dimecres, 29 d’octubre de 2014

25a. Trobada d'Esportiva a l'Esquerra i Totxo Pinotxo

Zona: Nou Barris
Sector: Esquerra i Totxo Pinotxo
Data: dimecres, 22.10.14
Avui hem estat un bon grupet per fer un emotiu acomiadament de la temporada de l’escalada esportiva de les tardes dels dimecres del grup Natura100.

Hem fet les vies:
Esquerra Pinotxo:
01- Farigola 4b
02- L’home del sac 5c
03- ¿?6a. El meu primer 6a. de primer, moltorgullos.
04- ¿?6a.+05-
05 Amistat Infinita 6a.
06- ¿?5b
Totxo Pinotxo:
01- Gepetto 5b
02- Tierra Virgen 7a. l’obre el crac Blai Garcia

Ens hem trobat fent la via Esther en el Antoni Aymamí Hernández i el seu company Mingo Mortes i els hi he fet alguna foto, van per vosaltres companys.

Participants.:
Blai Garcia
Karma DonaAlpina
Oscar Mateo Martin
Mari Bm
Ana Al Limite
Enric Kikperic
Ricard Manresa

i ens hem conegut a l’última trobada amb.:
Xavier Pérez Guerrero
Fermi Marco Perez

aneu-nos seguint, alguna cosa farem entre mig.

Resum:
Avui en fet l'última trobada de la colla d'amics que hem anat confirmant durant aquest any, no han pogut esta tots, però de tots a quedat gravada a la roca una miqueta i nomes es un parèntesis fins al proper any, no us oblideu ningú de ningú i ja sabeu continueu gaudint de valent com fins ara. 

Com a reflexió personal No em vull estar de dir que he acabat aquesta temporada en quan a l’esportiva, amb molt bon gust de boca, ja que avui tot o he fet de primer inclús al meu primer 6a. gràcies a l'empenta de la Karma, del Jaume Escorsell, del Blai Garcia, l'Alex Gv i molts altres que m'han ajudat i continuen ajudant-me a ser millor escalador, gràcies a tots per continuar complint una il·lusió i per voler conèixens i participar amb nosaltres, als més veterans i enganxats, als més nous i indecisos, a tots un plaer i fins la temporada vinent i ja sabeu Gasssss i Amunt.

Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la trobada.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Via Escalada Virtual a la Cara del Mico

Agulla/Paret/Cim: La Cara del Mico
Zona: La Plantació -Montserrat-
Dificultat: V+
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 115m (20+20+27+38+Terestel 10)
Aberturista: Guillem Arias, 2012
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Oreintació: Sud-Oest
Equipament: parabolts
Material: 12 cintes exprés i (1 estrep, nosaltres al fer la variant de la Terestel, ja no els agafem).
Data d’ascenció: diumenge, 19 d’octubre de 2014.
Observacions: Una via d’En Guillem Arias, ben assegurada per gaudir sobre tot de la seva L3, es la més compromesa, maca i mantinguda de tota la via, molt bona roca.
Aproximació:
Aparquem el cotxe al monestir i agafem tots els “catxarros” i ens dirigim per les escales dels pobres als gorros un cop al camí principal a la gorra marinera anem en direcció al Gorro Frigi a on ens trobem amb la Mari i l’Oscar que van a fer la via del Carles.
Continuem avançant pel camí fins a trobar un mirador vers el vessant sud. Poc abans del mirador trobarem un trencall a la nostre esquerra, senyalitzat amb una fita, es la Canal del Sentinella i seguint un corriol marcat baixem directament entre l’alzinar cap a l’agulla del Fusell. Arribats al Fusell mirem cap a l’esquerra i anem a buscar la roca. Ara només queda resseguir el peu de paret fins a un bloc que ens barra el pas i des d’on comença la via infidel, nosaltres voltem la llossa per sota uns 15 metres i tornem cap a la paret, fins que distingirem clarament els parabolts grocs de la via, amb clar contrast amb el color vermellós de la roca.
L1 20 m. V+
La primera tirada la comença el David Gomez, que ja ens coneixem i ell no ha escalat mai la Cara del Mico i ser que gaudira de valent, enfila amunt amb els primers metres delicats com totes les vies que comencen dins el torrent, però a partir del 4 o 5 parabolt la roca va millorant i l’escalada es un goig.
L2 20m. IV+
Aquest segon llarg li foto jo, perquè ja es hora que vagi tibant i deixar-me de romanços, enfilo i la roca ara ja es molt bona i la tirada molt ben assegurada sent el pas clau el flanqueig per entrar a la reunió un xic incomoda per estar en una canaleta terrosa que rellisca, a la meva dreta continua havent un pont de roca elaborat amb una escarpia encastada i un cordino molt deteriorat.
L3 27m. V+
La tercera tirada torna a ser molt maca i la gaudeix el David, te diversos passos molt verticals de V però li va trobant i segueix en línia recte i vertical que potser no és la més lògica. Però la veritat es molt wappa.
L4 28m. IV+
Aquí torno a tirar jo que ja conec la roca i la sortida es molt rara passant per un esperó descompost i una canaleta de terra a on el Guillem a tingut el detall de deixar una corda fixa amb nusos, per poder col·locar-nos a una llastra molt maca que col·locant be els peus la supero be i fins la R4 una de les reunions més maques i plàstiques de tot montserrat, còmode i dins d’un balmat que et permet contemplar tot el voltant des d’una visió privilegia, que provoca que ens relaxem i ens hi estiguem una bona estona, no tenim cap presa i menys per viure aquests moments tant macos.
L5 10m. III+
Com jo ja sabia que no calia fer el tram d’estreps, ja no els portem, continuo jo cap al cim flanquejant trobant primer una xapa vella amb reblo i dos parabolts de la Terestel i amunt molt fàcil, aquí aprofitem per fer més fotos.
Descens:
munto un petit ràpel de escassament 15 metres que ens deixa al coll de la carena, entre la Cara del Mico i la Paparra, baixem per un torrentet i en poc més de 3 minuts, ja som al camí de Sant Joan.
Bonica via, amb caràcter i ben equipada, a la que tenim que animar a tothom a fer-la perquè independenment de lo maca que es, entre tots la tenim que netejar.
Ara cal desfer el camí cap a casa i ja sabeu Gasssss i Amunt.

