al davant, ara ja amb un bon sol.
Coll de Bram
Un cop en recuperat les forces i calmat la panxa, seguim ara en baixada per l'esquerra de la cruïlla per anar en direcció al Puig de l'Hospici 518m., podem fotografiar l'espectacle afegit del bruc ben florit, una preciositat de colors de tardor, seguim travessar i baixar pel Coll Bram sortejant pedres i voltant rocs amb moltes i diverses marques de pintura blanca amb un punt verd, o vermella amb un punt blanc, etc., fins trobar la pista que ve de La Puda.
Aquí es l'inici del camí indicat on trobem graons amb travessers i ancoratge clavat al ciment per fitxar el terreny i que recórrer en un principi per sota la Serra de Sant Salvador que forma part de la Serralada Prelitoral, fins guanyar la carena que ens porta a l'ermita de Sant Salvador, oberta només els Dijous i els Diumenges al matí, aquesta era la capella de l'antic castell de les espases documentada des de l'any 985, l'edifici actual correspon a una reforma del segle XVI. Té una sola nau, de volta baixa -en un principi de canó- i sense absis. Va ser totalment restaurada el 1924 i l'interior es rehabilità el 1977.
Al seu costat trobem el refugi que te una capacitat per unes 20 persones lliure i sempre obert, es pot fer foc si et portes la llenya, heu de tenir en compte que podeu disposar de l'espai però no disposa de cap servei, els lavabos estan baixant un tram d'escales per sota l'ermita amb dos WC separats molt rudimentaris, un amb tassa i l'altre dels antics de forat a terra, però molt útils, el refugi hi ha una part reservada pels integrants de la associació.
Travessant de llarg per l'entrada el refugi trobarem una porta de forja que dona pas a una terrasa on hi ha una aixeta amb aigua pluvial potable i unes escales de graons cimentats en la roca que porta per un camí que envolta el cim. D'alt i trobem una senyera voltant i jugant amb el vent tota cofoia, i una imatge de Crist a la creu dins del que sembla una punta d'espasa feta de forja i pintada de negra.
Nosaltres avui em trobat un grup d'unes 100 persones que ocupaban tot l'espai i quasi no podiem ni passar, però forçant una mica la situació vam poder pujar al cim i baixar pel mig de la colla que barraban al pas.
Aquí d'alt en el Roger se li van descordar les "treakking" i a ell i a la Elisabet els hi  vaig ensenyar a cordar-se amb el nus que hem va ensenyar a mi la Maribel Roncal de l'Alberg de Zizur Menor durant el Camino de Santiago, i de debò que no es desfan per res i es desfà molt fàcilment,  només tirant d'un sol  cap.
Aquí el cim podem veure els torrents que l'envoltant i aïllen el de Sant Salvador i el de l'Espluga i els cims més alts que l'envoltant de la Serra Prelitoral i al davant  la muntanya de Montserrat, el Llobregat separant les dues carenes amb el Congost del Cairat al mig de la depressió. (des de aquí el Congost del Cairat no es veu, el veurem més endavant). En aquest cim es troben els limits dels municipis de Vacarisses, Esparraguera i Olesa de Montserrat.
Resum Històric
És l'antiga església del castell conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior; una edificació que formava part dels punts de defensa de la Marca Hispànica, el qual ja era esmentat l’any 895, quan fou cedit a l'església de Vic. Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d'Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat.

Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal. La capella de Sant Salvador és coneguda des del s XI i fou reconstruïda al s XVI. Des del 1352, que començaren a tenir-ne cura els consellers de Manresa, prengué el caire de santuari. Fou abandonada el 1715 i restaurada el 1784. La darrera restauració important feta al santuari i casa de l'ermità tingué lloc el 1929, per iniciativa del pare Joan Solà. El 1970 fou constituïda a Olesa de Montserrat l'associació dels Amics de Sant Salvador, que vetlla pel seu manteniment.Tel. 93.778.03.07 de 08640 Olesa de Montserrat. Dades obtingudes de la Asociació de Fills i Amics del Burés
Tornada
Un cop hem baixat del cim i hem pogut fer la xarradeta amb uns avis que estaven allà asseguts a la placeta davant l'ermita, iniciem la baixada en principi pel mateix lloc per on hem pujat fins trobar el ró¡otul de Can Tobella, que al principi anem baixant bastant depresà per seguir per una pendent relliscosa fins trobar la roca de la llera del Torrent de Sant Salvadaor, a on trobem una fita com indicació de la direcció a seguir per dins el torrent, zigzaguezant pels mig dels matolls fins arribar a una petita pujada que ens porta a d'alt d'un turonet que tenim que seguir a l'esquerra pel costat de una torre electrica seguir les fites que pujant per les pedres nues del rentat d'un altre torrent que ens puja a un coll.
Aquí s'inicia una pista forestal a la nostre dreta que porta a l'Era de les Bruixes, nosaltres seguirem baixant de front tal com indicant les fites (vigileu de no equivocar-vos en aquest punt), pel mig d'una torrentada resseguint les juguesques de les pedres amb formes ondulades del rentat i rosec de la terra i per una pronunciada i divertida pendent arribem a la Conca del Congost del Cairat per trobar la pista de terra que per la nostre esquerra ens portarà a Can Tobella.
Masia d'origen molt antic, documentada des del segle XIII i reformada en èpoques posteriors. L'edifici que s'ha conservat és un magnífic casal de planta basilical i coberta a dos vessants, amb alguns edificis annexes al seu voltant.
Quan arribem a aquest grup de cases davanteres a la Masia, les trobem bastant abandonades, algunes estan ocupades sense rehabilitar realment estan molt deixades i sense serveis.
Continuem i a l'esquerra passarem pel costat d'unes impressionants alzines i a la nostre dreta quan superem les tres primeres cases i dins d'un revolt amb gir a l'esquerra allà on s'entreveu la Masia de Can Tobella continua un corriol al centre del revolt a la dreta bastant ocult i que normalment te un saltet d'un basal d'aigua permanent.
Es el Camí del Racó dels Boixos que seguim hi ha trams va variant d'amplada però quasi tot el seu recorregut es per una pista comoda de terra i codolets fins passar el Racó del Boixos a on el camí es torna bastant estret i ens porta a l'alçada de la Serra de l'Abat a  prop de la via dels FCG, on trobarem un desviament a l'esquerra que ens porta a la mateixa via, si seguim endavant ens porta al Bar de l'Aeri,  un cop aquí mirant cap a la muntanya de Montserrat creuem en diagonal uns pocs metres cap a l'esquerra i trobem la continuació del petit corriol que ens porta al Camí Fluvial del Llobregat o Camí de la Sal.
Camí Fluvial del Llobregat
Aquí a la riba del riu podem observar els pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba) i canyes (Arundo donax). En una pollancreda observem l'évol (Sambucus ebulus), el raïm de moro (Phytolacca americana), el llúpol (Humulus lupulus), la morella bletenca (Solanum chenopodioides) i el pa de cucut (Oxalis corniculata).
Es un goig veure tota aquesta diversitat en un marc tant proper a nosaltres seguim xarrant pel camí pel que anem trobant molts bassals i degotalls de les pedres saturades d'aigua de les últimes plujes fins trobar a la nostre dreta la Font de la Canya, recentment desbrossada on raja sobradament un aigua ben freda, seguim endavant pel envoltant i cobert camí de pollancres fins passar per sota el pont de l'Aeri de Montserrat on a la nostre dreta puja un camí ben senyalitzat a l'aparcament de l'Aeri i a l'estació dels FCG.
Seguim endavant i a uns 300 metres a la nostre dreta trobem la Font de l'esquerrà que des de fa pocs anys esta , retolada, rehabilitada i també fa poc desbrossada pel CMM.
Continuem i a l'altra banda del riu podem observar una fabrica ara ja del tot tancada i obsoleta (ECAPI) i a sobre la part del darrera de la Colònia Gomis, davant nostre a pocs metres desprès d'una suau pujada trobem a la dreta l'Estació Depuradora d'aigües.
                                                             Font de l'Esquerrà
Nosaltres continuem per sota el Serrat de l'Armengol, fins a l'inici de les primeres cases del barri de l'Altra Banda de Monistrol, en aquesta alçada al riu veiem la resclosa de Cal Comes ja estem a prop del final a on trobem un senyal que ens indica que tenim que pujar per una forta pujada encimentada al punt d'inici i final de la nostra caminada de 16.33Km., que hem recorregut en unes 6 hores, amb descansos i parades incloses.
Espero que llegint aquesta caminada us animeu a conèixer aquestes contrades que us ben aseguro no us deixarant indiferents, agrair també la col·laboració en el reportatge fotogràfic del Roger Matas de Senderismo BCN i la companyia de la Elisabet Taña. Siauuuuuuuuuuu

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Avenc de la Dona Morta i Coves de Santa Cecília

