dimecres, 31 d’octubre del 2012

Sector El Piteu

Aquesta tarda de comiat de l'escalada Esportiva entre setmana, hem decidit dedicar-la al Sector El Piteu, fins ara desconegut per nosaltres, si que us he de dir que trobar el sector no es gens difícil i inclús es un bon lloc per tindré en compte a l'estiu, molt fresquet i discret als ulls dels no escaladors.
Aquest sector pren el nom de la serra on es troba enclavat, aquesta franja conte trams de placa interessants i poc definides entre si, per plaques rocoses i herboses.
Aquest sector orientat a l’Est, compta amb 24 vies entre 5b i 6b+, van ser equipades l’any 2000 per Manolo, Miquel (Carrrr) Peri, Joan Casas, Perico i José
Aproximació:
Des de la Carretera C-55 a Monistrol de 

Montserrat, trobarem la cruïlla amb la carretera BP-1121, direcció al Monestir de Montserrat, pugem fins que trobem un revolt molt tancat (popularment el revolt de la paella). en mig del revolt veurem una entrada amb un retol que diu Marganell-Veïnat La Calsina, entrem i en els seus marges aparquem el cotxe.

Al mig del revolt saltant la tanca comença un corriol ben marcat o be des de l’aparcament si caminem uns pocs metres endavant.












Trobarem un caminal a la nostre dreta que si el prenem ens porta cap a enrere i enllaça amb el del revolt, per seguir i trobar la carena i quan el camí s’apropa més al barranc








trobarem un ancoartge amb una corda nuada per ajudar-nos a descendre i seguir verticalment, per unes grapes fins arribar a peu del sector.
















Via Una Polla Sin Magnesió 5c/6a. 15 metres

Ja abundància de vies amb les xapes a prop, encara que el grau pica, he intentat fer de primer i per estar ressenyada com a 5c/6a us he de confessar que apreta i molt, sobre tot els primers passos,  encara que es una excel·lent roca, la a tingut que treure el Joan Canals Colet, que esta molt fort de debò, el meu reconeixement per ell, desprès a pujat de segon el Robert Gonzalo Pons, que s'ha estrenat en el Grup de Natura100 i desprès o he fet jo (Xarli) de primer no he pogut i en Top-Rop el segon intent i be, patint molt però també ho he tret, ja que he procurat no tirar de corda.

Via Gra 5c 15 metres
Desprès hem anat més a la dreta a la Via Gra 5c, que jo i els meus companys pensem que es de més grau que 5c, l'artista Joan Canals Colet a tornat a fer un altre demostració de maestria superant una placa tombada molt fina i tècnica, fins a sota d'un sostret de bon canto que dona pas a una placa final més vertical i d'excel·lent roca i jo desprès de fallar de primer, com l’altra via i com ja he vist els seus moviments, també me l’he tret, però en Top-Rop, però tot i així encara he patit més, que a l’altra via, perquè es placa fina i el coco em balla molt. be ho hem deixat aquí, exhausts i satisfets i a per la birra. hahahahah

divendres, 26 d’octubre del 2012

Via Apia

Via: Via Àpia
Zona: Montserrat – Gorros-
Agulla/Paret/Cim: Magdalena Inferior
Dificultat: IV + (D-)
Dificultat obligada: IV
Llargària: 90 metres (35+25+30)
Aperturista: Agustí Cardona el desembre del 1992
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada totalment amb parabolts pintats de color verd.
Re-equipada: al 2009
Material: 8 cintes exprés
Orientació: Est
Data: 13 d’octubre de 2012

Aproximació:

Des de la font del Miracle agafem les les escales dels pobres i passem pel Pas dels Francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant més amunt a l’esquerra, mentre anem fent camí anem vigilant les vies d’esportiva que anem trobant, molt curtes però una passada de grau, molt més amunt sortirem al camí que ve del Pla dels Ocells i en pocs metres ens trobem amb la llesca impressionant de roca de la Gorra Marinera, tot just la passem fem drecera per la dreta pel mig de l’alzinar, fins el camí nou de Sant Jeroni.











