diumenge, 27 d’octubre del 2013

Circular al Montgròs pel Camí de la Palomera

Circular al Montgròs pel Camí de la Palomera
Lloc: Montserrat
Temps: Tot el dia (9:37 -- 16:00)
Avituallament: dinar i aigua
Distancia: 8,96 Km.
Desnivell Acumulat: 708 metres
Quota més baixa: 429 metres
Quota més alta: 1.118 metres
Dificultat: Resistència Moderat/Alt
Temps: 6:20 hores aprox. amb les parades incloses
Data: 27.10.2013
Observacións: Porta Impermeable, olleres de sol, crema solar, tot el necessari d’ús personal en una caminada d’alta muntanya.
Integrants: 3 + 4 de afegits pel recorregut
Marga Flores i la gosseta Mel
Jandro
un home de Collbató
i el seu amic Paco

Observacions:
Trobareu el track del recorregut gravat pel Roger, en el següent enllaç:

Montserrat Vinya Nova -Serrat de La Palomera - Montgròs- Canal Migdia-Camí Francesos. 27.10.2013


També us passo un enllaç amb el detall de l’anterior vegada en la que vam participar en aquest mateix recorregut:




RESUM:
Avui el Roger Matas el nou organitzador del Senderisme dins del nostre grup Natura100 de facebook, ens a convidat a participar en la primera caminada, en la que no hem dubtat afegir-nos la Marga Flores i jo (Xarli), la circular ha sigut pujar pel Camí de la Palomera fins el Coll del Mosset a on se’ns han afegit un home de Collbató i el seu amic Paco i també una parella que anava perduda, el Jandro i la Júlia, que s’han adaptat molt be, per seguir caminant al nostre costat a buscar la vertiginosa Canal Roja i la feixuga Coma dels Naps i passar el tram de corda de la Roca Plana dels Llamps per arribar al Montgros, al baixar hem dinat a la terrasseta desprès de passar pels peus de la Salamandra i abans de baixar per la Canal, amb vistes a la Talaia Gran, Sant Jeroni, El Camell de Sant Jeroni, etc.

Un cop dinats hem baixat per la canaleta que ens deixa al Torrent del Migdia i ara amb un gir a la dreta i avall per un dels torrents més macos d’aquesta muntanya, una mica abans de la Cajoleta a l’esquerra i marcat amb grans fites comença el Camí dels Francesos que seguint-lo primer pugem fins el Coll de l’Ajaguda per començar a davallar pel llarg i sinuós recorregut entre alguna relliscada, fins trobar la pista que recorre tota aquesta vessant sud, per anar per la nostre esquerra fins l’aparcament de la Vinya Nova.

Al final on pensàvem que seria una caminada a 3 a esdevingut per diferents circumstàncies de l’atzar en 7,
En que hem compartit xerrada durant molt de recorregut i ha donat a la sortida la seva part especial, a Montserrat si surts no saps mai que et trobaràs, per tant us demano que aviam si sortiu i ens trobem a la propera.

Fer una menció dedicada al Gustavo Mañez i dir-li que he pensat amb ell quan estava recorrent la roca en la que tantes hores a dedicat per muntar-nos vies d’escalada, per aquest indrets tant solitaris i reservats, impossible amb la vista no anar mirant a on hi han xapes, una salutació amic. fins aviat.
Siauuuuuuuuuu

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Escalada Esportiva al Llençol A


Aquest matí de dissabte, 26.10.13, la colla de Natura100 d’Escalada Esportiva ens hem trobat al Bar Muntanya de Collbató per en principi anar al Sector del Jardinet, però com be vaig dir a la trobada publicada al grup Natura100 del facebook, que depenent dels integrants podíem decidir “in situ” de canviar de sector per un altre de semblant en quan al grau compromès.
el meu amic i company Jaume molt més coneixedor d’aquestes contrades en quan a l’escalada, ens convenç per anar a fer una caminada enfilant-nos pel Camí dels Graus, per arribar a la Taca Blanca, ja dalt del camí de les Bateries, i acostar-nos en pocs metres a la dreta al Sector del Llençol A.


Avui hem sigut 6, el:




i entre tots, que si de primers qui s’ha vist be i potent o de segon, qui vol escalar però sense arriscar, hem fet totes les vies menys la número 3 que es un 6b+


1 ¿? 5b
2 ¿? 6a
3 ¿? 6b+
4 Sioux connection 4b
5 Formiguetes 4c
6 Drac Màgic 5b
7 Escarabat Bumbum 4c
8 Tatanet 5b
algunes d’elles tenen inclús 2 llargs, que es poden enllaçar en 1 i així poder gaudir de més metres d’escalada.
Les reunions de parabolts amb una anella i mallons unint la cadena.


