dimecres, 31 de desembre del 2014

Escalada Esportiva a Moja

enllaç a les fotos de facebook de la jornada d'Escalada Esportiva a Moja (Penedes)


Situació:
La Font de l'Ametlló és una zona d'escalada esportiva situada al parc natural de la Vall d'Olèrdola. Son vies de 17 metres com a màxim, equipades amb material divers i "descuelgues" a on qualsevol via es pot fer amb només 8 cintes expres i amb una dificultat entre el IVº i el 6c.
Aproximació:
El meu consell es que la primera vegada millor seguiu les indicacions del GPS amb els enllaços que us facilito, però tot i així aquí teniu una breu explicació.

Hem d’arribar a Vilafranca del Penedes, si voleu per AP-7 (sortida Moja) un cop al poble de Moja el travessem i sortim en busca de la Urb. Daltmar, passarem el Restaurant Mas Granell de llarg farem un revolt a l’esquerra i un altre a la dreta molt marcats, aquí aneu a la guait que veureu una pista a l’esquerra la seguim una bona estona fins arribar a una Línia d’Alta Tensió a on ja podem aparcar en qualsevol costat, un cop amb tots els trastos, ens tenim que dirigir cap al sud per un camí marcat amb fites i marques de pintura fins arribar a una barrancada on trobarem uns passamans i cordes fixes que ens faciliten baixar al sector d’esportiva.

coordenades de l’aparcament

coordenades del sector d’escalada
a prop de Olèrdola, Ctra. de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5, 08870 Sitges, Barcelona, Barcelona
Resum:
Avui ens hem agrupat uns quants amics accidentalment a corre cuita i desordenadament per al final fe una matinal prou xula, al solet i en màniga curta o sense samarreta, per una roca calcària espectacular on predominen si les trobes les bústies i els bons cassos, tant en placa IV com en sostres 6b/c a on ens hem centrat més avui, una zona d'hivern en la que hi has d'anar aviat per no tindre que agafar tanda, però molt recomanable, jo avui també he sortit bastant ben parat fent de primer, tot i fer una voladeta amb cremada de corda inclosa, per no portar-la be. (aquest cap, hahahah) res, uns companys, unes vietes i unes birretes que t'arreglen el matí de diumenge amb gent molt maca.
hem estat:

Hem estat dedicats més a les vies del Sector Desploms + Pitucris perquè es més espectacular encara que també ne’m fet alguna del Mur i del Central.

21 Cuca Petita V+
22 Salamandra IV+
20 s/n 6b
61 El Petit Princep V
17 Eukalipnos V+
11 Roser 6a.
12 Crisis V+
39 Hores Bruixes 6b
Tots hem pogut escalar forces metres i amb una bona dificultat triada per poder-nos posar a provar i superar-nos, jo he tornat a fer de primer podent continuar perseverant i entossudint en el meu propòsit de fer-me un bon escalador i agrair a tots els companys la seva paciència, sobre tot al Blai, que és el que més em provoca.

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la jornada.

divendres, 26 de desembre del 2014

Trobada Esportiva al Nas de La Riba


Aquí us deixo les fotos de la trobada d'avui que hem fet a la zona del Nas de La Riba a Tarragona, un lloc en calcari increïble amb unes preses que semblen sicades per poder tibar amb tranquil·litat sense regalar res, un grau mig sobre el V, desprès dinar en conjunt i a explicar batalletes, que també ens agrada força i ja sabeu Gassss i Amunt.
Aproximació
les coordenades de l'aparcament son 41º18’48.33”N 1º11’04.69”E 
Aquí us deixo l'enllaç al Google Maps perquè us sigui més fàcil:

Us deixò els enllaços al blog Natura100 d’altres quedades en aquesta zona, perquè en tingueu més dades tant de les vies com de l’aproximació,


També o trobareu tot molt ben explicat a la revista, Jané Vallvey, J., Guia d'escalada Clàssica a les Muntanyes de Prades, Col.lecció Azimut, n. 79, Cossetània Edicions, pp. 142 i 153.

