dimecres, 31 de març del 2010

Bonsai-Arç Blanc o Espinalb






















Avui us vull fer partícips d'una trobada molt interessant i de la recuperació d'un Arç Blanc, Crataegus Monogyna, segur que sinó us ve a la memòria de quin arbre es tracta, potser si penseu en aquelles travesses per torrentades i que de cop us agafeu a un arbret i se us clava  la mà a una espina gran, gruixuda i poderosa, ara ja us ve al cap.







És un arbust típic de Catalunya i a la mediterrània, que conviu amb esbarzers i alzinars en torrentades ombrívoles i humides.

Es arbustiu, caducifoli i bastant longeva pot arribar a assolir 6 metres d'alçada amb una capçada força irregular i molt espinosa.








Te les fulles coriàcies  i lobulades, les flors són blanques i petitones, agrupades amb corimbes.El fruit és una drupa carnosa, vermella i esfèrica.

Les arrels poden arribar a ser bastant profundes per fer arribar els nutrients a l'arbre.




Floreix al Maig i el fruit el podem veure des del Setembre, fins el Novembre.

És capaç de viure amb poca aigua i bastant sol.

La seva multiplicació es per llavors i sobretot per trasplantament, que és al nostre cas d'avui o en el món del bonsai aquest arbre es un yamadori (Arbres silvestres que es recullen del camp obert i s'utilitzen per a la seva formació com a bonsais).

Avui le recuperat d' una torrentada i l'he portat al meu pati, ja l'havia podat feia dos o tres setmanes abans "in situ", i com podeu observar l'arrelament m'ha portat una bona feinada.
Desprès l'he col·locat en una torreta d'entrenament i l'he posicionat i tapat amb una barreja de terres per estimular el creixement d'arrels fibroses.
De moment no el vull estressar més, i la propera temporada o la següent veurem si podem fer algun pas més. siauuuuuuuuuuuuuuuuu.



dimarts, 30 de març del 2010

Montserrat-Boira


Hola, només us vull mostrar una pel·lícula de fotografies d'aquest dilluns 29 de març de 2010, el meu germà em va trucar al mòbil i em va comentar que anava circulant per l'eix i estava veient la boira a Montserrat, i em va dir:  fes-li fotos que esta molt xula.

I, perquè veieu les fotos que vaig fer amb la boira, jugant literalment amb els cims de la muntanya de Montserrat, us deixo amb aquestes imatges.
Si haveu seguit els meus articles en poc temps ja l'haveu vist nevat, gelat, mullat amb boira i amb sol, a que Montserrat es fantàstic?

Circular Monistrol-Camí del Piteu-Monestir-3/4-Monistrol



Avui 28 de març diumenge de rams, ens animem a fer una circular bàsica senzilla per qui estigui avesat a caminar.
Son les 8:45 del mati i com a punt de partida tenim el Cremallera de Montserrat aquest principi de camí és el mateix de l'article Monistrol-Turó del Marquès-Monistrol fins arribar a El Piteu, (d'aquesta masia eren els pastors que van trobar la imatge de la Verge de Montserrat), a l'esquerra de la cruïlla trobem una fita i per la seva dreta enfilem el camí per la carena del Piteu que anirem fent per un corriol estret amb una constant pujada i salvant de tant en tant algun roc, veiem a sota ( la cruïlla de camins per anar cap al Solei del Barraquer o a la Calsina, més endavant també veiem la cruilla desprès de la Font de l'Avenc de la Dona Morta, el camí que segueix cap a les 9 Fonts o al Turó del Marqués o en front que continua recte cap a la Calsina), nosaltres continuem i més endavant per la nostre dreta sense senyalitzar surt un camí que baixa una mica i desprès va cap a l'obaga de la figa i porta a l'avenc de la dona morta o forat de la senyora, seguim endavant enfilant-nos voltant i resseguint les carenes  fins arribar al Bosc del Barça, passant per sota el revolt de la paella, per agafar la carretera BP-1.121, de Monistrol a Montserrat, davant mateix del forn de calç de la Calsina, seguint la carretera amunt a la dreta trobem la Font del Monjos, a on parem per esmorzar i fer un petit descans, davant nostre tenim Sant Benet. 

