dilluns, 28 de febrer del 2011

Refugi Bartomeu Puiggrpos

El Refugi es troba molt a prop del Monestir de Santa Cecília, dins la mateixa àrea d'esbarjo i un clàssic lloc de trobada al peu de la carretera de Can Maçana al Monestir de Montserrat BP-1.103

El Nom de Bartomeu Puiggròs és en memòria d'aquest muntanyenc perdut en accident de muntanya el 1975.06.22. Edifici cedit per la comunitat de monjos de Montserrat i habilitat com a refugi pel CCR de la FEEC amb aportacions de la família Puiggròs i de la Generalitat de Catalunya"

El Monestir de Santa Cecília

El castell Marro fou un antic castell del municipi de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni. Documentat el 942 a través de la donació al monestir, del qual havia esdevingut un mas el1330, pel comte Sunyer I de Barcelona, a instàncies de la seva muller Riquilda, actualment està desaparegut
Diuen que Santa Cecília fou eregida el 945 en lloc del Castell Marro o pels seus voltants per l'abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengué ser l'arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Lluís IV de França, que li confirmava la dotació inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.
El 956 fou sotmesa canònicament al bisbat de Vic. El 1023 va estar a punt de ser sotmès pel monestir de Ripoll, que fundà tot seguit el veí priorat de Santa Maria de Montserrat. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058, per separar-se'n 50 anys més tard. El 1143, la parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.
Al segle XIV entrà en decadència, i aviat es convertí en un lloc d'hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva òrbita el 1410, i annexat el 1539. Els abats de Santa Maria tingueren cura des d'aleshores de la casa, on hi residia només un prevere i els seus servents.
En va sortir malmesa pel pas dels francesos del 1811-1812, fou reparada per l'abat Muntadas entre el 1862-1866, i definitivament restaurada per Puig i Cadafalch el 1928.
l'Edificació
Santa Cecília és un interessant temple de tres naus, de planta diferent l’una de l’altra i capçades amb tres absis. Sembla que el cos de les naus és romanalla d’una construcció preromànica, del segle X, de la qual fou modificada la capçalera cent anys després amb un gran absis central i dues absidioles decorades a la manera llombarda, amb arquets i lesenes. L’espai interior de la petita basílica és ara cobert amb voltes de canó i presenta l’originalitat dels dos grans arcs que comuniquen la nau principal amb les col•laterals, cosa que permet de suposar que aquestes foren afegides a la nau única preexistent, a l’hora de la reforma del segle XI en un estil perfectament romànic. El pas del temps, amb reformes, afegits i destruccions, alterà notablement el conjunt i els detalls de l’església. Per aquesta raó ha hagut d’ésser sotmesa a diverses restauracions, entre les quals destaca la que es féu al principi de la segona meitat del segle XIX, promoguda per l’abat Muntadas, de Montserrat, i dirigida per l’arquitecte Villar i Carmona, i la realitzada entre el 1928 i el 1931 per Puig i Cadafalch, sota els auspicis de l’abat Marcet i el patrocini de Joan Pich i Pon.

Les Escales dels Pobres



Les escales dels pobres comencen a la Font del Portal, porta d'accés a moltes caminades i enfilant els trams de graons fins a la plaça de Santa Anna.
-el nom prové del fet que en segles passats prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamóns-.

Avenc dels Pouetons

Ens trobem pràcticament al davant del Refugi Agulles Vicenç Barbé 900m., una edificació petita emblanquinada i en dues plantes que es deixa veure de ben lluny, inaugurat al gener del 1961, actualment equipat amb tots els serveis bàsics desprès de ser reparat recentment i amb guarda.
No arribem a tocar-lo just la roca per recórrer que ens separa a d'alt a l'esquerra comença un dissimulat corriol no massa indicat, però ven remarcat que per l'esquerra de La Roca de la Partió (937m) i en una breu distancia ens porta a passar ara de llarg, el camí que seguirem desprès, seguim fins  a la boca de l'avenc dels Pouetons, un impressionant avenc amb una caiguda de   -122m. i 377m. de recorregut, i no s'acaba aquí tot,  també té la seva propia llegenda on  segons Joan Amades explica, La Família de Gegants Regira-Rocs