hem estat:
Cinto Romero

Hem fet les vies: (les que m’han recordo perquè entre tots ne’m fet moltes)

El Palmito Facilon IV+
La dels Sostres V+
Merda X un tubo V
Palomino V+
Escolanet V
Espolon Reten V+
Sabrina V+
No a la Guerra 6a.
Peus de Pat V+
Parabolts 6a.
Fisuranet 6a.
Vaig Sobrat 6a.
Arriba el Tav 6b i unes quantes més, 
cadascun de nosaltres vam fer un pròxim d’entre 4 i 6 vies, no esta malament, oi?, excepte el Jaume Escorsell que no en tenia mai prou, estava imparable, he intractable, una bestia de la tapia sobre tot esportiva, tambe el luxe de poder comptar amb l’aperturista i promotor principal d’aquesta zona el Cinto Romero i els amics de Tarragona Jordi Vives i Alex Ossó que ja comencen a tibar amb el relleu, els seus fills, quina meravella veure’ls a tots plegats escalant, i pels que no havien vingut mai o no havien escalat mai en calcari de luxe, en resum tot plegat a resultant un matí molt complert, amb ambient i solet, llàstima del vent.

Personalment he quedat molt satisfet dels companys de corda que em anat escalant per ordre estricte de tanda un munt de vies i tots 3 de primer (el Toni Casanovas, l’Alba) també ja a ultima hora compartir corda amb el Toni Serena, un plaer comptar amb tots vosaltres per escalar, riure i passar uns bons moments.

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la trobada.

dijous, 25 de desembre del 2014

Via Trinxats a La Trumfa




Zona: Sant Benet / Montserrat
Agulla/Paret: La Trumfa
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V (D)
Dificultat obligada: V de Sant Benet
Grau d’exposició: Mitjana
Compromís: Baix
Llargària: 35+35= 70 metres
Aperturistes: J.M. Alsina i R. Rubio al febrer de 1990
Equipament: Via equipada amb spits
Material: 7 cintes exprés + reunió
Orientació: Sud (sol tot el dia)
Cordada: ..... i Xarli NaturaCent
Data: 25.12.14



OBSERVACIONS:
Avui he tingut el plaer i el luxe de poder escalar al dia de Nadal amb la meva companya ....., al final hem decidit fer una via més senzilla per viure més relaxadament aquest matí i poder compartir-lo a l'hora amb el dinar de rigor familiar. Ens hem repartit els llargs fent ella el primer i jo el segon i anar fent CoCo per les aventures del proper 2015.



Aproximació:
Des del monestir de Montserrat cal pujar per les escales del pobres i bufar pel pas dels Francesos fins arribar al Plà de Santa Anna on cal seguir a la dreta tal com diuen els indicadors en direcció a Sant Benet, desprès d’una altre estona trobarem a ma esquerra unes escales que ens porten a Sant Benet, un cop al refugi es un bon lloc per esmorzar o el que vulgueu, ara cal continuar pel caminal boscos endavant cap a la dreta (direcció Trinitat). La primera agulla que trobem és la Trumfa. Agafarem el canal que puja cap a l’esquerra fins al peu de via.


1 Llarg IV+/V i 7 spits per 35 metres.
La ..... (La Jefa), com sempre que es la que marca territori, surt primer i amunt per roca fina i una mica patinosqui, fins xapar el primer spit, aquest llarg sempre es de flanqueig diagonal a la dreta, per anar a buscar la part dreta del sostre que tenim damunt on trobarem la primera reunió, còmode.

Aquesta tirada encara que potser les ressenyes ens poden donar una visió de fàcil, ¡¡¡cuidadin!!! que te alguns passets de mirar-se’ls una mica i estem a Sant Benet.