Al arribar a l’alçada de la Magdalena Inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra que porta fent unes ziga-zagues a les escales de Jacob, abans per això trobem la Via Rataplan i la Via La que hi faltaven spits, seguim i comencem a pujar les escales i pocs metres abans d’arribar del de tot, podem veure a la paret de la dreta una via amb xapes pintades de vermell la BiPotens, desprès una de verd que es la Via Augusta, li segueix una de blau cel la Via Benson, a on aprofito per fer una petita classe de com fer una reunió en via llarga,










perquè l’Oscar només estava acostumat a fer via esportiva i fa més d’un any que no fa res de res, quan acabem la teòrica i anem uns metres més endavant i ja a peu pla a pocs metres veiem una xapa rectangular pintada de verd fort que és la Via Àpia
















L1(IV+)35 metres 8 xapes
M’enfilo a la paret fent de primer durant tota la via, perquè l’Oscar avui torni a agafar confiança i prou, continuo recte a través d’una placa inclinada amb molt bones preses, però tot i així en fa apretar una mica, fins que arribo a situar-me sota una panxa. Per superar-la haurem de trobar una bústia que hi ha una mica per sobre i a la dreta del parabolt i col·locar be els peus. Un cop col·locats només haurem de tibar una mica de braços per guanyar la panxa i situar-nos sobre una nova placa, un pèl més vertical que l’anterior, però igual d’agradable.










Escalem amb lleugera tendència a l’esquerra fins la R1, ara un cop muntada la reunió, recupero al meu company que de segon puja sense problemes i molt tranquil, encara que s’ha de esforçar en el pas clau de la panxa.














L2(IV+) 25 metres 3 xapes
Surto per la dreta de la reunió i enfilo recte amunt una curta secció vertical on les preses són més petites, però igual de bones. 








Un cop superat aquest tram la paret s’ajeu  per arribar tranquil·lament a la R2. Ara munto la reunió sempre seguint al meu cap les instruccions de l’Alex Gv, i li faig la foto per anar fent un seguiment de seguretat i confiança.











L3(IV+)30 metres 7 xapes
Surto de la reunió per l’esquerra en diagonal i de seguida recte amunt. Trobo una primera part vertical que hem porta a una balma. Un cop a la balma dubto perquè les xapes estan pintades de vermell i penso que potser ès la Bipotens, però el flanqueig de la balma per l’esquerra es molt complicat i les xapes son velles i decideixo seguir per la lògica de la meva dreta, flanquejo cap a la dreta fins que surto, respiro fons per seguir recte amunt en un tram més vertical però amb preses suficients. Als pocs metres la placa s’ajeu i seguim per terreny inclinat fins la R3. 
Munto l’última reunió i puja l’Oscar molt content per haver fet una via llarga i satisfet pels seus resultats, el faig seguir sense desencordar-se fins el pal de la senyera ja al cim, perquè aquí a la R, el terra esta molt descompost i es molt perillós.
El segueixo jo i un cop al mig del cim ens desencordem i ens canviem perquè a partir d’ara només farem ràpels.
Fem unes quantes fotos i observem una estona com una cordada puja per la Via Badalona de la Gorra Frígia

Descens:

Per al descens repelem la via Normal, nosaltres vam fer un ràpel de 40 metres, ajuntant les dues cordes amb el nus pescador, perquè les portem de diferent diàmetre i també hem poso el shunt per anar pentinant les cordes mentre baixo, un cop abaix asseguro a l’Oscar perquè ell faci el ràpel tranquil i segur.
Un cop a peu de via i al costat de l’ermita de Santa Magdalena recollim tot el material i ens dirigim cap a la Miranda de Sant Joan.
Un altre cop al Coll de les Magdalenes ara girem pel costat de la Gorra Marinera canal avall amb molt de compte perquè les fulles seques ens fan relliscar molt, fins que podem apreciar un caminal que ens porta cap a l’esquerra, a la roca viva i sortim a cel obert, ja a la paret de la Miranda de Sant Joan.












Miranda de Sant Joan
Sempre que vinc a aquest sector m’agrada porta als companys a fer uns ràpels aquí, serveixen per divertir-nos i baixa tensions.
Com ja hem practicat baixant de la Magdalena, seguim amb la mateixa dinàmica, jo primer pentinant cordes i l’Oscar desprès.













