dijous, 31 de juliol del 2014

VF Teresina

Fitxa Tècnica:
Altitud Aparcament Santa Cecília: 686m.
Altitud a on comença la VF: 875m.
Desnivell aproximació: 189m.
Temps aproximació: 40 min. aprox.
Altitud màxima 1.236m. (Sant Jeroni).
Desnivell teòric: 361m.
Desnivell total acumulat 550 m.
Temps a la via: 2:30h. (Incloent esmorzar a l’agulla de S.Cecília).

Història:
La ferrata Teresina fou instal·lada a Montserrat l’any 1993 pel pioner i escalador reconegut Antonio Garcia Picazo i amb la col·laboració de diversos amics (F. Parera, M. Ponce, X. Vidal, J.M. Porta i J. Nubiola). convertint-se en el primer itinerari d’aquestes caracteristiques instal·lat a tota Espanya, degut a les arrels de l’aperturista i de la seva creació aquesta ferrada te un regust entre ferrada i escalada. Encara que avui dia ja no es la millor ferrada de Catalunya, pel sistema de les instal·lacions i seguretat, segur que continua sent a la que li tenim més sentiment, la que et toca més el cor, la més romàntica i nostàlgica per tots els amants de Montserrat.
Dificultat: 
D, passos bastant ben equipats amb grapes, xapes, cadenes i cables en bon estat. Es troba a faltar algun ferro en alguna zona delicada i altres existents estan una mica deteriorats, però això li dóna aquest punt de dificultat a aquesta excepcional traçat. Es requereix cert esforç físic de braços en alguns sectors equipats només amb cable.

Aquesta ferrada encara que cada vegada es més senzilla de completar no la menys preeu perquè es molt maca de fer i per mi una de les millors vies ferrades encara avui dia, molt re-equipada i això la fa més assequible per a tothom, ara amb poc esforç es pot fer.
Resum:
Aquest diumenge ens hem trobat per tornar a recorre plegats el magnific traçat de la clàssica via ferrada Teresina i hem estat en:
Comencem a les 9:10 a caminar des de l’aparcament de Santa Cecília en direcció a la Canal de Sant Jeroni amunt, fins la cruïlla entre el Canal del Pou de Glaç conegut per tothom com a Mejillón i la Via Ferrada Teresina, el recorregut es clar i molt trepitjat tant si anem per qualsevol de les 2 opcions que hi han.
En aquest punt ja ens equipem amb el casc, arnes i dissipador, per poder gaudir del trajecte, superant trams distrets i diversos tant per cadenes, com per graons, sempre protegits pel cable de vida menys en algun punt ocasional sobre tot de passos per bosquets penjats, però molt fàcils de travessar, poden gaudir de punts tant emblemàtics i coneguts en pocs anys, com el pont de roca, un pas magnific, per gaudir de valent de la verticalitat i de sentir el buit als nostres peus o pujar l’agulla de Santa Cecília 1.079m., per gaudir dels voltants i poder baixar pel l’impactant pas encastat entre grapetes fins arribar al caminal de la carena que ens facilita el pas a la majestuosa xemeneia final de 40 metres, visualment demolidora, però en realitat un gaudir d’anar fent cada pas i comprovar que estem a punt d’assolir una il·lusió, sortir i saltar la barana per fer el cim de Sant Jeroni 1.236m,
el punt més àlgid de tot Montserrat, a on trobem una rosa dels vents que ens assenyala tot el que és més emblemàtic del que podem observar al nostre voltant, iniciem el trajecte de tornada, baixant les escales per les que passem pel davant de l’ermita de Sant Jeroni creuem el camí senderista normal i ens encarem al camí direcció a la Canal de Sant Jeroni, un recorregut en un principi boscos per una pista força trepitjada i en força pendent, continuant desprès pel mig de la canal per pedra solta amb alguns passos equipats, tot el traçat es obvi i gens difícil de seguir, el més important es parar compte en no caure, fins arribar a l’aparcament de Santa Cecília.
Un cop més a sigut un gaudir aquest recorregut amb tot de companys virtuals faceboqueros, que gràcies a aquestes petites grans coses, es conferim en amics personals, fins la propera i ja sabeu gassssss i amunt.