(Aquest lloc avui dia bastant degradat per qui com jo ho conegui de fa molts anys, era un lloc a on la gent local dels voltants a l'estiu  venia a buscar aigua, ombra o ha fer una barbacoa, havia una gent que vivia a la casa que hi ha davant mateix que es cuidava del manteniment del lloc, avui dia no es permès fer foc a cap lloc de la muntanya i tampoc i viu ningú per cuidar aquest entorn).


Seguim a peu de carretera pujant fins passar per davant del convent de Sant  Benet per on puja el PR-C19 pel Camí de l'Angel i de les runes de la Colònia Puig i només acaba l'acera marcat amb pintures grogues blanques i vermelles comença la Baixada dels Matxos que just fa dues setmanes vam baixar-lo tot ben nevat, aquest cop pugem sense neu ni gel com el 14 de febrer, és curiós que aquest tram de camí en pocs mesos em passat a veure'l amb neu, amb gel un altre cop neu i ara ben net.

A dalt de tot a l'altre extrem trobem la carretera BP-1.103 Manresa-Montserrat, l'agafem direcció al Monestir de Montserrat i desprès de 1,5 Km. trobem les escales que porten al Camí dels Degotalls pugem uns quants graons i trobem un camí a la dreta que es al que normalment agafem i un altre a l'esquerra que es al que avui seguirem tots dos portem al mateix camí dels Degotalls però a punts diferents pal cas es el mateix. 

Un cop al camí només queda seguir-lo fins el Monestir, que aquesta vegada al ser diumenge de rams estava ple a vessar, comprem un formatge d'ovella sec curat amb romaní de Cal Fermí, us el recomano per a qui li agradi el formatge amb un sabor i olor intens, és boníssim.

Fem un tom ràpit per la basílica que estava que no si cabia i avall, encarem el camí de la Santa Cova i desprès a l'esquerra el trencall cap al camí de les aigües fins trobar-nos amb la drecera dels 3/4 la que agafem fins juntar-nos avall amb el camí de les canals i baixar per la drecera de la Bestorre per la Trinitat i la plaça de la Font Gran de Monistrol, baixem pel passeig Maritim fins la plaça Carles Amat on tenim el pas que creua la C-55 per sota i agafem el pont per creuar el riu Llobregat i que porta a l'estació de Monistrol dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Hem arribat al final d'aquesta caminada desprès de recorre 17,19 Km., on us he explicat la variant del camí del Piteu, son les 13:00 hores i estem cansats reposeu força i fins la propera, siauuuuuuuuuuuuuuuu.



dilluns, 22 de març del 2010

Bonsai- Les 11 Alzines




Us vull explicar en aquest article una historieta d'unes Alzines, fa aproximadament quatre anys el meu mestre En Josep Berch -en pau descansi- em va fer un vol per la seva vinya i explicant-me com elaborava l'abonament de cucs de Califòrnia, em va ensenyar una alzina que va plantar amb el seu Pare, i em va donar uns quants aglans, els vaig guardar envolcallats en paper i al cap de poques setmanes els vaig plantar en una caixa de fusta de 40x20cm feta per mi amb nanses i escaires metàl·lics i tot, la qual re-utilitzo sovint per entrenar arbres. 

Al cap de poques setmanes van començar a germinar i creixa 13 alzines, les he anat regant i abonant durant 3 temporades, durant aquest temps n'han mort dos.

I aquest any he decidit trasplantar-les en torretes individuals, i així ho he fet, he cregut que era el moment de modelar tallant el brot més fort de tots i deixar el més proporcional i atapeït per dominar i donar-li o crear-li caràcter des de petit, filferrant-lo des de l'arrel i fins el cap, tot sencer amb filferro del 2m/m i les branques secundaries amb filferro de 1 m/m.

No us detallo la mida de les alzines, perquè de moment no els he donat massa importància, hi  en parlarem més endavant.

La caixa de fusta ja no la podré re-utilitzar més, perquè s'ha podrit i la he tingut que llençar, llàstima, perquè ja li tenia pensat un altre arbre per entrenar, que hi farem.

