dimecres, 27 de gener del 2010

Valle de Pineta




Primer dia
Anada a Saravillo

Aquest dia sortim a quarts de nou del matí per fer els 285 Km. per arribar desprès de 4hores i quart a l'hora de dinar a Sarabillo, que com ja som veterans portavam preparat, i a la tarda, anar a comprar els iogurts i els formatges de rigor, fer un vol i veure les cabres i jugar, és la jornada de desestresar-se i acumular forces.
Cap el vespre planegem que farem el dia següent




Segon dia
Avui hem decidit anar a fer un vol e investigar cap a la Vall de Pineta i França.

Des de Saravillo agafem la carretera A-2602 fins l'encreuament de Salinas on tenim que agafar la A-138 girant a la dreta direcció Bielsa, que i pararem a la tornada, continuem fins passat Parzan i abans de arribar a la central elèctrica de Barrosa, surt a la dreta el GR-11, cap al Ordizeto 2.592m., i l'Ibón del mateix nom, que també intentarem fer més endavant.
Continuem rectes per la mateixa carretera on i trobem l'antiga frontera espanyola, que avui dia esta adaptada com aparcament e inici de caminades, parem per informar-nos i llegir-nos els panells que trobem a la dreta abans de creuar el riu Barrosa per un pont de pedra que porta direcció al Pic de L'Ibónet, cap a l'Ibón de Tringoniero 2.405m., i l'Ibónet, que també intentarem fer més endavant.
Avui només fem de "domingueros" i emmagatzemem informació per properes vegades, que segur que hi tornarem, perquè som verdaders entusiastes d'aquestes valls.

Túnel de Bielsa
Inaugurat l'octubre de 1976, és un túnel d'un sol tub de doble direcció amb una longitud de 3.070 metres, dels quals 1.298 es troben a Espanya i 1.772 a França. L'embocadura del costat espanyol està a 1.664 metres d'altitud, l'embocadura francesa a 1.821 metres. A causa de l'altitud és un túnel que se sol tancar a la circulació amb certa freqüència durant l'hivern.





Continuem rectes fins arribar a la frontera natural anomenat al cantó espanyol Túnel de Bielsa i quan surts per la basant francesa és diu Tunnel d'Aragnouet i ara la carretera en el túnel s'ha transformat de la A-138 a la RD-118 i continua cap a l'interior de França com la D-929.
Nosaltres parem aquí una estona per contemplar el paisatge i rebolcar-nos per la neu, que com podeu veure a les fotos es preciós.

Saint-Lary Soulan
Continuem per la D-929 direcció Saint-Lary Soulan, un poblet d'alta muntanya completament turístic.
Preparats amb remuntadors per anar cap a les pistes d'esquí, però ara que no hi ha quasi neu, si pot anar per carretera, si és vol.
Nosaltres parem a fer una Crepè i prendre alguns refrescos en un bar, molt amables i que ens entenien bastant bé.
I tornant cap a la sortida del poble ens vam trobar de cara tot un remat de ovelles que el pastor damunt d'un cotxe i amb gossos corrents foragitant-les pel mig de la carretera, vam parar el cotxe allà al mig, no teníem un altre remei perquè ens van envoltar i vam aprofitar per gaudir del moment i fer fotos.







Un cop vam arribar al Túnel pel cantó francès vam tornar a parar una altre estona més, i avall cap a Bielsa i cap a la casa de Sarabillo en total anada i tornada hem fet uns 65 Km., fins el nostre -campament base-

on el nostre amfitrió ens esperava amb una barbacoa impressionant de xai, costelles adobades de porc, allioli que ja havia preparat jo, botifarres, amanida de l'hort de l'Angel., vi, cava, birras sin i de tot, una copeta per qui en prengui, etc. ens vam posar 5 Kg. de cop al damunt. Guauuuuuuuu!!!!
A partir d'aquesta vegada cada cop que hi anem l'Angel, ja ens espera per fer una barbacoa.