dissabte, 26 de juliol del 2014

12 Trobada Tarda Esportiva Totxos Cinquentenari

Zona: Totxo del Cinquentenari
vies escalades segons ressenya del Kpujo.
núm. 08 5b Caldo de Cabrit
num. 09 5b per mi 5c apretat.
núm. 10 5b per mi 5c apretat.
núm. 11 Tarahumara 6a.
núm. 12 6a.
núm. 13 6b.



Participants.:
Oscar Mateo Martin
Mari Carmen Benitez
Javi Prieto
Juan Barbo
Oriol Muñoz
Antoni Carme
Pili SN
Alex Gv
Jaume Escorsell Ferrer
Xarli GX


Vídeo resum de les fotos de la trobada Resum:

Ahir dimecres, 23.07.14 una altre tarda fantàstica entre amics i retrobats, que encara que aquest sector ja fa poc el vam fer, ens va quedar regust de tornar a tocar aquesta roca, també perquè te bastant d’ombre, hahahha

Com sempre tots hem assumit el grau que hem tingut ganes, fent uns cops de primer i altres si convé de segon, el cas es tibar o fer pinya col·laborant i si cal fer ambient amb algun que altre somriure i si sou marxossos gasssss i amunt.

dijous, 24 de juliol del 2014

Via Vilmanbar a La Pastereta


Zona: Clot de la Mónica
Agulla/Paret: La Pastereta
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a. (MD)
Dificultat obligada: V+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 145 metres (30+20)+45+50)
Aperturistes: J.Rovira i R. Darder 
Data: 1993
Equipament: Totalment equipada amb parabolts
Material: 11 cintes curtes i llargues i unes 20 per empalmar els 2 primers llargs.
Orientació: Oest
Data: 19.07.14
Resum:
Avui el meu company decideix anar a escalar la via Vilmanbar i a mi ja m'està bé, que fa anys el ja va fer per primera vegada, quan sé escalava amb pitons i aquests ancoratges històrics, amb la sorpresa que hi ha moltes vies noves i totes amb parabolts i reunions amb anelles i cadena, tot un luxe per poder practicar amb un bon grau i verticalitat, com la que hem fet nosaltres, més vertical del que sembla, però que a partir de la segona reunió la roca millora moltíssim sent aspre i la paret amb forats, relgetas per poder buscar i navegar per la roca i superar els ressalts i mini sostres amb la tranquil · litat de progressar amb estil de via esportiva, si no pots treure uns metres d'escalada nets, doncs A0 amb un pas entre xapes i pa riba, una jornada molt wappa com sempre amb molt bon rotllo.
Aproximació:
Anem a l’aparcament de baix de la Vinya Nova i prenem el camí en direcció a Collbató, primer trobem el desviament a l’esquerra que va al torrent de l’artiga o la VF Las dames, nosaltres continuem fins trobar un camí a l’esquerra ampla per on pujavam amb els cotxes abans, just a la dreta de l’espai antic d’aparcament continua davant nostre un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.

1+2 Llarg 6a. 19 xapes per 50 metres
El Jaume com ja l’havia fet assumeix obrir la via de primer i com sap que es poden empalmar els 2 primers llargs ens passem unes 20 cintes entre curtes i llargues per si es veu en cor de fer-ho.
Comença fred però metòdic, remugant com sempre, la roca aquest primers metres no es gens agradable i amb algun pas tècnic, però si hi ha algun pas que s’atravessa es pot resoldre amb A0, perquè tota la via esta equipada amb aire d’esportiva, cosa que convida a apretar tot el que un doni de si, a mida que va fent metres es va calentant i quan arriba a la 1R, i veu lo incomode que és i com esta muntada (dos anelles velles soldades i esquadres que no treballen be), situació que l’anima a continuar, fen un pas a la dreta i ens pengem literalment de l’expansió per visualitzar la placa de roca tant vertical que tenim davant nostre, sort d’això podem veure tots els forats i com millora la roca a partir d’ara, cosa que ens deixa avançar amb molta més tranquil·litat, al final un segon tram amb presa i regletes d’escandol que ens anima a seguir per gaudir d’escalant fins arribar a la reunió