Ara només queda observar-les i mimar-les tants anys com facin falta, fins fer-les lluï en un altre article.

diumenge, 14 de març del 2010

Montserrat-Nevat


Avui Diumenge hem anat a fer una caminada senzilla, fàcil des del Monestir baixar pels Degotalls, La Baixada dels Matxos, La Colònia Puig, La Calsina i el Piteu fins a Monistrol de Montserrat, que acostumem a fer per passar el matí, sinó sigués per la neu que encara desprès de sis dies hem trobat des de la gran nevada, comparada amb la nevada de l'any 62 del segle passat.



Pel Camí dels Degotalls hem trobat molt gel només començar i per les petjades durant tot el camí envoltats encara d'un bon gruix de neu, també a sigut dificultós baixar per la drecera fins trobar la carretera BP-1103.
A partir de trobar la carretera fins el començament del camí de la baixada dels matxos, l'hem pogut fer tranquil.lament per fora del protector, perquè per dins estava la neu acumulada de netejar la carretera i era inaccessible e impracticable, però caminant per aquí miraves la muntanya i estava preciosa.


Al començament la baixada dels matxos i quasi tot el camí potser a sigut el més complicat de caminar de la passejada d'aquest mati,  de la Colònia Puig i fins el revolt de la paella al deixàr la carretera BP-1121, no havia cap problema estava tot ben net.


A partir d'aquí també estava net però uns 50 metres abans de travessar el torrent del Tortuguer que trobem abans del vial de La Calsina, havia gel que lliscava com el sabó.
De La Calsina i fins trobar el Piteu hem trobat neu als obacs, però s'ha afegit un altre problema, desprès de trobar neu i gel només faltava trobar fang.


Ens hem posat de fang fins les celles, cada bota pesava 5 quilos i a part d'això no hem trobat res més, parlant amb la Marga, el que hem trobat es que estàvem més cansats que de costum.
Caminar per la neu, la tensió de no caure pel gel i desprès el que pesaven les botes, teniem les cames destrossades, però això si, com sempre, caminar per Montserrat sempre val la pena. Siauuuuuuuuu


dijous, 11 de març del 2010

Gran Nevada 8-03-2010

Us vull fer constància del meu testimoni de la Gran Nevada caiguda el dilluns 8 de març del 2010, amb unes imatges recopilades en una primera pel·lícula en la que podeu veure com neva al pati de casa meva i sobre la meva col·lecció de Bonsais.



Imatges amb una segona pel·lícula del meu gat Turí jugant i gaudint de la neu, com ell és de la raça Maine Coon, és nota que esta en el seu ambient. 
Una imatge de vegades val més que mil paraules.,Siau............

dimecres, 10 de març del 2010

La Vinya Nova-L'Albarda Castellana-Sant Jeroni-La Vinya Nova



LA VINYA NOVA
Avui diumenge 7 de març ens dirigim amb el nostre cotxe a el Bruc Residencial, perquè hem quedat a les 7:15 h, uns quants apeupermontserratins(depenent d'on visqui cadascun), per anar junts d'aqui fins la Vinya Nova (municipi del Bruc i de la comarca de l'Anoia), que aquesta vegada es el punt de trobada, més o menys a les 7:40 ja hi som tots i comencem la caminada (circular que fem pujant pel Camí dels Francesos fins l'Albarda Castellana i la Miranda de Sant Jeroni i tornar pel camí del Pont fins la Vinya Nova, total del recorregut 8,780Km).




El Camí dels Francesos
Comencem a caminar per l'esquerra de la Vinya Nova, travessant el Camp del Vicari fins trobar a la nostre dreta abans del torrent del Bassals dels Gats el camí dels francesos molt ben indicat amb senyals marcades en dos pins a cada banda del camí rogenques i del PR-C78 blanc i groc que senyalant el seu inici, en principi anem pujant per dins el torrent  i paral·lels per l'esquerra amb el Serrat del Tudons un camí ombribol tupit de vegetació, arribem a una petita plana a la dreta anomenada "El Racó de les Bruixes", tal com diu el seu nom en el passat es reunien les bruixes, un cop hem agafat aire el camí segueix enfilant-sa fort i zig-zaguegant fins trobar-nos la cruïlla a l'esquerra cap al coll de l'ajaguda i la Canal del Migdia direcció a la zona dels Ecos.