Aquest diumenge 3 d'octubre, he quedat  amb la colla de apeupermontserrat, a les 7:30 del matí a la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat, ens em ajuntat dotze colegues més un, per fer una caminada matinal i l'Avenc de la Dona Morta, com a cirereta i acabar la caminada  voltant per  Sant Benet pel camí de l'Angel.
Comencem a caminar travessant el poble pel carrer Sant Pere pel costat de l'església del mateix nom, continuem pel carrer Manresa, que és el comercial i seguit del carrer Julián Fuch o Viserta fins l'era des d'on ja veiem l'estació del Cremallera de Montserrat, creuem l'enorme plaça encimentada i pel costat de les guixetes trobem a la nostre dreta unes escales o un accés per una rampa a la part del darrera, que ens treu de l'estació.
Aquí seguim el camí direcció al Cementiri Municipal que passarem pel costat i s'acaba l'esfaltat, continuem per pista de terra, on trobem i saludem a l'Esteva, un gran caminador que ja tornava de passejar al seu gos, seguim  sempre amunt per la vall que fa el Torrent de les Escometes i anirem trobant a la dreta els corriols que porten a la Font del Baldiri i més amunt a la Font de l'Esclatarada fins arribar d'alt del puig on trobem la antiga casa en ruines del Piteu
Avenc de la Dona Morta
Sense deixar la pista als pocs metres abans de que faci baixada, trobem a l'esquerra un corriol que es el camí del Piteu, marcat amb una tímida fita de pedres, que agafarem i seguirem fins trobar a l'esquerra un pi erecta i solitari, aquí ja podem buscar una roca i al seu damunt un altre petita fita de pedres, que ens indica que estem a sobre del caminol que baixa per una pendent molt relliscossa i espessa de petits arbusts, que dificulten més la baixada, fins trobar l'entrada de l'avenc.
Aquí tot just tenim espai per deixar les motxilles i poca cosa més, muntem una corda de 10m., que encara que es pot baixar sense res, així anem més tranquils per les relliscades.
L'entrada és una mica dreta, però es baixa sense cap dificultat amb l'ajuda de la corda i un frontal fins arribar a un petit recorregut de galeria bastant amplia i alta, que fem fins el fons on es va fent cada cop més estret i al sostre podem observar unes minuscules estalactites d'uns 30/40 m/m., que ens confirmen que estem en una cova en expansió i en el seu principi de vida, ara passant per sobre d'un roc encastat i suspès, podem veure l'aigua per sota nostre, que omple de ple la resta de cavitat que continua per un petit forat que no fem, deurà ser la resta de recorregut fins la font del mateix nom, que es troba als peus del .Torrent del Tortuguer.
Al centre de la galeria trobem un tronc d'arbre que fa de enllaç a un altre petita galeria superior que no fem, perquè no portem el material adequat i l'arbre de baixada no ens dona gaire confiança.
Així dons en aquest centre de galeria anem fent torns per poder recórrer tots la cavitat fins el final.

Ara només resta sortir amb una mica de compte de no picar amb el cap i amb l'ajuda de la corda no relliscar per arribar a la sortida.
La meva impressió a sigut bona, un petit avenc amb un recorregut d'uns 45m. en un principi d'inici de formació d'estalactites, i encara que no he pogut mesurar la temperatura podria dir que era fresqueta però agradable i encara que aquesta cavitat no és gaire important, m'agradat molt de fer, potser perquè feia temps que li tenia il·lusió.
Tornem a pujar pel mateix lloc fins la roca que ens indica el lloc, i aquí esmorzem envoltats per una espessa boira que no ens deixa veure el paisatge, ni La Calzina que la tenim davant dels nostres ulls, aquí mateix fem la foto de grup o bé o intentem, amb la nostre gracia particular, vosaltres jutgeu.
Com hi vam anar bastant de pressa i era d'hora vam canviar de parer i vam decidir continuar per La Calsina, i durant el recorregut del camí vam poder fer fotos a la sajolida ben florida, amb la seva olor penetrant que recorda a les olives partides casolanes,  i  poder visitar també les desconegudes Coves de Santa Cecília, que són una petita balma, i dues cavitats de pocs metres ocasionades pel despreniment i agrupació d'unes immenses roques despreses de Sant Jeroni, de les que jo ja  us hi havia fet una ressenya de les Coves en un altre article d'una sortida meva.
Desprès seguir per completar la caminada pujant al Monestir de Santa Cecília, on vam trobar el castanyer del davant del refugi amb castanyes apunt de menjar, sortim pel voral de la carretera per recórrer un tram, 1 km. aproximadament,  i baixar per l'esquerra la baixada dels matxos, on observem els cirerers d'arboç amb cireres vermelles a punt de menjar i la flor del fruit del proper any, seguim zigzaguejant fins arribar al costat de la Colònia Puig i atravessant la carretera entrem pel Monestir de Sant Benet.
Aquí enllacem pocs metres més avall a la dreta, amb el camí de l'Angel, baixant per la carena de Can Franc superant roques i passos amb peus de gats aferrats a la pedra i algun cable d'ajut senzill i seguint les filigranes del corriol fins l'Encuny de Sant Lluch 400m.,, en aquest punt segons la fabula resta una empremta del sant a la roca,  (Gràcies Quim per la ressenya).per arribar a la carretera on travessarem per continuar el tram final del camí, on veurem amb una mica de sort el Cremallera, quan passem per sobre el túnel i desprès seguint els trams de la calzada romana, també conegut com el Camí Ral arribarem a l'Ermita de l'Àngel 205m.,, que normalment trobarem tancada.
Només queda continuar pel carrer de les Escoles fins arribar a la Font Gran de Monistrol, punt de sortida i arribada de la circular d' avui, on fem la paradeta per beure aigua i poder-nos despedir fins la propera.

