dilluns, 30 de desembre del 2013

Via Montse Curto


Avui hem acomiadat la intensa activitat d’escalada del 2013, fen una via de 3 llargs a Malanyeu.



Tot i la disbauxa a l’hora de quedar i trobar-nos, al final hem redreçat la situació.

Aproximació:
Anem per la C-16 direcció Guardiola de Berguedà, passada la Tèrmica de Cercs trobarem un trencall a mà dreta, direcció al poble de Malanyeu, un cop arribem al poble aparquem el vehicle a l’entrada. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un Mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem la riera de Malanyeu per damunt d’un pont de travessers de fusta i filat d’acer i trobem un altre filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.

La Via Montse Curto, una via entre IV+ i V i encara que no te massa compromís, et fa esta molt atent, però sense deixar de gaudir al seu “gruyere” i compartir bromes i somriures amb els companys, entre llargs, reunions i ràpels, tot i haver-nos tingut que dividir en dues cordades.
Zona: Paret del Devessó (Oest) Malanyeu
Dificultat: V (D-)
Dificultat obligada: IV+
Grau de compromís: Baix
Grau d’exposició: Baix
Llargària: (25+30+40) =95 metres
Aperturista: R. Vicente i Francesc Suñol a l’abril de 2007
Equipament: Via totalment equipada
Material: 10 cintes exprés i alguna baga per llaçar savines
Orientació: Sud
1Cordada: Joan Frontera Torras i el seu amic Toni “Maranyes”
Data: dilluns, 30.12.2013
1 Llarg IV 25m.
Començo jo de primer de la 2Cordada i seguint les passes de la 1Cordada, començo enfilant-me per una placa bastant tombada a on aprofito la barreja de troncs de boix i savines per emplaçar un cordino, segueixo per una lleixa molt bruta, i desagradable d’escalar, més jo tinc els gats enfangats, nois vaig clavant les urpes, des d’aquí segueixo recte amunt per una ampla fissura deixant les savines a la meva esquerra fins la reunió, que és penjada i molt incomode pels tres, encara que un xic a la dreta tenim una savina grandiosa, que ens fa de terrasseta i ens facilita la tasca, em segueix al Toni i tanca files la Montse.
2 Llarg V- 30m.
Comença a tibar la Montse, amb molt control i serenor, sortint cap a la dreta per enfilar una placa inclinada i molt llarga. Des de la reunió es veu una senyora placa que quan em toca pujar a mi desprès del Toni, veig que la visió no enganyava, un luxe de petits forats a on has d’escalar amb els cinc sentits tot i que les assegurances estant juntes i donen molta seguretat.
La reunió es a sobre una amplia feixa de rustolls, molt còmoda, a on aprofitem per creuar-nos amb la 1Cordada i canviar algunes impressions de la via, encarà que ara ja el Joan i el Toni ja van cara avall i a dinar.
Nosaltres amb més tranquil·litat, sabent la seguretat i lentitud de la nostre cordada ens ho agafem amb els cinc sentits, de moment ens fem una autofoto de cordada i el Toni que ara dona la cara per treure endavant aquest tercer llarg.
3 Llarg V 40m.
Des de la reunió tenim que caminar per encarar una placa que tenim davant. Aquesta, més vertical que l’anterior però amb molta presa, és la part més “difícil” de la via, coneixedor de les meves possibilitats els hi dic als companys, que si veuen un pas una mica compromès mi posin cinta llarga per si en cal fer A0.
La via continuar per un clar flanqueig en diagonal cap a la dreta per seguir una fissura ampla en lloc d’anar pel mig.
Al cap d’uns metres deixem la fissura a la nostra dreta i acabem de fer els darrers metres del llarg per la placa fins a la reunió.
Segueix al Toni, la Montse i jo desballestant el 3 llarg.
Un cop els 3 a la R3 i cim, la veritat es que els companys m’han facilitat molt l’escalada, però que sincerament només he fet un parell de petits A0 i potser per vici.
Ara els nostres companys de la 1Cordada ja des de peu de via se’ns acomiaden i marxen a dinar.
Descens:
A nosaltres ens queda molta feina per fer, tenim que anar muntant i desmuntant, primer un ràpel d’uns 40 metres i un segon ràpel des de la R2 d’uns 55 m., fins a terra.
Un cop recollit tot l’equipament i desfet el camí fins el cotxe, ens anem a fer un mos al Bar El Racó de la Pilar a La Rodonella.
El dia no ha sigut esplèndid de sol, amb un ambient fred i una bona glaçada, però si en el seu magnífic entorn tranquil entre la roca i les vedelles i amb la seva infinitat de tons pintorescos dels seus boscos i terres de pastura, la companyia magnifica, res millor per acomiadar l’escalada i desitjar-nos tots un Millor 2014, que falta ens fa, com a mínim que marquem historia.
apa, bones festes i fins l’any que be naturacents i amics ........................