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Via The Wall a l'Elefant

ressenya aproximada
Via: The Wall
Zona: Montserrat – Sant Benet-
Agulla/Paret/Cim: L’Elefant 1.156 m.
Dificultat: V (MD)
Dificultat obligada: V
Llargària: 130 metres
Aperturistes: la va obrir en Joan Gelabert i en Ricardo Gutiérrez, (octubre de 1982) a l’estil clàssic, o sigui, des de baix. Primerament es va obrir amb burins i la part final amb algun espit. 
Re-equipació:
No va ser fins fa uns anys que el Joan Navales i Pepe Ponce de l'ECAM la van reequipar totalment amb parabolts.
Grau d’exposició: Mitjana
Grau de compromís: Baix
Equipament: parabolts 
Material: 9 cintes exprés
Orientació: Nord-Oest
1Cordada: Karma, Mireia Her Mar i Esteve CaAr
2Cordada: Mari Bm i Oscar Mateo
Data: 26 d’octubre de 2014.
Observacions: Aquesta via totalment re-equipada, transcorre tota a l’ombre i a dalt al cim sempre fa molt de vent. El tram compromès es el flanqueig en el primer llarg fins la R1 i el des-plomet del segon llarg de V o potsr més, per entrar a la R2.

Nota: Un cop més em deixo entabanar per la Karma i m'acoblo a la seva trobada per fer la via The Wall que ja fa un parell d'anys vaig fer tota de segon, la diferencia, el company de cordada el Rafa, que es curra el primer i el tercer llarg i jo que faig de primer en el segon, tot i rebre un cop de pedra al cap que potser dintre de tot em centra al meu lloc, un dia genial amb uns amics tots molt macos.