Llegenda de la Font del Miracle o del Portal



A mig camí de Montserrat entre Collbató i el monestir, hi havia una frondosa font d'aigua fresca.
Tots els pelegrins l'aprofitaven per refer-se del cansament, apagar la seva set i poder reprendre el camí.
Però un dia, Veremond el Roig, senyor del castell de Collbató i home descregut i avar,
envià dos servents a la font amb l'encàrrec de cobrar tribut a tot aquell que hi anés per beure o per proveir-se d'aigua.
I així, aquell manantial quedà prohibit a la majoria dels pelegrins, que feien vot de pobresa.
Fins que un pelegrí, que pujava a la muntanya mig mort de set i de cansament, va voler beure de la font.
Els criats de Veremond el Roig, en veure que no duia diners, el van fer fora d'allà, amenaçant-lo de mort si no continuava el camí.
L'home a dures penes va arribar a l'ermita de Sant Miquel, i d'allà al Monestir, gràcies a la força que li donaven les seves pregàries.
Quan va arribar al portal del monestir, va caure mig mort; però aleshores, d'una roca va començar a brollar aigua, que anà a parar als llavis del pelegrí i el va salvar.
Des d'aquell moment, la font del malvat Veremond es va assecar i l'aigua va sortir per la font del Portal o del Miracle, al monestir.
A mig camí de Montserrat entre Collbató i el monestir, hi havia una frondosa font d'aigua fresca.
Tots els pelegrins l'aprofitaven per refer-se del cansament, apagar la seva set i poder reprendre el camí.
Però un dia, Veremond el Roig, senyor del castell de Collbató i home descregut i avar,
envià dos servents a la font amb l'encàrrec de cobrar tribut a tot aquell que hi anés per beure o per proveir-se d'aigua.
I així, aquell manantial quedà prohibit a la majoria dels pelegrins, que feien vot de pobresa.
Fins que un pelegrí, que pujava a la muntanya mig mort de set i de cansament, va voler beure de la font.
Els criats de Veremond el Roig, en veure que no duia diners, el van fer fora d'allà, amenaçant-lo de mort si no continuava el camí.
L'home a dures penes va arribar a l'ermita de Sant Miquel, i d'allà al Monestir, gràcies a la força que li donaven les seves pregàries.
Quan va arribar al portal del monestir, va caure mig mort; però aleshores, d'una roca va començar a brollar aigua, que anà a parar als llavis del pelegrí i el va salvar.
Des d'aquell moment, la font del malvat Veremond es va assecar i l'aigua va sortir per la font del Portal o del Miracle, al monestir.

Manresa 1345: La Misteriosa Llum que vingué de Montserrat....

Al·legoria de la Llum i l'Aigua en un dels pilars del Pont de l'Estació de Manresa