3 Llarg V+ 7 xapes 45 metres
El Jaume continua recte amunt amb uns primers que també son molt verticals, però amb forats i canto molt bo, que et deixa fer sense patir, progresivament es tomba la placa fins arribar a una feixa on muntem la reunió, molt còmoda i compartida amb la via Funció Clorofi·lica, el Jaume busca uns metres més a l’esquerra la continuïtat de la nostre via, però no se’n recorde be i ens i repensem, al final decidim sortir per aquí mateix.
4 Llarg IV 50 metres sortida Funció Clorofil·lica.
Enfilem recte amunt per la via Funció Clorofil·lica amb un rocam i escalada fàcil i amb xapes pintades de vermell, quan arribem més a la part central de la carena per terreny més tombat les xapes les trobem pintades blaves, fins arribar molt fàcil fins la reunió.
Descens:
Com nosaltres anem amb corda simple de 70 metres baixem per la mateixa via fent 4 ràpels fins a terra, cosa que ens ocupa bastant temps, però ens ajuda ara ja a relaxar-nos i vigilar el traçat per on hem pujat i des d’aquí confirmem que és més dret del que sembla des de abaix.
A estat una escalada molt maca, envoltat de moltes cordades i cares conegudes, ja tenim un altre al sac i així anem fent coco per anar donant gassssss i amunt.

Aquí teniu el vídeo de totes les fotos.

diumenge, 20 de juliol del 2014

11a.Trobada Vermell Xincarró Sector Esquerra Zona Xemeneia


Ahir vam estar escalant al Sector Esquerra del Vermell del Xincarró i vam ser :
Jordi Vives, el seu fill Pol i 2 amics més.
Les noies que fan reportatges, xivarri i ambientillu son:
crec que no em deixo a ningú, buffff

i en concret vam fer les vies del voltant de la zona de la Xemeneia números:
47 Kati 6a.
48 Eva 6a.
49 Rosa 5.
51 Esther 6b
54 San Agustin 6b
58 Bruguera Matas 5c, la gran xemeneia,

Tots vam tibar molt fort i amb moltes ganes, quan més ens trobem i escalem més volem i ens exigim, així dona gust tibar fins quedar rendit.

Disculpar-me amb els amics de Tarragona al quedar marginats a l'hora de sortir a les fotos, ja que per raons de grau i logística vam quedar naturalment en sectors dividits.

Qui no es va veures en cor d'escalar va fer pinya i ambient el cas es passar una molt bona estona amb el que més ens agrada l'escalada i els amics

Aquí teniu el vídeo amb totes les fotos.

dimarts, 15 de juliol del 2014

Escalada Esportiva al Camí dels Masets de Siurana


Escalada Esportiva: Camí dels Masets
Zona: Siurana

Vies d’escalades segons la ressenya.:

Entre tots vam estar escalant tant de primer com de segon depenent dels ànims de cadascú les vies entre els números de la ressenya 2 a la 8.

A mi en particular en van agradar molt la 4 i la 6.

Vull dir-vos que entre les vies 1 i 2 hi ha una altre de nova en la que els companys van provar el tram inferior i sembla 7a. i possiblement piqui inclús més. 




Participants.:
Alex Ossó
Jaume Aules
Joan Canals Colet
Jordi Vives
Xarli Gx


Resum:

Avui hem tingut una jornada intensiva d'escalada esportiva espectacular, en un lloc singular internacionalment conegut com és Siurana, una roca calcaria pintada de diverses tonalitats amb parets de passos més físics que tècnics, però sempre ben assegurats i per acabar-ho d'arrodonir, hem anat a menjar plegats uns quants, a casa del Jordi Vives, quan vulguis tornem, si no perquè ens tractes tant be, a sigut sensacional.

Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la jornada.

diumenge, 13 de juliol del 2014

10a. Tarda d'Esportiva Sector Sioux

Escalada Esportiva: 10a. Trobada al Sector Sioux i Poma
Zona: Collbató
Data: Dimecres, 09.07.2014
vies d’escalades segons la ressenya IMG_0000B.jpg
Participants.:


Resum:

Avui ens hem trobat per escalar junts a l'agulla del marge, sector Sioux i el sector Poma, cohesionant diverses cordades per anar consolidant objectius i grau, tota una amalgama d'esportivitat per l'escalada i el bon ambient, a estat un plaer compartir aquests moments amb tots vosaltres.

divendres, 11 de juliol del 2014

Raid dels Ecos Circular

Nom: Raid dels Ecos
Llocs d’interès del recorregut: Creu Regató, Canal del Miracle, Font dels Aurons, Salt de la Nina, Pas de l’Hort de Malany, Canal de l’Hort de Malany, Agulla Lluís Estasen, Cadenes dels Ecos, Miranda dels Ecos, Canal dels Micos, Canal del Gegant Encantat, descens de Sant Jeroni,
Canal de Sant Jeroni, Santa Cecília i Aparcament Creu Regató.
Distancia: 8 Km. aproximadament, no portava GPS.
Temps: matinal de 4 hores.
Finalitza al punt de partida (circular):
Dificultat: Difícil
Alzada minima: 708 metres
Alzada Màxima: 1.236 metres, Mirador de Sant Jeroni.
Participants: Antoni Muñóz, Oriol Muñoz i Xarli
Data: diumenge 6 de juliol de 2014
Equipament: Casc, guants, Arnes, Dissipador o similar i opcional una fifi.

Observacions: Ruta poc transitada i tranquil·la, amb passos equipats amb cordes fixes, cadenes i passamans, alguns d’ells bastant físics, extremeu les precaucions i en conjunt d’una gran bellesa.

Aproximació:
Us deixo l’enllaç de Google Maps Destinació, que us deixara a l’aparcament de la Creu Regató de la BP-1.103 Can Maçana-Monestir de Montserrat.

Inici
Ens trobem tots a Monistrol de Montserrat per esmorzar junts i anar l’aparcament de la Creu Regató a la Ctra. BP-1.103 de Montserrat, en un sol cotxe.
Des d’aquí creuem la carretera i pugem uns graons que obren un camí cap a l’oest, (esquerra) que ens enllaça amb el GR-172 o Camí de l’Arrel el que seguirem per la dreta, en pocs metres trobarem la cruïlla del Canal del Miracle amb les indicacions a l’esquerra amunt.
Hem començat amb bon pas per una accentuada pujada que ens fa bufar de valent perquè t’agafa en fred, continuem zigzaguejant per aquest amable traçat de canal frondosa i esbardissada pel que tenim que anar amb conta de no esgarrinxar-nos massa.
Uns 20 metres abans del Coll del Miracle, a ma esquerra comença el camí que ens portarà als passos equipats.
Seguim per sota les imponents Roques dels Aurons fins trobar la canal que guia l’aigua de la Font del Aurons, dedicada al montserratinòfil Ramon Serra i Mollet, més endavant trobem una balma que passem de llarg, ara ja entrem de ple a la conca de l’Hort del Malany 1.125m.
Entrem en un tram de passos equipats per cordes fixes que els escaladors van obrir per anar a les diverses vies conegudes per la seva dificultat com la (Via Diedre Pericman 6a+, Via Esperó de l'Alba 6a+, Via Lola Vaqué V+, Via Arestá Fredi-Picazo i moltes més, trobem una cordada que estan fent la Via TIM.
Aquest primer tram es va cremar tot sencer a l’any 1986 per això ara tenim que conviure amb els esbarzers.
Arribem al Salt de la Nina, aquí trobem una doble cadena per poder baixar còmodament els 5 metres d’alçada, provocats per l’erosió de les pluges del 1987, col·locació de peus i baixada amb tècnica senzilla de diedre.








