diumenge, 12 d’abril del 2015

Via Esperó del Vent a La Proa


Via: Esperó del Vent
Paret/Agulla: La Proa
Zona: Serrat del Cabrit -Montserrat-
Dificultat: V+ 
Dificultat màxima obligada: V (Ae)
Llargària: 50+50= 100 metres
Aperturista: J.Figueras i A. Macià al 1990 (per sobre de l’Aresta Brucs)
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: spits amb rovell de solera
Material: 12 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m (opcionalment un strep, prescindible).
Cordada: ....., Xarli NaturaCent i Sergi
Data: 12 d’abril de 2015
Observacions:

Avui a estat un dia excepcional, una via escollida per la ....., perquè la sabes gaudir jo i així a estat, l'he fet tota de primer, això si que es anar a saco paco, sempre però, assegurat i vigilat per la companya i la companyia de l'amic Sergi, que a poc a poc el sabrem fer sofrir millor.
Desprès una volta per l'entorn, guitant els sectors del clot del boixar d’esportiva i altres agulles prometedores (Arítjol, etc.) i apa a desfer la patejada i fer unes birres que per això pugem.

Aproximació:
Des del Bruc agafem en direcció a El Castell, seguim per l’esquerra fins trobar un retol que diu a Can Salses per la dreta i anem i passem per davant de la Masia i continuem la pista que volta fins baixar cap a la llera del torrent on tot el que avarca la vista son còdols entre oliveres, aparquem el cotxe aquí a la dreta de la pista mirant de no destorbar.
Des d’aquí podem observar una pista de còdols que han transformat el curs del torrent mirant cap a l’Agulla del Tambor, La Desdentegada o El Vermell del Xincarro, la nostre mirada en aquest cas a de continuar cap a la dreta fins veure a la part sud del Serrat del Cabrit l’esvelta Proa, anem seguint i el camí que es va estrenyent fins tornar-se en caminal per on seguim les marques de pintura vermella en els pins fins trobar una basa, nosaltres continuem per l’esquerra amunt seguint les marques i no deixant mai de mirar l’agulla fins arribar al peu de la Tonsura, l’anem vorejant de dreta a esquerra fins entrar a la canal a on ja veiem una corda fixa i amunt, durant la pujada anirem trobant equipament fixa variat fins al cap de munt on una placa commemorativa ens marca l’inici de la via.

1er llarg V+/V Ae 12 spits per 50 metres
Aquesta vegada tinc ganes de cremar jo així que ja ho teníem pactat amb la ....., tiro jo de primer amb uns primers passos en fred que costen una mica, però ràpidament la paret s’adreça en 5 sup i me de posar a to ja, tot i que la roca es excel·lent no val a badar, entre xapes s’ha d’escalar, arribo al flanqueig en 5 sup. i supero un petit bony amb presa de primera però que te l’has de mirar una mica, que si per la dreta o l’esquerra de la xapa, aquestes coses que et fan barrinar, res un cop de gas molt fàcil i amunt amb continuïtat de verticalitat i tipus de presa, l’escalada se’n fa divertida i deixo un estrep i cintes llargues per si calen, jo no ho he fet servir, arribo a la 1R de tres spits i recuperò primer al Sergi i desprès a la ....., ordre que seguirem fins el final.

2ón llarg IV+ 6 spits per 50 metres
Continuo recte amunt força vertical però sempre amb bona presa fins superar el tram de 4 sup. poc a poc va afluixant amb un festival de còdols cada cop més gran amb passos de 4 i fins arribar a la reunió a peu dret, a estat tot plegat una escalada de plaer, ara recupero els companys.
Gaudim per uns moments de l’entorn que es molt diferent al que estem acostumats, més tranquil amb un ambient plaent ideal per fer-nos una selfie de la cordada pel record.

Descens:
El descens es pot fer per la mateixa via, però per la experiència que ja te la ..... ens o desaconsella i la fem per la Canal per on anava la via Torres-Nubiola actualment desequipada.
Amb doble corda de 60 la ..... que ja sap a on vol anar tira avall, quan arriba al coll continua travessant una mica de bardisses fins arribar a una pètria alzina on munta la reunió.
Baixa el Sergi i jo al seu darrera, el segon ràpel el faig jo amb una sortida un xic curiosa, amb la corda posada per una branca gruixuda fas una sortida de “tarzan” a on el més difícil es equilibrar-se be i avall, fins a peu de via.
Aneu en compte perquè sense voler el Sergi amb el moviment de les cordes i que la roca en aquest tram es totalment descomposta em tira uns rocs que si no arriba a ser per experiència els paro amb el front.
Així que poseu-vos en un canto i fora tonteries, quan estem tots a terra recuperem el material i anem a dinar a prop del peu de via, fugint del ventet i posant-nos al solet.

Desprès fem un vol pel sector del Clot del Boixar d’esportiva i avall a desfer el camí que queda una bona patejada, fent avui que sigui un completo, patejada, mini-ferrata, escalada, mini-ferrata, volteta i patejada i apa a per la birra que per això escalem. Gassssss i Amunt.


divendres, 3 d’abril del 2015

Trobada Esportiva al Pas de la Mala Donal del Garraf



Aquí us deixo l’únic lloc útil per la trobada i juntar-nos per esmorzar plegats, trobareu aparcament a l’entrada del túnel, penseu que parlem de pocs metres de distancia ja que el poble es molt petit.





Un cop sortim del bar Antonio, creuem el pas peatonal i seguim rampa avall cap al port i en direcció al túnel (els cotxes no cal tocar-los d’on hem pogut aparcar) creuem per dins el túnel i seguim el camí de la pedrera fins a pujar a un coll on trobarem un forat tancat i senyalitzat amb (varilles d’obres). 


Nosaltres prenem el camí que puja a mà esquerra molt pocs metres. Quan el camí s’estrenya, girem a la dreta, en direcció al mar. Un pi singular a la vora del penya-segat ens indica la direcció a seguir i el punt on prepararem el descens, seguim i trobem un passa ma de cable (es un sector nou de vies esportives) seguim i quan arribem a una plataforma plana ja estem a peus de vies del sector del Pas de la Mala Dona, si el travessem sencer i continuem anirem a un parell de sectors més nous.


Caracteristiques:
Al ser un sector davant del mar es recomenable visitar-lo tot l’any menys a l’estiu, a on ens podem quedar torrats.

Llàstima que la roca es un calcari polit que no dona opcions a trobar peus i molts calvus per les mans, cosa que fa l’escalada bastant desagradable.

L'equipament és molt bo, les vies estan equipades amb parabolts i químics.

L'altura de les vies ronda entre els 20m i 30m i encara que hi ha algunes vies que consten de diversos llargs, només se sol fer el primer com esportiva, fet que si ens aventurem podem trobar la resta dels llargs amb equipació força antiga i deteriorada.

Es recomana portar corda de 60m per no tenir problemes i vigileu amb els descuelgues.







Resum:
Avui ens hem trobat els amics de Natura100 per fer escalada esportiva al sector clàssic esquerra del Pas de la Mala Dona al Garraf, com no podia ser d'un altre manera a estat tot un matí intens, d'apretar de valent i donar-ho tot això si entre moltes rialles i xerrades inclós el dinar.


Hem estat en:

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la trobada