Classe Magistral d'Estreps a la Balma de Can Solà

Classe Magistral d'Estreps a la Balma de Can Solà del Pla

Zona: El Bruc

Data: dijous, 21.08.14

Avui havíem quedat amb la ..... per fer alguna via d'aquestes espectaculars, però el temps no ens a acompanyat gens i com jo tinc molt que aprendre tot i així hem aprofitat el matí, hem anat a Can Solà a on he après molt d'ella, tant de la seva tècnica com de la seva mentalitat d'escaladora, una crac, aviam si se m'enganxa algú de bo, a estat genial i he aconseguit molt més del que de mi mateix m'esperava, ara ja no val parar se'n van acabant totes les excuses. 

Història: (una mica d’història que ens a regalat al Jordi Comas)

Aquest lloc (com tots ) te la seva historia, antigament hi havien 2 itineraris de burins els quals transcorrien fins a una quarta part de desplom, però cap als voltants dels anys 70-80 van quedar obsoletes, nomes hi feien certes trobades el grup " amics del cavall" i cap a l’any 1984-85, en Marcel Millet en va portar aquí com alternativa als dies plujosos obrint 2 itineraris de travessia de bloc. Una curta per la part del mur fins a la mina i l’altre des de la font fins al final del replà plataforma …

Al cap d’uns mesos vam equipar les vies " com plou" de una dificultat de 6c més o menys, a carrac de M. Millet i en J M Alsina i la via " Pluja de cantos" de 7c la qual aquesta ultima hi vaig col·laborar.

Aquest itinerari va ser equipat més aviat obert per baix fent us de tècniques d’artificial " ganxos, ploms, pitons i altres estris " Aquests dos itineraris estan a la part esquerra de la balma mirant a ponent.

Desprès va passar a l’oblit fins que Joaquin Olmo va obrir 2 itineraris d’artificial, un dels quals va ser aprofitat per D. Tarragó per fer hi una competició d’escalada amb classificatòria, el primer tram i fins el final del segon tram.

Aquesta via va recta partint de la surgència, font a munt, posteriorment s’han obert o equipat varis itineraris més dins la balma.

Aproximació en cotxe:
per la A2 agafeu la sortida Montserrat, superat l'hotel del Bruc, primer veiem a la nostre dreta un trencall que porta a Can Maçana, nosaltres seguirem rectes per l'antiga N-IIa. en direcció a Sant Pau de la Guardia fins trobar l'entrada a la urbanització de Montserrat Park, només tombar veiem un petit espai a on hi caben 2 o 3 cotxes, aparcarem aquí.
Desprès a peu creuarem la carretera i anirem seguint la pista ampla i prou còmoda de caminar sempre pels trencalls a ma dreta fins arribar evident a la Balma de Can Solà.

Caracteristiques:

La Balma de Can Solà, es un indret espectacular, la balma té 120 m de llarg per una fondària màxima de 35 m i una alçada que arriba als 15 m., que segons sembla és la mes gran de Catalunya d’aquestes característiques. Per les seves parets i especialment pel seu sostre extraplomat discorren 10 vies de gran dificultat, constituint una zona d’escalada prou freqüentada pels escaladors montserratins, tot i que aquí la roca en lloc de conglomerat es una calcaria margosa.

Nosaltres avui només hem practicat amb la número 7 de la ressenya, muntant-la i des-muntant-la la ..... sencera fins la primera reunió i jo he fet 3 pujades, una fins el parabolt 4, una altre fins el 5 i una última fins el 7 a on comença el sostre ja completament volat, però per ser el primer dia crec que he avançat i molt, desprès en fet practiques en pujar per una corda fixa, amb el shunt per la ma i un matxart de pedal pels peus, tot plegat un cop superada les primeres angoixes dels meus desconeixements sobre pedals, molt divertit.

Participants.:

.....

Xarli 

Vies del Sector:

01 6b

02 7c

03 A2/Ae

04 Ae

05 ?

06 travessa de bloc

07 7a+/7c/Ae

08 travessa de bloc

09 ?

10 ?

Agulla del Gep Llarg Via de l'Esquerra IV

MONTSERRAT

Agulla del Gep Llarg

Secció de les Saques

Via de l’Esquerra IV

Via de 60 metres en 2 llargs: (40m. de IV i 20 m. de III+)

Equipament: Parabolts i Espits

Descens: Petita desgrimpada per la part oposada.

Cordada: Francisco, Núria i Xarli

Data: 09 d’abril de 2012

Ens juntem amb la idea de fer una agulla senzilla però disfrutona i quan passem el Pas de la Portella continuem per seguir el primer caminal que ens puja per marques blanques cap a l’esquerra amunt, que es una variant de la Travessa Tècnica d’Agulles, quant passem entre La Boteruda i El Gep Llarg, anem cap a l’esquerra al mig del Torrent dels Marlets i en lloc de començar a enfilar el Gep Llarg ens equivoquem i el Francisco puja fins la primera reunió de la Via d’escalada clàssica de l’Agulla dels Marlets, no ho veu clar perquè les assegurances estant molt lluny, si es que hi son, hahahaha, decideix baixar i anem a l’agulla de més a la dreta i ara si, es l’agulla del Gep Llarg, coses que passen.

Desprès buscant informació sobre les vies de les agulles també m’he adonat de que la nostre intenció era fer l’Aresta Brucs i pel que sembla la que hem fet es la Via de l’esquerra.

La propera vegada ja no ens passara això, ja no anirem tant desprevinguts.

Be un cop a peu de via, comença el senzill primer llarg de 40 metres el Francisco i munta la primera reunió i el seguim de segona la Núria i jo de tercer desmuntant la vía.

