dimecres, 26 de juny de 2013

5a. Tarda d'Escalada Esportiva a Collbató

Avui dimecres 26 de juny de 2013 a tornat a ser com de costum una immillorable tarda d'escalada entre amics de Natura100, cada cop anem assolint un sostre de més nivell, a on els millors ens van donen una bona lliçó, en aquesta trobada hi hem participat en:

Cinto Romero, tranquil·litat i metres
Joan Canals, saviesa i gasssss
Isa Pozo, la meva ídol consolidada.
Manu Flores l’inquiet i perseverant
Alex Gv, la tranquil·litat i nivell
Rosa Farràs valenta i constant 
Jaume Escorsell, qui te reté i amunt.
Xarli, anar aprenent a ser escalador.

Hem anat al Sector Pell Roja, a on li hem tret tot el suc dintre de les possiblitats de cadascú a totes les vies de primer de segon + volta i mitja.



No hem fet les vies Cigronet 4b al Totxo Tranquil i L’Esperò de la Martina 5c del Totxo de la Nela, la resta entre tots totes.



Un cop extenuats i extasiats a fer una cerveseta que fa molta calor, fins aviat amics.


Siauuuuuuuuuuuu

Aquí teniu el vídeo de les fotos

dimarts, 25 de juny de 2013

Integral Glòria

Combinació de la Via Glòria de l’Agulla de Can Jorba i a l’Aresta Brucs de la Miranda de Can Jorba.
Zona: Can Jorba
Agulla/Paret: Agulla i Miranda de Can Jorba
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+ (MD-)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Mitja
Compromís: Baix
Llargària: 215 metres
Llargària que nosaltres vam fer: 260 metres 30+30+(20+10)+25+ de més (25+25)+ Aresta Brucs 45+55
Aperturistes:
Via Glòria: J.C.Peña, J. Escofet i L. Notivoli (2005)
Aresta Brucs: J.M.Torras i J. Nubiola
Equipament:
Via Glòria: pràcticament equipada amb parabolts
Aresta Brucs: Desequipada, però molt fàcil d’equipar
Material:
Via Glòria:8 cintes exprés + reunió
Via Aresta Brucs: alguna cinta sabinera i alguns friends grans
Orientació: Sud
Cordada Integral Glòria: Alex Gv i Xarli
Cordada Integral Entre Línies: Joan Canals i Cinto Romero
Data: 22.06.13
Observacions:
El més difícil i llarg quan ens decidim a escalar qualsevol via de Can Jorba es el descens, un cop a dalt a la Miranda de Can Jorba tenim que decidir per repelar per la mateixa via de pujada, cosa que no aconsello o fer un ràpel per la part oposada d’uns 15 metres acerats a una cadena lligada a un pi ferm i un cop fet decidir entre les possibilitats de baixar pel Joc de l’Oca, El 3 en Ratlla, el Camí de la Palomera, el Camí dels Francesos, qualsevol d’ells es molt llarg i ja estem cansats.

Avui ens hem ajuntat al Bar Anna del Bruc, a on hem esmorzat envoltat d’amics i coneguts del mon de l’escala, al Victor Tardio, el Jordi Calabuig, al Guillem Arias i també he pogut conèixer en persona al Guerrero Hervas, Ferran, mentre planejavam i organitzavam les  dues cordades a Can Jorba i fer l’Alex Gv i jo (Xarli) la Integral Glòria-Aresta Brucs i el Joan Canals i el Cinto Romero la Integral Entre Línies-Aresta Brucs.
A sigut un matí intens de calor emocions i un ben estar, encara que la tornada pel Camí dels Francesos s’ha fet molt llarga per l’hora i el sol, per acabar al Bar Muntanya per fer unes tapetes i unes cervesetes.
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat esquerra d’un roc amb un gran forat.


Integral Glòria Inici:


Primer Llarg V+ 30 metres.
Al pitjor del primer llarg es l’entrada a la via, de moment cerca i arribar a la primera xapa ja es tot un repte que assumeix el crack Alex Gv, puja per un diedret fins poder posar-se dempeus a sobre una bona alzina i començar a buscar les millors preses per fer el flanqueig cap a la dreta per acerar la primera xapa.
Un cop ja hem xapat nomes queda encarar-nos per una fissura que anirem seguint amunt per la seva esquerra a on trobarem un parell de claus i mida que anem pujant les presses es tornen més fines i escasses fins arribar a la R.