Cada 21 de Febrer la ciutat de Manresa commemora un nou Aniversari de "La Misteriosa Llum. Aquella que l'any 1345 i provinent de MONTSERRAT, va penetrar a l' església del Carme distribuint-se entre l'Altar Major i els laterals davant la sorpresa i l'estupor generals. Aquell portent, al voltant del qual es resolgué un problema que preocupava des de feia molt de temps: la construcció de la Sèquia per portar l'aigua del riu Llobregat fins al terme de Manresa per tal de mitigar la terrible secada amb que la manca de pluges fuetejava aquestes terres de la Catalunya Central. Obres de construcció que el bisbe de l' època Galzeran Sacosta no deixava passar per les seves terres. Prohibició que la necessitat feu que no fos escoltada i que va comportar l'excomunicació dels consellers i els constructors així com també el tancament de totes les esglésies.
Així les coses, de les altures va arribar la "solució" car l' Església Catòlica "va voler veure" en el prodigi de la LLUM la "intervenció de la Santíssima Trinitat". El cas és que, en el mateix any de 1345 va morir el bisbe Galzeran i el seu successor en Miquel de Ricomà, que va ser designat pel Papa, va signar unaConcòrdia amb la ciutat de Manresa i va alçar les penes imposades pel seu antecessor , atorgant permís per la continuació de la Sèquia que va arribar, per fi, a la ciutat, quaranta anys després del començament de les obres.
Així, en el moment àlgid d'aquest conflicte, va succeir que una Llum misteriosa procedent de MONTSERRAT, arribava fins l'Altar de la Santíssima Trinitat. El fet va ser enregistrat el 13 de Març del mateix any pel notari manrea en Pere de Bellsolà, que va recollír la declaració de vuitanta persones veïnes de la ciutat que havien presenciat el prodigi.
Prodigi, que es va interpretar com el "vist i plau diví" per la continuació de les obres. Hom diu que les campanes de les esglésies de Manresa van alçar el vol sense que ningú les toqués, i que molta gent es va acostar a l'Església a arrel del "Miracle".
El fet, va quedar indisolublement lligat a l'aigua i així és en l' imaginari popular commemorant-se cada any des d'aquell llunyà segle XIV fins avui, com a Festa Major d'Hivern. Amb el pas dels anys ha donat lloc a una bella festa que porta per títol LA FIRA DE L'AIXADA, on es recrea, cada vegada més i amb millors elements de perfecció la "Manresa Medieval", on en el transcurs dels dos dies que dura, es fan diverses representacions del "entredit de la Sèquia" amb la presència de tots els seus protagonistes i segellant-se la festa, com no podia ser d'una altra manera, amb una també virtual recreació de l'arribada de la MISTERIOSA LLUM. Aquesta representació del fenòmen lumínic es fa de nit, encara que, en la realitat, va succeir a plena de claror de dia, tal i com ho diuen els "Goigs de la Misteriosa Llum", que cada any es canten a l' esmentada església del Carme en l' Ofici Solemne que simbòlicament presidenix molts anys el Pare Abat de Montserrat.
Com a manresà, tota la meva vida ha estat associada a aquest fet misterios i a la seva tradició. Per això dic que poques ciutats com Manresa tenen el privilegi de celebrar un vertader esdeveniment OVNI (com segurament seria qualificat avui) del segle XIV, i que del bon resultat del qual, encara avui dia apaivaga la seva set aquesta ciutat(també amb una sequera galopant).
I de MONTSERRAT havia de venir aquella LLUM resplendent, d'on sempre hi ha hagut sihnes de LLUM i fins de SO, com quan es va trobar en el fons d'una gruta la Verge de MONTSERRAT on a part delsllums que es movien per dalt del cel també es van escoltar càntics com d'àngels... La tradició popular, de vegades, és la poesia de la història, i ens explica detalls i situacions que la "història" en majúscules tem de tractar. MONTSERRAT és doncs, com sabem, una font de llum inesgotable susceptible d'arribar al més fons de l' ésser humà que la vulgui conèixer i, com es demostra, existeix una rica tradició espiritual, esotèrica i ufològica per vivenciar, hi és latent...
I en l'etapa actual, que arrenca dels anys setantes,els Onces de Cada Mes, segueixen aportant al món, mes rera mes, noves experiències, albiraments, encontres i diàlegs oberts sobre les manifestacions de llum, que tenen com a referent singular la Muntanya de MONTSERRAT i l'esplanada on es reuneix la concurrència al voltant d'en Lluis Josep Grifol, el seu indiscutible creador.
Salutacions !!
Manuel Luis Tatjé

Els Degotalls

Comencem a pujar uns esglaons i arribem al Magnificat, amb una placeta amb un petit llac artificial amb nenúfars.
I a l'esquerra, una sortida pel darrera del Monestir, (per on porten els monjos al seu cementiri, que trobarem més endavant), on s'ajunten els dos accessos i ens situa a l'alçada del camí que a continuació explicaré en dos etapes:


1-Els Degotalls dels Artistes

Aquí podem trobar tot un seguit de monuments que honoren els intel·lectuals i 
activistes culturals nacionalistes catalans a partir del segle XIX.