A la tarda, vespre teníem que preparar una caminada llarga pel dia següent, sempre que venim procurem fer una caminada llarga., i la resta de dies a visitar poblets, que també us els aniré mostrant en altres articles.

Tercer dia
Llanos de la Larri

Al final hem decidit anar de bon matí a fer Los Llanos de La Larri, ben preparats amb entrepans i refrescos.
Ens posem en camí cap a quarts de nou del matí, direcció Bielsa, un cop l'hem passada de llarg, passem pel costat de Javierre i seguin per la carretera HU-V6402, a la nostre esquerra veiem la Poza i a la dreta trobem una casa de Colònies, el "albergue juvenil Jordi Turull", més endavant passem pel costat de Espierba i continuem fins arribar a la Ermita de Ntra. Sra. de Pineta que es troba al mig entra la "Sierra de Espierba" i el riu Zinca, i a pocs metres de les barreres del Parador Nacional, nosaltres tenim que girar abans a l'esquerra per travessar el riu Zinca i entrar a la llera del riu, al aparcament de Pineta, també i trobem una caseta d'informació.
Això és un altre punt de sortida de moltíssimes caminades 1.280m.

Informació de la ermita de Ntra. Sra. de Pineta
Situada al fons de la vall de Pineta al costat del Parador Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
Es tracta d'una edificació de planta rectangular i capçalera recta construïda al començament del segle XIX. Voltes de mig canó recobreixen la capçalera i la nau, mentre que la porta, col·locada al sud, és adovellada amb un arc superior de mig punt.
Diu la tradició que un dia la Verge es va aparèixer a un pastor sobre un pi del paratge conegut com la Vall Verd, havent estat traslladada fins allà pels àngels des de la veïna vall francès de Bareche. Els habitants de l'esmentada vall, al trobar-la a faltar, la van buscar per tot arreu i després trobar-la en Pineta restituí la imatge al seu poble. Però la Mare de Déu va tornar a aparèixer per segona vegada en el mateix pi. Es diu que l'antiga imatge de la Verge estava mirant cap a la vall de Bareche, recordant així la seva procedència. Durant la Guerra Civil aquesta imatge va ser destruïda, sent l'actual obra dels anys quaranta. Cada 12 d'octubre es va a aquesta ermita des de Bielsa a celebrar missa i, si ho permet la meteorologia, a passar un dia de camp.
FONT: Ermites de Sobrarbe, Mancomunitat de Sobrarb.

Sortida Cap a La Larri 1.630m. Desnivell 450m. total 3 hores.
Entrem al Valle de Pineta.
Nosaltres comencem a caminar per una pista amb una pendent suau resseguint el riu Zinca, durant tot el recorregut sencer no saps cap a on mirar, si el Circ de Pineta o el Barranco de la Tormosa, tot són salts d'aigua del riu Zinca anomenats Churros de Marmorés i cims impressionants, al principi envoltats de fajos i desprès de teixos, pins negres i avets, fins trobar un salt d'aigua impressionant amb unes aigües braves amb molta força i on el camí es divideix 1.420m., pots pujar cap a la dreta pel costat del Zinca, cap al seu naixement i al Monte Perdido 3.348m., Cilindro 3.325m., Soum Rammond 3.259m., i l'Ibón i pic de Marboré 3.252m.el Balcón de Pineta, etc., o seguir rectes direcció a los Llanos de La Larri, que és el que vam fer aquest cop.





Direcció Llanos de La Larri

El camí dintre de que és pujada, és una pista forestal bastant suau constant i llarga, que un cop deixem els boscos enrere 40' o 50'és fa més dreta fins que arribem a les cascades del Barranc de Montaspro i una mica més endavant el pont i cascades de La Larri, que continuem fins arribar bastant còmodament pel barranc que forma el riu a l'esplanada on trobem el Refugi/Chozo de La Larri, i al fons el circ, a l'esquerra Pico de la Capilla 2.829m. i a la dreta La Munia 3.134m., i el Robiñera  3.003m., i a la zona del Tromacal les cascades de La Larri  que són les parets que l'envolten i l'escuden.