2 Llarg V i 5 spits per 35 metres.
El segon llarg es per mi, tiro recte amunt fins topar amb un mur força vertical però ben protegit i posar-me de peus a una petita balma que flanquejo per l’esquerra un cop li trobo el pas, per tornar a la dreta i amunt per un altre tram vertical però més cantellut fins la reunió al cim, recupero la companya i fem la foto finis, una via que quan et trobes a gust s’acaba, una llàstima, però es lo suficient per passar un bon matí, fem la foto finis i avall.



Descens:
El descens el fem des d’una alzina que te unes cordes lligades i una anella que es veu de lluny, 20 metres de ràpel i avall, un cop a terra ens trobem al camí que va de Sant Salvador a Sant Benet, acabem de recollir tots els trastos i anem al refugi de Sant Benet per acabar de passar aquest preciós mati de Nadal i ja sabeu Gassssss i Amunt.


diumenge, 14 de desembre del 2014

Via l'Ordenació a l'Elefant


Via: L’Ordenació
Zona: Sant Benet / Montserrat
Agulla/Paret: L’Elefant
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a+ (aquesta via fora de S.Benet es un 6b de llibre)
Dificultat obligada: 6a+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 30+30+25+15= 100 metres
Aperturistes: R.Rubio i J.M.Alzina (gener 1992)
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 9 cintes exprés + reunió
Orientació: Sud (sol tot el dia)
Cordada: ..... i Xarli NaturaCent
Data: 14.12.14

OBSERVACIONS:
Si voleu fer aquesta via no us talleu les ungles i porteu els gats ben ferms que segur que els foneu (porteu algun “mallon”).
Una via amb una dificultat obligada de 6a+. encara que fora de l’àmbit de Sant Benet, seria un 6b de llibre, equipada amb parabolts amb tall d’esportiva, amb una distancia entre xapes de 3,5 metres aprox. i a on la seva dificultat màxima la trobareu en el primer llarg entre la 4a. i 5a. xapa, molt fina, fina, tant de peus com de mans, cal anar llegint la roca i encertar el millor itinerari.
Lo millor es que es una escalada de continuïtat per una placa immensa i una verticalitat extra-cervical, que no cap a la vista, una xulada i per postres, un cop al cim no cal repelar, (R cimera amb xapes xafades), es des-grimpa i es torna a peu de via caminant.
Combinable amb les seves veïnes Diedre Capeta (cal equipar) i Yonkio (equipada i d’estil semblant) o qualsevol de les 3 vies d’esportiva (25m), que trobareu entre mig, (6a.).


Aproximació:
Des del monestir de Montserrat cal pujar per les escales del pobres i bufar pel pas dels Francesos fins arribar al Plà de Santa Anna on cal seguir a la dreta tal com diuen els indicadors en direcció a Sant Benet, desprès d’una altre estona trobarem a ma esquerra unes escales que ens porten a Sant Benet, un cop al refugi es un bon lloc per esmorzar o el que volgueu, ara cal continuar pel caminal boscos endavant cap a l’esquerra i anar pujant en direcció a Sant Salvador, a la seva esquerra en una esplanada veurem el marcat Diedre Capeta, dons les xapes de l’esquerra es la nostre l’Ordenació més a l’esquerra trobem 3 vies d’esportiva d’uns 25 metres d’alçada i d’un grau mig de 6a. i a continuació la via Yonkio d’un tall semblant a la nostre però de 75 metres.

1 Llarg 6a+ 30 metres.
La ..... , com sempre que es la que te més adrenalina rabiosa acumulada surt primer per fer els llargs més compromesos, la via comença sens dubtes recta amunt, (d’aquelles verticalitats extra-cervicals), fins xapar el primer bolt que esta a uns 6 metres de terra, a partir d’aquí anem a guanyar una petita i estreta lleixa a on posar-nos en peus i que serà lo millor que trobarem en els dos primers llargs, ara anem a buscar una petita mini costre fissurada més a l’esquerra per tornar un pel a la dreta i superar el tram complicat i fi, però que molt fi on la companya feia uns sorolls molt sospitosos, però estava sola, us ho asseguro, una barreja de patiment i orgia donava pas al crit de “reunió”
per començar a tibar jo amunt i entendre quina festa es la que no em volia perdre, vaig patir de valent, no trobava res de res, però amb les ungles i les dents i les puntes dels gats o millor, que anava de segon, vaig respirar fons i amunt com sigues.

