Via Acrómion de la Magdalena Superior

• Via: Acrómion
• Paret/Agulla:Magdalena Superior
• Zona: Montserrat
• Dificultat: V (Ae)
• Dificultat obligada: IV+
• Llargària: 120 metres
• Aperturista:Guillem Arias, novembre 2008
• Grau d’exposició: Mig
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Material: 14 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Cordada:
• Via Acrómion: Salva Angelet, Josep Ma. Guitart (Xarli),
• Via Doctor Anton Reñe: Manel Liza, Santi Herrero.
• Data:Dissabte, 26 de maig de 2012

En realitat vam fer tres cordades ben diferenciades, els amics Jordi i la seva dona Rosa Maria que s’inicia en el mon de l’alpinisme i l’escalada van fer la via Joan Marc.

el Manel Liza i el Santi Herrero van fer la Doctor Anton Rañe de 130 metres a la Magadalena Superior i que vaig poder observar de ben aprop ja que el Salva Angelet i jo (Xarli) vam fer la de més a la dreta la Acrómion.

La Trini que es la dona del Salva i la Rosa la dona del Santi respectivament van anar a caminar i van pujar a la Miranda de la Magdalena des d’on ens van observar a tots i ens van poder fer unes fotos molt xules des d’una prespectiva més general.

Aproximació:

Per arribar fins la part del darrera de la Magdalena Superior ho podem fer varies maneres:

Primera: amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior.

Segona enfilar el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel i amunt fins l’estació superior del funicular de Sant Joan.

Tercera: Des de la font del Miracle agafem les escales dels pobres i passem pel pas del francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant amunt a la dreta fent drecera fins el camí nou de Sant Jeroni.

Ara en qualsevol de les 3 opcions anem a prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra Frígia.

Agafem just al torrent al costat de la Gorra Frígia amunt com si anéssim a buscar l’inici de la via normal per passar-la de llarg a trobar el refugi de San Martí, ara seguim per l’esquerra un tram curt de camí espès que s’obre a la pedra que seguim fins trobar primer la via del Doctor Anton Reñe i desprès la nostre, la via Acrómion.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

via acrómion

1 Llarg III 30 metres

El Salva inicia aquest senzill llarg de 30 metres que en cap moment supera el grau III, un llarg per terreny fàcil amb tendència en els seus últims metres cap a l’esquerra fins a la primera reunió.

Un cop ben assegurat el segueixo jo recollint el material i gaudin d’aquest tram i del xivarri dels nostres col·legues de la via del costat.

2 LLarg V (Ae) 30 metres

El Salva surt primer per recorre aquests propers 30 metres i durant tota la via fent imperar la seva seguretat i saviesa, que en aquest segon llarg ja m’he esta bé.

Jo cada vegada estic més tranquil assegurant-lo, esperó que ell també, des d’aquí apart dels companys de la via del costat, també començo a poder veure i escoltar al Jordi donant-li instruccions a la Maria Rosa a la via Joan Marc.

Mentre he de parar atenció perquè el Salva comença a flanquejar suaument cap a l’esquerra per sota d’un sostre per anar a buscar el camí més lògic i el més vertical, el diedre que fent servir la tècnica de la cigonya supera  en artificial, Ae, uns 6 passos d’estreps aproximadament, per sortir finalment en lliure fins a la reunió.

Ara jo el segueixo en el punt algit del flanqueig veig a sota meu al Manel i al Santi, ara molt aprop, jo vaig a lo meu i en concentro en posar i treure estreps, escolto com em critiquen, però jo sense gaire estil i menys el de la cigonya, també vaig superant, entre estreps i entrebancs.

La Trini des de la Miranda de la Magdalena en va encoratjant i fen fotos, encara que sembli mentida això dona moral, començo a sortir de l’artificial i em vaig enganxant amb tots els estreps que me’ls passo tots a la vegada per sobre l’espatlla i amunt fins la reunió, a on puc respirar.

3 Llarg IV+ 30 metres

Aquest llarg es força cantallut i no presenta masses problemes un cop al Salva arriba a la tercera reunió el segueixo sense complicacions.

En aquesta reunió estem en un lloc força pla i ampla que ens permet sense estar ancorats aproximar-nos molt a la via del costat, per increpar als nostres amics i caram, des de la nostre perspectiva la via es veu força vertical i molt xula, ells també van fent.