Aproximació:
Des del Monestir agafem les escales dels pobres, passant pel Pas dels Francesos i fins el Pla de Santa Anna, aquí tombem a la dreta pel camí rocallós seguint el camí de l’Arrel, desprès de més escales a l’ombre sortim al pla de la Trinitat a on trobem a mà esquerra unes escales ben retolades i que seguim les indicacions cap a Sant Benet, a on parem per fer-hi una visita i reposar.
Ara seguim i passem per una porta amb reixes a on més endavant al mig de l’alzinar entre gira-gonzes trobem marques de pintura groga en una llastra i que ens indica la direcció cap a Sant Salvador.
Seguim amunt per l’esquerra i en una estona passem de llarg la desviació a l’ermita per arribar al coll de la Prenyada.
Ara seguim en baixada i anem a buscar la Serra de les Lluernes, en una estona ja ens podem situar al clatell de l’elefant i una mica amagat entre les bardisses podem trobar marques discretes de pintura blava que ens enfilen per un caminal molt marcat cap a la canaleta del Pas dels Flautats, nosaltres un cop arribem a la paret ja estem pendents de la llastra que trobem recolzada amb marques de pintura blava que ens indica el peu de via.
Un cop situats davant la llastra, un metre abans a l’esquerra ja un boix més gruixut que els altres, dons un metre enrere del boix a la dreta on sobresurt un marlet marronos a l’alçada de la nostre cara, aquí per la seva esquerra del marlet, es troba a 5 metres sobre el nostre cap el primer parabolt. penseu que l’espai per equipar-nos es de 50 cm.
L1 45 metres V
Un cop ja tenim en dansa les altres dues cordades ens toca a nosaltres, el primer llarg l’obre el Rafa que te més grau que jo, el primer parabolt esta a 5 metres de terra, La distància entre parabolts és gran, però mai en excés, quan arribes a xapar el 4 parabolt tenim que anar cap a l’esquerra obliquant, (perquè per la dreta veiem un altre parabolt que pertany a la via del Jan (compte!!!)). 
La via es va redreçant verticalment en un constant flanqueig amb un parell de trams molt verticals però curts, on ha de col·locar molt bé els peus, un cop superats s’arriba a la reunió, que la veritat es molt còmoda, ara pujo jo fent d’escombre i recollint tot el que així quedat.
L2 45 metres V
La segona tirada l’obro jo de primer em fa molta il·lusió i respecte, perquè encara que es de IV+ amb algun pas de V es molt vertical, això si amb molt cantell, però tot i aixi ara toca demostrar la tècnica i coco. Surto de la reunió una mica cap a l’esquerra i de seguida recte amunt. En aquesta tirada va serpentejant i escollin sempre la millor presa. Aquest segon llarg és veu especialment bonic, un mar o un mur de còdols
vertical farcit amb cantells i forats de totes les mides, que amb paciència i estudiant cada pas vaig resolent, a la dreta veiem que continua la via juliette, ara jo trobo un parell de ponts de roca; a partir d’aquest punt va en lleugera tendència a l’esquerra fins situar-nos sota un extraplom abans de la R2, em fa pensar la distancia de l’última cinta i la terrasseta que hi veig, no puc dubtar en el pas. No es un desplom massa difícil pel cantell que hi ha, que només el graduen de V, però aquí la alçada es molta i el pas no es net.

Be al final surt i un cop superada la primera panxa, encara queda una segona, més suau per entrar a la R2 també còmoda 
L3 40 metres IV
Ara per anar rodats segueix aquest llarg el Rafa, uns metres més verticals amb un passet fàcil desprès de xapar per pujar-nos a sobre l’esperò i com cavalgant cap a munt. un cop al cim obres els ulls i lo viscut a la via i veus que no era inexpugnable.

Ara gaudim per uns instants de les panoràmiques, els contrastos, com sempre, fem una mica de broma i fotos, la Karma un dels seus esperats vídeos cimers i avall, que ja tenim a sobre les últimes llums del dia.
Descens
Acabar de pujar del tot al cim, sense equipament, nosaltres vam desgrimpar per la dreta (sud), per l’estreta xemeneia del clatell de l'Elefant, que es el camí clàssic de pujada caminant.


Un cop superat anar seguint desgrimpant pel camí més evident fins arribar a trobar una canal entre els arbustos a la nostre esquerra, aquest camí ombrívol ens porta a l’ermita de Sant Salvador, que visitem, però no trobem ningú i continuem avall a Sant Benet per anar a fer unes birres amb l’Angel Justel i el Jordi Mercader que esta per aquí uns dies i mira per on ens trobem amb la Mariia i el Aaron amb els que petem la xerrada tots plegats, desprès toca acabar de desfer el camí fins l’aparcament i anar somiant les properes trobades i ja sabeu Gasssss i Amunt

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la trobada.

