Plaques A La Dreta de l'Oskar i Totxo de l'Oskar

El dimecres 11 de juliol ens ajuntem una colla per culpa de l'Enric Kikperic, que pel facebook em demana d’anar a escalar, perquè  no ens coneixíem de res i vam creure que estaria bé. Llavors veig que es una bona idea i que la podria fer extensiva a d’altres amics del Grup Natura100 i faig un esdeveniment per qui vulgui compartir aquesta tarda amb nosaltres, com que es aprop de casa meva també i animo a la meva filla Mercè Guitart, perquè vingui, i probar aviam  si li fa gracia i troba alguna noia que calci el mateix número de peus i així ella pugui inclús fer alguna via, aviam si li agrada, i per matar dos ocells d’un tret també enredo a la meva dona Marga, dient que ni que sigui per veure l’ambient i veure escalar per primer cop a la seva filla i a mi, que tampoc m’havia vist mai.

Una cosa per l’altre va vindre i crec que tant ella com tothom so van passar d’allò més bé.

També si van voler afegir la Maria Josep Alonso Llopis, Sergio Garcia Rota, als que tampoc coneixíem i al Alex Godmir, Rosa Farràs i la seva filla Mar, i el Jose Manuel Corrales, amb el que ja havia coincidit amb algunes sortides, i jo mateix Xarli en total 10, no esta malament no?

Com que entre tots teníem prou material, vam obrir 3 o 4 vies a la vegada i varies vegades així que tothom va poder fer ven bé entre 3 o 4 vies, depenent de les forces de cadascú.

I a part de la Placa a La Dreta de l’Oskar, que hi han més vies que no a la ressenya del bloc del Kpujo, (l’obertura de noves vies es constant), també vam muntar un parell de vies del Totxo de l’Oskar amb més grau, L’Alguer 5c i la Cala Luna 5c, així tots vam poder gaudir de més de 10 vies de molts graus diferents entre el senzill III+ fins el 5c.

A l’arribar a la roca sobre les 17 hores vam poder escalar a l’ombra de l’intens sol de l’estiu i vam estar millor del que ens pensàvam.

Crec que puc dir en nom de tots que hem pogut passar una bona tarda, amb una gent molt maca fent el que més ens agrada, escalar,i passant-ho bé, també amb l’ especialista l’Alex, que també son importants i la serenor i la implicitat del José Manuel i la Ma. José, la intimitat dels més reservats, l’Enric i el Sergi, la facilitat i decisió de la Rosa, la simpatia de la Mar, les primeres passes de la Mercè, la reportera i observadora d’aquesta tarda la Marga i jo que miro d’estar atent a tothom per així no perdrem res: el Xarli haahahah.

Que més es pot demanar? Siauuuuuuu

Sector Vista-Pirineu Escalada Esportiva

Aquest matí dissabte 7 de juliol he quedat per primera vegada amb el Manel Niubo a l’aparcament del Carrefour de Manresa per anar a fer esportiva, es la primera vegada que sortim junts i per atzars de la vida,  i fer algun sector que ell coneix, per més sorpreses anem a buscar un altre noi amic d’ell i ara també amic meu el Jonny.Herber, per conèixer-nos i practicar esportiva a la Urbanització Vista-Pirineu d'Artés.

Aproximació:

Sortint del Centre Comercial a la rotonda agafar direcció Berga-Vic, més endavant trobarem a ma dreta un altre trencall Berga-Vic, agafar-lo i ara teniu que escollir  direcció Vic es la N-141, que ja no tindreu que deixar fins arribar a la rotonda a on al mig i ben clar posa Calders, dons ara cap a Calders Carretera B-431.

Quan creuem el poplet a 3,4 Km. sense desviar-nos per res trobarem a la nostre dreta un gran retul que ja hi diu Vista-Pirineu i a sota Artés, just per davant d’aquesta indicació a la dreta trobareu suficient espai al costat d’un diposit d’aigua per deixar el cotxe, jo ja el vaig encara per sortir.