                                                                       L'AJAGUDA
Nosaltres seguim per la nostre dreta endinsant-nos pel torrent dels Bugaders a trobar a l'esquerra un altre camí que porta al Portell de Migdia, des d'aquí separats pel torrent del Migdia podem veure les agulles dels Plecs de Llibre i el Montgròs, nosaltres seguim vorejant el Camell de Sant Jeroni que queda a la nostre esquerra i paral·lels a la dreta amb el Serrat de la Sajolida seguim per una tusuda pujada fins trobar -nos a Les Pinases 1.139m,aquí ens aturem una estona per observar una parella de corbs que sembla que festegin, estem a una cruïlla de camins important  a l'esquerra va a trobar el camí direcció a la Miranda de Sant Jeroni, creuant enfront nostre el coll va cap a l'ermita de Sant Jeroni i a la dreta cap a l'Albarda Castellana al que ara seguim.
                                                                     L'Albarda Castellana


L'ALBARDA CASTELLANA 1.177m


Tenim que salva primer un pas horitzontal flanquejant-lo per una roca una mica dificultosa i desprès enfilar-nos grimpant per una pedra per poder seguir fins el cim de l'Albarda Castellana que es el cim més alt de la comarca del Baix Llobregat, a on trobem un pessebre amb un caixetí amb un bloc i un llapis per deixar el testimoni de la nostre visita, desprès de fer els honors i unes quantes fotos a les vistes precioses de les regions dels Ecos i TaborTabor, decidim desfer el camí que hem pujat sobre tot pel fred que far.


Travessem la cruïlla de Les Pinasses direcció a la Miranda de Sant Jeroni, que arribem desprès de superar tots els trams d'escales d'asfixiant pujada, es el cim més alt de tot Montserrat i de la comarca del Bages, des d'on es domina un paisatge insuperable, amb un vent i un fred geladors, avui fa un dia molt nuvol i de fet ens cauen quatre espurnes d'aigua quasi inapreciables.
Sant Jeroni te dos cims separats per un coll, la Miranda a l'esquerra amb una taula d'orientació i un bon mirador i a deu metres a la seva dreta l'altra cim amb una antena i pluviòmetre i un heliport que al separa del Moro o Montcau
Baixem a l'ermita de Sant Jeroni per arrecerar-nos per poder esmorzar una mica i recuperar forces per tornar.

CAMÍ DEL PONT
Comencem a baixar passant pel costat dels Patriarques, del Cap de Mort, resseguint el Torrent de Santa Maria per un camí ara ampla i comada de baixar,per l'altre banda seguim pel costat del Serrat de L'Alzina de les paparres a on també veiem El Cigronet  1.065m, i fins
passar un tram d'unes baranes i un petit mur de pedra i ciment arribem a un collet amb marques blanques que indiquen l'inici del Camí del Pont, ara el camí es torna estret, just pels nostres peus ple de codols i terra, tornant-se relliscós serpentejant les carenes seguim fins trobar a la nostre dreta el Clot de la Sajolida que porta fins el camí dels Francesos, nosaltres seguim i passem  pel costat de la Roca Mala 884m, Roca del Pi 882m, i la Roca Tormes 849m seguit del Serrat de la Vinya Nova, anem baixant passem de llarg per la nostre esquerra la Canal  dels Pollegons i fins arribar a trobar a la nostre dreta un corriol que porta al Pont on reposem i fem unes poques fotos, aquí comença la Canal de la Sajolida, tornem enrere per seguir baixant pel Camí del Pont, un cop ja l'hem trobat i visitat seguim baixant ara pel torrent del Pont passem pel costat de la Canal Fosca i seguim fins trobar-nos al mig del torrent, un tram ampla i pedragos que seguim pel primer camí que surt  per la dreta seguint avall per la Coma de la Carmeta i arribar a la zona d'aparcaments envoltant edificacions ruïnoses fins arribar a la Vinya Nova, i al punt de partida.



LA VINYA NOVA
Aquí agafem al cotxe travessant rectes cap a vall, el Camp de l'Ercisa, els Plans de la Vinya Nova fins el Bruc Residencial que travessem avall fins trobar el lateral de l'autovia A-2, que seguim direcció El Bruc i bastant abans d'arribar al poble trobem un enllaç per agafar l'autovia A-2 cap a Lleida o Barcelona.



Fins la propera.