dimecres, 30 de maig del 2012

Via Acrómion de la Magdalena Superior


  • Via: Acrómion
  • Paret/Agulla:Magdalena Superior
  • Zona: Montserrat
  • Dificultat: V (Ae)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 120 metres
  • Aperturista:Guillem Arias, novembre 2008
  • Grau d’exposició: Mig
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Material: 14 cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Cordada:
  • Via Doctor Anton Reñe: Manel Liza, Santi Herrero.
  • Data:Dissabte, 26 de maig de 2012
En realitat vam fer tres cordades ben diferenciades, els amics Jordi i la seva dona Rosa Maria que s’inicia en el mon de l’alpinisme i l’escalada van fer la via Joan Marc.
el Manel Liza i el Santi Herrero van fer la Doctor Anton Rañe de 130 metres a la Magadalena Superior i que vaig poder observar de ben aprop ja que el Salva Angelet i jo (Xarli) vam fer la de més a la dreta la Acrómion.
La Trini que es la dona del Salva i la Rosa la dona del Santi respectivament van anar a caminar i van pujar a la Miranda de la Magdalena des d’on ens van observar a tots i ens van poder fer unes fotos molt xules des d’una prespectiva més general.

Aproximació:


Per arribar fins la part del darrera de la Magdalena Superior ho podem fer varies maneres:

Primera: amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior.

Segona enfilar el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel i amunt fins l’estació superior del funicular de Sant Joan.

Tercera: Des de la font del Miracle agafem les escales dels pobres i passem pel pas del francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant amunt a la dreta fent drecera fins el camí nou de Sant Jeroni.

Ara en qualsevol de les 3 opcions anem a prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra Frígia.

Agafem just al torrent al costat de la Gorra Frígia amunt com si anéssim a buscar l’inici de la via normal per passar-la de llarg a trobar el refugi de San Martí, ara seguim per l’esquerra un tram curt de camí espès que s’obre a la pedra que seguim fins trobar primer la via del Doctor Anton Reñe i desprès la nostre, la via Acrómion.


via acrómion
1 Llarg III 30 metres
El Salva inicia aquest senzill llarg de 30 metres que en cap moment supera el grau III, un llarg per terreny fàcil amb tendència en els seus últims metres cap a l’esquerra fins a la primera reunió.
Un cop ben assegurat el segueixo jo recollint el material i gaudin d’aquest tram i del xivarri dels nostres col·legues de la via del costat.
2 LLarg V (Ae) 30 metres
El Salva surt primer per recorre aquests propers 30 metres i durant tota la via fent imperar la seva seguretat i saviesa, que en aquest segon llarg ja m’he esta bé.
Jo cada vegada estic més tranquil assegurant-lo, esperó que ell també, des d’aquí apart dels companys de la via del costat, també començo a poder veure i escoltar al Jordi donant-li instruccions a la Maria Rosa a la via Joan Marc.
Mentre he de parar atenció perquè el Salva comença a flanquejar suaument cap a l’esquerra per sota d’un sostre per anar a buscar el camí més lògic i el més vertical, el diedre que fent servir la tècnica de la cigonya supera  en artificial, Ae, uns 6 passos d’estreps aproximadament, per sortir finalment en lliure fins a la reunió.
Ara jo el segueixo en el punt algit del flanqueig veig a sota meu al Manel i al Santi, ara molt aprop, jo vaig a lo meu i en concentro en posar i treure estreps, escolto com em critiquen, però jo sense gaire estil i menys el de la cigonya, també vaig superant, entre estreps i entrebancs.
La Trini des de la Miranda de la Magdalena en va encoratjant i fen fotos, encara que sembli mentida això dona moral, començo a sortir de l’artificial i em vaig enganxant amb tots els estreps que me’ls passo tots a la vegada per sobre l’espatlla i amunt fins la reunió, a on puc respirar.
3 Llarg IV+ 30 metres
Aquest llarg es força cantallut i no presenta masses problemes un cop al Salva arriba a la tercera reunió el segueixo sense complicacions.
En aquesta reunió estem en un lloc força pla i ampla que ens permet sense estar ancorats aproximar-nos molt a la via del costat, per increpar als nostres amics i caram, des de la nostre perspectiva la via es veu força vertical i molt xula, ells també van fent.
4 Llarg IV 30 metres
De la reunió el Salva surt caminant per l’ampla terrassa per anar a buscar, a mà esquerra, un pas entre la vegetació que ens permeti enfilar-nos a l’agulla principal, a mi la veritat aquest tram tot i que es molt senzill de fer, aquest arbustat que trobem li dona a la tirada una sensació estranya en cas de caiguda, a la meva opinió la reunió donaria més seguretat si estigues  a sota l’inici a buscar la agulla principal de la Magdalena Superior.
Aquí ens felicitem per haver conquerit una altre via i ens esperem als companys.
Des d’aquí dalt gaudirem d’un primer pla del Gorro Frigi,on ja tot un formigueig de gent escalant i baixant per la via clàssica, a la llunyania Sant Jeroni i el Cavall Bernat i davant nostre la zona de Sant Benet, la Prenyada, Sant Salvador i L’Elefant, la Mòmia i la Momieta.
Quan ja ens anavam,  per l’altre costat, per la via 98 octanos van pujar dos nois molt simpàtics del Baix Penedes, amb els que vam fer la xarradeta al reconèixer ells al Salva, i aprofitant la benentesa els hi demanem ens facin la foto de grup.
Descens:
Uns metres a la dreta de la darrera reunió localitzarem una bona instal·lació de ràpel amb parabolts que ens deixa a la terrassa d’on veníem i continuarem davallant per la cara est en busca d’una altra instal·lació més rústica però fiable, des d’on fem un segon ràpel, fins toca terra a on ens esperant la Trini i la Rosa, el Jordi i la Ma. Rosa ja han anat cap al funicular de Sant Joan a on ens esperant.
Des d’aquí baixem per el caminal fins la Miranda de les Magdalenes pel que seguirem baixant fins trobar l’ermita de la Santa Magdalena i seguim fins el coll de les Magdalenes a on comencen les Escales de Jacob, que baixem i en breu ens trobem  al camí nou de Sant Jeroni. Ara només queda desfer el camí fins el Pla de les Taràntules a on agafem el Funicular de l’estació superior de Sant Joan, saludo al meu amic matoner Poli i als cotxes, que ja es hora de dinar. Siauuuuuuuuuuuuu