Creuem tot el Llano 1,3Km.de llarg per uns 300m. de promig d'ampla i desprès de 30' travessant prats arribem als peus de la cascada 1.630m.hem caminat fins ara unes 1,5 hores. Fa un dia amb molt de sol, gaudim de l'aigua i fotos i juguem, es tot molt maco, quan comença a vindre molta gent decidim marxar a dinar a la Llera del riu La Larri, ja més espai i pots estar  més còmoda.

Dinem i fem una mica el gos, prenem el sol juguem en el riu, gaudint del paisatge i del lloc, que de aixó es tracta.
A arribat el moment de tornar i tornem pel mateix recorregut que hem fet de pujada,

- també hi ha una alternativa per fer una circular que és anar a trobar la pista por on baixarem i uns metres abans de trobar-nos una tanca verda a l'esquerra surt un camí no senyalitzat el GR-11, que entra pel mig dels fajos i va a sortir a l'ermita de Ntra. Sra. de Pineta-.

Cap complicació per lo maco que arriba a ser tot, només trobem un petit entrebanc baixant, que com feia tant de sol la neu es desfeia molt depressa i havia un tram del camí que quedava travessat per una corrent d'aigua que al pujar no hi era, i ara no podíem travessar sense mullar-nos els peus, vam buscar rocs i vam fer una mica de pas, que també van aprofitar altres persones que esperaven aviam que fèiem nosaltres.

Superat això vam anar passejant fins arribar a l'aparcament i cap a Bielsa a prendre alguna cosa.
Parem a Bielsa i anem a una botiga de records on li comprem a la Mercè una bruixa molt lletja, d'aquelles que es penjen del sostre de l'habitació, encara l'hi té, vam visitar els voltants del Centre de Bielsa i vam entrar a un bar d'una plaça gran i antiga.
Com que estàvem cansats vam agafar al cotxe i cap a Saravillo, a descansar i jugar a cartes.


Quart dia
Parem com es costum a dinar al Restaurant Ordesa, que ja us he explicat a l'article del Bal de Chistau i desprès decidim tornar per "Los Cañones de Guara" a Ainsa.






Agafem la A-2.205 direcció a Arcusa la carretera és més lenta, però val la pena pel paisatge que t'acompanya durant tot el camí, vam fer una parada també per poder observar els barrancs de ben a prop travessant el "Puente de la Sierra" i vam caminar un tros de camí, on vam trobar escaladors, desprès d'una estona de vertigen pels barrancs, tornem al cotxe i  passat Colungo agafar la A-1.232 fins arribar a Barbastro, d'aquí a Lleida  i  ja d'una sola tirada cap a casa per la A-2.

Adreces d'Interès:

divendres, 22 de gener del 2010

Bal de Chistau-Sobrarbe-Osca

Situació
Ara ja fa un temps una parella, companys meus de feina em van explicar que van estar a la Vall de Chistau, i que els hi va agradar molt.
Aleshores la meva dona i jo, vam decidir que ens mereixíem una escapada i pel pont del pilar del 2006, vam anar els dos sols, per conèixer-ho i per esbargir-nos.
Ens va agradar molt, tant l'estada on vam estar com els seus voltants i pel pont de l'1 de maig del 2007, vam decidir tornar-hi amb les nenes, la Laia i la Mercè, però en un altre casa.


Primer dia, Anada a Sarabillo
Ruta Anada i Tornada Monistrol de Montserrat a Saravillo


La anada per començar ja va ser més animada, vam arribar a l'hora de dinar, que ja el portàvem preparat.
Sarabillo es troba a les faldilles de la cara nord del Punta Calba i a la riba del riu Zinqueta.