Inici

Ara teniu que caminar en direcció contraria i paral·lela a la carretera que en vingut, veureu un caminal del mateix trepitjar una mica perdedor, el seguiu, (menys de 100 metres) i en molt pocs metres trobareu unes cordes fixes nuades, que ens ajudant a baixar, (compte perquè encara que no es molt difícil podeu relliscar) per trobar un altre tram amb grapes, com una mini-ferrada, que ens ajuden a arribar al sector.

Aquest es un lloc molt amagat amb una aproximació al sector, amb cordes fixes i una mini-ferrata per arribar a la zona d'escalada, esta a l'ombra tot el dia, encara que feia xafogor.

La primera via que ells han fet d'escalfament, que per mi ja anava en serio a sigut la primera que trobem només baixar per les grapes, Via La Llastre 5c, encara que es la via més fàcil del sector va be per escalfar les articulacions i gaudir del major tram que te en bavaresa.

Desprès en fet la següent que trobem en tombar la placa de roca, la Via Bicoca 6a., més complicada per la finura de mans i peus de la via.

I, per últim ells han fet la via Matafaluga 7b i que jo he gaudit molt fent d'espectador i gravant el vídeo en el torn del Jonny, la propera vegada ja gravaré al Manel, de totes maneres es un luxe veure aquests nois treballar en aquest nivell i condició física.

Es una zona poc coneguda, petita però amb tot el que busquem, tranquil·la i a l’ombra tot el dia, amb molt de grau i desploms en els que els més agosarats s'ho podent passar d'allò més be. Siauuuuuuuuu

Zona d'Escalada Esportiva la Cova de l'Ós

He estat buscant informació per internet d’aquest sector que m’ha anat molt bé per completar i poder fer una mica d’article amb un relat amb cara i ulls, d'aquest racó tant desconegut, la veritat es que no hi ha gran cosa, bé la informació necessària, el que vull dir es que es nota que es inhòspit i que els escaladors no els sovinteja.

Aquesta vegada a través del facebook ens hem ajuntat uns quants fanàtics de l’escalada esportiva per descobrir aquesta zona, entre ells el Martin Lewis, David, Joan, David, Peter, Jordi Coma, i jo Xarli.

COVA DE L’ÓS

Aquest sector d’esportiva té un dels bagatges més llargs de Montserrat, va néixer a la mateixa època que el Secretivo Marcelino, però fins ara la seva divulgació ha sigut nul.la.

Per fi han sortit ressenyes a la nova guia del Lucky, però tot i així no sembla que la gent s’animi.

Nosaltres hem fet un parell de visites i ho hem vist molt abandonat, però ens ha agradat: per la qualitat d’algunes línies que s’escalen a vista de veritat (absència de magnesi), per les distàncies, correctes però obligades, que fan apretar el coco i per la tranquil·litat del lloc.

Aquí va un post a veure si la penya s’anima a anar-hi.

Aproximació:

Venint de Barna, entrem a Monistrol de Montserrat i passada la benzinera, de seguida hem de girar a l’esquerra, passant just entre el Restaurant Bartomeu i el bar Bartomeu, veure foto:

Entrem a una urbanització on hem de seguir amunt pels carrers recents asfaltats.

Hem de passar pels carrers c/. Avet, c/. Azina, c/. Xiprer i c/. Pi (tot ben senyalitzat) i aparcar al final d’aquest, o bé continuar "com jo he fet" per la Travessera del Pi, que després d’unes cases, queda tallat, però amb suficient espai per voltar el cotxe i aparcar.

Inici:

Des d’aquest aparcament continuem endavant per una pista molt ampla(no tenim que arribar al revolt que fa tancat a l’esquerra), i que en molt pocs metres per la nostre dreta es converteix en un caminal (compte perquè costa a l’inici de veure’l) i que en 5-10 minuts i alguna esgarrinxada ens porta directa a la Cova de l’Òs.