2 Llarg 6a. 30 metres.
El segon llarg comparat amb el primer es torna molt més amable i humà dintre de l’autentic 6a., a on la verticalitat, continuitat i passos de finura, segueix sent l’essència d’aquesta via, però amb mini-regletes, mono-dits i algun cigronet que et donen alè per seguir gaudint de valent d’aquesta immensa placa sanbenedictina.

3 Llarg 4c/5b 25 metres.
Ara llegeixo la mirada penetrant de la ..... (aquelles que fon) i prenc el relleu per continuar per aquest senzill llarg a on trobo un parell de passos de V, molt xulo i divertit amb molta ganda.
Des de la reunió es pot sortir cap a l’esquerra a buscar la des-grimpada del descens, però m’ho miro i em sento inspirat i que caram ja que som aquí li dic a la ..... que em be de gust acaba la via pel seu traçat.

4 Llarg 4c/5c 15 metres.
Així que llegeixo be la roca, localitzo les xapes i amunt a on els primers passos son senzills fins arribar a una panxa, que sembla fàcil i amb ganda, però les presses venen invertides i t’escupen, això em complica el pas i m’obliga a respirar fons, concentrar el meu CoCo i fer el pas de decisió, un cop fet segueixo amunt molt fàcil fins el cim, 
a on trobem les xapes molt xafades que compliquen una mica el passar els mosquetons, satisfet i feliç, recupero la meva companya i fem foto de cim, però la boira ens esta engolint i anem ràpids a recollir.

Descens:
El descens el fem baixant cap a l’oest una curta xemenia i seguir desgrimpant fins trobar a ma esquerra el caminal cap a l’ermita de Sant Salvador i peu de via, acabem de recollir tots els trastos i anem al refugi de Sant Benet a fer un mos amb la companyia de l’Angel Justel i el Jordi Mercader i a on també una estona més tard, si afegeix al Miquel Angel Hernandez , desprès un cop al monestir i per un cop d'exces d'adrenalina acumulada a quedat aquest vídeo pel record



i ja sabeu Gassssss i Amunt.

dijous, 11 de desembre del 2014

2a. Trobada Esportiva de Tardor a La Desdentegada



Avui ens hem trobat per anar a tibar fort a La Desdentegada buscant el tant anhelat solet i així a estat encara que la primera arrencada a peu de vies a estat molt freda, desprès amb el grau també hem anat agafant temperatura i ambient d'esportiva, nois a estat un plaer i hem estat:


Hem fet les vies números segon ressenya del Kpujo.

14 6a+
15 6a
16 5c
17 5c les cues de porc que conformen la R de “descuelgue” son un perill, estan a punt de partir-se.
19 5b
20 4c
24 6b
25 6b


Personalment he marxat molt satisfet ja que de les 4 vies que he escalat 3 les he fet de primer i al 6a+ de segon, però cada cop més a gust i amb sintonia amb la roca, aviam si el meu CoCo ja s'ha fet gran.
i ja sabeu Gassssss i Amunt.

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la trobada

dimarts, 9 de desembre del 2014

Trobada d'Estreps a Can Solà


Avui 30.11.14, vers la previsió de pluges quedem per esmorzar al Bar Anna i anar directament a fer estreps a la Balma de Can Solà, aquí us deixo un planol fet per mi perquè us pogueu orientar una miqueta.
Hem trobant més gent de la que ens pensàvem en un principi i només hem pogut fer una via que hi ha una mica més a la dreta de la font, una que li falta la primera xapa, però l'Alex portava un cargol de 6 m/m i una xapa recuperable i la començat a obrir de primer, molt motivat també la faig, patint com un bou de primer, però aquí a quedat això i la Gemma que la fet de segona, però per ser la primera vegada que fa estreps a sigut molt valenta i ha arribat fins el final, fins la R. 

