dissabte, 19 de setembre de 2015

Via dels Sostres a la Paret de l'Aeri


Via: dels Sostres
Zona: Paret de l’Àeri -Montserrat-
Dificultat: 6a. (MD)
Dificultat obligada: 6a.
Llargària: 45+35+30+45+35+35+40=265 metres
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Aperturistes: X.Nicolau, S.Marzo, J.L.Benito i J.C.Ferrero (Març de 1979)
Equipament: Via semi-equipada amb 4 claus i 1 parabolt 
Material: 14 cintes llargues, joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de tascons, tricams i bagues sabineres. 
Orientació: Est
Data: 19.09.2015
Observacions:
Aquesta via es molt més difícil del que algunes ressenyes expliquen, normalment com a màxim les cordades resolen els primers 2 o 4 llargs, quedant la resta molt oblidats i convertint-se en un rostoll de fullaraca, arítjols i terra, resultant una escalada molt perillosa i amb roca cada cop més descomposta i quasi impossible, desmereixen completament el renom d’aquesta prestigiosa via, una llàstima.

Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir fins la canal de l’Aeri. La remuntem fins arribar a uns esglaons que ens menen a unes sirgues que permeten creuar fins a peu de paret. Resseguim la base de la paret fins arribar al peu de via.

1 Llarg V 45 metres
La via s’inicia a la base de l’evident sistema de sostres d’aquesta banda de la paret que ja coneixem, però aquesta vegada tiro jo primer amunt, sense gaires romanços i no per la bavaresa, sinó per l’espero directament per anar a buscar el diedre que es deixa fer bastant be i protegir fins que vaig obligat a la placa regletera flanquejant cap a l’esquerra i encinto un arbret amb un pas de mico i ara ja fins la reunió molt còmode, que trobo damunt una gran sabina morta.
2 Llarg V+ 35 metres
El següent llarg l’enfila el Blai amb una sortida descendent entre sabines i un pas atlètic i més rar que difícil que pot fer suar a qualsevol i que un cop superat ja seguim pel diedre Resseguim la fissura esquivant un sostre per l’esquerra i enfilem un darrer tram de fissura, també atlètic i de bona presa, fins arribar a la reunió que es bastant incomode i des de on ja podem veure el drama que tenim que superar.
3 Llarg 6a. 30 metres
Ara em tocava seguir a mi però en fa por no tenir prou Coco com per superar-lo airosament i segueix el Blai que te més traça i experiència en el mon de l’escalada i equipant, va resseguint la fissura completament horitzontal en bavaresa invertida, que al final resulta ser molt més espectacular i impressionant que dificil, sense regalar-se res de res, encarà que els dos punts més compromesos estan ben protegits.
4 Llarg 6a. 45 metres
Segueix el Blai perquè jo no li veig color de primer i surt enfilant-se pel diedre fins fer un parell de passos cap a l’esquerra per esquivar un sostret i continuar per la fissura ara una mica més fàcil fins arribar a la reunió que trobem en una alzina
5 Llarg V 35 metres
Intento seguir jo però baixo perquè trobo que es molt arriscat escalar amb tanta fullaraca i bardisses i prova el Blai que tot i anar renegant i sanejant el seu pas per la roca va tirant amunt entre moments delicats que et provoca el no tenir cap adherència.
6 Llarg V+ 35 metres
Continua el Blai en un llarg on tenim que escalar en X i amb molta concentració ja que la roca no es massa generosa i trobem un pont de roca a uns metres a ma dreta desprès un parabolt a ma esquerra seguim fins que la xemeneia es converteix en diedre a partir d’aquí tornem a tindre una baralla amb la flora dificultant l’auto-protecció ja que no veiem quasi be la roca, ni res fins la reunió 
7 Llarg V+ 40 metres
Ara seguim a la dreta de la reunió per un sistema seguit de fissures bastant vertical a on anem posant catxarrets fins arribar a una alzina gran, aquí quasi ja no ens hi veiem, se’ns esta fent de nit en segons i ens esta engolint la boira ràpidament.
8 Llarg III 30 metres
Aquí ja completament fosc anem de presa per sortir de la paret sense gaires contemplacions caminant uns pocs metres de poc grau.

Ja fora de la via, parem ens asserenem i pleguem i col·loquem be el material i cordes i encenem els frontals per anar a buscar entre mig de la boire les escales de l’entena.