Abans de penjar aquest article i preparant la ruta i els waypoints al Wikiloc, me adonat de que no se'm va gravar correctament no se perquè ben bé, però he recuperat el track de quan jo vaig fer les Coves de Santa Cecília i li he afegit el waypoint de l'avenc de la dona morta, perquè el tingueu situat correctament, encara que el track no sigui aquest, espero que sapigueu disculpar-me i quedeu amb el compromís de tornar a gravar-la quan pugui per penjar-la correctament.

També agrair la col·laboració en el reportatge  dels integrants de la sortida, per posar el seu meravellós fisic i alguna foto. Sobre tot del Josep M. i l'Oriol, amb els que sempre anem ensenyant i aprenent.
Siauuuuuuuuuuuu

dijous, 7 d’octubre del 2010

Circular al Pedraforca

El dissabte 2 d'octubre d'enguany, em quedat al Mirador de Gresolet a les 10 del matí amb una colla per fer l'ascensió al Pollegó Superior del Pedraforca, sortida convocada per GM Vertical i seguida per 18 membres de diversos grups i origens.
La primera trobada per això s'origina a Saldes, a on ens trobem els més matiners i pròxims a la trobada i fem temps mentres arriben la resta de participants, aquí es on heu de fer fotos de la imatge típica del Pedraforca, perquè des del Mirador, no es veu.
La Marga i jo, com és la primera vegada que venim a fer aquesta caminada, anem fent via cap a l'aparcament del Mirador de Gresolet 1.600m., desprès de recorre uns 3,5 Km., d'una carretereta molt estreta, aparquem i comencem a posar-nos les botes, preparar el GPS, etc., i donar un vol pel mirador i aprofitar per fer unes fotos des d'una perspectiva molt diferent del Pedraforca i de la Vall del riu Saldes i els seus voltants.
Ja van arribant els colegues i a les 10:45, desprès de les presentacions corresponents, enfilem  el camí molt ben senyalitzat i indicat direcció al Refugi Lluís Estasén, amb un passeig d'uns 20 minuts per una suau pujada, que va molt bé per anar escalfant les articulacions.
Un cop arribem al Refugi aprofitem per visitar les instal·lacions, també els lavabos a la part del darrere i la Font de la Jaça del Prats, que es troba a 100m. pel costat del camí direcció a la tartera.
Aquesta font te un sistema de rajar que sembla com si l'aigua anes bombejada, i surt a rajolins de diferent intensitat.
El nostre camí continua per un corriol amb marques blanques i grogues de PR-123, en un principi planejant i en suau pujada desprès travessant entre boscos tupits de pins les Canals de Riambau i la Canal de la Grallera fins trobar la Canal del Verdet.
Que anirem vorejant per la dreta d'un turó i flanquejant trams de roques que tenim que anar sortejant, resseguir les formes del camí que el fan distret, el corriol va enfilant fent zigua-zagues, per una forta pendent que ens fa bufar de valent
entre mig de pins negres i boixos fantàstics, que es barrejen amb troncs d'arbres immensos morts donant l'acabat final a la decoració natural de la muntanya,  fins trobar la carena que ens puja al Coll del Verdet.
Un cop aquí d'alt al Coll del Verdet ens esperem per recuperar forces i reagrupar-nos, per afrontar la grimpada.
Mentre esperem fem fotos perquè des d'aquí, apart de la visió del cim, també tenim a la dreta Gósol als nostres peus.