Per accedir a vies de més a la dreta, abandonarem el camí abans, improvisant trencalls, però està molt tapat i pot ser útil portar tisores de podar.

Quan vaig arribar a la cova de l'ós la majoria ja i eren i estaven fent un nivell molt alt (més de 7a), vaig fer algun intent i ho vaig deixar còrrer.

Desprès d’una estona va arribar al Jordi Coma i vam fer les número 14 via Normal IV+ de 7 metres i 13 Via Sisa, Sisa ai ai 6a de 10 metres, dels grau de la via aneu amb compte, perquè he trobat que per mi valoren baix i tot el sector es de mans i peus fins.

Ara us passo la informació necessari per poder gaudir amb seguretat d’aquesta zona d’escalada, també és bo que sapigueu que dins la cova de l’òs, trobareu penjat d’un cordill un pot de plàstic i dins les mateixes ressenyes.

De fotos en vaig fer poques, perquè més que escalar vaig observar com aquests nois experts o feien, i d’allò més bé. Però igualment vaig marxar content d’aquesta nova vivència, suposo que quant agafi més nivell, si és que l’assoleixo i tornaré. Siauuuu

Via L'Hora Violeta 5c,6b+ Sector Columpi -Can Jorba-

El dimecres 27 de juny vam quedar amb el meu amic de Ferrades José Manuel Corrales, per fer una mica d’escalada esportiva, bé, tot aquest jovent tira més que jo, per l’edat i per la veteranía, però jo faig el que puc i el cas, és que m’ho passo molt bé.

Com ara a l’estiu fa calor li vaig proposar anar a Can Jorba a un sector que m’havien aconsellat anomenat El Columpi, amb una bona varietat de vies a l’ombra, això sí, de nivell alt.

Ressenyes dels Sectors d'Escalada Esportiva de Can Jorba

Vam arribar a la roca i  ens vam trobar uns nois molt macos que estaven fent, la via Callat Mamut 7a els i vam preguntar per fer una via una mica assequible d’aquell sector, que nosaltres desconeixíem i ens van aconsellar L’Hora Violeta 5c amb un pas de 6b+, el José Manuel, la va treure de primer, això si, se la va tenir d’estudiar i suar de valent, desprès la vaig fer jo de segon amb ajuda logística i algún A0, però igualment estic satisfet d’haver-la fet.

Desprès vam intentar fer la via del costat Tic Tac Toe 6a, 6a+ i els nostres veïns ens van xapar la primera amb el pal telescòpic i ja ens van dir que sense cap problema que si no ens en sortíem, la feia ell i la desmuntava.

I així va ser vam fer el que vam poder i al final ell va tenir de vindre a desmuntar-la.

A aquestes alçades ja teníem els dits en vermell i dolorits així que vam donar la sessió per acabada i amb la fresqueta vam fer el camí de tornada.

Vies Agraïda 6C+ i Despertaferro 6b+, Zona Santa Cecília, Sector La Balena

Aquesta tarda 20 de juny, últim dia de primavera he anat a fer esportiva per conèixer al Jaume i la Isa, un amic virtual del facebook per interès d’aficions, d’ell el primer que em va encuriosir va ser que filmes les vies d’escalada més naturals tipus aventura  i sense cap tipus de interès,  que podeu seguir en el seu bloc Aventura Alpina, per pura afició a l’escalada i sobre tot per l’alpinisme.

En aquest moments per mi la via i el sector eren el de menys, però gràcies a tot plegat vaig tindré contacte amb aquest sector, i encara que per mi es de molt nivell, he pogut seguir la tècnica d’ells, per saber com s’ho fan per poder encadenar aquestes vies.

A sigut tota una lliçó magistral comprovar com estudiant pam a pam els passos i amb quina serenor guanyant la roca i al final aconsegueixen encadenar.