Altres vies que poden ser del vostre interès del mateix sector:


Vídeo de les 80 fotos de la trobada:

dimarts, 24 de desembre del 2013

Congost del Mu


Avui la Marga s’aixecat amb ganes de patejar i hem agafat la Mel i el cotxe i cap a Sant Llorenç de Montgai .a fer un cafeto ben calentet i d’aquí a .....


Camarasa al forn a comprar una coca de recapta que estan bonissímes,
Aproximació
Seguim per la carretera C-13 que travessa Camarasa en direcció a Tremp, després de 1 Km, a l'esquerra passem de llarg una benzinera, nosaltres seguim un altre quilometra, just abans de fer un revolt a l'esquerra molt pronunciat a on s'ha inicia un pont que creua el riu Segre, comença una carretereta, recta davant nostre que seguirem fins a la Central elèctrica d'Alós a on s'acaba i tenim espai suficient per aparcar el cotxe.
Us poso un enllaç amb més detall:


Aquí comencem enfilant-nos per unes passarel·les enreixades que trobem a la dreta de la Central que ens fan passar per sobre la presa de l'Aiguabarreig a on s'ajunten els rius Noguera-Pallaresa amb el riu Segre, tenen un recorregut ben be d'uns 300 metres, en aquests metres la Mel a passat molta por, per desprès creuar el riu Segre per un pont de taulons i cables d’acer, ara ja per enfilar-nos pel camí medieval empedrat que seguien els bandolers zigzaguejant entre els espadats i el riu pel congost, molt impressionant i de gran bellesa.
Aquí al mig del congost ,en completa obaga hem trobat una gelada de por, a on la Mel n’ha gaudit molt saltant i corrent, hem pogut observar les fumeres per sobre l'aigua per la diferencia de  temperatura ambiental i com els ànecs jugaven i es capbussaven en aquestes aigües fredes i netes, al ben mig d'un gran i fabulós silenci.

A l’altre banda del congost, seguim el camí per sortir per unes passarel·les amb baranes i terra de ciment, que ja ens portem a peu de pista per seguir en direcció a Alós de Balaguer per sota el Serrat del Poll xarrardejant l'itinerari de la via Olga Frontera, que avui no hi havia ningú fent-la.
Ara ja pel sol, solet anem passejant igaudint amb una mica més d’escalforeta
Poc abans d’arribar al nostre final, a qui diriau que ens hem trobat, dons al Malaguenyo, al Josep Sanchez i 2 amics seus més, quina casualitat de la vida.
Desprès de fer-la petar nosaltres hem seguit fins l’Àrea de pícnic de la Font de l’Espadella, a on trobem taules amb bancs de pedra per poder gaudir i jalar-nos la coca de recapte, que per això hem fet la caminada.(ummmm que bona, com fartisses entre els dos ens l'hem menjat tota, tota). 
Nosaltres no hem arribat al poble d'Alós buscant la tranquil·litat i la llibertat de la Mel, per no tindre-la que lligar.
Au, ara només cal tornar a desfer tot el camí, els quasi 14 Kms en total., amb la panxa ben plena, hahahahah

dilluns, 23 de desembre del 2013

El Vermell del Xincarró -Escalada Esportiva-


Avui ens hem tornat a trobar per anar a fer esportiva buscant l'escalforeta del sol, al final hem sigut 7 amics i amb l'afegit que ens hem conegut en persona amb el Pelado Corrales i el seu col·lega Tony Cabrera, també hi hem estat el:

Hem escalat vies a partir del V+ molt finet i polit i fins a 6a+ d'entrada.

47 Hi ha Marro 6a. 18m.
48 M'adsting 5+ 18m.
54 Sense Nom 5+ 22m.
55 Aina 5+ 22m.
44 Directa Ruc 6a/6a+ 19m.

Aquesta zona es més dura i has d'entrar amb molt de gasss en fred amb un grau com a minim de V+ que si hem diuen que és un 6a. també li dono, en fi al final un matí força profitos, amb molt bona companyia i un lloc perfecta per pujar nivell i grau.


dimarts, 17 de desembre del 2013

La Desdentegada, Escalada Esportiva


Una vegada més fugín de passar fred a les vies llargues, hem anat a fer esportiva en un lloc tranquil i amb sol fins les 14:00, amb vies entre 4c i 6a+, però amb les xapes (químics) sempre a prop i que gràcies això, només tenim la feina de concentrar-nos amb la roca i progressar, sense patir tant pel grau. 