Encara estem molt amunt i a la segona instal·lació que trobem muntem el primer ràpel d’uns 27 metres.
Arribem a un balmat allargassat a tot el llarg de la Miranda i l’anem recorrent fins trobar quasi a l’altre banda una instal·lació muntada a terra, si mirem avall veiem el panell informatiu a l’entrada del camí de l’ermita de Sant Jaume i a la nostre dreta la tanca de fusta que tenca el camí nou de Sant Joan.
Ara si que estem ben situats muntem el segon ràpel amb les dues cordes les ajunto amb un nus de pescador i avall.











Baixa jo primer pentinant les dues cordes i hem segueix l’Oscar gaudint com un nen del ràpel.
Els turistes queden meravellats i ens feliciten i ens demanen fotos, recollim tot l’equip i avall xarrant tranquil·lament pel camí encimentat cap a Sant Miquel i el frankfurt a fer unes birres. Crec que per avui ja hem gastat prou energies i adrenalina.
Siauuuuu

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Vies Sol Solet, (Bego-Miquel-Kush) i Aresta Brucs

Via: Sol Solet
Zona: Montserrat – Can Jorba -
Agulla/Paret/Cim: Miranda de Can Jorba
Dificultat: V
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 130 metres (30+20+30+25+25)
Aperturista: J. Oliva i T. Céspedes el 1992
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 12 cintes exprés
Orientació: Sud-Est
Data: 12 d’octubre de 2012.

Aproximació:


Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la






Quan arribem a l’inici de la canal anirem a l’esquerra d’aquesta i el que es la placa de la Miranda de Can Jorba trobem les tres vies més importants d’aquesta zona, primer la lEscabroni escapullini, a continuació la Bego-Miquel-Kush i desprès més a l’esquerra la Sol Solet
















En aquests moments el pla era fer en dues cordades l via Bego, mentres ens posem els estris dos nois comencen a pujar per la Escabroni, trobant molt poques xapes i amb tirada amunt a la dreta.
Llavors l’Arcadio va proposar al estar les vies tant juntes de pujar una cordada per cada via, així el Joan Canals i el Cinto Romero van pujar per la Bego i l’Arcadio i jo per la Sol Solet.









Una caracteristica en el primer llarg, es que les tres vies comencen amb el primer parabolt molt amunt i els següents molt separats.
La dificultat i verticalitat molt semblant encara que la Bego es un pel més difícil.
Per tant com jo vaig fer la Sol Solet, només detallaré aquesta via i la Bego només com a testimoni presencial.


L1 (IV+) 30 metres
La via s’inicia just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush. per la que el Joan quasi ja es troba a la primera R1, l’Arcadio fa de primer per primera vegada en via llarga e inicia la via, un primer llarg vertical i sostingut en els que els primers metres són els més “difícils” de la tirada i fan pensar i suar a l’Arcadio, però tot i així sembla que s’ho esta passant bomba. 





Sortim recte fins la segona xapa per de seguida anar en tendència a l’esquerra fins que un petit diedre ens queda a la nostra dreta. Continuem recte per la placa fins la R1, situada a una còmoda lleixa.












L2 (IV) 20 metres
Aquest segon llarg el faig jo de primer, és el més curt i trobo una excel·lent placa inclinada, farcida de boníssimes preses, tant de mans com de peus, que em permeten progressar tranquil·lament i gaudir fins la R2, novament molt còmoda.












Durant la tirada ens hem pogut anar seguint la progressió de totes les cordades.
Des d’aquí ens podem veure cadascú a la seva reunió amb el Cinto Romero, a uns 12 metres a la meva dreta.










L3 (IV+) 30 metres
L’Arcadio Inicia la tirada sortint de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint la filera de xapes -que en aquest llarg són especialment nombroses- a través de una deliciosa placa.










A mitja tirada trobem el pas clau de la via (molt ben protegit) on la mida i la disposició de les preses no és tant evident com a la resta de la via. Un cop superat el pas ens resten uns agradables metres, amb els que trobem algun burí vell i passant pel costat d’una espectacular savina tombada i fins la R4.
L4 (IV+) 25 metres + L5 (IV) 25 metres
Sorto jo aquesta vegada de primer, flanquejant cap a la dreta uns metres fins que arribo a una petita lleixa, des d’aquí el Joan Canals que va per la Bego hem diu que l’esperi que ve per la nostre via.
Ens ajuntem i aquest tram segueixo jo primer superant un ressalt i quedant al peu d’una bonica placa, el Joan en ve al darrera.