A l'entrar primer trobem una escultura de bronze de Carles Flotats dedicada al compositor Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922), i a Jacint Verdaguer (1845-1902) que era poeta i escriptor, van compondre i escriure el Virolai, respectivament.

Fins aquí hem anat caminant i observant aquestes obres i també tot un conjunt de Xiprers, Teixos i Alzines, que donen un caira ombribol al lloc, que continuem passejant.

Després trobem un projecte de Frederic Marès, dedicat a Joan Maragall, (1860-1911) escriptor i poeta.

En tercer lloc trobem una làpida de l'orfebre Joaquim Capdevila al tenor  Emili Vendrell, (1893-1962).

Aquí trobem una petita placa en memòria de Ricard Castell i Franciscà compositor de la sardana Els Degotalls

Un altre placa de bronze al Mestre Antoni Pérez Moya (1884-1964), Músic, compositor i director, va ser escolà mestre i organista de la Basílica


Ara trobem una medalló de bronze dedicat al músic i compositor Antoni Pérez Simó (1920-1996), compositor coral i pedagogec especialitzat en la ensenyança de música a invidens, va dirigir l'orfeó gracienc durant 50 anys.

Anem passejant i a les clarianes si mirem amunt veiem els penya-segats de pedra que cauen des del pla de la Trinitat, uns dos-cents metres més amunt.

Aquí trobem un monument dedicat al escriptor, Josep Mª Folch i Torres (1880-1950) novel·lista, narrador i autor teatral.

Tot seguit un monument dels escultors Rafel Solanic i Carles Collet, a Pep Ventura (1817-1875), compositor de centenars de sardanes Els Degotalls entre d'elles.

També veiem un medalló de bronze dedicat a Pompeu Fabra (1868-1948), el que va escriure la normativa de la llengua catalana.

Al costat de dues fonts Sant Benet i Santa Escolàstica, trobem un monument projectat per Ferran Serra i Sala, al músic Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874)

També trobem una placa de marbre en forma de nom de carrer en memòria del Mossèn Antoni Batlle i Mestre (1888-1955), capellà i pedagog.

Aquí si mirem avall podem veure la Carretera que porta a Can Maçana, el pla del Bages i en un dia molt clar al fons els Pirineus

A uns cinc minuts trobem un monument obra de Joan Rebull dedicada al Mestre i compositor Lluís Millet i Pagès (1867-1941), fundador de l'orfeó Català.

Després d'una escultura evocant l'Esbart Volada d'Ocells,  trobem un monument a la sardana seguit d'unes lloses negres, gravades per honorar a Juan Amades, Joan Rigall i Aureli Capmany, per la seva contribució a la dansa i a la cultura popular.


2-Els Degotalls de les majòliques advocacións marianes.

Tot seguint el camí podem observar les esllavissades que s'han anat produint a partir del 2006 i l'última tan greu que va succeir l'any 2008, que encara està en obres i que va maltractar part del cementiri dels monjos arrossegant varies làpides.

A partir de 3/4 de camí trobem a la dreta una primera sortida del camí i més endavant un altre que ambdues es troben tot just arribar a la carretera de Can Maçana.
Nosaltres continuem fins el final on trobem una plaça tancada amb els Degotalls damunt, amb la seva pedra negra marcada per la humitat, amb una pedra plana en forma de taula per poder gaudir d'una mossegada mentrestant observem aquest preciós espai i recordem tot el que hem vist durant aquest petit però atapeït recorregut de cultura, espiritualitat i natura, senzill, pla i a l'abast de tothom.


A partir d'ara us relacionaré totes les imatges de Mare de Deu que he trobat al llarg del camí, la majoria del ceramista Joan Guivernau (1909). Les més antigues es troben a mig camí  i el text que reprodueixen es el del Magnificat o Càntic de Maria.