Descens:
Un cop a les escales de l’antena trobarem un corriol que baixa dretament cap a la canal de Sant Jeroni i sense presses però sense pauses anem tirant avall fins l’aparcament de Santa Cecília.

vídeo de totes les fotos

dissabte, 12 de setembre de 2015

Via Directa al Cilindre

Via: Directa al Cilindre
Agulla/Paret.: El Cilindre
Zona: Sant Llorenç de Montgai
Dificultat: 6b (MD+)
Dificultat obligada: V+
Llargària: 25+35+15+25=100 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes: M. Blasco, G. Marín i J. Godoy (maig 1975)
Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
Material: 17 cintes exprés
Data: 12.09.2015


Observacions:
Aquí teniu aquesta impressionant i atlètica via que puja directa al Cilindre per uns trams amb passos de 6a i 6b a on cal anar be de CoCo per no fer figa i t'agafi la fluixera, del tot molt recomanable i disfrutona i com sempre amb la millor companyia

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Quan veiem el Cilindre aparquem just davant de la paret, amb un parell de minuts ens plantem a peu de via, evident si prenem com a referència la bavaresa característica del primer llarg


1 Llarg 6a.
Aquesta vegada em toca a mi anar fent camí, així que sense pensar-m’ho gaire començo a tirar amunt entre bones fissures  i verticalitat i que ja et va marcant la intensitat de la via, a mitja tirada trobem una bavaresa que tenim que treballar i superar el tram de 6a., desprès anem guanyant més preses sempre amb molt bona qualitat de roca fins arribar a la reunió a sobre d’una lleixa, molt còmode.
La Carme al anar de segona força els passos procurant no acerar-se.
2 Llarg 6b 25 metres
Ara li toca a la Carme lluir-se en aquest llarg tant desitjat i tot i no encadenar. el resolt molt be, tenint en compte que te passos força atlètics i complicats esdevenint 35 metres de continuïtat, a mi em costa més encara que també intento treure’l sense acerar, la reunió també molt còmode.


3 LLarg 6a. 15 metres
Ara em toca a mi seguir amb els braços ja una mica petats, però surto per una fissura fins arribar a un bombo on trobem el pas rar de 6a., que resolc sense gaires problemes, ara toca seguir per un tram d’escalada més fina amb un pas de entrada a la reunió que deu ni do el que em fa suar, però tot plegat també es un llarg molt maco.
4 LLarg 5e. 25 metres
Ara li toca rematar la feina a la Carme que segueix a munt per una fissura fins poder anar en diagonal cap a la dreta on trobarem un muret més vertical per arribar a la reunió cimera.
Un bon llarg final per una via de categoria que ens deixa molt satisfets i cansats, des d’aquí dalt aprofito per fer unes quantes fotos més de tot aquest meravellós entorn.
Descens:
Tot i que es pot baixar repelant, nosaltres optem per baixar a peu marxant cap a l’oest per un corriol poc marcat que va resseguint la paret. Poc a poc es va encarant cap al nord (direcció la via del tren). El camí aleshores va perdent alçada ràpidament fins que creuem el torrent. Seguim fins arribar a la carretera i al vehicle (20 minuts).

Aquí teniu el vídeo de les fotos

divendres, 11 de setembre de 2015

Via Colorin Colorado dels Mallo Colorao a Riglos


Via: Colorín Colorado
Zona: Mallo Colorao - Riglos
Dificultat: 6a.
Dificultat obligada: V
Llargària: 135 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes:
Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
Material: 10 Cintes exprés
Cordada: Karma DonaAlpina i Josep M. GX
Data: 11.09.2015




Observacions:
Aquí us deixo amb les fotos de aquesta via que vam fer a Riglos entre d'altres coses, disfrutona amb el polsim del taladro i en un pany de paret que es van trepitjant les vies sense cap necessitat amb assegurances a un pam i mig una de l'altre i que no saps gaire be quina estàs fent provocant un caos, be el cas es que la roca molt bona i l'escalda estupenda.
Crec que les xapes daurades que posa la guia son les platejades lluents que hem trobat, no se ben be.

Aproximació:

Aparquem davant el centre que cuida les aus en aquesta zona i agafem un caminal molt marcat en direcció al Mallo Colorao i el camí es evident fins arribar a toca la roca que anem reseguint de dreta a esquerra i ja podem anar observant els parabolts de les diverses vies, totes per un estil.


1 Llarg 6a.
Li toca començar a la Carme tal com anem respectant els torns o potser no tant, la jefa mana i comença a tibar amunt per una roca pur estil Riglos amb bons agafadors en el seu 5e. grau fins arribar a la típica panxeta de 6a., que només cal anar buscant els millors bolos per fer un petit cop de gas i fins la reunió


2 Llarg 5 Sup.
Ara em toca el torn i tiro cap a munt sense més preocupacions la diferencia es que ja vaig trobant parabolts negres en lloc dels lluents platejats i entro en un festival de xapes variades a on et confonen fins no saber quina via estàs fent i anar escollint les assegurances fins arribar a una reunió, evidentment d’una altre via en aquest cas conjunta.