Quan jo vaig arribar al sector, ells ja estaven estudiant la via Agraïda 6c+, i entre els seus descansos vaig poder temptar la via, però desprès del tercer intent vaig desistir, però es igual el cas es que vaig viure com el Jaume l’encadenava.

Desprès van preparar per fer la via de més a la dreta la Despertaferro 6b+, que semblava fàcil, però en aquest grau, de fàcil no hi ha res, la Isa la va munta per intentar encadenar-la fins que ho va aconseguir i jo entre mig també vaig intentar fer-la i  jo a la tercera amb la logística i paciència del Jaume i la Teòrica de la Isa, més algun Ao i diverses trampes, al final he acabat aconseguir pujar.

De la vies no us puc explicar gaire coses ja que son molt desconegudes per mi, però si que us puc dir que tenien sobre 15 o 17 metres.

Tota una experiència positiva tant el conèixer a aquesta parella com el plaer d'escalar amb ells, ara només cal que tinguin paciència en que jo consolidi aquest nivell per poder participar més a sovint.

Siauuuuuuuuuuuu

Placa de l'Indi, Totxo de la Neta, Totxo Estel i Totxo de l'Oscar

Aquest dissabte 31 de març convidat  pel Francisco, amic de ferrades, he tornat a Collbató per practicar l’escalada esportiva i de pas he conegut nous bojos per la escalada com l’Alex (Camaleo), la Montse, l’Helena, el Manel, etc.(perdoneu però els que em coneixen ja saben que els noms hem costen molt de recordar i si son de tius Lletjós més).

Aquesta vegada en fet quasi totes les vies de tres sectors, jo només us vull detallar les vies que jo he fet, senceres, per donar un relat més real i fidel.

Sector Pell Roja

Placa de l’Indi

Primer he tornat a repetir la que anterior-ment vaig fer com a primer, quedant batejat a les vies esportives.

Mohicans Rebels IV+ (22 metres)

Es una via que no conte amb tanta densitat i alegria de xapes, com la resta d’aquesta Placa, però igualment està ben assegurada. En aquesta via hi ha més canto per a mans, però el ressalt és més dret.

Totxo de la Neta

Via Esperó de la Martina V+

Faig un intent i entre la 3 i 4 cinta no ho veig clar i baixo, la Montse agafa el relleu i em vaig fixant be a on posa els peus i els seus moviments, desprès ho torno a intentar assegurant-me el Manel i amb la visió del meu progrés per l’Alex que ambdós  amb donen serenor per aconseguir superar aquest pas i poder arribar a dalt de tot, per mi a sigut un repte que ara tranquil·lament puc dir que he superat.

Totxo de l’Estel

Desprès canviem de sector i ja trobem al Francisco, l’Helena i l’Alex,(i dos nois més), que han anat a per aquestes vies de més dificultad directament.

Via el Capitel V+ (20 metres)

Aquesta via no me suposat massa problemes fins quasi la part final on la roca queda més fina i una mica desplomada.

Estic molt content quant més escalo millor amb surt i tinc més confiança amb mi mateix i amb els meus peus de gat.

Sector Totxo de l’Oscar

Aquí només 4 canviem de sector per vindrà a fer una via prou maca.

Via Tete 6a

Aquesta via va resultar una mica relliscosa la sortida i una mica difícil el tram final més vertical i atlètic que fa que valgui molt la pena.

Comparteix reunió final amb la via del costat esquerra L’home del sac (V+).

Escalada Esportiva- Sectors Sioux i Pell Roja

Aquest dissabte 3 de març, hem decidit quedar per fer algunes vies esportives a Collbató a la Zona dels Graus, amb la Silvia Bejar, la Núria Brossa, el Aldo Davidov, i jo (Xarli).

Ens trobem al Bar Muntanya, per esmorzar l’entrepa tranquil·lament i guardar forces, així anem donant temps als que no tenen gaire bona combinació.