En aquesta zona pràcticament tots els pobles conten amb una amplia oferta de turisme rural, cases i apartaments, a Plan hi ha l'hotel, -Aparthotel Villa de Plan- hi ha 11,5Km. a Bielsa, està el -Hotel Càmping Bielsa-
Poc abans d'arribar a Saravillo a ma esquerra trobem el càmping  Los Vives.
Cámping Los Vives


Tot això us ho explico perquè ho tingueu en compte a casa abans d'anar-hi i planificar-vos les necessitats de menjar que tindreu i ha on comprareu, ara hi ha un súper a San Juan de Plan a peu de carretera direcció a Gistaín, a preus raonables i amb un assortit de productes suficient.






La primera vegada que vaig vindre no havia aquest super i vam tindre sort de fer cas al consell que ens van donar els meus companys de feina, emportar-vos una dotzena d'ous.


A la tarda desprès de dinar vam anar a fer un passeig pels voltants de la casa rural, ja sabíem que a les nenes els hi agradaria, el paisatge, xais, cavalls, en fi natura 100%...
A Saravillo elaborant artesanalment formatge i iogurts, les nenes ara no poden anar-hi sense comprar-ne.


Segon dia
Sarabillo, Plan, San Chuan de Chistén, Puen Pecadó, Biadós, Gistaín




Al dia següent el vam dedicar a visitar Plan, San Chuan de Plan o San Chuan de Chistén, i de camí cap a Gistaín, també vam parar a visitar el Puen Pecadó, té un bon espai per poder aparcar el cotxe. Aquest lloc també és  inici de caminades  molt interessants que ja anirem descobrint en altres ocasions, però també en el següent enllaç teniu l'informació d'una de elles.
Caminada Circular Puen Pecadors, Puen Moli, Biadós, Puen Pecadó




El Pont dels pecadors és un pont que creua sobre el riu Zinqueta a 50 metres sobre el seu llit, i escassos metres aigües amunt del poble de Sant Joan. Per ell passa una pista cap a les feixes del vessant anomenada Don dela Par, al costat del barranc del Sen que baixa per l'enclavament conegut com Engrota des de l'ibón del Sen.




La gent de San Juan de Plan, explica que antigament els delinqüents que detenien i els declaraven culpables, els portaven fins el pont i els llença-ven cap a vall.




Uns pocs metres mes endavant trobem una pista forestal que surt del mig d'un revol i que porta cap a un càmping el Forcallo, direcció al refugi de Biadós, inici també de caminades clàssiques, que mes endavant també volem fer.




Però nosaltres seguim fins arribar a Gistaín, un poble molt petit i recollit amb unes vistes impressionants, al estar enclavat en un cim privilegiat que domina tot el vall, i fem un vol i en un bar a prop de l'església prenem uns refrescos i fem unes partides al futbolin, també podem llegir en els panells informatius la seva historia, les seves fàbules en el seu idioma el Chistabín.




Tornem cap a la casa i la tarde la dediquem a jugar al Remigi, Trivial, etc. i ha planejar que farem al dia següent, i decidim anar a fer la caminada fins el Ibon Basa de la Mora

Tercer dia
Ens llevem de bon matí per menjar alguna cosa, nomes per fer el cafè, preparem els entrepans, les begudes i tot l'avituallament que necessitarem i sobre les 9:00 del matí ens vam posar en marxa.




Sortim de Sarabillo (950m.)
Seguim les marques del camí de gran recorregut GR-15, sender pre-pirenaic que va del Pont de Suert (Lleida) a Acumuer (Osca) i té una longitud total de 134 Km., dividits en nou etapas. Nosaltes nomes farem en total des del poble de Sarabillo a l'ibón  24 Km., amb un desnivell de 1.180 m.