Ara tot seguit trobem un seguit de passamans que ens ajudant a passar la base de la paret, dels Ecos, ara entrem el que es pròpiament l’Hort del Malany.
Diuen que l'Hort del Malany era una zona on els pagesos de Marganell i Sant Cristòfol de principis del segle passat i plantaven les llavors de les patates, per tal de no tindre que fer llargs desplaçaments a altres comarques.
Quant arribem als últims trams de passamà podem observar a la roca nua, les marques d’on arribava la terra i el que les tormentes de l’any 2000 van arrossegar canviant el traçat del recorregut que abans continuava fins un collet entre el Camell dels Ecos i l’Eco Superior.
Ara trobem, un nou camí equipat que superant un primer tram de terres descompostes amb cordes fixes molt gruixudes de color verd, pel que es desprenen moltes pedres al nostre pas.
Encarem una canaleta de roca nua, rentada per les mateixes pluges de l’any 2000 i que ressegueix i puja per la paret de l’Agulla Lluís Estasen, gran part equipada amb cordes normals nuades.
Només a la part superior de la canaleta trobem un tram de uns 4 metres equipat amb cadena per salvar un tram completament vertical i molt suat, per tant rellisca com el sabó, aneu amb més compte, desprès ja es més inclinat encara que molt descompost per arribar al Coll dels Ecos amb l’Agulla de Lluís Estasen.
Ara fem unes quantes fotos de l’agulla que es pot pujar quasi tota a pel per l’aresta brucs des d’aquí, però la boira no ens permet tindre una bona visió dels voltants, una llàstimaL’Oriol porta molt be el tema per ser que no esta molt habituat en superar camins tècnics, però esta molt fort i amb una increïble forma física.
Ara des d’aquí anem travessant la regió per anar a buscar el pas de cadenes, més tècnic que físic si vas be de coco, tots ho superem perfectes.
Un cop a dalt tenim un tramat entre cordes fixes per terra solta, molt relliscos i perillos, per anar guanyant metres fins trobar el resalt que ens deixa pujar facilment a la Miranda dels Ecos
un dels millors miradors de tot Montserrat, però la boira ens continua envoltant no permetent-nos gaudir de les vistes, per tant amb poc descans i perquè no sens refredi la suo, rapidament seguim ara avall entre cordes fixes i terreny descompost a buscar la Canal dels Micos.
Una canal erosionada i sostinguda per les enormes arrels de teix que cohesionen el terreny i ens faciliten el pas, que es més espectacular que difícil, per baixar amb velocitat a buscar i creuar la Canal del Migdia i seguir en direcció al Camell de Sant Jeroni per anar a buscar la Canal del Gegant Encantat.
completament desconegut i sense marques i que l’Antoni ens mostra satisfet de la descoberta, es la canal amb més pendent del recorregut, amb molta fullaraca que dificulta encara més el progrés,
però l’entorn compensa i a mida que guanyes metres encara es torna més vertical, fins sortir grimpant al costat del Gegant Encantat, bastant ofegats, però millor del que m’esperava, ara ja queden uns pocs metres de bona pujada per sortir a les escales per arribar al cim de Sant Jeroni i mirador obligat de Tabor
Aquí si descansem uns minuts i demanem que ens facin una foto de grup, podent gaudir per uns moments i en tota la seva plenitud del paisatge dels voltants.
Seguim ara amb bastanta velocitat escales avall a buscar la Canal de Sant Jeroni, per baixar-la el més de presa possible que es prou moderat pel seu estat, tant descompost i desprès de salvar un parell de passos equipats arribem al caminal lateral més ràpid de fer i agraït fins arribar a Santa Cecília on haviem quedat amb la Carme, mentre l’Oriol segueix corrent a buscar el cotxe a l’aparcament del Regeto per recollir-nos per acabar.