Podeu trobar més informació sobre aquesta escalada en el blog Trini i Salva

diumenge, 13 de maig del 2012

Via La que hi faltaven spits


Via: La que hi faltaven spits
Paret/Muntanya: Magadalena Inferior

Zona: Montserrat – Gorros
Primera ascensió: A. Cardona i A. Montesinos (maig 1990)
Dificultat: IV+ (D)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Llargària: 110 metres
Equipament: Parabolts pintats de color verd
Material: 14 cintes exprés
Orientació: Nord-est
Data: 13 de maig de 2012.

Aquest matí decidim trobar-nos ben d’hora a les barreres de Montserrat, a les 8:00 per estar sense preses per dinar a casa i anem a fer aquesta via que li he proposat jo, li vagi posar l’ull quan des del cim de la Gorra Marinera, vaig veure com la escalavan.

Aproximació:

Des del Monestir agafem el camí antic de Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra i continuem fins a sortir al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan.
Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni, al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just a 1,5 metres abans d’un gran arbre.
Esta just a l’esquerra de la popular Rataplan trobem “La que hi faltaven spits”, una via de característiques molt similars: grau assequible, vertical,  roca de primera i molt ben assegurada (encara que no arriba a l’extrem de la seva il·lustre veïna). En definitiva, una via d’escola que amb el recent re-equipament pot servir per descongestionar la Rataplan.


L1(IV+) 45 metres
El Francisco avui a portat la corda de fer Esportiva, per tant l’asseguro amb el Gri-gri i comença a tirar amunt, la via comença una mica tombada per anar-se posant vertical poc a poc. 
Als primers metres la roca es troba bastant polida, però va guanyant en qualitat a mida que la paret es va redreçant, fins trobar la primera reunió.
L2(IV+) 45 metres
Aquesta segona tirada també la fa el Francisco de primer i segueix la tònica de la primera, és completament vertical i observo en el company com para més atenció que abans, però ara la roca es torna excel·lent.
Hi ha moments que la via “toca” tant la Rataplan per la dreta com la Sebastià-Patinyo per l’esquerra. Ara només haurem d’anar seguint els parabolts verds, que no es trobem tant aprop com en el primer llarg.
L3(IV) 20 metres
Aquesta tirada més senzilla li pren el relleu jo i enfilo de primer.
Comença vertical i de pressa xapo dues vegades, tot i que de seguida es va tombant i no trobo cap més assegurança fins arribar al cim de l’agulla.

Descens 40 metres:

Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
Sense cap problema arribem al costat de l’ermita de la Magdalena, recuperem la corda i fem un mos.

Tornem baixant per les escales de Jacob i al mateix passar per la via que hem fet, les trobem ocupades, tant La que hi faltaven spits, com la Rataplan, amb uns nois molt agradables.
Nosaltres seguim i desfem el mateix camí de pujadai fins arribar a l’ermita de Santa Anna podem anar admirant les vies esportives que trobem pel camí, que son d’un grau prohibitiu.
Es una via que us la recomano del tot, sobre tot si sou bastant novells com jo, que encara no fa una parida que escalo.

dissabte, 12 de maig del 2012

Via Infidel a la Cara de Mico


  • Paret/Agulla: Cara de Mico
  • Zona: La Plantació -Montserrat-
  • Dificultat: V
  • Dificultat màxima obligada: IV+
  • Llargària: (35+30+25+33) 123 metres
  • Aperturista: Guillem Arias al 2011
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Material: 13 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m.
  • Data: 12 de maig de 2012
Aquest dissabte 12 de maig de 2012, quedo per anar a escalar. Em convida la Trini a traves del facebook i em proposen anar a fer la Via Infidel d'en Guillem Arias, a la Cara de Mico a la Plantació, amb el Salva, Santi i el Manel, La Trini i jo (Xarli), que ja vam posposar la setmana passada a conseqüència de la pluja.