Al principi el camí puja bastant suau perquè va resseguint les parcel·les que envoltant Sarabillo devant tenim el cim Artíes, entre barrancs, cursos d'aigua i bosc en un dia primaveral i solejat en màniga curta observant trobem unes quantes murgules (bolets amb un barret que recorden a unes celes semblant a una esponja de mar)


I quan arribes a uns 4 Km, travesses la pista forestal que anirem creuant mes d'una vegada, en la qual trobem un abeurador molt gran, nosaltres seguim i el camí que comença a enfilar-se cada cop una mica més això si envoltats constantment per nogueres i quasi fins els cims mes alts per boixos, !!!!! olor, no la sentiu.
A partir d'aquí ja no tenim tanta calor i tenim que posar-nos un altre màniga més.




Al cap d'uns 7 Km. arribem al refugi de Labasar (1.930 m.), petitet per unes 8 persones amb xemeneia, aquí cau aigua neu i ara ja fa molt fred ens tenim que posar polars i anoracs. Pel seu darrere continua el nostre camí, a partir d'ara farem un descens entre roques travessant el barranc, que forma el mateix ibon, farem ziga-zagues per un prat embassat i en menys de 30' arribarem al peu de l'ibon (1.913m.).


Video Ibón Basa de la Mora




I, ohhhhhhh!!! quina meravella. Crec que es lo mes maco que he vist mai fins ara, l'ibon gelat envoltat d'uns pics impressionants, de pins negres i avets, i davant nostre Les Agulles de Labasar, El Llosal i La Peña de las Once, encara mig nevats.




Vam poder fer unes poques fotos, l'entrepà depresa i corrents perquè plovia una aigueta fina i gelada, que ens va obligar a tornar depressa pel mateix camí que vam fer de pujada.
Aquest cop no vam poder ni donar-li la volta ni res.


Ara podeu llegir la adaptació medieval de la època pre-cristiana, que la gent local explica sobre el ibon, que diu així:


Si puges a l'ibón de Plan o Basa de la Mora la nit de Sant Joan i et rentes la cara a les seves aigües gelades i blaves abans de la sortida del sol, veuràs que l'aigua es comença a moure. Al principi poc a poc i, a poc a poc, més depresa , format un remolí vertiginós, I en el mateix instant en què apareix el primer raig de sol per Armeña s'aixeca lentament del centre una forma brillant. I quan el sol s'ha estès per tot el blau de la Basa, aquesta forma brillant es transforma en una bella dona. Al moment comença una dansa màgica, harmoniosa, que embadalit. Llisca tan lleugera com l'aire. Diuen que és l'ànima d'una Princesa Mora que es va perdre entre les muntanyes de la Vall fugint d'una guerra. Però només els que tenen uns ulls i un cor purs poden veure a la Princesa Mora dels cims, només els que tenen la mirada neta poden arribar a veure tota la bellesa que l'ibón amaga .................


I això es el que recorden les avies de la vall als seus nets en chistabin:


Si ye que i puyas bela maitinada de San Chuan ta ibón, y no la biéses, abrás de pensare en labá-te l'anima...Sólo es güellos limpios pueden biere a la prinzesa mora de las cumbres.
Que significa el següent.


"Si es que pujàs algun mati de Sant Joan a l'Ibón, i no la veiguesis, tindràs de pensar en rentar-te l'ànima.........Nomes els ulls nets poden veure a la princesa mora dels cims".


Començem a baixar
Ara tenim les mateixes sensacions que al pujar però al reves, a mida que descendim ens anem treient mànigues, però sense tornar a anar en màniga curta, perquè estem mollats.
Descansem al costat de l'abeurador i berenem i continuem descenent suaument fins arribar sobre les 18:00 hores a Saravillo.
Contents satisfets per les experiències viscudes, mentalment ens preparem per tornar cap a casa al dia següent.


Quart dia, Tornada a casa.
L'Ainsa
Visita virtual per l'Aïnsa Medieval
Reportatge de la TVE2 sobre AINSA


Ens llevem sense presses i cap a quarts de 12 marxem amb l'idea de parar a Ainsa, perquè ho coneguin les nenes.
Quan arribem a Ainsa, aparquem el cotxe a l'entrada del Castell i continuem la visita a peu.
Es un poble medieval damunt d'un promontori aïllat i apartat del modern Ainsa, des del castell es poden veure els rius Cinca i l'Ara que al voregen i uns metres més endavant s'ajunten.