4 Llarg IV 30 metres

De la reunió el Salva surt caminant per l’ampla terrassa per anar a buscar, a mà esquerra, un pas entre la vegetació que ens permeti enfilar-nos a l’agulla principal, a mi la veritat aquest tram tot i que es molt senzill de fer, aquest arbustat que trobem li dona a la tirada una sensació estranya en cas de caiguda, a la meva opinió la reunió donaria més seguretat si estigues  a sota l’inici a buscar la agulla principal de la Magdalena Superior.

Aquí ens felicitem per haver conquerit una altre via i ens esperem als companys.

Des d’aquí dalt gaudirem d’un primer pla del Gorro Frigi,on ja tot un formigueig de gent escalant i baixant per la via clàssica, a la llunyania Sant Jeroni i el Cavall Bernat i davant nostre la zona de Sant Benet, la Prenyada, Sant Salvador i L’Elefant, la Mòmia i la Momieta.

Quan ja ens anavam,  per l’altre costat, per la via 98 octanos van pujar dos nois molt simpàtics del Baix Penedes, amb els que vam fer la xarradeta al reconèixer ells al Salva, i aprofitant la benentesa els hi demanem ens facin la foto de grup.

Descens:

Uns metres a la dreta de la darrera reunió localitzarem una bona instal·lació de ràpel amb parabolts que ens deixa a la terrassa d’on veníem i continuarem davallant per la cara est en busca d’una altra instal·lació més rústica però fiable, des d’on fem un segon ràpel, fins toca terra a on ens esperant la Trini i la Rosa, el Jordi i la Ma. Rosa ja han anat cap al funicular de Sant Joan a on ens esperant.

Des d’aquí baixem per el caminal fins la Miranda de les Magdalenes pel que seguirem baixant fins trobar l’ermita de la Santa Magdalena i seguim fins el coll de les Magdalenes a on comencen les Escales de Jacob, que baixem i en breu ens trobem  al camí nou de Sant Jeroni. Ara només queda desfer el camí fins el Pla de les Taràntules a on agafem el Funicular de l’estació superior de Sant Joan, saludo al meu amic matoner Poli i als cotxes, que ja es hora de dinar. Siauuuuuuuuuuuuu

Podeu trobar més informació sobre aquesta escalada en el blog Trini i Salva

Via La que hi faltaven spits

Via: La que hi faltaven spits

Paret/Muntanya: Magadalena Inferior

Zona: Montserrat – Gorros

Primera ascensió: A. Cardona i A. Montesinos (maig 1990)

Dificultat: IV+ (D)

Dificultat obligada: IV+

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Llargària: 110 metres

Equipament: Parabolts pintats de color verd

Material: 14 cintes exprés

Orientació: Nord-est

Cordada: Francisco Martinez Cano i Josep Maria Guitart Xandri (Xarli)

Data: 13 de maig de 2012.

Aquest matí decidim trobar-nos ben d’hora a les barreres de Montserrat, a les 8:00 per estar sense preses per dinar a casa i anem a fer aquesta via que li he proposat jo, li vagi posar l’ull quan des del cim de la Gorra Marinera, vaig veure com la escalavan.

Aproximació:

Des del Monestir agafem el camí antic de Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra i continuem fins a sortir al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan.

Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni, al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just a 1,5 metres abans d’un gran arbre.

Esta just a l’esquerra de la popular Rataplan trobem “La que hi faltaven spits”, una via de característiques molt similars: grau assequible, vertical,  roca de primera i molt ben assegurada (encara que no arriba a l’extrem de la seva il·lustre veïna). En definitiva, una via d’escola que amb el recent re-equipament pot servir per descongestionar la Rataplan.

Aproximació amb Google-Maps

L1(IV+) 45 metres

El Francisco avui a portat la corda de fer Esportiva, per tant l’asseguro amb el Gri-gri i comença a tirar amunt, la via comença una mica tombada per anar-se posant vertical poc a poc. 

Als primers metres la roca es troba bastant polida, però va guanyant en qualitat a mida que la paret es va redreçant, fins trobar la primera reunió.

L2(IV+) 45 metres

Aquesta segona tirada també la fa el Francisco de primer i segueix la tònica de la primera, és completament vertical i observo en el company com para més atenció que abans, però ara la roca es torna excel·lent.