Allà les 14:00 hores, el Jaume i jo em plegat, però per qui vulgui continuar escalant amb sol, més li val canviar cap al Vermell del Xincarró.
Hi hem estat en:
Jordi Vives
Jaume Aules
Alex Ossó



Les vies que hem escalat segons la ressenya del Kpujo son dels números 14 al 21 amb un promig de 33 metres.

Jo personalment avui he quedat molt satisfet i com diuen els meus companys de Tarragona, avui he Xalat, perquè les 3 vies que he fet, les he fet de primer, cosa que m’ha donat molta auto-confiança.

En general tots hem escalat molt i tranquils en un entorn com tots els que ens aneu seguint i participant ja coneixeu.


l'aproximació des de l'aparcament de la pista forestal, (a la foto amb una P), a estat d’uns 25 minuts amb un desnivell d’uns 139 metres.


Siauuuuuuuuuuuuu

Aquí teniu el vídeo de les fotos d'aquesta trobada.

dilluns, 9 de desembre del 2013

Via La Carla se'n va a la selva



Avui ens hem trobat per escalar a Malanyeu, hi hem participat Montse Miñano Madolells i Jaume Escorsell

Hem trobat a faltar al nostre amic Xarli, que no ha pogut estar amb nosaltres per la mort i incineració de la seva cunyada Carme.




Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem seguint les marques de pintura de PR blanc i groc, fins que arribem a un Mas.
Just abans surt un corriol que s'endinsa al bosc, el seguim. Creuem un filat elèctric i la riera de Malanyeu,
a partir d’aquí el camí es desdibuixa i toca enfilar cap a la Paret del Devessó en tendència a l’esquerra fins trobar a peu de via pintat en negra el nom de Carla. 15’ 

Desprès de recorre els peus de via i al no portar ressenyes hem decidit no complicar-nos gaire i fer la via de la Carla se'n va a la selva, una de les més senzilletes V+.

Via: ”La Carla” se’n va a la selva, per la variant del ràpel 
Paret: Agulla: Paret del Devessó
Zona: Malanyeu -PrePirineu
Dificultat: V+ (D+)
Dificultat obligada: V
Llargària: 40+25+35 =100 metres
Aperturista: Joan Baraldès -Xavier Solà amb la col·laboració de Oriol Pujol-Martí Baraldés oberta al Juny 2008
Equipament: Via equipada amb parabolts (xapes), reunions totes repelables
Material: 11 cintes exprés i dos cordes de 60m. 
Orientació: Sud


Data: dilluns, 09.12.13
Hem començat el primer llarg entrant per una variant a la dreta que no coneixíem i el darrer llarg, desprès de mirar ara la ressenya, no l'hem fet per el recorregut original sinó per la variant del ràpel.
Aquest és el vídeo de les poques fotos que hem fet: 

dijous, 28 de novembre del 2013

Escalada Esportiva a les Plaques del Nas de La Riba -Tarragona-

Avui ens hem trobat a Alcover al Bar Colomí, per esmorzar abans d'anar a fer escalada esportiva, desprès hem anat cap a La Riba i poc abans a la dreta ja veiem el rocam del Nas, bona roca amb un ventall molt ampli de grau i unes 40 vies d’escalada esportiva i alguna de 3 llargs. Teniu que tindre en compte que la graduació s'ha fet tenint en compte el pas de més grau per superar de la via, no el grau mitja com normalment es fa.

Hi hem estat el:

Cinto Romero


Aproximació:
Aquesta zona està situada al congost de la Roixella, anant de Picamoixons i la Riba per la C-14, abans de creuar per sota del viaducte de l’Ave, si mirem a la nostra dreta podrem veure

molt a prop l’inconfusible roca del Nas que donà nom a aquest sector. Al peu del viaducte hi ha una petita zona d’aparcament a on podem aparcar uns quatre cotxes ben posats.

coordenades de la cruïlla
41º18’48.33”N     1º11’04.69”E 
aparcar aquí ven arrambats per no destorbar.

Us deixo els enllaços del blog d’altres trobades per aquesta zona perquè us acabin de complimentar l’informació que necessiteu.


Aquest matí hem patit una mica de fred quan s’ha amagava el sol a intervals i ens arribava el ventet.

Clar que son els primers freds i tots sabem que escalar i més esportiva ens agrada i es més agradable amb caloreta.

Hem fet les vies:

Palomino V+
Aquesta via a la part superior apreta una mica, continuada de plaques molt maques en la que s’ha d’escalar. molt wappa de fer i ben assegurada.

Merda x 1 tubo V
Aquesta via comença en doble bavaresa, dos passos la resta et va portan a superar fissures, regletes, forats i plaques amb unes pedres de tamany variat, de color marron, caracteristiques d’aquesta zona que en diuen ferrites.