1 -Sant Benet
2 -Santa Escolàstica
son unes majòliques que encapçalen el centre d'unes fonts.
3 -Mare de Déu del Miracle
4 -Mare de Déu de la Pobla de Montornès
5 -Verge Maria de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols -Girona-
6 -Verge Santa del Lledó
7 -Santa Maria de Bellvitge Patrona de L'Hospitalet de Llobregat
8 -Mare de Déu del Sol del Pont de Roda de Ter
9 -Nostre Senyora de Loreto Copatrona de Llardecans -Lleida-
10-Santa Maria de l'Estany
11-Mare de Déu dels Socórs d'Agramunt
12-Mare de Déu de la Serra de Montblanc
13-Mare de Déu del Tura Patrona d'Olot
14-Mare de Déu del Loreto d'Ulldemolins
15-Mare de Déu de la Salut de Sabadell
16-Mare de Déu del Remei de Santa Maria de Palautordera
17-Nostre Senyora del Remei d'Arenys de Munt
18-Mare de Déu del Serrat de la Segarra
19-Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Llobregat
20-Mare de Déu de la Salut de Terrades -Empordà-
21-Santa Verga Maria de Palau Solitar
22-Verge Santa de la Roca de Mont-Roig del Camp
23-Mare de Déu de Tiana
24-Mare de Déu del Patrocini
25-Verge de Puiggraciós del Vallés Oriental
26-Mare de Déu de la Neu de Vilanova i la Geltrú
27-Mare de Déu de Port del Barrí de la Marina de Barcelona
28-Mare de Déu dels Socors de Tossa
29-Mare de Déu de Fàlgas de la Pobla de Lillet
30-Mare de Déu dels Desemparats de Valencià
31-Mare de Déu del Remei de Mora la Nova 
32-Mare de Déu del Roser de Barcelona
33-Verge del Roser de Calella, que és troba protegida darrera una reixa.
34-Mare de Déu de Barà de Roda de Barà
35-Verge de la Pietat d'Igualada
36-Verge de Santa Maria del Prat de Llinars del Vallès
37-Oïu, Mare de Clemència de Puigcerver del Baix Camp
38-Mare de Déu de la Fontcalda de Gandesa
39-Mare de Déu de Núria-Pirineus-
40-Mare de Déu del Roser de Sant Climent de Llobregat
41-Mare de Déu de Togores de Sabadell
42-Mare de Déu del Viver d'Argentona
43-Santa Maria......de Manresa, esta molt malmessa i no es pot llegir, si algú sap quina és si us plau que m'ho digui per completar la relació.
44-Mare de Déu del Bon Viatge de Sant Joan Despí
45-Mare de Déu de Queralt de Berga
46-Nostre Senyora de Fussimanya del Bages 
47-Mare de Déu de l'Acadèmia Patrona de Lleida
48-Mare de Déu del Collell de Girona
49-Mare de Déu de Farners de Santa Coloma de Farners
50-Mare de Déu de Brugués de Gavà
51-Mare de Déu del Camí de Cambrils
52-Mare de Déu de la Cinta de Tortosa
53-Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar
54-Mare de Déu de les Alegries de Lloret de Mar
55-Mare de Déu de Valldeflors Patrona de Tremp
56-Mare de Déu de Juncadella
57-Santa Maria del Remei del Barri de les Corts de Barcelona
58-Mare de Déu del Vilar de Blanes
59-Nostre Senyora de les Arenes de Castellar del Vallés
60-Mare de Déu de les Neus dels Ravals de Sabadell
61-Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp
62-Santa Maria de Foix del Penedès
63-Mare de Déu de la Gleva de Vic
64-Santa Maria de Siurana
65-Nostre Senyora del Roser de Castellolí
66-Santa Maria de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
67-Santa Maria de Pineda de Mar
68-Mare de Déu del Vinyet de Sitges
69-Santa Maria del Remei de Manresa
70-Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
71-Nostre Senyora del Claustre de Tarragona
72-Mare de Déu del Remi d'Urgell
73-Mare de Déu de la Paret Delgada de la Selva del Camp
74-Nostre Senyora de la Palma de Cervelló
75-Mare de Déu del Congres de Barcelona
76-Mare de Déu del Mont Bisrat de Girona
77-Mare de Déu de Rocaprevera de Torello
ja un espai buit per absència de les rajoles suposo que malmeses pel temps.