Hi ha moments que la via “toca” tant la Rataplan per la dreta com la Sebastià-Patinyo per l’esquerra. Ara només haurem d’anar seguint els parabolts verds, que no es trobem tant aprop com en el primer llarg.

L3(IV) 20 metres

Aquesta tirada més senzilla li pren el relleu jo i enfilo de primer.

Comença vertical i de pressa xapo dues vegades, tot i que de seguida es va tombant i no trobo cap més assegurança fins arribar al cim de l’agulla.

Descens 40 metres:

Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.

Sense cap problema arribem al costat de l’ermita de la Magdalena, recuperem la corda i fem un mos.

Tornem baixant per les escales de Jacob i al mateix passar per la via que hem fet, les trobem ocupades, tant La que hi faltaven spits, com la Rataplan, amb uns nois molt agradables.

Nosaltres seguim i desfem el mateix camí de pujadai fins arribar a l’ermita de Santa Anna podem anar admirant les vies esportives que trobem pel camí, que son d’un grau prohibitiu.

Es una via que us la recomano del tot, sobre tot si sou bastant novells com jo, que encara no fa una parida que escalo.

Via Infidel a la Cara de Mico

• 

  
  
  Via: Via Infidel
• Paret/Agulla: Cara de Mico
• Zona: La Plantació -Montserrat-
• Dificultat: V
• Dificultat màxima obligada: IV+
• Llargària: (35+30+25+33) 123 metres
• Aperturista: Guillem Arias al 2011
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Material: 13 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m.
• Cordada: Salva Angelet, Trini (Cucs), Josep Ma. Guitart (Xarli), Manel Liza, Santi Herrero,
• Data: 12 de maig de 2012

Aquest dissabte 12 de maig de 2012, quedo per anar a escalar. Em convida la Trini a traves del facebook i em proposen anar a fer la Via Infidel d'en Guillem Arias, a la Cara de Mico a la Plantació, amb el Salva, Santi i el Manel, La Trini i jo (Xarli), que ja vam posposar la setmana passada a conseqüència de la pluja.

Aproximació:

Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.

Aparcarem el cotxe a dins del Monestir de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir, o directament aparquem a fora.

Ja dues opcions per anar a peu de via:

(hi han més però més llargues)

La primera i clàssica, que és, des del Monestir agafem el camí antic de Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra i continuem fins a sortir al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan (40-45min des del Monestir).

La Segona opció es la que nosaltres vam fer, que va ser pujar amb el Funicular de Sant Joan de les 10:00, que es el primer, per 7,20€ anada i tornada federats, i enganxar el camí aquí dalt, ara seguim el recorregut la primera i la segona opció.

Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni. Tot seguit comencem a trobar les agulles de la zona de Gorros: La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Continuem avançant pel camí fins a trobar un mirador vers el vessant sud (1h des del Monestir). Poc abans del mirador trobarem un trencall a la nostre esquerra, senyalitzat amb una fita, i un corriol que baixa directament entre el bosc cap al Sentinella i el Fusell. Arribats al Fusell mirem cap a l’esquerra i anem a buscar la roca. Ara només queda reseguir el peu de paret fins a un bloc que ens barra el pas i des d’on distingirem clarament els parabolts grocs de la via (1h 10min).

Som cinc i ens dividim en dues cordades, la primera per el Salva, La Tini segona pel Manel i el Santi,  per donar més agilitat a l’escalada.

1er llarg V, 11 parabolts i 35 metres

Des de la llastra que tenim com a base de via passem al mur.

El Salva obre la cordada, seguit de la Trini i jo l’últim , la roca passats els primers metres més verticals, va perdent inclinació i dificultat. Sempre seguint la línia de parabolts groc i desprès de 35 metres arribem a la primera reunió, sense majors complicacions.

2on llarg III+ 7 parabolts i 27 metres

Com sembla que no a de ser un llarg massa complicat i jo tinc que anar agafant experiència, el Salva ens proposa de  fer de primers a la Trini i a mi  a la vegada. (Mentre el Manel de primer i el Santi segon, comencem a enfilar el primer llarg). Aquest segon llarg segueix la mateixa tònica que els darrers metres del primer llarg però amb tendència a l'esquerra on farem reunió en un replà molt còmode. Tant la Trini com jo hem pugut gaudir molt aquest senzill llarg. Ara jo asseguro al Salva.