El millor la roca i l’adherencia, no conteniu com la resta de sector s de Collbató en trobar-hi sol, es un lloc amb ombre fins a ¾ parts de les vies i només sol a l’alçada de les reunions.


En general un matí de senderisme arrodonit per unes excel·lents vies entre mig d’una concentració d’escola, que ens han fet gaudir de la xerrameca i l’escalada, fins la propera companys.

dijous, 24 d’octubre del 2013

XXXI TROBADA DEL GRUP CAVALL BERNAT


Aquest dissabte 19.10.13 la colla de Natura100, ens anem trobant al Bar La Roca, de Monistrol que havia sigut el típic punt de trobada d’escaladors anys enrere i que sembla que si vol tornar a consolidar, per anar plegats a l’església de Sant Pere, on ens anem saludant ja formant i respirant l’ambient dels escaladors.
El primer que em va sorprendre va ser escoltar l’Ave Maria per les Soprano's Vanessa Cañizares i Núria Roca i "El Virolai" per la Coral amb 100 anys d’història de Monistrol de Montserrat.

Desprès xerrant anem pujant cap al Poliesportiu per anar recollint les medalles de i registrar-nos signant el llibre de Cavallistes del Grup Cavall Bernat, tot seguit d’un esmorzar amb pa de pagès sucat amb tomàquet, taquets de truita de patates i fuet, també hi havien begudes.


Ja amb la panxa plena i amb el pap ben ple d’anar xerrant amb els col·legues de cordada i amics del mon de l’escalada, anem agafant seient davant de l’escenari on seguidament començaran a oferir, primer el reconeixement als dinosaures més reconeguts del mon de l'escalada i sobre tot del Cavall Bernat,

Joan Nubiola
Josep M. Torras
Toni Ruiz
Josep Sicart
Andreu Rafa
Francesc Guillamón
Jaume Clotet "el Paca" per la obetura en solitari de la via "Deja Vu"
per unes trajectòries i aventures inimaginables que han omplert els llibres d'història i la vida de vies d’escalada que han esdevingut clàssiques i aventures impossibles.

Desprès amb uns altres càntics angelicals de les sopranos, tot seguit d’un excepcional poema que va recitar el Josep Maçana amb nervis però amb molta expressió i sentiment, només aigualit per la poca qualitat de l’audio en general, el so no ens arribava a tots ni molt menys.
Tot seguit la Coral de Monistrol va cantar un parell de peces més per guarní i posar la cirereta a la trobada.





Ara tocava lluir-nos a nosaltres, amb la tradicional cerimònia de imposició de les medalles.
Primer jo (Xarli), que soc l'únic que vaig tindré l'oportunitat de poder parlar a tothom amb el micro,

desprès la Rosa Farràs i més tard el Cinto Romero, entre molts altres, pujant a l’escenari quan se’ns digues, perquè el Joan Nubiola en persona ens les col·loques diuen unes paraules màgiques.
"Fes el Cavall per molts anys
i altres pedres de retruc,
però endut pels teus afanys
procura no fer el ruc"

Un cop repartides les medalles es l’hora del dinar, però com es el meu 52è. aniversari, no ens quedem perquè he convidat als amics i la família a casa per fer nosaltres la traca final.


A sigut per mi un dia molt especial per no oblidar, d’aquells que s’ha esculpeixen al cor i es gravant a la ment, només donar-vos las gràcies a tots i que per molts anys ens podem reuní i omplir els anys de l’aventura i la il·lusió de la vida.

 

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Tarda d’Escalada Esportiva al Gerro

Aquest dimecres 23.10.13 una colla d’amics de Natura100 vam quedar per trobar-nos per fer esportiva al Gerro i a La Roca del Tambor Gran, vam ser 4 en total:



Vam fer les quatre vies esportives que hi han a la Roca del Gerro de un nivell 5 c, unes vies amb molt bona pedra i "disfrutones", amb les assegurances justes que et fan escalar.