Història
Encara que la llegenda situa el naixement de Aínsa en la conquesta de la plaça per les tropes del rei Garcí Ximénez l'any 724 gràcies al miracle de la creu de foc (des del segle XVI hi ha una creu en el lloc on suposadament van ocórrer els fets) les fonts històriques apunten que els musulmans no van arribar a establir-se en aquesta terres [edita].
Castell
El castell, que data del segle XI, va formar part de la línia de defensa dels territoris cristians (línia que s'estenia fins Abizanda), i es va convertir en l'embrió de la vila, que en temps de l'edat mitjana va ser emmurallada, i va esdevenir la capital del comtat de Sobrarb que va pertànyer al regne de Nájera-Pamplona (abans que aquest donés lloc al Regne de Navarra) i després es integrés en el regne d'Aragó.
En 1.124 el rei Alfonso I el batallador va atorgar la carta pobla per la qual es beneficiava als seus habitants amb el fur de Jaca.
La importància de la plaça va portar que l'església de Santa Maria fos concebuda també com a defensa, tal com testimonien les sageteres de la seva torre.




Nosaltres desprès de voltar per tot arreu, ens assentem en unes taules d'un bar al costat de la plaça porxada, i fem un aperitiu.
Val la pena observar tot el nostre voltant històric i privilegiat i pensar que ara també es un escenari natural a on roden pel·lícules, es cel·lebren casaments i altres esdeveniments..




Després agafem el cotxe i baixem cap a Ainsa modern i abans d'arribar al primer encreuament, veiem a la nostre esquerra uns restaurants i a la dreta un descampat utilitzat d'aparcament.
Parem i anem a dinar al Restaurant Ordesa, i quan estem ben farts continuem ja d'una tirada fins a casa.
A nosaltres no ens agrada anar per llocs de poblacions grans, per això tornem per Graus, Benabarre, Alguaire, Lleida, on agafem l'autovia A-2 i fins a casa.


enllaços d'interes:
Turisme per la Comarca de Sobrarbe
Turisme per les comarques d'Osca
Bal de Chistau
Plan
Gistaín
Sobrarbe

diumenge, 10 de gener del 2010

Consequencies de la Nevada

Avui Diumenge al matí fa un dia molt solejat, no hem pogut anar a caminar per raons personals, però si he pogut fer unes quantes fotos perquè pogueu notar quin fred que fa.

Al meu pati estava ple de plaques de gel, sort que les maduixeres estaban tapades amb plàstic, oi!!!!!








divendres, 8 de gener del 2010

Nevada a Montserrat

La Nit del 7 al 8 de gener un cop més ens ha nevat, més que l'importancia de la noticia és l'il·lusió de tornar a veure la muntanya vestida amb una capa blanca d'hivern.

Aquest matí a les 08:15 he fet unes quantes fotos i a les 11:00 unes quantes més,estem a uns 0º.

Us faig aquest article amb la pressa de penjar-les al meu bloc perquè també en pogueu gaudir vosaltres.
Així podreu observar un altre visió d'aquesta muntanya a l'hivern.

A les 8 del matí:








Aquest mig matí:










i de moment això és tot, per ara si no neva més i podem ampliar aquest article.

Enllaç a les fotos de la nevada del blog apeupermontserrat del qual disposeu d'enllaç a la meva pàgina.
impressionants.

http://picasaweb.google.es/apeupermontserrat/Neu100108?authkey=Gv1sRgCLi_rJTjhcG7Kg&feat=embedwebsite#

dilluns, 4 de gener del 2010

Caminada pels Gorros de Tebas





Monestir, Pla de les Taràntules, Escales de Jacob, Monestir,



Camí de les Canals, Monistrol de Montserrat.


3 de gener del 2.010


Avui diumenge ens decidim a fer una caminada pels Gorros, es la primera vegada i només tenim l'informació que hem llegit en alguns blogs.