3er llarg IV  6 parabolts i 25 metres

El Salva arriba a la R2 i continua el tercer llarg de primer. Aqui la roca ja no es tant bona però es deixa escalar. Vas pujant per una mena d'esperonet i al cap de poc arribes en un replà als peus d'uns desploms, li vaig al derrera i la Trini desprès. l’altre cordada anem més o menys un llarg de diferencia per no estorbar-nos tal com ens va passar a la Via Del Davant de la Gorra Marinera.

4t llarg V, Ae (Ao dos passos) 13 parabolts i 33 metres

Asseguro en el Salva i surt ell primer per muntar un strep pel qui vulgui fer-lo servir, en lliure es un 6a en fissura d’un diedre. Va  seguint els parabolts a l'esquerra fins arribar a un diedre vertical on la roca es més bona del que pot semblar on pots gaudir del V fins arribar a l'ultim ressalt de l'agulla i fàcilment arriba al cim, al darrera i vaig jo, que el gaudeixo molt per ser diferent als altres llargs i tindré una mica més de joc, mentre la Trini s’espera al Manel i el Salva, i revisa i desmunta tot el material que pugui quedar.

Un cop al cim tots ens fem la foto de rigor menys els Salva, que és el qui la fa.

Descens:

Ens trèiem els peus de gat i desgrimpem amb un petit ràpel de, escassament 15 metres, ens deixa a la carena entre la Cara de Mico i la Paparra i en poc més de 3 minuts, ja som al camí de Sant Jeroni. Bonica via, distreta i ben equipada.

Marxem de pressa cap al Funicular de Sant Joan que a les 13;20 en surt un cap a vall.

Uffff. l’agafem justet i avall, ara toca descansar i tornar a agafar ganes per tornar a donar guerra. Siauuuuuuuuuuuu.

he basat el relat del Col·leccionista de vies i altres dades de Sempre Amunt !!! perquè no cal que hi afegeixi res més, que la meva pròpia vivència.
També podeu seguir la sortida a traves del blog de la Trini i Salva

Circular pel Grau dels tres esglaons

Nom: Circular pel grau dels 3 graons

Quilometres: 10,47 Kms.

Temps: sortida de tot el dia amb dinar inclós, de les 10.00 fins les 17:00h. aprox.

Finalitza al punt de partida (circular):   Sí

Dificultat: Moderada pels passos dels 3 graons, la resta es fàcil.

Desnivell acumulat pujant i baixant: 585

Alzada Màxima: 1.163 metres, Roca Corbatera

Participants: Grup Cargols per muntanya.

Data: diumenge, 6 de maig de 2012.

Llocs d’interès de pas: Ermita de Sant Joan del Codolar, Grau dels tres Esglaons, Roca Corbatera, Serra Major, El Pas del Gat, Font del Manyano, Barranc de les Pletes, Barranc de la Bruixa, Cova del Serret, Cova Abelló, El Cap de Gos, El Crist de la Sang, Abric del Moloner, La Cova Santa,  Grau del Tomaset o del Montsant i aparcament de l’Ermita de Sant Joan del Codolar.

Observacions: Graus del Montsant

La singularitat de la serra de Montsant resideix en l'originalitat del seu relleu que s'aixeca com un bloc abrupte i aparentmentinaccessible. La majoria dels accessos a la Serra Major es realitzen a través del que es coneix com "graus", llocs on cal superar el desnivell passant per una mena d'esglaó o pas ambdificultat.

Accedint a la Serra Major podrem visitar llocs emblemàtics,caminar per barrancs i fondals sorprenents i gaudir de la flora, la fauna i les formacions geològiques que caracteritzen el Montsant.