Segon Llarg V 30 metres.

Ara l’Alex comença una travessa en diagonal cap a l’esquerra en busca d’una fissura que després ens porta a una placa que es posa més vertical i que es pot protegir, fins sortir a la R
Tercer Llarg V- 30 metres.
El tercer llarg sembla un xic més senzill i com veig que la roca es molt bona em decideixo a fer-lo jo, però uns metres més amunt quan tinc que canviar de placa cap a la dreta, no veig l’espit i me’n vaig al que em sembla més lògic i senzill i m’han cigalo per un terreny trencat, brut fins a fer reunió en una alzina xapatona, l’Alex surt al meu sucor i redreça la via i em torna a conduir a la R bona.
Un mal trago quan jo estava més content, que i farem.
Quart Llarg V+ 20 metres.
Ara ja molt desanimat no vull continuar i segueix l’Alex, sortint per l’esquerra en bona placa que a mida que anem pujant es va posant més vertical fins arribar al peu d’una llastra buida que ens porta a una R.

Cinquè Llarg III+ 25 metres.
L’Alex veu a la nostre dreta sota un pi imponent al Joan i al Cinto i els hi pregunta per la sortida, al final ens anem a la mateixa R del pi a on tornem  a fer un altre R, desprès de una travessa  extra de 25 metres.
Sisè Llarg IV- 25 metres.
Ara des del pi seguim recte amunt acerant alguna xapa de la via Sol Solet fins la R del cap de munt.
Aquí ja estem al cim de l’Agulla de Can Jorba, que ja coneixem de fer la via Sol Solet.

Setè Llarg IV 45 metres.
Ara ja veiem que el Joan Canals i el Cinto ja han encarat l’Aresta Brucs amunt cap a la Miranda de Can Jorba.
Aquí ens trobem amb la Montse i el Francesc de Girona i que han pujat per la Sol Solet.
Ara començo jo aquest llarg que ja conec i amunt fins la R, els altres companys ja ens han deixat els friends i les bagues al seu lloc per no tindré que muntar també nosaltres els catxarros i així avancem, aquesta altre parella ens demanen si els i deixem els catxarros posats per a ells també i així o fem.
Vuitè Llarg III 55 metres.
Tirem recte amunt a on podem veure un pont de roca (la R en lloc de la savina d’abans també es pot fer aquí), seguim i superem un petit ressalt i la placa s’ajeu fins la R de la Bego-Miquel-Kush.
Un cop al cim anem caminant fins l’altre banda per un petit flanqueig per l’esquerra de la fita cimal a on arribem a un repla còmoda.
Aquí ens reagrupem ens passem i repartim el material i anem cara a muntar el ràpel.
Descens:
Un cop a dalt a la Miranda de Can Jorba tenim que fer un ràpel per la part oposada d’uns 15 metres acerats a una cadena lligada a un pi ferm, que ens deixa a peu d’un caminal que seguint les fites cap a la dreta ens baixa fins la part alta del Joc de l’Oca, que podem repelar, es divertit però molt llarg, nosaltres avui seguim direcció nord i desprès d’uns minuts a ma esquerra trobem un gir marcat amb fites que porten a la Canal del 3 en Ratlla i el camí continua a buscar el Coll del Mosset i el Camí de la Palomera.
Seguim endavant pel mig del Torrent del Migdia i quan passem de llarg pel costat de la Cajoleta ja trobem evident i marcat el camí del Francesos a la nostre dreta, l’agafem i amunt fins el Coll de l'Ajaguda
a partir d’aquí el camí esdevé en una llarga i forta baixa i sinuós traçat, un cop arribem a la pista forestal tenim que caminar uns 400 metres cap a la dreta direcció Can Jorba fins trobar l’aparcament.
Siauuuuuuuuu

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la Integral Glòria



Aquí teniu el vídeo de les fotos de la Integral Entre Línies

dijous, 20 de juny de 2013

4a.Tarda d'Escalada Esportiva a Collbató


Avui a tornat a ser com de costum una immillorable tarda d'escalada entre amics de Natura100, avui en concret de nivell, a on els que no en tenim tant de consolidat, hem tingut l'oportunitat d'aprendre dels millors i de intentar-ho ni que sigui de segon.