Aproximació:

Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.



Aparcarem el cotxe a dins del Monestir de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir, o directament aparquem a fora.
Ja dues opcions per anar a peu de via:
(hi han més però més llargues)

La primera i clàssica, que és, des del Monestir agafem el camí antic de Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra i continuem fins a sortir al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan (40-45min des del Monestir).
La Segona opció es la que nosaltres vam fer, que va ser pujar amb el Funicular de Sant Joan de les 10:00, que es el primer, per 7,20€ anada i tornada federats, i enganxar el camí aquí dalt, ara seguim el recorregut la primera i la segona opció.
Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni. Tot seguit comencem a trobar les agulles de la zona de Gorros: La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Continuem avançant pel camí fins a trobar un mirador vers el vessant sud (1h des del Monestir). Poc abans del mirador trobarem un trencall a la nostre esquerra, senyalitzat amb una fita, i un corriol que baixa directament entre el bosc cap al Sentinella i el Fusell. Arribats al Fusell mirem cap a l’esquerra i anem a buscar la roca. Ara només queda reseguir el peu de paret fins a un bloc que ens barra el pas i des d’on distingirem clarament els parabolts grocs de la via (1h 10min).
Som cinc i ens dividim en dues cordades, la primera per el Salva, La Tini segona pel Manel i el Santi,  per donar més agilitat a l’escalada.
1er llarg V, 11 parabolts i 35 metres
Des de la llastra que tenim com a base de via passem al mur.
El Salva obre la cordada, seguit de la Trini i jo l’últim , la roca passats els primers metres més verticals, va perdent inclinació i dificultat. Sempre seguint la línia de parabolts groc i desprès de 35 metres arribem a la primera reunió, sense majors complicacions.
2on llarg III+ 7 parabolts i 27 metres
Com sembla que no a de ser un llarg massa complicat i jo tinc que anar agafant experiència, el Salva ens proposa de  fer de primers a la Trini i a mi  a la vegada. (Mentre el Manel de primer i el Santi segon, comencem a enfilar el primer llarg). Aquest segon llarg segueix la mateixa tònica que els darrers metres del primer llarg però amb tendència a l'esquerra on farem reunió en un replà molt còmode. Tant la Trini com jo hem pugut gaudir molt aquest senzill llarg. Ara jo asseguro al Salva.
3er llarg IV  6 parabolts i 25 metres
El Salva arriba a la R2 i continua el tercer llarg de primer. Aqui la roca ja no es tant bona però es deixa escalar. Vas pujant per una mena d'esperonet i al cap de poc arribes en un replà als peus d'uns desploms, li vaig al derrera i la Trini desprès. l’altre cordada anem més o menys un llarg de diferencia per no estorbar-nos tal com ens va passar a la Via Del Davant de la Gorra Marinera.
4t llarg V, Ae (Ao dos passos) 13 parabolts i 33 metres
Asseguro en el Salva i surt ell primer per muntar un strep pel qui vulgui fer-lo servir, en lliure es un 6a en fissura d’un diedre. Va  seguint els parabolts a l'esquerra fins arribar a un diedre vertical on la roca es més bona del que pot semblar on pots gaudir del V fins arribar a l'ultim ressalt de l'agulla i fàcilment arriba al cim, al darrera i vaig jo, que el gaudeixo molt per ser diferent als altres llargs i tindré una mica més de joc, mentre la Trini s’espera al Manel i el Salva, i revisa i desmunta tot el material que pugui quedar.
Un cop al cim tots ens fem la foto de rigor menys els Salva, que és el qui la fa.
Descens:
Ens trèiem els peus de gat i desgrimpem amb un petit ràpel de, escassament 15 metres, ens deixa a la carena entre la Cara de Mico i la Paparra i en poc més de 3 minuts, ja som al camí de Sant Jeroni. Bonica via, distreta i ben equipada.
Marxem de pressa cap al Funicular de Sant Joan que a les 13;20 en surt un cap a vall.
Uffff. l’agafem justet i avall, ara toca descansar i tornar a agafar ganes per tornar a donar guerra. Siauuuuuuuuuuuu.
he basat el relat del Col·leccionista de vies i altres dades de Sempre Amunt !!! perquè no cal que hi afegeixi res més, que la meva pròpia vivència.
També podeu seguir la sortida a traves del blog de la Trini i Salva