La veritat es que aquesta via es més curta, però les xapes allunyen molt més que la via de la font i amb l’afegit gracies a l’Alex de no fer servir cap estri tipus FiFi, pura tècnica i adrenalina, tot quedant prou petats i satisfets podent mentres observar com plou a fora escoltant el soroll de l'aigua baixar, desprès tornant a casa per la carretera de Collbató a l'aeri de Montserrat he trobat les mentiroses rajant força aigua, donant un mati espectacular tot i l’aigua.



Hem estat: 

Aquí teniu el vídeo de les fotos.

dissabte, 29 de novembre del 2014

Vies Francesc Suñol i Aina


Zona: Malanyeu
Agulla/Paret: Paret del Devessó
Tipus de Roca: Calcari
Dificultat: 6a (D)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 30+30+25=85 metres
Aperturistes: Francesc Suñol (Agost 2006)
Equipament: Via equipada amb spits
Material: 9 cintes exprés variades
Orientació: Sud
Data: 23.11.14
OBSERVACIONS:
Aprofitant la 1a. Trobada conjunta dels Grups Natura100 i DonaAlpina a Malanyeu, el Toni i jo fem cordada per coneixens i escalar via llarga junts, ja vam coincidir una vegada a esportiva però no a la roca, així que aquesta ocasió es ideal per amigar-nos una mica més i saber fins on arriben de moment les nostres limitacions, a sigut tot un plaer escalar amb aquest noi amb tant de gas i decició.
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
1 Llarg V2 9 spits per 30 metres
Com estic formant el meu CoCo d’escalador i sense més preambuls li dic al Toni que tiro jo primer i m’enfilo per una placa que es deixa fer entre forats i bones presses, encara que prou mantinguda amb algun pas puntual de V, fins la reunió, aquesta tirada m’ha motivat, començo be, ara recuperò al company.
2 Llarg IV+ 8 spits per 30 metres.
Ara tira el Toni per l’esquerra en diagonal ascendent per seguir per una placa que segueix la mateixa tònica que l’anterior, forats i més forats, es un festival gruyere aquesta zona, a l’arribar a un replà es munta reunió
3 Llarg 6a. 9 spits en 25 metres
Continua de primer el Toni per no perdre gaire temps i poder fer una altre via, aixi que tira amunt superant plaquetes i roques trencades i petites per terreny fàcil per encarar un diedret, aquí esta el pas mes complicat, que miro per on superar-lo i amunt sense masses complicacions, travessem una petita zona boscosa per anar a buscar una altre placa també amb bons forats que ens porta al cim
on fem reunió i foto de grup de dos, des d’aquí podem observar en immensa panoràmica la magia dels colors de tardor al nostre voltant, espectacular.
Descens:
Aquest cop faig jo els ràpels d’aquesta via, mentre veiem com la cordada de l’Alex, Jaume i Lola ens segueixen a distancia, amb doble corda de 60 faig el primer ràpel fins la R1 i d’aquí al terra, sempre controlant el pas de la recuperació de les cordes per la línia trencada de zones boscoses i sabines penjades.
recollim cordes i ens anem ràpidament a guitar quina via podem fer, veiem la dels Cules, però no la coneixem i no sabem com esta equipada, sembla que el traçat es força trencat i amb moltes feixes i bosquets cosa que ens desanima i al final ens decidim per l’Aina, que sembla esta força be, a peu de via i trobem el nom escrit a la pedra i un parabolt de color blau llampant.
Via: Aina (o Anèmica)
Zona: Malanyeu
Agulla/Paret: Paret del Devessó
Tipus de Roca: Calcari
Dificultat: 6a- 
Dificultat obligada: V/a0 
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 40+30+20=90 metres
Aperturista Aina: Joan Baraldés estiu 2010 amb parabolts
Aperturista Anèmica: Amadeu Pagés (setembre 2010), amb ponts de roca
Material: 9 cintes exprés variades
Orientació: Sud
Data: 23.11.14
Història: la via Aina es una via moderna del 2010 equipada amb parabolts pel Joan Baraldés, poc més tard l’Amedeu Pagés la repeteix sense fer servir cap parabolt, només amb algun que altre pont de roca i l’anomena via Anèmica, el resultat es una via equipada per dos escaladors de una visió diferent en la que podem progressar per una o per l’altre o fent servir l’equipació d’ambdues; Si es fa així, vigileu perquè la corda arriba un moment que te masses fregaments, jo us aconsello xapar la via Aina i fer servir el ponts de roca de l’Anèmica per si necessitem fer algun pas d’A0 però sense xaparlo.
Personalment l'acció de l'Amadeu Pagés la trobo de molt mal gust i per demostrar qui sap que?, perquè es ell, el que no tenia que trepitjar i respectar  la via Aina, però be, el cas es que tots ens podem beneficiar d'aquesta rabacaria.
1 Llarg V 40 metres
Aquí torno a tibar jo aprofitant que estic amb forces i alt de moral, enfilo navegant per una placa que puja d’esquerra a dreta com sempre amb molt cantell però amb les xapes força separades encara que suficients fins travessar una feixa i fer la reunió
2 Llarg 6a- 30 metres.
Ara tira el Toni per una placa on trobarem el pas de 6a però que es pot fer mot be, per seguir amunt per més plaques trencades per més bosquets que li treu a la via tota sensació de verticalitat, això si donan-li varietat de situacions d’escalada
3 Llarg V 20 metres
Ara segueixo jo primer per aquest festival de plaques discontínues i feixes fins arribar a un diedret molt dret però amb bona presa, encara que t’obliga a trobar el millor pas, el supero fins la reunió cimera, molt satisfet amb mi mateix i amb el company.
Aquí podem observar tota la carena cimera, que avui no farem perquè optem per fer ràpels, la carena caminant i el camínal fins el cotxe son força llargs.
Descens:
Aquest cop el Toni fa els ràpels d’aquesta via, amb doble corda de 60 el primer ràpel fins la R1 i d’aquí al terra, pleguem cordes i anem a buscar el caminal de tornada per juntar-nos amb tota la penya per dinar plegats a l’aparcament de Malanyeu.
Avui amb el Toni hem pogut fer dues vies donada la vinentesa tant en els llargs com a les reunions i la dinàmica en les dues vies, tot un plaer i amb ganes de tornar-hi per compartir el groyere de Malanyeu. Gasssssssssss i Amunt.