Espolo Reten V+
Aquesta via se la van treballar el Jaume i el Cinto, uns cracs que van tindre que pensar en el pas clau del llarg, però com que els hi va pujar l’adrenalina van voler continuar amb la:

Del Sostre V+
Aquesta via es molt maca de fer, te el pas del sostre que et fa pensar una mica, fins que li trobes la col·locació i la bústia per la ma esquerra per sobre el nostre cap i a l’esquerra de la xapa. 

Aquí ja van quedar contents i satisfets i vam pensar en anar a celebrar-ho.

Per rematar la trobada hem anat a dinar al Bar Los Hermanos a Tarragona que ja coneixem, a on ens han tractat com sempre molt be i hem menjat millor, tot un luxe.


dijous, 14 de novembre del 2013

Vies Campions i Full Equip a La Codolosa

Avui ens hem ajuntat el Cinto Romero i el Marcelo i Matthew Cox i jo (Xarli) i la primera idea era anar a escalar a Gorros, però amb el vent que feia el matí ens hem decidit per anar a La Codolosa a fer unes quantes vies de 3 llargs.
La Campions i la Full Equip el Matthew i jo
La Full Equip el Matthew i jo
La Joans’s el Cinto Romero i el Marcelo


i així passar el matí fent el que més ens agrada, escalar i també compartir històries i experiència entre les amistats que ens anem trobant a peu de vies., tot un plaer engruixir aquest ambient d'escalador Montserratí.


Aquestes dues vies per mi son repeticions, però tot i així us vull fer un petit detall perquè en quedi constància i sobre tot la companyia i l'experiència del Matthew.


La Aproximació:
Nosaltres la fem diferent de la que expliquen a les ressenyes del escalatrons, perquè encara que sigui un xic més llarga, es molt més còmode de caminar.
Aparquem al Carrer dels Graus de Collbató i pujem pel pujolet a trobar el camí dels Graus, un cop al PR en pocs metres trobem a la nostre dreta el trencall cap a La Codolosa que agafem i ens porta a peu de mur i anem resseguint les vies per aviam quina ens fa el pes aquesta vegada fins escollir-ne alguna.
A peu de via algunes d’elles tenen alguna inicial o senyal que indica quina és.

Via: Campions
Zona: La Codolsa-Montserrat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a (D)
Dificultat obligada: V
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 70 metres (35+35)
Aperturistes: J.Baraldés, M. Haro i J. Asin (maig 2011)
Equipament: via equipada amb parabolts.
Material: 8 cintes exprés.
Orientació: Sud
Cordada: Matthew Cox i Xarli
Data: 10.11.2013
1er. Llarg IV+ 35m.
Jo faig el primer llarg de IV+ de 35 metres, assegurat just en els passos més compromesos però encara que el grau es molt assequible, pujo molt tranquil·lament gaudint de la roca, munto reunió i puja al company
2 Llarg 6a. 20m + 3 Llarg IV 15m. ensamblats
aquesta vegada decideix seguir ell, ensamblant el 2 (6a.) 15m. i 3 llargs (IV) 20m., a mi els dos primers passos en costen una mica i en poso un pedal per col·locar-me a la placa i tibar amunt.
gràcies a aquest cop de gas he pogut tornar a gaudir d'aquest bonic trassat.
Un cop al cim els ràpels els fem també en 2 llargs.



Zona: La Codolsa-Montserrat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6a (MD)
Dificultat obligada: V
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 65 metres (35+30)
Aperturistes: A. Crusat i A. Orgué (juny 2007)
Equipament: via equipada amb parabolts.
Material: 13 cintes exprés.
Orientació: Sud
Cordada: Matthew Cox i Xarli
Data: 10.11.2013

1er. Llarg IV 35m.
Jo torno a fer el primer llarg de IV de 35 metres amb la mateixa paciència i tranquil·litat d'abans, gaudint també dels companys de les altres vies properes i del entorn.

2 Llarg 6a. 20m 
el company decideix seguir ell, tenin una sortida de 6a., que ell la fa molt acrobàtica, atlètica i espectacular col·locant-se a la placa d'un salt, tot un lolo.
Sens fa tard i jo no pujo, ell fa un ràpel fins a on estic jo i jo munto un altre ràpel fins a terra.
En general cal anar molt a la guaita amb la roca, que en molts trams es torna delicada i sobre tot porteu sempre el casc posat.
No paro d'escoltar pedres com cauen a les cordades dels costats, inclús a mi mateix en algun pas.
En conclusió per no haver fet la idea que portàvem al cap ens hem fet un far d'escalar.
Ara a pensar qual serà la propera, siauuuuuuu