Molts d'aquests "graus" formen part dels itineraris que espromocionen des del Parc Natural i el seu punt de partida són elspobles que es troben al peu del massís (entre parèntesis s'indica elnivell de dificultat):

- Grau del Llop, Ulldemolins (molt alt)

- Grau del Pi de la Carabasseta, Ulldemolins (baix)

- Grau Gran, Albarca (baix)

- Grau del Tomaset o del Montsant, Cornudella (baix)

- Grau dels Tres esglaons, Cornudella (mig)

- Grau del Carbassal, la Morera de Montsant (molt alt)

- Grau del Carrasclet, la Morera de Montsant (molt alt)

- Grau dels Barrots, la Morera de Montsant (alt)

- Grau de l'Agnet, la Morera de Montsant (baix)

- Grau de l'Espinós, la Morera de Montsant (baix)

- Grau de la Grallera, la Morera de Montsant (baix)

- Grau de Salfores, la Morera de Montsant (mig)

- Grau de l'Escletxa, la Morera de Montsant (alt)

- Grau de la Guineu, la Vilella Alta (alt)

- Grau de la Vilella Alta o de l'Ardèvol, la Vilella Alta (baix)

- Grau dels Bous o del Caragol, la Vilella Baixa (baix)

- Grau de l'Enderrocada, la Morera de Montsant (mig)

- Grau del Caixer, la Morera de Montsant (baix)

La Serra de Montsant constitueix un gran bloc de conglomerats calcaris d’uns 135 quilòmetres quadrats d’extensió. Presenta una disposició en V tombada amb el vèrtex al pla del Grau i dos braços ben diferenciats. El braç principal és el meridional, anomenat serra Major, presenta una longitud de 17 Km amb tres vèrtexs geodèsics importants, d’est a oest: la roca Corbatera (1163 m.) el cim més elevat de la serra, el piló dels Senyalets (1109 m.) i la Cogulla (1063 m.). El braç de serra més curt o septentrional arrenca del pla del Grau i te una longitud d’uns 7 Km i vèrtexs geodèsics d’ordre menor on destaquen la punta del Peret (1106 m.) i la punta dels Pins Carrassers (1059 m.). A partir d’aquest últim cim la carena es precipita ràpidament cap el riu Montsant a través del cingle dels Ventadors. Des de la punta del Peret arrenca un serret que acaba amb alguns cims destacats com la punta Pericana (1049 m.) i la Mola (985 m.).

Aproximació: Us deixo l’enllaç de Google Maps destinació, que us deixara a l’aparcament de l’Ermita de Sant Joan del Codolar. La carretera es molt estreta i costeruda teniu que anar amb compte mirant a lo lluny de no trobau-se amb un altre cotxe, perquè no passareu.

Iniciem el camí des de l’aparcament en direcció a l’Ermita de Sant Joan de Codolar i passem per l’interior de la construcció per un pas que creua aquest complexe d’una forma estranya i original, que al mateix temps ens deixa observar aquest preciós racó.

El camí continua i en pocs metres s’enfila de valent, seguint les marques de pintura grogues i blaves i bufant fort, ja podem si ens donem la volta, admirar tot el complexe eremític i els seus gegantins xiprers.

Els tres Esglaons

Anem superant pocs metres un gran desnivell fins trobar el primer esglaó.

Senzill i molt plàstic el superem sense més problemes, i amb un pas cada vegada més tranquil arribem al segon esglaó.

Que ens obliga a fer alguna peripècia més que l’anterior, però sense problemes, continuem més a poc a poc, perquè el desnivell cada cop es més accentuat i arribem al tercer i últim esglaó.

Que ens obliga fer alguna filigrana més i es el més treballós.

Un cop superat arribem a una esplanada que fa de cruïlla de camins i mostra un gran balcó que aprofitem per fer fotos, al mateix temps tenim l’oportunitat de poder fotografiar uns curiosos núvols-ovnis o el que cadascú i volgui veure.

Seguim les mateixes marques de pintura i en 150 metres arribem al punt més al de la caminada d’avui en poc més de 1,100 Km. em guanyant un desnivell de 580 metres.

La Roca Corbatera

La Roca Corbatera és una muntanya de 1.163,1 metres que es troba al municipi de la Morera de Montsant a la comarca del Priorat. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 258131001 de l'ICC).

es un balcó excel·lent a l'embassamen de Siurana, a la Mola de Colldejou, a la Serra de Llaberia, i a la mateixa serra del Montsant. Les vies d'accés a Roca Corbatera són diverses.

El nostre amic Roger, es fa la foto oficial com de costum sempre que fa un cim, el ritual de posar-se un nas de paiaso, no se de que li ve exactament, el que si que us puc dir, es que es molt fidel a la simpàtica tradició.

Aprofitem i també fem foto de grup cargols per muntanya.