I ja sabeu camineu, correu, però no pareu.

dimarts, 8 de juliol del 2014

Via 98 Octanos a la Magdalena Superior

Via: 98 Octanos
Zona: Gorros
Agulla/Paret: Magdalena Superior
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a. (MD-)
Dificultat obligada: V+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 140 metres (45+40+30+25)
Aperturistes: G. Arias, G. Fabra i M. Pedro
Data: Octubre de 1985
Equipament: Parabolts pintats de color groc
Material:14 cintes exprés
Orientació: Nord
Cordada: Jaume EscorsellAlex Gv i Xarli
Data: 05.07.14


Resum: Un tros de via al sac amb la millor companyia possible, un dia sensacional amb molt nivell, la via ens mostre el seu bon fer i equipament a mida que anem escalant metres fins que es queda vertical i demana caràcter i ens repta a escalar (oblideu-se dels A0), per poder arribar a assaborir el preciós 4at. llarg, un cop li haguem doblegat l’orgull, per poder posar-li el peu al cim, que més es pot demanar.
Aproximació:
Només a l’aparcament podem viure l’ambient del pas de moltes cordades i just la casualitat que els del cotxe de la nostre esquerra una es la Gemma Auge Cabestany, amb la que ens anem seguint al facebook i per fi ens veiem en persona.
Un cop guarnits amb tots els apexusques anem a buscar el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, i així ens estalviem un tros de pujada i calor, a l’hivern be més de gust pujar a peu, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.

1 Llarg III+ 45 metres
El peu de via el trobem fàcilment buscant la línia de parabolts grocs que identifica les vies del G. Arias, aquest primer llarg es de tràmit i el comença l’Alex, però aneu en compte amb la qualitat de la roca, que te una patina blanca, que ens fa dubta, però res seriós per no enfilar-se.
2 Llarg IV+ 40 metres
Aquest segon llarg l’obro jo i la roca tot i millorar trobem molts còdols arrodonits, encara que sempre tindrem un a la ma i un altre al peu per seguir tranquil·lament sense patir gaire, personalment quedo molt satisfet.
3 Llarg 6a. xapes 30 metres
Aquest llarg l’obre el Jaume i comença fàcil per deixar-nos al peu del mur vertical, tot i no donar-me massa aparença de difícil, la veritat es que te passos de 6a. molt ben assegurats que es poden superar en A0, però te algun tram on no pots fer A0 i quedes obligat a superar escalant, almenys un parell de passos entre xapes, un parell de cops on la roca t’escup i cal buscar la millor “regleta” que no sempre es fàcil trobar, algun pas se m’ha travessa, però amb una mica més de serenor, experiència i uns companys increïbles, també aconsegueixo superar-lo.
4 Llarg IV+ 25 metres
Aquest llarg se’l curra l’Alex, un inici amb aparença prou dificil que resulta no ser-ho tant un cop i estàs posat, llarg molt maco que es fa curt al cedir per fer cim.
(El Jaume que es l’últim en sortir de la reunió dona un cop de ma a uns nois que estan fent el llarg clau de la via i tenen problemes per poder seguir, els hi passem una corda i arriben a la penúltima reunió sense problemes).
Un cop al cim anem coincidint amb un altre cordada que aprofitem per fer-nos mútuament fotos de grup al cim i ens unim a l’ambient dels companys escaladors que tenim pels cims dels voltants, sobre tot del Gorro Frigi, on veiem un parell que baixen per la via normal des-equipada, des-grimpant, sense cordes, que encara que fàcil es molt perillós, millor fer ràpel, tot i així el conjunt de l’escalada per viure aquest moments de roca, paissatge i amics es una meravella.
Descens:
Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni en direcció a la Gorra Marinera on agafem la drecera per anar a buscar el caminal que ens baixa fins el Pla de Santa Anna i seguir baixant per les escales dels pobres fins l’aparcament.

I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.