A estat un recorregut per un bon rocam i pedres  de molt bona presa, fem unes fotos i seguim pel mateix ordre fins el cim.

Aquests últims 20 metres son un passeig de grau III+ una via amb un total de 60 metres per aprendran i portar als amics que tinguin intenció d’iniciar-se.

Fent aquesta via tornem a agafar fred, perquè ens fa un matí trist, apagat, núvol i gris i un cop al cim també ens cau una mica de plugim finet, que no ens deixa ganes de fer cap altre via més, també podem observar El Montgros i els seus voltants mig cobert per la boira.

Decidim marxar i per la part oposada trobem una desgrimpada d’uns 5 metres molt senzilla que per l’esquerra avall ens retorna al Torrent dels Merlets dins del camí de la Travessa Tècnica d’Agulles amb marques de pintura vermella, més avall passem pel costat de l’agulla de la Portella Petita en la que podem observar que algun graciós a trobat la via massa senzilla i a tret els dos primers parabolts deixant uns metres massa exposats fins el primer boló.

Nosaltres seguim avall desfent el camí fins l’aparcament de Can Maçana i planejant quin serà el nostre proper repte. Siauuuuuuuu

LA BITLLA Via Clàssica: Aresta Brucs IV+ 60 metres

LA BITLLA

Via: Aresta Brucs IV+ 60 metres, R1 a 25 m.  R2 30 m., i 5 metres de Grau II fins al cim.

Descens: costat est 55 metres.

1a ascensió: J. Montserrat i J. Vendrell el 18 de Juny de 1944

Clàssica ascensió d'Agulles. En els seus temps una de les més repetides i encara avuí dia molt popular.

Compromís: molt exposada.

Orientació: sud

Material: 3 cintes exprés, camalot #2 o 3, algun alien útil i corda de 60 metres.

Observacions: Via fàcil tècnicament a on la dificultat ve donada per les escasses assegurances.

Aquest dissabte 7 d’abril de 2012, ens tornem a trobar amb el Sergi i la Sílvia, per anar a fer en un principi la Bitlla i desprès la Bola de la Partió, per completar un matí d’escalada clàssica en tota la seva expressió.

Aproximació:

Sortim de Can Maçana passant pel Pas de la Portella i en direcció al Refugi Vicenç Barber, tot just al rocam de pujada que trobem abans d’arribar al refugi, a la part esquerra del rocam a dalt surt un caminal que en un principi porta a l’avenc dels pouetons, l’agafem i uns 50 metres abans de l’avenc agafem el caminal de la dreta (una mica perdedor) que continua a buscar la part més alta de les agulles, anem fent amunt fins trobar la terrasseta que ens mostra davant nostre les Bessones, que tantes vegades ja hem admirat, ens situem i continuem, comencem a baixa per la primera canal que trobem a la nostre dreta amb marques de pintura vermelles i que transcorre pel mig de totes les agulles d’aquest sector fins trobar a ma dreta una fita, això i la situació ens diu que aquest caminal porta a peu primer de la Bola de la Partió i més a l’esquerra resseguint la paret a la Bitlla, obrint-se l’alzinar per donar pas a l'Anoia i la carena d'agulles de les Portelles i els Pallers, tot un espectacle.

Ens situem i equipem encara que ens enfilarem amb tot el que portem a sobre.

La Sílvia fa de primera en el primer llarg, a poc a poc i molt prudent va superant i esgarrapant metres a la via, tenint que temptar un esvoranc i estudiar per quint costat superar-lo més fàcilment i seguir encara uns metres fins trobar com a la R1, una sabina, durant el recorregut només troba per posar dues cintes d’assegurança i jo la veritat sent conscient de la dificultat de la via i pujant de segon i amb el reforç del Sergi darrera meu, la disfruto molt amb una relativa seguretat.

Un cop ancorats els tres a la sabina, ens anem impregnant de l’ambient fred i ventós i encara que solejats quedem garratibats.

El Sergi surt ara de primer per fer el segon llarg, salvant un diedre que el fa suar de valent per lo exposat que es el progrés per aquesta via clàssica.

A la sortida del diedre un pel més amunt troba espai per col·locar un friend, ara ja una mica més tranquil segueix enfilant-se fins trobar la R2.

Continuo jo i la Sílvia darrera meu amb el traçat de la via mentalitzat, per salvar aquest diedre i sense pensar gaire amunt.

La R2 i final de la via, es un conjunt d’ancoratge rovellat, xafat i molt precari.

Continuem ara uns 5 metres més amunt per un tram de grau II, fins el cim, a on ens fem fotos, i admirant la Bola de la Partió el Sergi prepara el ràpel i obre el camí cap a vall.

El ràpel de 55 metres, al fem d’una sola tirada amb doble corda de 60m. i un nus senzill, vigileu que anireu a parar a sobre un teix que hi ha al coll entre les dues agulles, jo mi vaig quedar ben enredat i al tirar de les cordes també es van enredar una mica, amb el brancall.

La nostre idea era fer la Bola de la Partió, però vam passar tant de fred que ho vam deixar corre per un altre ocasió.

Un cop recollit i endreçat el material, seguim el caminal fins la fita i un cop al torrent fresc i ombrívol, comencem a baixar seguint les marques vermelles, per entre mig de les agulles: La Bola de la Partió, El Setrill, La Bitlla, La Màquina de tren i El Cap del Guerrer, sortint al PR C-78 al costat mateix del refugi Vicenç Barber, adonant-nos que aquest es el camí ideal tant d’anada com de tornada, així que ja ho sabeu. Siauuuuuuuuu