Seguim plegats per la dreta d’un diedre, sempre per la placa i no sabem com cap dels dos no ens adonem de la R4 i ens la saltem, les cordes freguen molt i decidim que continua el Joan primer i jo hem quedo per ajudar a guiar les cordes i permetre que ell continuí per la placa en lleugera tendència a l’esquerra, directes cap a un bon pi.











Un cop a l’alçada del pi pugem per una rampa en tendència a la dreta (xapa) fins arribar a la reunió, (una savina) que queda sobre el desplom de la Miranda.
Aquí practica ment ja no tenim corda, muntem la R4 que en veritat es la R5 i recuperem cadascú els nostres respectius companys de cordada, això si fent un sobre-esforç de tirar de cordes, quina bestialitat, be d’això es tracta de fer-ho el millor possible i amb el màxim de seguretat per la situació que trobis.











Reposem per recuperar les cordes i sentir-nos els braços, respirar fer unes fotos i seguir per fer a continuació un altre via, aquest cop senzilla i clàssica, darrera nostre en tendencia a l’esquerra ja es veu la paret de l’agulla de Can Jorba i al peu una sabina molt gran que te lligada una corda nuada, que nosaltres fem servir de R0.


Zona: Montserrat – Can Jorba -
Agulla/Paret/Cim: Agulla de Can Jorba
Dificultat: IV (BD+)
Dificultat obligada: IV
Llargària: 100 metres (45+55)
Aperturista: J.M. Torras i J. Nubiola
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Equipament: Via totalment desequipada
Material: 4 cintes exprés, bagues savineres i un friend petit
Orientació: Sud
Cordada: Joan Canals, Cinto Romero - Arcadio Mank i  Xarli
Data: 12 d’octubre de 2012.













L1 (IV) 45 metres
Aquí també fem dues cordades el Cinto Romero i el Joan Canals i l’Arcadio Mank i jo (Xarli), però aquesta vegada anem una cordada desprès de l’altre, perquè tot i ser una escalada senzilla no esta equipada i no volem patir cap absurd.










El Cinto Romero comença per aquesta magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobem un llavi horitzontal a on col·loca un friend gran. Segueix recte amunt, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Trobem un pont de roca i un parell de savines, a on el Cinto a la primera i posa una vaga amb una cinta i pocs metres desprès fa la reunió en una savina evident.

Ens deixa posat el poc material d’equipació i el segueix l’Arcadio de la nostre cordada.















L2 (III) 55 metres
Ara comença el Joan Canals el segon llarg de la primera cordada, surt recte amunt seguint el fil de l’aresta. Al cap d’uns 10 metres troba un magnífic pont de roca que utilitza. 
L’agulla s’ajeu i només ha de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush.
Ara el segueixo jo cop a primer de la segona cordada sense cap problema i deixo que l’Arcadio recuperi tot el material.
Descens:
Aquí ja ens canviem el calçat i pleguem les cordes i com no sabem ben be per on baixarem ens deixem el casc posat, intentant evitar anar a trobar la Canal del Joc de l'Oca
















per la nostre dreta, comencem a descendir per la nostre esquerra per trams que semblen als nostres ulls trepitjats i amb tendència a la torrentada del davant.(anat baixant i cap a la dreta).

Arriba un punt que no podem seguir baixant pel mig de la llastra i en anar a voltar per dins el torrent, ens trobem quasi al principi de la Canal del Tres en Ratlla o Canal Roja, que tant el Arcadio com jo ja aviem fet.
Be, dons ara només queda fer uns 5 o 6 ràpels i anar gaudint d’aquest amable i bonic canal.
Com tots portem cordes de 60 metres, els ràpels van de pressa i rodats.











Abans de fer els 3 últims de 30 metres cadascun, podem sentir com trona i com el cel es torna negre nit, ja comencem a patir per no mullar-nos, encara que els ràpels son guapíssims.
Podem observar com passa per davant els nostres ulls la pluja, sense caure’ns una sola gota.
Fem l’últim i espectacular ràpel volat i de pressa i corrents anem a l’aparcament a on travessant la zona d’escalada esportiva trobem unes quantes colles de jovent escalant i desafiant el temps.
Nosaltres acabem sobre les 17:00 hores al Bar Anna del Bruc, per dinar i fer unes birres, a sigut un dia intens com pocs i molt divertit tot plegat.
Siauuuuuu