Via Benson

Via: Benson

Zona: Montserrat – Gorros

Dificultat: V (D+)

Dificultat obligada: V

Llargària: 96 metres (36+20+40)

Aperturista: M. Sugrañes, P. Guerrero, J. Díez, 6/1985

Grau d’exposició: Mig

Grau de compromís: Baix

Equipament: Via equipada amb parabolts pintats de color blau Re-equipada al 2010

Material: cintes exprés

Orientació: Est

Cordada: Alex Gv i Xarli

Data: 30 de setembre de 2012

Descens: Un ràpel per la cara sud

Observacions: a peu de via hi han dos parabolts pintats de blau

Aproximació:

Des de la font del Miracle agafem les les escales dels pobres i passem pel Pas dels Francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant més amunt a l’esquerra, molt més amunt sortirem al camí que ve del Pla dels Ocells i en pocs metres ens trobem amb la llesca impressionant de roca de la Gorra Marinera, tot just la passem fem drecera per la dreta pel mig de l’alzinar, fins el camí nou de Sant Jeroni.

Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra que porta fent unes ziga-zagues a les escales de Jacob, comencem a pujar les escales i pocs metres abans d’arribar del de tot a la paret de la dreta, podem veure una línea de xapes de color vermell es la BiPotens , seguit de unes altres de color verd es la  Via Augusta i desprès un altre via amb dues xapes pintades de blau cel a la paret es la Via Benson.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Inici

Els dos parabolts ens van perfectes, perquè l’Alex em comenci a donar lliçons de com fer una reunió perfecte i segura.

Durant l’explicació pugen per les escales de Jacob, uns vells coneguts del grup Apeupermontserrat, ens saludem i continuem la lliçó.

L1 V 36metres

Ara l’Alex comença a fer el primer llarg una tirada d’uns 36 metres que es la més vertical i de més grau de tota la via, molt bonic, amb una sortida d’una balmeta horitzontal que ens fa pensar com superar la sortida, al final cap a la dreta es una mica més fàcil.

La R1 la munta l’Alex llogicament i acaba fem un repàs del que m’acaba d’explicar a peu pla, amb les seves demostracions de perquè fer-ho d’una manera o altre, m’agrada escoltar-lo perquè es convincent i entenedor, es nota que ho sent.

L2 IV+ 20 metres

Aquest segon llarg el faig jo de primer, així practico i poso a prova tot el que me esta ensenyant.

Encara que més portable que l’anterior continua sent molt vertical per desprès d’uns 8 metres a on ja comença a tomba lleugerament a IV fins la reunió que munto jo.

l’Alex hem diu que mig bé, tenim que superar aquest mig perquè sigui sencer.

També m’explica com assegurar la corda quan fas a fer una foto a un company, mol interessant.

L3 IV  40 metres

Tambè continuo jo de primer, haviam si la propera reunió ja la domino be. Aquesta tirada en principi continua sent vertical, però a diferencia de les anteriors les preses son més cantelludes.

10 metres abans d’arribar al cim trobo una reunió, que no cal fer-la fins el cim, però la faig per practicar.

L’Alex encara m’ha trobat algun despiste, per exemple estic acostumat a munta la reunió amb mosquetons de tanca automàtica i aquests eren de rosca, m’he oblidat de tancar-los roscats, buf.

Continuo fins el cim i aquí torno a muntar reunió, aquesta si que es la de la via i del cim.

Aquesta vegada l’Alex amb diu que esta perfecta, ja estic satisfet, aquí el cim reconeixem els dos, que a estat una via amb més caràcter i més pretensions de les que nosaltres esperavam, per tant hem quedat molt satisfets.

Fem unes fotos aquí al paisatge i a la senyera cimera i anem cara a baixar perquè amb les explicacions i demostracions se’ns a fet una mica tard.

Aviam si amb un altre sortida aprenc unes quantes coses més, que sempre va be, de moment a practicar mil i una vegades les que ja he après.

Descens:

Just per l’altre costat del cim (sud) ja veiem la instal·lació del ràpel, l’Alex junta les dues cordes de 60 metres, amb un nus simple i el fem d’una sola tirada, fins arribar al costat de l’ermita de Santa Magdalena.

Ara baixem fins el Coll de les Magdalenes i baixem les Escales de Jacob i agafem la drecera al peu de la Gorra Marinera cap a l’ermita de Santa Anna i les Escales dels Pobres fins l’aparcament del Monestir.