Ens posem en camí per anar a buscar el Pujol cruïlla en la que ens podem dirigir a diferents sectors Els Graus, El Jardinet, etc., o be anar a buscar la part de dalt del camí de les Bateries per alguna de les Dreceres, nosaltres seguim pel camí de l’esquerra, per on acabarem tombant a la dreta i amunt fins aproximarnos als Graus, ara la Sílvia que coneix més aquestes vies ens porta al Sector Sioux.

Sector Sioux

Via Rhinoceroscript  5c

Via Maleïda Al·lèrgia 5c

La Sílvia comença de primera la via Rhinoceroscript 5c, mol valenta i decidida, ella diu que aquesta no l’havia fet mai.

Mentres jo intento fer de primer la via de la seva esquerra, la Maleïda Al·lèrgia, també 5c, ho intento quatre vegades i ho deixo corra, encara es massa difícil per mi.

La Núria també prova de començar la via i tampoc no pot, diu que es vol posar en forma i implicar-se més amb l’escalada.

La Sílvia quan a reposat un xic, tota decidida agafa i puja també la via Maleïda Al·lèrgia, tota una crac.

En tot aixó l’Aldo Davidov, ens explica perquè assegurar amb Gri-Gri o amb Reverse, nussos, etc., i que ell al seu pais d’origen te una experiència de 10 anys com a instructor d’escalada.

Jo l’incito a que es posi els meus peus de gat i que provi de pujar-hi, ell diu que no cal que l’únic que pretén es conversar amb nosaltres i passar un bon matí aprenent a parlar espanyol.

Jo insisteixo a que ens demostri tanta habilitat que ens explica, però que al mateix temps excusa.

Al final per la meva insistència es posa els meus peus de gat i ens deixa bavejant, pujant ràpid i segur, al que també fa diferent a nosaltres, és que quan esta dalt a la reunió, desmunta la corda i baixa fent ràpel amb el reverse, en lloc de despenjar-se assegurat amb el Gri-gri, es veu que en alguns països ja fan això.

Sector Pell Roja-Placa de l’Indi

Via Bolquers i Papilles IV

Via Mohicans Rebels IV+

Desmuntem la paradeta i la Sílvia ens porta a la Placa de l’Indi, per fer alguna via més assequible per nosaltres dos, (la Núria i jo).

I ens decidim per fer dues paral·leles,la Sílvia comença per la Via Bolquers i Papilles IV de 22 metres, i com ja ens te acostumats, molt bé, sense preses i gaudint de la via.

Jo al mateix temps tossut provo a fer de primer la Via Mohicans Rebels IV+ de 22 metres, i ho aconsegueixo, estic molt content, perquè els esforços i sacrificis que estic fent des de fa un temps, se’n tornen amb alegries, estic eufòric com un nen petit, (he fet la meva primera via de primer, yuuuujuuuuu).

Ara ens anem intercanviant tots les vies i les completem tots 4, com ja s’ha esta fent tard i es diumenge, la Núria i jo decidim anar cap a casa i guardar forces per un altre dia, que avui ja ha sigut prou intens. Això si, abans ens fem una foto de grup.

La Sílvia troba una colla d’amics pels voltants i convenç a l’Aldo, perquè es sumi amb els seus amics i quedar-se a fer alguna via més, crec que anaven a fer el Soldat. Siauuuuuuuuuuu

El Jardinet-Escalada Esportiva IV (Collbató-Montserrat)

Aquest matí em quedat amb el Josep a les 8:30 per anar a fer un vol per Montserrat, com em vist que havia molta boira, em decidit anar a practicar una mica d’escalada esportiva, a la qual fa temps que li estic demanant de sortir per iniciar-me, ja que jo no ho avia fet mai.

la descripció del lloc l' he copiat literalment del bloc del Josep, Esgarrapacrestes, El Jardinet (Collbató-Montserrat Sud-Dreta), perquè ell ja ho ha explicat molt bé, jo només us vull explicar la meva primera sensació.