En aquesta trobada hi hem participat en:

Cinto Romero, els cracks i aperturistes consolidats.
Jordi Vives, els cracks i aperturistes consolidats.
Joan Canals, els cracks i aperturistes consolidats.
Isa Pozo, la meva ídol de l’escalada i l’artifo.
Rosa Farràs i la seva filla Mar, molt valentes i decidides.
Jordi Poveda, al més novell d’avui, vinga gasssssss
Xarli, el que digueu vosaltres.

I hem repetit el Sector del Jardinet, la diferencia es que practica ment ja anem consolidant totes les vies.

Via Dent de Lleó 4a.
Via Cama de Perdiu 4b. 
Via Cua de Rata 5a.
Via Orella d’Ós 4a.
Pet de Llop 6a.
Peu de Gat 6a.
Cap d’Ase 6a+

Desprès be com sempre que podem el millor, una cerveseta i la xarrada aviam que fem la propera quedada, fins aviat amics.
Siauuuuuuuuuuuu


Aquí teniu el vídeo de les fotos.

dimarts, 18 de juny de 2013

Via Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret


Zona: Agulles
Agulla/Paret: Agulla de l’Arbret
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a+ (MD-)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Mitja
Compromís: Baix
Llargària: 90 metres (35+40+15 a pel)
Aperturistes: J. Cerdà, J. Riera i E. Auqué (novembre 1957)
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 5 cintes exprés
Orientació: Sud
2 Cordada Om Mani Padme Hum: Xermi i Ernesto
Data: 15.06.13

OBSERVACIONS:
Aquest matí a sigut excepcional, quan menys m’ho esperava m’ha sortit l’oportunitat desprès de molt de temps, encarà que mai hem perdut la relació del tot, d’anar a escalar amb l’amic David Gómez i uns amics seus, eixerit Xermi i el caut Ernest.
Al final hem decidit fer una bona patejada i acostar-nos a l’agulla de l’arbret i dividir-nos en dues cordades.

Una típica via Aresta Brucs en que els “alejes” la diversitat de preses i coco no defrauden i parlen d’una autentica clàssica Montserratina.
Una experiència en que les assegurances just al seu lloc, allà on es necessiten, però a un promig de 5 cintes entre els llargs de 35 i 40 metres i res de res a la resta (15 m.) fins el cim.
Us puc dir que la graduació esta bastant ven donada, però amb alguns passos rentats al inici i apretat el IV+ del segon llarg amb preses molt petites, la sortida de la primera R molt de coco, encara que més senzilla del que sembla, es més fi la continuïtat.


Aproximació:
Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi d’agulles hem de prendre el camí en direcció nord, indicacions per la Canal Ampla, que condueix fins Les Bessones. (A la pujada per la canal ampla hem pogut veure un parell de porcs senglars petits fent un vol i més endavant he trobat el cap de la cabra que com a símbol nostàlgic montserratí tinc a casa, ara falta adequar-la i netejar-la, em fa molta il·lusió). Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra. Seguim pujant fins que arribem al coll que separa les Bessones de l’Agulla de l’Arbret. La via s’inicia just al coll.

Primer Llarg IV 5 xapes en 35 metres.

A uns 4 metres de terra ja podem veure la primera xapa i desprès amb tendència a l’esquerra en trobem un altre dintre de la petita balma que ja ens col·loca a l’esquerra per continuar, cantellut finet i amb estil d’aresta brucs, les xapes allunyen molt, arribem i muntem reunió dintre d’una balma més gran i còmoda.
Segon Llarg IV+ 5 xapes en 40 metres.

Aquí nosaltres sortim per la dreta, una sortida de coco que un cop possicionat només cal seguir els cantos amunt amb compte perquè es molt dret i les assegurances continuen estan molt lluny.
Ara trobem un ressalt molt dret amb les presses oportunes i una expansió per assegurar el tram.
Ara la paret ja es va inclinant fins trobar a peu dret i còmoda la R2.
Tercer Llarg III/+ 0 xapes en 15 metres.

Aquest últim senzill llarg que jo crec que te algun passet fi de IV, es la meva opinió es més de coco ja que no te cap xapa fins trobar l’arbret, un cop d’alt a peu de l’arbret muntem la R3 i cim.