divendres, 24 d’octubre de 2014

24a. Trobada d'Esportiva al Sectors Pell Roja i Totxo Estel

24a. Trobada d'Esportiva al Sectors Pell Roja i Totxo Estel
Zona: Pell Roja
Sector: Placa de l’Indi i Totxo de la Nela
Data: dimecres, 15.10.14
Avui hem estat un grup reduït sent parells i repartint-nos en 3 cordades, que anàvem alternant, aquest fet curiosament a provocat que com no quedava ningú despenjat, no s’han fet gaires fotos , així descanseu, hahahaha, hem fet les vies:
Placa de l’Indi vies:
03- El Clan 6b
04- Pytecus 6a+
05- Seminoles 6a.
06- Qui no plora no mama 5b
07- Pipa de la pau 5b
08- Mohicans Rebels 4c
09- Bolquers i Papilles 4b

Totxo Altiu:
02- Borinot Ensupit 6b+

Totxo de la Nela:
11- no sabem el nom però es un 6a. per un recorregut una mica forçat que t’escup de la roca, tot i així les preses son bones.

Totxo de l’Estel
04- Res de Platja 6b 
Participants.:
Josep Farres Ferrarons
Pedro Morros Juan
Ana Al Limite
Sargantana Roc

Blai Garcia
Xarli GX















Resum:
Com sempre hem estat una colla d’amics en la que ja ens entenem i sabem el que busquem per compenetrar-nos i donar-ho tot, llàstima la Sargantanes Roc que s’ens a incorporat avui a final de temporada de les tardes d’esportiva.
Però el cas es passar-s’ho be i tibar fort, Gassssss i Amunt.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Via L'Esperó de la Lluna Plena als Estrets d'Arnés


Via: L’Esperó de la Lluna Plena
Zona: Gronsa sud, Cara Oest, estrets d’Arnés, Els Ports.

Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+
Dificultat obligada: V
Llargària: 60+40+35+35+60+50=280 m.
Grau d’exposició: Mitja
Grau de compromís: Alt
Aperturistes: Arantxa Cardús i Llorenç Vallés (Kutres)
Data: 9 de desembre del 2011
Equipament: Via equipada amb parabolts de 10 m/m, les reunions només es rapelable la primera que no es necessari, perquè es pot desgrimpar, la resta no, només tenen 2 parabolts, fet incoherent.
Material: cintes exprés, joc de tascons i de friends petits, alguna baga per savines.
Orientació: Oest
Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i Xarli
Data: 11.10.2014

Resum:
Una via sense pretensions, ni massa res, traçat bastant lògic on el més difícil, si trobes l’inici de la via, és no perdre’t i sortir-nen d’una pesa, donada la mala qualitat de la roca, tot amanit al mig d’un lloc únic del que pots anar veient i gaudint com altres cordades avancen per les Moles del Dom. Gassss i Amunt.

Aproximació:

D'Horta de Sant Joan, ens dirigim als Ports, entrant per la carretera, i deixant les Roques de Benet a l'esquerra s'inicia una forta baixada al final d'aquesta trobem un desviament a la dreta que ens deixa en pocs metres en una bona zona d'aparcament. Aquí baixarem cap al riu i agafarem el caminet que marxa per sobre del pontet de fusta cap als Estrets, ara ja dintre als Estrets per la vora del riu ens trobarem de cara la paret. Pujar cap a peu de via per terreny evident per sobre les plaques.
1 Llarg  II/III 1 clau per 60m.
Ens liem bastant fins que no trobem i encertem la línia del traçat de la grimpada fàcil a seguir, fins trobar el primer clau i la reunió que és l’única que trobem amb anelles, (perquè?, si es pot desgrimpar).
2 Llarg  V 1 clau per 40m.
La 2a. tirada ja te passos més verticals i de finura, el Joan el que te més difícil és encertar que t’has d’enfilar-te per l’esperó de l’esquerra i no seguir per la canal amunt a la que també i veus una xapa, es pot anar posant algun friend si trobes roca bona o bagues en els arbustos seguint la tònica de tota la via d’escalar entre parabolts .
3 Llarg  IV+  35m.
Aquesta tirada no és molt difícil i li fot el Cinto, tot i així el pitjor factor continua sent la roca dubtosa i la distancia entre parabolts.
4 Llarg  V+  35m.
Aquesta tirada la lluita el Joan que sense masses problemes supera els passos de V+ aquesta vegada ben protegits per 3 parabolts, el pitjor quan surts a sobre es trobar la reunió que esta a la dreta fora de la lògica i la qualitat de roca de l’esperó.
5 Llarg  IV+  60m.
Aquesta tirada la lluita el Cinto tornant a pujar a l’esperó per uns metres molt dubtosos i seguir amunt cavalcant la cresta molt estètica i llarga.
6 Llarg  IV+  50m.
Aquest llarg li foto jo, començo una mica tens per la qualitat de la roca, però amb trobo a gust i tiro amunt sense dubtes, fins trobar la reunió al terra pocs metres abans del cim.
Un cop a dalt tots tres ens felicitem per haver aconseguit una via més per la cole i haver conviscuts aquests moments entre un paissatge idilic i un entorn amb regust montserrati, cosit de vies. (millors que aquesta, segons ells que ja les han fet).
Descens:
Del cim cap a l'esquerra a buscar una vella i bella sabina on hi ha el ràpel de 32 metres, per desprès seguir el caminet evident que ens deixa al coll i baixar de nou cap als estrets, a peu de via per desfer el camí fins el cotxe.