3 LLarg 5 Sup
Ara segueix la Carme a on va tirant metres i superant panxetes entre trams força verticals i sense adonar-se es salta la reunió per dubtar quina es de totes elles, resultant que tinc que sortir al seu darrera a l’ensamble uns 12 metres fins que noto que fa la reunió.
Be a estat tot una aventura acabar aquesta via per tanta confusió, una llàstima per desmereix i desllueix una paret amb una roca excel.lent que fa gaudir de valent.


Descens:

Ara segueixo acabant de pujar al cim i camino uns metres fins trobar una gran sabina amb uns cables d’acer amb una anella gran per poder muntar el ràpel que fem d’uns 35 metres per seguir ja per un caminal que ens porta al camí de pujada, que desfem fins al centre d’aus i al aparcament a on tenim el cotxe.


Tot plegat sens a fet quasi de nit i podem respirar i viure el capvespre entre una gran diversitat de tons de llum i colors que fan treure els colors a aquestes parets, una meravella.

dimecres, 9 de setembre de 2015

Via Alucina Carabina a La Granota

Via: Alucina Carabina

Agulla, paret: La Granota

Zona: Camping -Montserrat-

Dificultat: 6b. 

Dificultat obligada: 6b

Grau d’exposició: Mig

Grau de compromís: Mig
Llargària: 40+20+12=72 metres
Ràpels: 2 de la R3 a la R2 i al terra.
Aperturistes: ………….. (26.08.2006)
Equipament: Via equipada amb algun clau, primera reunió i quarta en alzina la resta equipades amb parabolts
Material: 9 cintes exprés 
Orientació: Est
Data: 06.09.2015
Observacions:

avui he enredat a l'amic i company Toni, per anar a al·lucinar plegats a la via Alucina Carabina, el 1r. llarg i el 3 llarg els hi he cedit al Toni, per cert el 3r. llarg de 6b obligat per la seva continuïtat, jo he fet de primer el 2n. llarg un 6a. de continuïtat per la verticalitat encara que a sigut extraordinari i fàcil per la seva bona roca, de les millors de Montserrat us ho asseguro, només per aquest llarg val la pena la via.
Resumint una via no massa llarga combinable amb altres de La Granota, però que us pot deixar esgotats per explosiva, jo m'ho he passat molt be, encarà que el Toni el 6b., se l'ha tret com un campió, tindrem que tornar per insistir-hi fins encadenar-lo.





Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Després de seguir el camí poca estona trobarem a la dreta un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol fins arribar al camí pla que seguim en direcció al mirador, arribarem a una placeta (o puntet) a l’esquerra, que creuem i seguim, en uns 10 metres trobem un caminal marcat a l’esquerra que en uns 4 o 5 metres ens deixa a peu de via, evident.





1 Llarg V+
Aquest llarg el fa el Toni i tot i que diuen que és V+ te algun pas que fa pensar una mica, sobre tot els primers metres, desprès es tomba fins arribar a la reunió


2 Llarg 6a.
Aquest llarg li tiro jo i vaig una mica reticent, els primers pocs metres de flanqueig a la dreta, però un cop col·locat a la placa, es posa vertical i comença el festival de roca excel·lent en la que gaudeixo de valent, tot i anar navegant entre xapa i xapa, es dels millors llargs que he fet mai a Montserrat, (de moment), recupero al company que em dona la raó, això si, la reunió amb una qualitat de cadenes i ancoratges “cutres” de debó.

3 Llarg 6b.
Aquesta última tirada li deixo en el Toni que esta més bregat que jo i porta el grau més consolidat per poder superar ja per començar la sortida pel desplom, amb presa petita i col·locació de peus complicada,  que ja es prou difícil, potser es més de 6b., si no li trobes la seqüència, desprès es continuïtat per placa molt vertical i de presa extraordinaria però molt menuda, en la que també has d'anar navegant de xapa a xapa i acabes amb els braços com popeye, es un llarg 5 estrelles d’aquells que vols tornar-hi per encadenar-lo, la reunió molt incomoda, en lloc de fer-la dalt de tot per repelar s’ha muntat penjada per despenjar-se com a via esportiva.


Descens:

Es despenja el Toni i tiro jo i em despenja fins la segona reunió.
Des de la segona reunió fem un sol ràpel fins a terra amb 2 cordes de 60 metres i de sobres fins a terra.


Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la via