Des d'on també surten bones caminades com la 360º , aquí  les vistes ja comencen a ser impressionants.
Un cop ja em decidit si posem o traiem samarretes o polars, ens amanerem i comencem a enfilar cap a la grimpada per demostrar la nostre habilitat.
La Grimpada
Comencem a enfilar-nos seguint les marques de punts grogs,  i de ben dret anem buscant preses per les mans i els peus i a poc a poc amb alguna petita dificultat arribem al primer petit cim, seguim fent un petit descens pel rocallam per tornar a enfilar-nos per fer una segona grimpada.
Tornem a fer un altre descens per assolir un tercer petit cim, tornem a descendir i flanquejar uns rocs per enfilar-nos decididament fins, ara si, al Pollegó Superior del Pedraforca.
El Cim 2.497m.
Un cop instal·lats seiem al voltant del centre del cim i agrupats ràpidament comencem a dinar, tenim molta gana, aquesta grimpada a sigut divertida, però molt esgotadora.
Una vegada em devorat els nostres entrepans i pica-picas, més tranquils comencem a fixar-nos millor amb el que ens envolta, podem observar escaladors fent via davant nostre, també s'intueix la tartera i veiem el Pollegó Inferior, i unes vistes en general meravelloses i una grata sensació el sentir-te quasi al cel.
També podem petar la xarrada i aprofitar per comentar-nos tots el cansament i la sensació de la grimpada fins i tot el Miquel ens ensenya que mentre pujava, travessant pel bosc a trobat un gran rovelló, i un altre de sec més petit.
Observem com la boira va pujant tapant la visió de la tartera per moments, al mateix temps que fem la foto de grup, també ens van voltant corbs de pic groc, i un semblant a pardalets, molt descarats, i l'impressionant trencalòs, d'una envergadura espectacular d'ala a ala 2,40m.
Quan ja em pogut reposar i dinar tot el grup comencem el descens.
La Tartera
Caminem per la carena fins començar el descens de la desgrimpada, és bastant més fàcil i distreta podent observar algun lliri florit.
Arribem a l'enforcadura des d'on podem veure la caiguda de les dues vessants, la de Gósol i la de Saldes, fa impressió només pensar que hi tenim que baixar.
Nosaltres com tenim els cotxes al Mirador de Gresolet, baixem per la nostre esquerra direcció Saldes.
Aquí comença la diversió, el patiment, les culades que es van succeint i alguna que altre trompada, una rere l'altre, molt de compte amb les relliscades , teniu que escoltar a algun expert i fer-li cas de com baixar per la tartera.
Clavant els talons i la bota per la part interior 
i anar corrent lliscant per sobre les pedres i sobre tot creure amb la posició del cos i de com anar fent el moviment de peus, per poder baixar ràpidament i no patir tant, la distracció o desconcentració provoca la caiguda.
De tant en tant parem per observar les parets que emmurallen la tartera i podem observar baixant a l'esquerra El Calderer i la Serralada dels Cabriols, i a la nostre dreta el Fals Pollegó inferior i el Pollegó Inferior.
Seguim fins trobar un camí a la dreta de la tartera que ens estalviara una mica de patiment uns metres més avall, torna a portar-nos al mig de la tartera que seguirem baixant i en pocs metres per l'esquerra d'unes grans roques, aquí s'acaba per nosaltres la tartera.
Ens ajuntem amb tres membres del grup i com se'ns a fet quasi de nit,  la Marga i jo decidim continuar per arribar al cotxe l'abans possible ja que començàvem a tenir pressa i no portàvem frontals, seguim el corriol que ens hi portarà en una mitja hora, al costat de la Font de la Jaça dels Prats davant el Refugi Lluís Estasen, ara ja negra nit.
Observem el refugi gran quantitat de gent i membres de la Creu Roja, hi havia alguna competició de gent que corria amb frontals i com vam veure que anaven en la mateixa direcció, procuràvem no perdre el llum dels frontals que ens guiava  i a les 8:10 del vespre, arribàvem a l'aparcament del Mirador del Gresolet.
Espero que aquest relat us animi a fer aquesta caminada, amb grimpada, descens, tartera i l'alicient de la bona companyia en un marc natural immillorable.
Així mateix donar records a tots els integrants de la sortida i també que sàpiguen els que no van poder vindra  per diverses raons, que els vam trobar a faltar i agrair la vostre col·laboració, amb les fotografies tan meravelloses que tots em aportat.

Siauuuuuuuuuuuu.