Via Balvino López Méndez a La Paparra

• Nom de la Via:Balvino López Méndez
• La Via: 5 Llargs (35+35+18+25+2)=133metres.
• Paret/Agulla: La Pastareta
• Zona: La Plantació-Montserrat-
• Dificultat: V(A0)
• Dificultat obligada: IV+
• Llargària: 133 metres
• Aperturista:Guillem Arias i Joan Prunera, 9 i 10 d’agost de 2011.
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Orientació: Est
• Equipament: parabolts amb xapes pintades grogues
• Material: 11 cintes exprés i 2 cintes Llargues
• Cordada: Manel Liza i Josep Ma. Guitart (Xarli).
• Data:Dissabte, 8 de juliol de 2012.

NOTES: Via molt maca i ideal per iniciar-se de primer, aneu en compte al segon llarg, la línia fa ziga-zagues molt brusques i encara que poseu cintes llargues, us costara d’arrossegar la corda tant de primer com assegurant i recuperant corda del segon, el 5e llarg es el més treballos amb dues passes de V, però molt assequibles, sinó sempre podeu fer un Ao.

Aproximació:

Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.

Aparcarem el cotxe a dins del Monestir de Montserrat. 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir, o directament aparqueu a fora de les barreres.

Des del Monestir agafem el camí antic cap a Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra passarem pel costat d’una placa de roca i tot seguit vorem un caminal que puja pel bosquet fent ziga-zagues fins sortir a peu de la Gorra Marinera, al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan.

Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni. Tot seguit comencem a trobar les agulles primer La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi.  

Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt groc ens marcarà el començament de la via.

Inici

Paraules del Joan Prunera.....

Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el company Guillem hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromís o pel plaer d'escalar, que si no. Ja dic, es una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem. La vem obrir en dos dies, el primer repelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la des de sota vam col.locar els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.

Ll1 35 metres II, III i 5 parabolts.

Comença en Manel. el llarg es molt fàcil i puja per unes rampes fins travessar una mena de canal per seguir per una placa vertical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió. Al seu darrera vaig jo fins la R1

Ll2 35 metres III, IV, IV+, III i 11 parabolts.

Començo jo i així vaig agafant experiència. En quest llarg la roca es molt bona, trobo un flanqueig a la part superior, primer cap a la dreta bastant tancat, a on ja noto que costa arrossegar les cordes i desprès cap a l’esquerra en diagonal molt tancat i cap amunt, trobo una entrada de reunió no tan bona degut a la roca, molt trencada, però molt ben assegurada amb uns bons parabolts.

Ll3 18 metres III i II i 4 parabolts.

Surt el Manel, és una aresta on el primer tram es mes difícil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fins la reunió, desprès el segueixo jo.

Ll4 25 metres III i 5 parabolts.

Surto jo i el llarg es de les mateixes característiques que el de sota. Val a dir que a la nostra dreta tenim un bon ambient.

Ll5 20 metres  III, V o Ae, III i 6 parabolts.

El Manel ara surt primer, directe de la reunió amunt, desprès puges en tendència a l'esquerra fins sota del ressalt final amb passos força difícils, encara que si ens ho estudiem tranquils es troben aviat, son dos passes treballoses però els millors de tota la via. I si no us veiu en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passes i ja som a dalt del cim.

Espero que us agradi, perquè, es una via senzilla però amb els seus 130 metres apròximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts pintats de grog. La baixada la farem caminant des del cim al collet dels Gorros i en 5 minuts escassos fins els camí de Sant Jeroni.

La resta anem desfent el mateix camí que de pujada. 

Com anècdota us puc explicar que ja a l'aparcament ens vam trobar amb el meu amic Arcadio Mank, la seva dona Agnès i un altre parella d'amics, ens vam saludar i adeu, quan jo estava fent el 4t. llarg des del Mirador de Bellavista amb va cridar perquè sabéssim que ens estaven fent fotos, gràcies Arcadio.