Primer em esmorzat i desprès ens em començat a equipar l’únic que no ens em posat i si que el portavam han sigut els cascs.

M’ha explicat com fer un vuit al mateix temps de com funcionava el Gri-Gri, i com tenia que reaccionar jo per ajudar a fer més segura la pujada o la baixa d’un company, en aquest cas em sigut nosaltres dos.

Ell com es lògic a fet de primer pujant per la via “Orella d’Ós, posant mentre progressava les cintes exprés, de tant en tant l’he avisat perquè estigués ben segur per poder-nos fer alguna foto, un cop a dalt de la via a muntat per baixar i aquí es quant he sentit que jo prenia més importància en quant a protagonisme donant corda i fent més segura la baixada del meu company.

Desprès em passat la corda de forma adient per poder fer el vuit per assegurar-me jo, començo a fer la via i sentir els peus de gat que m’ha deixat el Josep, penseu que jo mai me'n havia posat mai caps i mentre anava progressant anar recuperant les cintes, cada cinta que recuperava em feia sentir millor volia dir que la cosa anava força bé, així fins arribar a dalt de tot, on ell des d’abaix a controlat al meu rappel, un descens tranquil i de plaer un cop has superat la primera impressió per l’alçada i la posició que has de adoptar per baixar.

Desprès d’uns minuts em fet un altre via al costat mateix la anomenada “Dent de Lleó” i també a anat tot perfecte, a sigut un debut sensacional al que m’ha deixat molta il·lusió per endavant, encara que a la meva edat no crec que prosperi gairà més, o més ven dit de moment estic molt content amb el que he aconseguit amb l’ajuda del Josep.

El Jardinet és una petita placa situada a l'esquerra de la Drecera de Fra Garí i la dels Graus, al final mateix del limit dels antics camps de vinyes. Si arriba des de Collbató en uns deu minuts, sense cap tipus de dificultat.

En aquesta zona hi trobarem quatre vies que no superant els vint metres, ideals per les persones que es volen iniciar en el món de l'escalada. La graduació dels itineraris va des del -IV a un V molt justet; últimament al costat s'han obert unes tres vies noves de dificultat més alta, de 6a+ i 6a-.

Degut a la seva escassa dificultat, la curta aproximació, un peu de via pla i tranquil i la seva orientació sud, fan que aquesta placa sigui una de les més visitades de Montserrat, durant les èpoques de més fred. Així no serà res d'estrany trobar-hi famílies senceres amb nens molt petits, cursets d'iniciació, escaladors veterans sense gaires ganes de traca o persones iniciades a l'escalada en edat tardana.

Amb tot això ens trobarem que en algunes ocasions amb tant de personal, les quatre vies no donin per a tots i la zona es converteixi en un mercat, on tindrem que fer cua per fer una grimpada de cinc minuts; llavors la solució es agafar els estris i sense perdre alçada anar per l'esquerra a la zona dels Graus o Nou Barris, on trobarem moltes més vies d'escalada esportiva, de graduacions molt variades.

Equipament:

A càrrec d’en Pere Lloveras, desembre de 2003 (vies 1 a 4) i febrer de 2005 (vies 5 a 7).

Totes les vies equipades amb parabolts i xapa, doble anella al final per la via 1, doble anella comú per les vies

2, 3 i 4, doble anella per les vies 5, 6 i7.

Ancoratges a una distància inferior als 2 metres en tots els casos.

Comentaris:

Vies especialment pensades i equipades per a la iniciació a l’escalada de primer. Molt adients per a escaladors

que no busquin dificultat i per a nens i nenes; aquests últims trobaran sempre les xapes “a mà” des de les

preses més bones.

Peu de vies pla i còmode en antigues feixes de conreus recuperades per la vegetació autòctona. Orientació SSO,

sense ombra a partir de mig dematí.

Acostumeu-vos a utilitzar el casc des del primer dia i no oblideu fer top-ropes amb mosquetons de seguretat

sobre 2 o més ancoratges.