dilluns, 13 d’octubre de 2014

23a. Tarda d'Escalada Esportiva a l’Agulla dels Marges i Sectors Sioux i Pomes

23a. Tarda d'Escalada Esportiva a l’Agulla dels Marges i Sectors Sioux i Pomes

Zona: Collbató

Sectors: Agulla dels Marges i Sectors Sioux i Pomes

Data: dimecres, 08.10.14

Avui hem trencat totes les barreres possibles sent un munt d'amics per tocar la roca, una tarda divertida apurant la llum del dia.

Via Bronco 5c, aquesta la vam fer de primer tant el Ricard Rofes com jo i desprès el Jaume.

01 Soldado Azul 6a+
02 Maleïda Al·lèrgia 5c
03 Rhinoceroscript 5c
04 Poma-Poma 6a+, la via estrella a on ens vam barallar més tots plegats.
05 Sunami sobre Bono 5c
06 Atac Sioux 5b
07 Yuma 6a.

01 Gamarús alegre 5c
02 Pinxos no morunos 5c
03 Txís Txús 6a.


hem estat:
Xarli GX


Resum:
Ahir una vegada més vam fer pinya per anar a escalar plegats, (vam tindré el plaer de conèixer en persona al Toni Jiménez i a la Teresa i també al Jaume Ors que a traves del seguiment del facebook ja semblaven de la família, avantatges de la tecnologia, no tot a de ser dolent a internet, esperem coincidir més cops) pel nombre d’amics ens vam repartir en cordades per diferents nivells i sectors per poder tibar a gust pel que realment volíem assolir i també pel que volíem conquerir i consolidar, tot un plaer com sempre comptar amb tots vosaltres, fins la propera cracs.


dilluns, 6 d’octubre de 2014

Via Mas-Brullet al Serrat del Moro



Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6b+/A1 (MD)

Dificultat obligada: V+/A1
Llargària: 40+30+35+30(30+25)+50+30+20=290 m.
Grau d’exposició: Mitja
Grau de compromís: Mitja
Aperturistes: J.Mas i J.M. Brullet
Data: novembre de 1960
Equipament: Via semi-equipada amb tacs, pitons i espits. Reunions rapelables amb parabolts excepte la 4
Material: 16 cintes exprés, joc de tascons i de friends fins al #3 de Camalot, alguna baga per savines.
Orientació: Est
Cordada: Karma i Xarli
Data: 06.10.2014
Resum.:
Un altre cop he tingut la sort de deixar-me enredar per la Karma per anar a fer un altre via d’aquests d’insomni si li dones gaires voltes, però que al final he tingut la sort de ser l’elegit de ser el seu company de corda, estic molt orgullós d'haver-la fet i sobre tot de haver-la fet amb la “Jefa” de l'escalada, que llegeix la roca i la interpreta a la perfecció, amb la bellesa que de tant en tant, li surt algun sentiment d'escaladora i matis a flor de pell, que li recorda que és humana, en fi una de les persones amb les que em sento més segur fent vies d’alt nivell, amb ella sempre Gassss i Amunt. 

Aproximació:

Des de l’aparcament de Santa Cecília creuem la carretera i prenem un corriol que puja fins al GR. Prenem el GR direcció al monestir i al cap d’uns metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta en direcció evident cap a la paret. Després de superar uns ressalts arribarem al característic peu de via, rere el gran gendarme.