Descens:

A la cara est en una canal hi ha una instal·lació de ràpel nova de trinca, però es troba a sota, a uns 50 cm. d’uns blocs de roca esllavissats, que donen molt mala estrugansa i decidim fer 2 ràpels per la mateixa via aresta brucs.
Per tornar a Can Maçana per no fer les cordes i cadenes fixes del camí tècnic decidim baixar pel mig del Torrent dels Cireres, que encara que no esta gaire trepitjat es pot fer perfectament i es més ràpid i còmoda, un cop al camí PR-C78 anem direcció al Coll de les Portelles a on veiem moltes cordades per tot arreu i cap a l’aparcament de Can Maçana.
Fins la propera Siauuuuuuuuuu

divendres, 14 de juny de 2013

Travessa Interior Montserrat de Can Maçana al Monestir

Travessa Interior de Can Maçana al Monestir
Lloc: Montserrat
Temps: Tot el dia
Avituallament: Esmorzar, dinar i aigua
Distancia: 15,79 Km.
Desnivell Acumulat: 1.155 metres
Dificultat: Resistència Moderat/Alt
Temps: 9 hores amb les parades incloses
Data: 09.06.2013
Observacións: Porta Impermeable, olleres de sol, crema solar, tot el necessari d’ús personal en una caminada d’alta muntanya.
Integrants: 11 en total
Marga Flores i la gosseta Mel
Pilar Fernandez i la gosseta Cuqui
Bartomeu







Resum
Aquest cop juntament amb el Roger, hem reunit uns quants amics de Natura100, per fer una de les travesses més maques de tot Montserrat.
Hem quedat a Monistrol de Montserrat a les 8:30 per repartir i condicionar els cotxes, per fer la jugada.
Pugem al Monestir i deixem aparcats dos cotxes i ja plegats anem a l'àrea d'aparcament i esbarjo de Can Maçana, situat al Coll de Can Maçana a la cruïlla de carreteres BP-1.103  i la BP-1.101 que es l'antiga carretera del Bruc i per la que accedim a l'aparcament. (ruta google maps)
a esperar la resta de personal per començar a caminar a les 9:30 hores

