divendres, 20 de juny de 2014

8a. Tarda Escalada Esportiva a La Desdentegada


La Desdentegada es una extensa franja sent la continuació natural del Vermell del Xincarró cap a l’est, trobant-se al marge dret de la vall formada pel Torrent del Tambor. Orientada al surest, rep majoritariament el sol al matí, fins aproximadament les 15:00 hores la resta a l’estiu podem gaudir d’un magnific sector a l’ombra. Compta amb unes 70 vies obertes, la majoria de les quals estan entre el 4c y el 7a, amb un caràcter típicament montserratí: presa petita i plaques molt verticals o lleugerament tombades, molt ben assegurades i amb una roca excel·lent, a on la llargària de les mateixes de vegades sobrepasan els 30 metres. 

Resum.:
Aquest dimecres, 18.06.2014, com ja es habitual hem tornat a quedar una colla d'amics per escalar esportiva al sector de La Desdentegada Esquerra, que es la zona de les 3 del sector a on el grau es més amable, però no us confieu perquè tindreu que estar concentrats en tot moment i sempre a punt per fer un cop de gas.
Aproximació:
Mapa d’accés. Des del poble del Bruc, seguint per la carretera principal girarem a mà dreta per el carrer de les escoles. Seguirem la pista fins que ens creuem amb el carrer de la parroquià, nosaltres anirem a mà esquerra. Seguirem la pista, passant prop dels camps fins a una esplanada d’on a la nostra mà dreta queda un camí senyalitzat amb marques blanques que va direcció al Vermell, a 5 minuts per aquest camí surt un desviament a mà dreta haurem d’agafar. En quan al mapa, el recorregut que va del parking a la Desdentegada és aproximat. En el mapa surten dos recorreguts, un per anar al Vermell del Xincarró i altre per a la Desdentegada.
aquesta vegada hi hem estat:
Gina Aubarell, aquesta crac va ser la reina de la trobada.
Josep Farres, cada dia més fi.
Joan Wenceslao, un LoLo reafirmat
Jaume Escorsell, aptitud de LoLo
Xarli, un projecte a llarg plaç

Ens aquesta placa per escalfar ens hem repartit en dos cordades El Josep, la Gina i jo hem fet la via número 17 de 5c i el Joan i el Jaume la número 16 també de 5c
Aquestes vies son molt llargues cosa que esta molt be, però aquestes vies son molt fines i sobades, cosa que fa una escalada bastant desagradable, per tant canviem i anem més a la dreta a vies de més grau però millor roca.

El Joan, la Gina pujen de primer i jo de segon la via número 24 que es un 6b i el Jaume i el Josep la 23 que també es un 6b, però amb una entrada a on el Jaume se la treu amb un pas de bloc de traca i mocador.

Desprès intercanvien vies per pujar-les de segon per no perdre tant de gas i de pas desmantelar-les i ja no dona temps material de fer gran cosa més.

Al final una tarda per mi personalment agredolça perquè portava pel cap fer de primer, però amb la cirereta que el que he fet no desmereix res, al meu primer 6b de segon, tot son passos, els altres companys, genials i el Jaume cada cop més fort, tota una bestia.

De tornada als cotxes vaig aprofitar per fer unes quantes panoramicas gaudint de les llums i els nuvols tormentosos que s’anaven conformant i ja sabeu fins la propera gasssss i amunt.