Pas del Gat

Ara seguint les indicacions ens anem de dret a la fissura del Pas del Gat, un lloc angost amb cable de vida per ajudar-te a col·locar  i a on les dones tenen algun que altre mal de cap per passar, inclús tenim que treure’ns les motxilles.

Si més no, serveix per arrancar alguna broma i d’altres somriures.

Font del Malanyo

Ara per un caminal més esbardissat i humit arribem a la Font del Malanyo, una covitat obrada, que protegeix la font en la que l’aigua a estat canalitzada per uns trons a mode de abeuradors.

Ara seguim per aquest caminet que desemboca a una pista més amplia i còmoda, que podem seguir a un bon pas durant 3,4 Kms. fins arribar a la Cova del Serret.

Cova del Serret

Es una gran balma amb forma de cunya obrada per passar-hi la nit.

Es ben curiosa la font que origina una estalactita entre mig del regalimar del seu verdet, penjant i una bona oportunitat per omplir les cantimplores.

continuem i en uns 370 metres arribem a la Cova Abello.

Cova Abelló

La Cova Abelló, es un immens balmat obrat pels seus boltants de corrals pel bestia, fins arribar a la part més perfilada a on al fons trobem l’entrada de la cova, la Isabel si posa primer i jo com no segons, però ella ja només pot treure el cap tot just, reculem i ens posem com uns marranos, esta tot molt enfangat, això ens passa per xafarders.

Seguim i en uns 570 metres passem per sota el Cap de Gos, una muntanya de 1.002 metres, que superem sense gaire be adonar-nos.

Continuem i en només 470 metres més arribem a un turó anomenat Sang de Crist.

El Crist de la Sang

En aquest turó a 1.080 metres d’alçada trobem un monument dedicat al Crist de la Sang, en commemoració del centenari de l'excursionisme català.

El peu del monument i trobem una taula d’orientació que ens pot ser de gran ajuda.

Des d’aquí i en orientació sud ja podem veure El Pla Moloner, ens possem en camí i la baixada es converteix en un espectacle al anar observant la aproximació a aquest indret.

L’Abric del Moloner

En un no res arribem a aquest abric, clarament obrat per protegir la ramaderia, avui ens i col·loquem nosaltres per dinar.

Al menys i donem utilitat a aquest vell espai, per recuperar forces i canviar impressions, ja qui no s’ha estat de portar cava i elaborar aigua de valència i compartir xocolata i fruits secs i algun que altre aprofitar per fer algun lleuger ronc.

Desprès d’una bona estona aturats decidim continuar per la esquerra marcada de la torrentada i oposada d’on abans hem baixat.

En només 415 metres ja trobem l’indicador de la Cova Santa.

La Cova Santa

Aquesta cova es troba a 1.076 metres sobre el nivell del mar, te un desnivell d’uns 15 metres i 200 metres de recorregut, la seva litologia es clarament de conglomerat.

Té signes d’haver estat molt visitada i molt maltractad,a perquè el seu estat és precari.

A estat una cirereta a la ruta d’avui en la que hem pogut gaudir una bona estona de la foscor d’aquesta cova.

Ara seguim el camí durant 411 metres fins trobar el Grau del Tomaset.

Grau del Tomaset o del Montsant

El Grau del Tomaset tal com és conegut popularment es un camí ampla i bastant còmode, marcat amb pintura de GR, blanc i vermell, que en els seus nombrosos giravolts ens va sorprenent amb panoràmiques de racons molt bells.

A mesura que anem baixant arriba un punt en el que podem observar tot sencer el Grau dels tres esglaons que hem fet de pujada i que amb aquesta perspectiva no ens estranya que ens així fet bufar, deu ni do, el traçat, el desnivell, uffff. preciós.

Quasi a la part més baixa del grau al cap de 1,4 Kms. a l’esquerra trobem diguem una font, més be sembla una canalització amb tubàries que li han donat obertura per aflorar un semblant a font, el que s’agraeix molt, encara que no sigui natural.

En escadocers 130 metres, compte perquè trobem una cruïlla amb unes fites i un camí en principi discret que tenim que agafar a l’esquerra i que en uns 200 metres, ens porta a l’aparcament. Si continuem rectes avall, que es el que tothom te tendència, acabes al poble de Cornudella de Montsant, a uns 4 Km. dels cotxes.