Can Maçana
Comencem a caminar pel GR-172, en direcció al Coll de Guirló 797m., en aquest matí ennuvolat i fresquet de plena primavera, passem pel costat del Castell de la Guàrdia, que era una de les cinc fortificacions medievals que protegien Montserrat, i de la que encara queda algun vestigi.
Encara quan pujó per aquest tram de la Roca Foradada i veig la muralla d’agulles imponent davant meu, encara tot i estar acostumat quedo enlluernat per la seva bellesa.
Un cop al Collet, trobem tot d'indicacions, nosaltres seguim pel PR-C78 el camí que porta al Refugi Vicenç Barbé passant per la Portella 883m.
Ara per un curt tram de caminal arribem al Pas de la Portella, ens enfilem per la  vertical, encerada i desgastada roca, però encara que doni la impressió de dificultat amb paciència i un petit ordre l’anem superant fàcilment, jo tinc que ajudar una mica a la Mel, que veig que te una mica de por.
Un cop d’alt de tot, a la nostre dreta ens queda la Roca Gran de la Portella 933m., seguim caminant endavant travessant pel mig del típic alzinar montserratí, frondós, humit i fresc, fins trobar a l’esquerra, l’indicador del camí del Torrent dels Cirerers, que porta als Pallers, no el prenem i seguim endavant fins el Refugi Vicenç Barbé i davant seu la Roca de la Partió 937m.
Aquí parem per gaudir de les vistes des de la terrasseta del refugi cara als Pallers i per esmorzar aixoplugats sota la Roca de la Partió 937m., ja que encara queda molt per caminar.
Mentre esmorzem sembla que cauen algunes espurnes d’aigua com si els núvols ploressin, un cop enllestits seguim direcció al Pas del Príncep 971m., caminem travessant per uns espesos i magnífics alzinars, el Clot dels Cargols, el Clot del Trago i  el Torrent del Lloro, que per la seva vessant  dreta surt un camí que el recorre fins enllaçar amb el Torrent de les Grutes que porta a la Cova de l'Arcada.
Poc després de 670 m. des del refugi, trobem a la dreta pujant per un ressalt bastant fàcil una miranda que ens proporciona una bona vista.
Des d’aquí i fora del bosquet ja podem anar agafant perspectiva i ser més conscients de la zona de les agulles i de la seva gran bellesa, podent observar Les Portelles, el Lloro, etc.
Anem seguin i després de 560m, arribem al Pas del Príncep, un petit i estret coll que tot just el superem trobem fora del camí resseguint la roca  de la dreta (l’Agulla Petita del Pas del Príncep 992m.) 
un caminal que porta a la Miranda del Pas del Príncep 993m., que ja en fet en altres ocasions, ens decidim uns quants per anar a xafardejar i ens quedem observant el pas més exposat de l’agulla del Bitllot 988m., per passar i pujar a la Miranda, i trobem un ramat de cabres i la Cuqui la gosseta de la Pilar les persegueix corrent com posseïda.
Tornem enrere per reagrupar-nos i seguir endavant observant ara ja les agulles de més lluny i altius al nostre pas els Frares Encantats.
Ara ja anem fent fins que trobem la Font de Esllavissada al costat mateix del camí ben senyalitzada, en la que normalment sempre al fons de la roca, amagada i a les fosques raja amb frescor el cabdal d’aigua més gran dels voltants, també trobem algunes balmes utilitzades per excursionistes per fer nit, durant el recorregut, encara que no gaire grans i tampoc importants.
Ara tornem a estar submergits entre les alzines i els boixos i només entre mig dels seus clars ens deixen observar de lluny la bellessa de part dels Ecos i també el Bacallà, a l’arribar al Coll de Porc (o de Port), on trobem una cruïlla de camins, un que ens baixa al camí principal GR-172 o de l’Arrel, canviant-nos de vessant.
I, al que nosaltres seguim per la dreta de la cruïlla i endavant pel PR-C78 fins arribar al Coll del Miracle, a podem observar la sortida de la dura Canal del Miracle i l’inici del camí amb marques blaves que puja a la Serra  dels Aurons i l'Esfinx.
Ara continuem pel PR-C78, fins trobar ara al cap de 200m, la Balma de les Pruneres, la més gran i importat del nostre recorregut dintre de la seva modèstia, on podem veure restes d’estris  i un sobri i senzill acomodament per fer-hi nit.
Aquí ens tornem a agafar uns minuts per respirar i tornar-nos a reagrupar.
Ara seguim direcció al Coll de les Comes, zigzaguejant superem un tram de camí més atapeït i dens fins trobar el Torrent de la Coma Alta, fem un gir a l’esquerra i ha partir d’aquí fem una forta pujada amb un gran esforç a on comencem a notar tots el cansament, quan casi ja no ens queden forces arribem a una placa rocosa a on sempre engresco als companys a pujar-la grimpant fins arribar al Coll de les Comes 1.060m.,
i distreure la ment i el dolor dels bessons i un cop a d’alt veiem al nostre davant al mig del coll i d’una imponent bellesa El Cilindre 1.101m.
Fem les fotos de rigor perquè ningú es vol perdre l’ocasió de donar testimoni del que esta vivint.
Ara baixem per una canal en forta pendent i rodolant algun que altre roc fins travessar La Coma dels Naps de Dalt, a l’esquerra ens queda el bassal dels Avellaners, un modest contenidor de roca  natural d’aigua d’una torrentera, que si no el coneixem es fàcil que el passem desapercebuts de llarg.
Al Roger fa la seva segona troballa de Geocaching, tema amb el que esta bastant posat.
Just desprès a pocs metres a l'esquerra surt un camí que va a la Miranda dels Ecos, nosaltres seguim fins un Coll darrera la Roca Plana dels Llamps 1.164m.















Aquí trobem un pas per una escletxa entre roques molt maca i estreta de 5 o 6 metres equipada amb una corda fixa, a on aprofitem per reagruparnos i passar un rere l’altre aquest divertit pas.
La corda no es necessària si passem tranquils i encaixonats, mirant i buscant les presses per posar els peus i les mans i avall sense massa dificultats.
(Aquí vam poder observar i ser testimonis d’una tàctica o una tècnica per tots nosaltres molt novadosa, vam trobar davant nostre una colla, a on la dona d’una parella no s’atrevia a passar i que va engenyiar el cavaller, dons passar ell primer l’escletxa com un maxote per prestar al seu cap com a trona i amb el cul d’ella a sobre transportar-la fins posar-la fora de tot perill).