Siauuuuuuuuu

Via 45 Anys Desprès

Via: Via 45 Anys Desprès

• son 3 tirades encara que la fem amb 2.
• Paret/Agulla: La Pastareta
• Zona: Can Jorba-Montserrat-
• Dificultat: IV+
• Dificultat obligada: V-
• Llargària: 90 metres aprox.
• Aperturista:Salva Angelet i Jordi Roca al  2008
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Orientació: Est
• Equipament: Spits amb xapes pintades grogues
• Material: 8 cintes exprés
• Ràpel: 2 ràpels amb 2 cordes de 60 metres.
• Cordada:
• Via 45 Anys Desprès: Salva Angelet, Trini Cucs, Rosa i  Manel Liza , Josep Ma. Guitart (Xarli).
• Via Moragas:, Santi Herrero i Xavi
• Data:Dissabte, 23 de juny de 2012
  
  
  NOTA: El nom d'aquesta via es en record de quan van obrir la via VALOR a La Mòmia (el nom son les inicials dels cognoms dels 5 aperturistes).
  VIA  Jaume V IÑAS
          Salva A NGELET
         Victor  L ÓPEZ
        Emilio  O RTIZ
          Jordi  R OCA
  i quan a l'any 2008 va fer 45 Anys, el Salva Angelet juntament amb el seu company de cordades Jordi Roca, en commemoració de la gesta van decidir obrir aquesta via a La Pastereta, posant-li el nom tant llògic com 45 Anys Desprès.

Aproximació:

Nosaltres des del Bruc anem seguint les indicacions cap a la Vinya Nova, aquí aparquem els cotxes i continuem amb 2 tot terrenys pel camí de la Vinya Nova a Collbató, quan a l’esquerra desprès de passar de llarg tot el complexe de restauració trobem a l’esquerra el camí barrat cap a les Canals de les Artigues, seguim i el proper a l’esquerra girem fins que trobem un petit espai per aparcar.

Des d’aquí pel camí evident seguim amunt fins que ens queda al davant l’agulla de la Pastareta, deixem el camí principal,  per un corriol que ens manara cap a la dreta en direcció a la paret seguint les fites i a trobar d’un pas equipat amb cordes fixes, un cop superat aquest pas el caminal es torna més revel fins que trobem davant la via i la primera xapa pintada de groc.

L1

Un cop vam equipar-nos ens vam dividir en 3 cordades, primer comença a pujar el Manel, que es el meu company de cordada, desprès el Salva de primer d’una altre cordada (amb la Rosa i la Trini), per la mateixa via, la 45 anys desprès, que a mi em va fer molta il·lusió fer-la amb un dels seus equipadors.

Més a la dreta per la via Moragas, el Santí i el novell Xavi, es la seva segona via llarga i el tenim que vigilar de prop, no sigui que aprengui massa ràpid. hahahah.

Els primers metres son tombats i bastant fàcilons, però a poc a poc es va adreçant i agafant verticalitat.

Ens trobarem amb una petita panxa, aquí esta el pas de V-, si ens ho mirem amb tranquil·litat li trobarem l’estil i les preses.

Un cop superat sense problemes crec que ens passem una reunió de llarg i anem amb molt bones preses a buscar la següent, jo crec que son uns 40/45metres.

Tot i que som molts la reunió te proute capacitat i es còmoda.

Des d’aquí tenim una bona vista del Pla de l’Anoia, amb el Bruc i la Vinya Nova als nostres peus i de la resta del Serrat, així com del Frare de Baix.

També podem anar seguint la progressió dels companys que pugen per la via Moragas i els esforços i l’avanç del Santi i del Xavi.

L2

Ara seguin un bon llarg amb molt bona pressa uns altres 40/45metres fins l’última reunió, la veritat es que encara que no sigui una via de nivell, es pot gaudir, riure, conversar i fer broma amb els companys per passar el matí fen el que més ens agrada, escalar.

Aquí ens estem una bona estona mentre els companys de la via Moragas, el Santi i el Xavi arriban a la seva reunió, uns 15 metre per sota nostre.

Descens:

Primer Ràpel

Juntant dues cordes de 60 metres el Salva, comença a baixar per planxar-les i alliberar les cordes.

Anem baixant un rera l’altre, el Santi i el Xavi enganxan des de la seva posició amb el nostre ràpel.

Segon Ràpel

Des de la mateixa reunió que em fet a mitja paret a on trobem instal·lació de ràpel, com portem cordes de sobres, el Salva ja a anat fent la instal·lació del segon, així que ara anem més ràpids fins a terra.

Una bona via, un matí genial, amb els amics de sempre, fins la propera companys. Siauuuuuuu