1 Llarg V+ tacs de fusta per 40m 
Aquest llarg quan el veus els dels que intimida i jo anava molt condicionat perquè ja vaig veure la via quan vam fer la Casas-Chani i la vam repelar, tot l’entorn plegat et col·loca en una pelìcula d’Indiana Jones, però tot i així veig la Karma que va progressant amb tranquil·litat i va possant friends del 2 i del 3 allà a on son necessàris, és questió de practica i tambè anar xapant els cordinos dels tacs de fusta encastats.
La veritat es que la roca esta força rentada, però que a base d’oposició i tècnica de diedre sense adonar-ten et trobes a dalt per fer el flanqueig aeri per entrar a la 1R a sobre el gran bolo.
Aquí dalt penses prova superada, perquè encara no ets conscient del que segueix.
2 Llarg 6a. 1 friend encastat i 2 claus per 30 m
Ara toca enfilar-se per una llastra completament vertical que si no es prou espectacular dona pas a un tram atlètic que per superar-lo t’has d’enfilar a sobre una sabina i acabar de superar una panxa
aquí trobem un friend encastat per poder xapar-lo i seguir per anar a superar una altre panxa de pas rar per entrar a la 2R
3 Llarg 6b 2 xapes per 35 m
Aquest llarg va cap a la dreta per una placa fina i d’equilibri i canvia de paret per entrar en un diedre amb un pas atlètic i estrany
per seguir amunt per tot un tram brut que al estar mullat rellisca molt i fa d’un tram senzill i còmode, un bon mal de cap.
4 Llarg IV+ 40 m
Aquí comencem fent un flanqueig sobre una placa per seguir caminant uns metres fins trobar una alzina molt ferma a on es fa reunió
5 + 6 Llargs V+ i 55 m
La Karma per avançar més ràpid i com que els dos següents llargs son molt homogenis en quant a dificultat i traçat decideix acoblar-los i fer-los d’una tirada.
comencem escalant entre una fissura i una placa a on a la part de dalt per sortir per sobre ens obliga a fer un flanqueig que pel segon queda estrany i complicat i em liu una mica, un cop a sobre segueix be dintre de la seva dificultat per un diedre fins trobar la reunió d’un sol parabolt que la Karma reforça amb un friend a la fissura de l’esquerra.
7 Llarg V+ 1 spit i algun tac de fusta 30 m
Ara toca superar uns ressalts per arribar a una fissura que tenim que fer en bavaresa atlètica per seguir per un diedre d’encastaments fins una R opcional que xapem i seguim fàcil fins al peu de la gran fissura, aquest llarg al final a resultat més potent del que pot semblar en un principi.
Des d'aquesta reunió la Karma fa un petit vídeo molt maco i divertit, almenys desenfadat.
8 Llarg V+/A1 o 6b+ 20 metres
Ja estem sota la temuda gran fissura vertical que esberla tota la roca de dalt a baix, conferint una bellesa única i espectacular, tot el conjunt es atractivament dantesc, des de la primera assegurança ja penjem l’estrep per intentar no petar-nos només començar, tot i les assegurances fixes la Karma posa un friend per sortir a sobre la lleixa, en un pas complicat, estrany i desangelat fins poder posar-te dret per arribar a xapar la següent assegurança
per tant un tram obligat a on no pots anar de xapa a xapa sense patir i molt, per continuar en A1e fins la sortida cap a l’esquerra que encara que tomba intimida perquè l’entrada al balcó de la R es molt aèria i jo aquí ja començo a pagar el cansament i la tensió de tota la via.
Un cop els dos a la R, ens mirem amb la satisfacció de la feina ben feta i el regust dolç com la mel d’haver conquerit aquesta via, com ja es va fent fosc ràpid i el llarg que queda no aporta res a la via des de aquesta R comuna amb la via Casas-Chani que ja coneixem, decidim baixar des d’aquí.
Descens: 
La Karma tira avall repelant una primera part totalment volada, per desprès anar caminant fins la paret contraria a on es troba la R Opcional entre la R7 i la R6.
De la R Opcional fins la R4.
de la R4 fins la R2
de la R2 fins al terra, repelant mig aeri pel diedre perfecte, una meravella.
En total 4 ràpels, ara toca desfer el camí fins l’aparcament de Santa Cecília i intercanviar-nos l’abundant material, mentre observem la bellesa de la lluna plena del capvespre, que dibuixa els relleus al Serrat del Moro.
Via Mas-Brullet al Serrat del Moro