Agafem el cremallera a Monistrol de Montserrat a les 8:48 i cap al Monestir, on fem la volta de rigor dels diumenges, he fet unes fotos del pessebre que esta ubicat al costat esquerra de l'altar durant aquests dies i cap a Sant Miquel, avui fa un dia preciós d'hivern, on hem pogut fer moltes fotos, des de la Creu de Sant Miquel al Monestir.




Anem pujant  passant de llarg l'ermita de Sant Miquel i la Bassa que ara mateix estan fent tasques de manteniment i esta buida, fins la plaça dels soldats, en aquesta cruïlla de camins decidim esmorzar, uns entrepans de pernil salat i refrescos.




Com estem una mica entresuats de la pujada en aquesta esplanada fa un aire molt fred i estem agafant fred, per tant esmorzem depressa i continuem la pujada vertiginosa, insistent i feixuga
-en alguns trams del camí encimentats es de pujar amb les punteres i la tractora
fins arribar a l'estació superior del funicular de Sant Joan al pla de les taràntules.










Des d'aquí ens informem breument dels camins en un panell explicatiu de la zona
-la veritat molt pobre, perquè no esta explicat res de les ermites de Sant Jaume, Sant Onofre, Santa Magdalena, ni l'antic  restaurant desaparegut, de les escales de Jacob-




Nomès uns indicadors de direcció i temps, començem a caminar dirigint-nos primer a l'ermita de Sant Joan, la que trobem tancada i molt deteriorada









Fem unes fotos i continuem per la dreta unes escales que ens porten als vestigis d'unes antigues estances  que podent ser de l'ermita de Sant Onofre, les anèm travessant, per un recorregut encaixonat entre la balma i una barana de fusta que també fa la seva impressió,  i quasi al final trobem a la paret un diposit pluvial, on la gent hi tira monedes per demanar desitjos al que també fem per si de cas es compleixen, i quan arribem al final trobem unes escales, que nosaltres agafem per pujar al coll dels Gorros.







Anèm pujant i voltem el coll entre la gorra marinera i la magdalena inferior i continuem baixant per les escales, que entre la pendent i que cada esglaó es d'un patró diferent de debò fant molta impressió, a la paret de la dreta trobem una placa recordatòria, i continuem baixant fins trobar un camí de sender entre boixos, alzines, i grevols, molt humit i molta boira què ens porta al camí nou de Sant Jeroni.








Un cop estem al camí nou de Sant Jaroni respirem fons, perquè des de l'ermita de Sant Joan fins ara no hem trobat cap marca de camí, ni cap indicador de res, l'agafem cap a la dreta cap al pla de les taràntules, continuem fins Sant Miquel, i el Monestir.
Tambè podíem anar al arribar al camí nou, cap a l'esquerra a trobar el trencall del camí  del pas dels francesos i baixar fins el Monestir i fer una ruta circular.












En aquest punt decidim no agafar el cremallera i continuar per les escales que estan al costat mateix,  que també porten a la Santa Cova.


Podíem optar també per varis camins diferents, tornar pels degotalls, la calsina, i del piteu a Monistrol o baixar pel mateix camí utilitzant la variant dels 3/4.  








Nosaltres anem baixant fins el trencall que ens portara al Camí de les Canals que decidim fer-lo per les escales i tota  la pista passant de llarg el Camí dels 3/4, El Pla de Sant Bernat i fins el trencall a la dreta cap a la Bestorre  i fins Monistrol de Montserrat.




Els Camins i trencalls a partir del pla de les taràntules i  fins Monistrol de Montserrat, estan tots molt ben indicats.








Avui em arribat pels volts de les 14:00 hores, la caminada m'agradat molt,  però m'he quedat amb les ganes d'identificar alguns llocs, però en general molt maca.
déu ni do, oi?


croquis informatius:










adreçes d'interès


http://ca.wikipedia.org/wiki/Estació_de_Montserrat-Monestir