A mi aquesta vegada m’ha suposat una mica més de dificultat perquè amb l’ajuda del Alberto, hem passat a la Mel que no s’atrevia, un cop superada l’escletxa podem veure que hem passat pel costat d'una creu de ferro clavada a la roca, ara seguim a voltar la Canal Roja.
Que la tombem cap a l’esquerra i esgotant l’última pujada arribem al Coll del Montgrós, endavant continua un camí que farem desprès, nosaltres ara fem un gir a la dreta i pugem directament fins el cim del Montgrós.
(Aquest últim tram entre El Torrent de la Coma Alta després de Les Saleres i la Roca Plana dels Llamps i el Coll del Montgrós, és un tram amb molt desgast físic de pujar i baixar per Canals i torrents, tomba i baixa per un altre canal molt estreta i pendent, vorejar roques pràcticament sense espai ni camí i fins arribar al corriol que puja al cim de fàcil caminar).
Un cop al cim del Montgròs 1.133m., comencem a observar des d'un lloc privilegiat el nostre voltant i és quan tots ens adonem de la recompensa de l’esforç de vindrà fins aquí, amb unes perspectives magnífiques i espectaculars vistes de totes les zones de Montserrat.


Estem pràcticament al mig de Tebas, Tabaida, Tabor, els Ecos, Els Frares i les Agulles i els seus cims més importants, El Cavall Bernat, el Serrat de les Onze, El Serrat del Moro, El Serrat de Sant Jeroni i la Miranda, L'Albarda Castellana, i un llarg i bocabadat, etc., de bellesa al nostre voltant.
Roger Matas, el Pallasset dels cims
A l'extrem del cim que és molt llarg i ample, hi cap molta gent , podem veure Collbató, El Bruc, La Vinya Nova, etc., totes les carreteretes i la Autovia A-2. Barcelona-Lleida.
Com a símbol del cim trobem un munt de pedres apilades soportant un pal vell i sec, un sobri i senzill homenatge per un cim sofert, arrodonit i erosionat on normalment fa molt de vent i reposa la boira.
En un dia amb sol és tranquil i agraït des d’on podem veure el mar i algun que altre vaixell, avui no és el cas, tenim una visió bastant limitada i un aire una mica fred amb un cel encapotat i decidim baixar a dinar més arrecerats quasi al peu de la Salamandra.
Comencem a baixar cap al Torrent del Migdia pel PR C-78, per una forta pendent amb passos molt estrets i encaixats per una canal una mica exposada, però de gran bellesa, pel costat de la Salamandra 1.158m., fins passar per la discreta Font de la Cadireta, i seguim fins el mig del llit del torrent.
Ara seguim per una forta i valenta pujada fins arribar a una cruïlla amb tot de marques i creus grogues a dreta i esquerra. (es el lloc estrella a on els caminants sinó s’han perdut abans es on tenen tots els números de perdes) nosaltres seguim per la dreta en direcció al Camell de Sant Jeroni.
Anem caminant per un caminal molt sinuós i més llarg del que sembla, durant el recorregut trobem a la dreta un badador des d’on podem observar enfront nostre la canal per la que hem baixat pel costat de la Salamandra fins el Torrent del Migdia i ens podem fer la idea de que seria sinó i hagués cap alzina, quin pati.
Des d’aquest lloc privilegiat podem observar tant la part més central del torrent la Talaia, davant nostre la Salamandra i més a l’esquerra el Montgros i els Plecs de Llibre.
Ara seguim per volta per davant del morro del Camell de Sant Jeroni i encara una altre i trencadora pujada fins les Pinasses.
Aquí mentre esperem per reagrupar-nos, alguns ens anem a pujar l’Albarda Castellana, el cim més alt del Baix Llobregat, un cop i som tots continuem pel camí nou de Sant Jeroni en direcció al Pla de les Tarantules, San Miquel i el Monestir, que en arribar anem al Frankfurt a fer unes birres i a buscar els cotxes a Can Maçana.
A estat una sortida de les millors en molt de temps, tant per la bellesa indiscutible del seu recorregut com per la companyia, fins la propera penya. Siauuuuuuuuuuuuuuu

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la sortida


Aquí teniu l'enllaç al track del Roger Matas al Wikiloc