dijous, 27 de novembre del 2014

1a. Trobada conjunta a Malanyeu


Ahir vam fer la 1a. Trobada Conjunta d'Escalada a Malanyeu dels Grups Natura 100 i ...., que espero que no sigui l'última en forma de STAE que fem, crec que per tots nosaltres a sigut tot un èxit, que en properes vegades intentarem millorar en lo possible.

Els 15 amics ens vam dividir en 4 cordades de via llarga i la resta en esportiva.
us enllaço l’album de fotos de les cordades, així com la via que em fet.
1cordada:



2cordada:
Rafael 
Sergi



3cordada:
Via ? (autodidactes pel costat de la Carla)



4cordada:
Alex Gv (El Mestre)

Vies Virgi + Francesc Suñol




Aquest grup no a aportat fotos, que i farem.


Juan Mc Pantalones
Eva de Gregorio
.....

Desprès de dinar plegats a la zona de l’aparcament vam anar a fer cafè al Bar-Restaurant Casa Anglada que esta molt be i a cop d'ull des dels cotxes es veu, per la propera vegada tenim que fer un dinaret, això si porteu cales en efectiu, no accepten plàstics.
En resum estic molt content de tots pel bon rotllo que porteu i l'alegria que doneu en conjunt un plaer i fins la propera, Gasssss i Amunt.