Inicialment volíem fer les vies de la Roca del Tambor Gran, però estaven ocupades per altres cordades entre  elles uns amics del Joan Canals, amb els que al final vam fer unes birres plegats al Bar Anna


dilluns, 21 d’octubre del 2013

Via Normal i Savina Wall de la Paret de la Formiguera

Aquest dilluns 21.10.13 que me l’he demanat festa, l’aprofito per anar a escalar, en principi quedem amb la Montse Miñano a Monistrol a les 7 del matí, per pujar plegats a Oliana per trobar-nos a les 8:30, al Bar Cal Palau amb el Santi "Roca" i esmorzar junts revisant la via que portem al cap, però el Santi ens ajuda a obrir els ulls i canviem de plans i de sector, al final decidim fer la Via Normal i la Savina Wall de la Paret de la Formiguera, per anar fent de primers la Montse i jo i anar dominant aquest coco que tant costa de domar.




Aproximació:
Poc abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre.

Prenem una pista que surt per la nostre dreta i que ens deixa a l’aparcament del a Paret de la Formiguera i la  VF Cagate Lorito.
Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta, tot seguint unes petites fites. (aneu amb molt de compte de no relliscar i caure aquesta roca talla com el vidre). Un cop som a dalt només hem de creuar la via i per un caminal sinuós, situar-nos al peu de la paret. (10 minuts des del cotxe).




Paret:Agulla: Paret de la Formiguera
Zona: Sant Llorenç de Montgai
Dificultat: IV+ (D)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 45+35+20 =100 metres
Aperturista:  Lafarga y Rosell en 1970
Equipament: Via equipada amb spits
Material: 8 cintes exprés, bagues savineres i dos cordes de 60m. si repelem la via
Orientació: Sud
Data: 21.10.13

1er. Llarg III+  45m. 4 spits
Arribem a peu de via de la Normal i el Santi que ja coneix les vies i el sector inicia ell el senzill primer llarg, pujant pel centre d’un ample esperó, tombat fins arribar a la primera reunió


2on i 3er. Llargs IV / IV+ 55m. 4+6 spits
la Montse continua ara de primera pujant en tendència cap a la dreta fins la reunió, que no fa i enllaça amb la tercera tirada, pujant amb tendència cap a la dreta a buscar un diedre pel seu punt més dèbil, potser es la part més “disfrutona” de la via i fins dalt de tot per fer cim, la seguim per aquesta roca que cada vegada m’agrada més i un cop a dalt tots tres, fem un ràpel amb cordes de 60m., fins la R1, a on hem deixat els trastos per no carregar-los, aquesta es troba en una lleixa molt ampla com una terrassa privilegiada, però amb la roca bastant descomposta que amb molt de compte ens permet anar caminant a la reunió de la nostre esquerra de la Savina Wall i estalviar-nos al primer llarg de tramit,


Paret:Agulla: Paret de la Formiguera
Zona: Sant Llorenç de Montgai
Dificultat: V (D-)
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 25+(20+25=45 metres)nosaltres no em el 1er. llarg.
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturista:Joan Marc, Pedro, Pepe i Carles desembre 2010
Equipament: Equipada amb parabolts. reunions rapelables.
Material:  8 cintes exprés
Orientació: Sud
Data: 21.10.13

2on. Llarg IV  20m.
faig jo el segon llarg, amb un traçat molt maco i només amb un pas de V, però molt ben protejit i munto reunió i en segueix la Montse i el Santi.



3er. Llarg V  25m.
El Santi m’anima a que continuí jo pel següent llarg a on podem veure el tram de la Savina que li dona nom a la via, encara que només es un V, es dret i molt vertical, segueixo però desprès de la 3a. expansió no ho veig clar i baixo.

Ara surt de primera la Montse que esta feta tota una fera i se’l treu molt be, els passos estant molt ben protegits encara que tot i així podem reforçar llaçant alguna savina, un cop el passo jo de segon veig tota la ganda que abans no havia vist, be la propera serà, segueix el Santi sense problemes, desmuntant la via,

un cop a dalt tots tres el Santi fa una foto de grup de tres i per uns instant contemplem les vistes tant maques que ens dona la Formiguera i algunes crestes que l’envolten, amb el riu Segre i la pantà de S. Llorenç de Montgai.


Descens:
muntem un ràpel fins la R1 de la Normal, per recollir els trastos i perquè les cordes no donen per mes i muntem un altre ràpel fins al terra i desfem el camí de pujada fins l’aparcament, un cop aquí anem a Sant Llorenç a dinar però trobem tancat i anem a Camarasa a on ens tracten molt be i dinem xerrant de les escalades que ja hem assolit i ens animem a continuar assolint-ne més anant fent de primers.
A sigut un dia genial amb uns amics amb molt de marxa.