Via Opera Prima al Gorro Frigi

Via: Opera Prima

Paret/Agulla: Gorro Frigi

Zona: Gorros -Montserrat-

Dificultat: 6a. (MD-)

Dificultat màxima obligada: V+

Llargària: (25+25)+30+20+45 = 145m.

Aperturista: G. Arias, E. Fabra i M. Pedro, juliol 1985

Grau d’exposició: Mija/Baix

Grau de compromís: Baix

Equipament: Parabolts pintats de color groc amb reunions repelables.

Material: 8 cintes exprés variades (5 curtes i 3 llargues)+ reunió i un estrep no ens farà nosa.

Orientació: Est

Cordada: Jaume Escorsell i Xarli

Data: 14 de juny de 2014

Resum:

Avui el meu company tenia decidit afrontar la via Opera Prima del Gorro Frigi, que quan mires la ressenya ja et mareja, però que quan la mires des de terra t'agafa vertigen, una via que no segueix la lògica com en les vies clàssiques, segueix una canaleta i passa pel mig de tots els ressalts que troba pel camí, resultant uns passos molt estètics però molt atlètics, jo i el meu company que se l’ha currat de primer creiem que en lliure és més de 6a., tot i que els passos clau estan molt ben assegurats. Hem fet unes fotos a una cordada de 3 que pujaven per la via Badalona i també hem observat unes cordades que feien la via 98 Octanos.

El pitjor el descens, avui com anàvem amb corda simple de 70 metres, hem baixat amb 3 ràpels fins al torrent, on a la part baixa ens hem trobat amb la sorpresa d'una corda fixa, protegint el pas.

Un matí genial amb un amic inigualable i in-combustible, he de prendre un redbull per seguir-lo, Gràcies Jaume per aquests moments.

Aproximació a peu:

Per arribar fins la Gorra Frígia ahir vam optar per agafar el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 20 metres, on es troba l’inici de la via (parabolt groc).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

1 i 2 Llargs en acoblament V, 8 xapes i 50 metres

Aquí el Jaume que esta molt fort i espitos per fer metres, comença a pujar flanquejant en diagonal fins trobar una placa per tirar recta amunt, xapem la R per seguir per la seva esquerra per un muret (pas clau, no és difícil), amb bones mans, fins trobar una placa molt xula fins arribar a la 2R.

3er llarg V+ 8 xapes i 25 metres

Segueix el Jaume en diagonal cap a l’esquerra per començar el festival de panxes, aquesta primera panxa ell l’encara molt be i li surt bastant fàcil, quan en toca a mi se m’ha travessa perquè no li trobo les mans bones, fins que dono un cop de gas amb decisió i el supero, ara potser provaria de pujar mig metre més a l’esquerra, desprès anem fent per una canaleta fàcil per superar una altre petita panxa per entrar a la 3R.

4t llarg 6a./6b (V/A0) 8 xapes i 20 metres

Aquí el Jaume surt directa per superar la primera panxeta i ho intenta encadenar en lliure però aquesta vegada se li resisteix, per seguir per un altre panxa més marcada i difícil, però amb les xapes molt juntes que permeten fer-ho en A0, quan em toca a mi, ni m’ho penso i ja en penjo a lloc l’estrep, la veritat es que amb el Quick Fix ja en tinc prou, però el coco en va més tranquil i ho supero més fàcil del que em pensava, encara que en lliure segur que és més de 6a. potser 6b., un cop superada aquesta última panxa, l’escalada continua per una placa plaent fins la reunió

5e. llarg V+ 3 xapes i 45 metres

Quan pensàvem que ja aviem superat el més difícil encara queda escalar per una canaleta potent amb bona presa però força vertical, no tant difícil com el llarg anterior, un cop superat aquest tram atlètic la via es tomba depresa, però el Jaume en lloc d’anar a buscar el nas per l’esquerra tira recta amunt per unes xapes de color verd (potser la via del Carles), i fins la 5R a la creu.

Aquí al cim ens relaxem per gaudir del moment, encara que hi hem estat els dos un munt de cops, sempre es agradable tornar a veure la creu i la panoràmica des del cim al seu voltant.

Descens:

El descens el fem per la nova instal·lació de ràpel a on hi havia el camí equipat, però com nosaltres aquesta vegada anem amb una corda simple de 11m/m de 70m., quedem obligats a fer 3 ràpels, tots molt còmodes però que ocupen molt de temps en baixar.

Tornada:

Des d’aquí hem d’anar per l’esquerra del torrent a buscar el camí nou de Sant Jeroni i per la drecera a peu de la Gorra Marinera per seguir baixant fins al Monestir.